Vaig fer aquesta excursió a l'agost de l'any 1994, quant la bicicleta encara s'hem donava prou bé. L'excursió es dura i més si es realitza en solitari, pro val la pena de fer, si l'estat físic es força bo. El traçat sobrepassa els 70 quilometres i s'apropa als 2000 metres, de desnivell.
Sortint de Puigcerdà es comença de pla on va bé per escalfar, ja que arribats a Oceja, fineix la bona vida i comença el patiment. La zona del turó de Pujamil fins el coll de la Pradella, tot i la pujada és de bon fer, alguna font i molt de bosc ens reconfortara l'esforç. A partir del bosc de la Pradella i a tocar la frontera, el bosc desapareix deixant pas als prats alpins, el bon camí també ens esquiva i
apareixen les pistes molt castigades per les inclemències hivernals, molta pujada i moltes pedres.... la Coma Morera, el Pla de Salines, el Puig de Dorria un dels fills petits del Puigmal, ens acosten al Pas dels Lladres a 2635 metres, a partir d'aquí la bicicleta ja no serveix per res. La podem deixar per aquí, (els Lladres avui ja no hi són) i fer els últims 300 metres de desnivell a peu, en cosa de 40 minuts. Esta clar que si tenim un grau elevat de masoquisme i volem que la nostra companya de viatge trepitgi el cim, no tindrem cap més remei que carregar-la a coll. Jo amb vaig decidir per aquesta ultima opció, posats a patir ja no venia d'una mica més.
La baixada si vas passat de voltes és una mica arriscada, a partir del coll de la Pradella es més disfrutona. Total una excursió que desprès de més de 10 anys d'haver-la fet, encara amb fa tremolar les cames. Un recorregut de 70 quilòmetres, amb un desnivell acumulat de 1810 metres, i un temps aproximat d’unes 8 hores, sense compta parades.
Sortint de Puigcerdà es comença de pla on va bé per escalfar, ja que arribats a Oceja, fineix la bona vida i comença el patiment. La zona del turó de Pujamil fins el coll de la Pradella, tot i la pujada és de bon fer, alguna font i molt de bosc ens reconfortara l'esforç. A partir del bosc de la Pradella i a tocar la frontera, el bosc desapareix deixant pas als prats alpins, el bon camí també ens esquiva i
apareixen les pistes molt castigades per les inclemències hivernals, molta pujada i moltes pedres.... la Coma Morera, el Pla de Salines, el Puig de Dorria un dels fills petits del Puigmal, ens acosten al Pas dels Lladres a 2635 metres, a partir d'aquí la bicicleta ja no serveix per res. La podem deixar per aquí, (els Lladres avui ja no hi són) i fer els últims 300 metres de desnivell a peu, en cosa de 40 minuts. Esta clar que si tenim un grau elevat de masoquisme i volem que la nostra companya de viatge trepitgi el cim, no tindrem cap més remei que carregar-la a coll. Jo amb vaig decidir per aquesta ultima opció, posats a patir ja no venia d'una mica més.
La baixada si vas passat de voltes és una mica arriscada, a partir del coll de la Pradella es més disfrutona. Total una excursió que desprès de més de 10 anys d'haver-la fet, encara amb fa tremolar les cames. Un recorregut de 70 quilòmetres, amb un desnivell acumulat de 1810 metres, i un temps aproximat d’unes 8 hores, sense compta parades.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3H7MGGtdjthdqNTq__pGGk-Ro4YdjRmh65STWBLmzUmC_GsFCnnhRFnbiT7UMbUVPQqGZ7kt1LceRuyk4D6mcoHhG9IyjBCCk0fu9GlRFrxp_xWZABAcA7mDPJM80v4gcJO7Q8270Ltx-/s320/img091.jpg)
Ens apropem
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4zwBKkBAH3cGix8YZW1S6L59IbHuK7UmRhfrfLvhx-PWZ0Jpb8KQNjUuSIby5UtdLXDHDQYg49uZaaw4TVnxInW9ox3Geawql-Ikrwk1VUgxaCx0SyeTwkqzQG07-O-y4RWa5OVK8nZcd/s320/img093.jpg)
Els nubols
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9e9dzO-dpDK4SDRX-J29A8sm71Y7BZ4COKz0yjkkW6yiSXeFa8d0N82yHrK1OPBcaNMwYNioFl6ZNs0HZUMhAxKH2ywA0lMpHb46lNHiVAiCCJ0TdKvse7izbZFyIOSqxabsb7njAL_ch/s320/img095.jpg)
Les pedres
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJRe-t80JRuS-88SIjI5ohPfEh4QxSv8Ujt0DvE09adZnog25w0f_NYj3Do0NRXiRyJSNDOQ1x3hEFf9t1nDKTq-R-Q5GwU5e1gKOlOt8iuvTZaLTpZeASELygDZw5IKpk06iWE_dchmjl/s320/img094.jpg)
El cim