RIERA DE VALLCÀRQUERA.

Descripció de la ruta; caminada d'anada i tornada pel mateix camí, amb una variant a mig recorregut que ens portarà per la frondosa riera de Vallcàrquera, a tocar els límits del Parc Natural del Montseny. L'excursió segueix l'anomenada Ruta dels Arbres (PR-C 33) resseguint un espès bosc de ribera, on podrem conèixer de ben a prop les espècies d'arbres que habiten en aquest indret. Passarem diversos salts d'aigua, la font de la Noguera Punxeguda i el Gorg de Can Bosc, per acabar en una zona planera de camps de conreu i masos, on tindrem una bona panoràmica de la muntanya del Tagamanent. En aquest punt trobarem l'església de Sant Pere de Vallcàrquera i la Rectoria, masia condicionada com a escola de natura, a més del molí de Vallcàrquera o de Can Xicola. En l'últim quilòmetre deixarem a l'esquerra la riera de Vallcàrquera, i continuarem per la dreta pel torrent del Socau, fins a l'entrada de la mina del Socau. En total tenim una caminada propera als 8 quilòmetres, i una mica més de 200 metres de desnivell.

Punt de sortida; des del municipi de Figaró-Montmany (Vallès Oriental).

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/figaro-itinerario-de-la-riera-de-vallcarquera-iglesia-de-sant-pere-de-vallcarquera-93847475

==============
==============
==============
==============
==============
==============
==============
==============
==============
La Rectoria de Vallcàrquera és una masia del segle XVIII que actualment és l'Escola de Natura la Rectoria de Vallcàrquera. La Rectoria fou caserna militar durant les guerres carlines, tal com recorda una rajola de la façana on es llegeix que fou el "cuartel del sur". L'edifici i les feixes adjacents foren adquirides per la Diputació de Barcelona al Bisbat de Vic l'any 1991. Després d'una important rehabilitació, es va inaugurar oficialment com a escola de natura la tardor de 1998.
Sant Pere de Vallcàrquera és una església del romànic tardà aïllada a la vall de Vallcàrquera, d'una sola nau amb absis i envoltada per un mur de pedra. Té una nau lateral afegida al segle XVII, i un campanar amb embigat de fusta. Guarda alguns retaules amb pintures del segle XVII, i elements escultòrics.
La mina del Socau, té una boca que mesura uns 170 centímetres d'alçada per 160 centímetres d'amplada, i presenta una coberta amb volta de canó. Es documenten altres entrades a la mina, bastant emboscades i cobertes de vegetació. La mina de les quals es feia extracció de mineral de ferro o de magnetita estigue en funcionament entre els anys 1880 i 1895. Per extreure el mineral es va fer un camí de vagonetes que anava des de Vallcàrquera fins a l'antic camí ral del Congost.
==============
Figaró-Montmany (Vallès Oriental).

BTT-LA TOSSA DE MONTBUI (620 metres).

Descripció de la ruta; sortida amb BTT per assolir el cim de la Tossa de Montbui, una muntanya de 620 metres que es troba al municipi de Santa Margarida de Montbui, a la comarca de l'Anoia, magnífica talaia. Molt a prop del punt més elevat trobarem les restes del castell de Montbui, i l'església preromànica de Santa Maria de la Tossa de Montbui. A mig recorregut passarem per Sant Martí de Tous, on podrem veure el seu antic castell i l'església parroquial. Una mica més endavant trobarem l'ermita de la Mare de Déu de Sentfores. El recorregut no gaire llarg és d'uns 26 quilòmetres, però atenció, el desnivell està al voltant dels 800 metres. Durant els primers divuit quilòmetres el desnivell és majoritàriament positiu, amb un últim tram a prop del cim molt dret, i de terreny no gaire bo. Ja arribant al final del recorregut passarem pel nucli antic de Santa Maria de Montbui, on podrem veure la seva església parroquial d'estil gòtic tardà.

Punt de sortida; des de la població de Santa Margarida de Montbui. Població de tradició mil·lenària, és un dels municipis de referència de l'Anoia.

https://es.wikiloc.com/rutas-mountain-bike/02-13-igualada-castell-de-tous-per-coll-guix-i-muntanya-perera-sentfores-tossa-de-montbui-anoia-760-4020771

==============
Vistes a Montserrat.
==============
L'església parroquial de Sant Martí de Tous és una àmplia construcció de la fi del segle XIX d'una sola nau, beneïda el 1894 pel bisbe Morgades i bastida damunt d'una església gòtica, de la qual només resten vestigis, i que al seu torn fou construïda sobre d'una capella romànica. Davant de la plaça trobem una creu de terme gòtica.
El castell de Sant Martí de Tous és actualment un gran casal residencial fortificat, molt restaurat. Les primeres notícies documentals que s'insereixen dins el fenomen repoblador de la vall de l'Anoia, són del segle X.
==============
L'ermita de la Mare de Déu de Sentfores, ha estat des de fa segles un punt de devoció pels habitants del poble de Tous i dels municipis propers. El lloc és esmentat el 1096 i la capella o santuari el 1329, bé que la imatge romànica de fusta policromada, que ara es conserva al Museu Episcopal de Vic, indica que existia ja a la fi del segle XIII com a mínim. A mitjan segle XVII fou reconstruïda per Joan Nasich, i renovada els segles XVII, XVIII i XX, fins a l'última restauració l'any 1993. El Dilluns de Pasqua Florida s'hi fa un aplec.
==============
==============
El castell de Montbui, que inicialment tenia com a sufraganis els castells d'Ocelló, o del Saió, i de Tous, consta l'any 936 com a organitzat. Les restes d'aquest castell del segle X s'alcen ben visibles vora l'església, al cim de la Tossa. És considerat un dels monuments altmedievals més interessants de Catalunya, pels seus elements preromànics i romànics. Diu la llegenda que conserva un to amarronat perquè, a causa de la sequera, el morter es va fer amb vi. És lloc de diverses celebracions, com la Festa de l'Arbre, un viacrucis en la Quaresma i a l'octubre té lloc la denominada Festa del Roser de tot el Món.
Santa Maria de la Tossa de Montbui, és una església preromànica situada al recinte del castell de Montbui a la Tossa. Fou construïda a finals del segle X, amb les primeres notícies de l'església en els anys 972 i 993. L'any 987 el bisbe Froià al mateix temps que erigia la torre del castell, va construir al costat una l'església. Després d'uns anys d'abandonament, va ser acabada cap al 1032 per l'impuls del bisbe Oliba, en el procés de repoblació de la comarca. Dins es conserva una reproducció de la Mare de Déu de Gràcia, una talla gòtica de fusta policromada de finals del segle XIV, així com les relíquies de Sant Benet i dels màrtirs Sant Bartomeu i Santa Agnès.

https://www.latossa.cat/

Nucli antic de Santa Margarida de Montbui.
El poble va néixer al voltant de la nova església de Santa Margarida, d'estil gòtic tardà, edificada en 1614 sobre la primitiva església de Santa Coloma de Montbui. Destaca el seu campanar octogonal fet amb pedra tosca de Capellades, i el rellotge de mitjan segle XIX. A l'interior es pot veure la làpida sepulcral esculturada del panteó dels comtes de Plasència, de finals del segle XVII, en la qual es constata l'escut de la família, una imatge de la Mare de Déu del Roser del segle XVII, i un retaule barroc.
 

ERMITA DE L'ABELLERA (PRADES).

Descripció de la ruta; passejada des de la vila de Prades (Baix Camp), que després d'uns 6 quilòmetres, i un centenar de metres de desnivell ens acostarà a un seguit de llocs molt interessants, on el punt principal serà la visita a l'ermita de l'Abellera. De sortida passarem per les ermites de Sant Antoni i Sant Roc, i poc després per la Roca Foradada, i el llac de Prades, tot per acabar de fer una circular curta però distreta. Si al final ens quedem amb més ganes de caminar, tenim l'opció quasi obligada de donar un tomb pels carrers de Prades.

Punt de sortida; des del mateix poble de Prades, un municipi de la comarca del Baix Camp (Tarragona). Se'l coneix també com la Vila Vermella, per la pedra arenisca de color vermellós que caracteritza part dels seus edificis.

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/varias-ermitas-y-roca-foradada-101578599

Ermita de sant Antoni. Es creu que el seu origen data del 13 de juny de 1681, dia de Sant Antoni de Pàdua, ja que en aquesta data el municipi va evitar una plaga de llagostes. L'ermita va ser beneïda en el 15è aniversari de la seva construcció, sota la regència del rector Jaume Gasol. L'ermita actual que presenta un petit altar amb la imatge de Sant Antoni de Pàdua, data de 1958-1959.
Ermita de Sant Roc.
===============
===============
L'ermita de l'Abellera o de la Mare de Déu de l'Abellera, com també se la coneix s'alça en una cinglera a 1.020 metres d'altitud, aprofitant una balma on abans hi havien viscut eremites. Segons la tradició, un pastor va trobar la imatge de la Verge entre les branques d'una alzina voltada de ruscos quan anava a buscar mel. Sembla, però que l'ermita no es va construir fins al 1570, i beneïda pel rector de Prades el 1574. El 1578 s'hi afegí el campanar, i a finals del segle XVII o a començaments del XVIII s'hi van fer importants obres de reforma. El 1936 es va destruir la imatge de la Mare de Déu, obra d'alabastre policromat d'estil gòtic tardà popular. La imatge es va reproduir a partir de fotografies l'any 1940, amb marbre de Sarral. El recinte de l'ermita està tancat per un portal de ferro, per poder-la visità hi ha uns horaris establerts.
===============
Roca Foradada.
===============
===============
===============
Llac de Prades.
===============
===============
===============
 

13 ↑TURONS↓

Descripció de la ruta; després d'uns anys de fer excursions més simples per la zona de Sant Salvador de les Espases, realitzo aquesta llarga ruta que enllaça tots els turons de la zona, des del Serrat del Cul de la Portadora, Puig de l'Hospici, Sant Salvador de les Espases i Puigventós. En total són tretze turons, amb l'opció de poder-ne fer catorze si d'entrada es fa el proper Tossal Rodo, tot i que el seu cim està molt tapat de vegetació. En total surt una excursió exigent de les que s'anomenen "trenca cames", de 22 quilòmetres i 1200 metres de desnivell. No es disposa de track, recomanable fer servir algun mapa de la zona, també es pot buscar en wikiloc rutes més curtes per trams.
Punt de sortida; aparcament de l'Aeri de Montserrat.

Detall del recorregut; Aeri de Montserrat ↑- Tossal Rodó (396 m) ↑- Bruixes (471 m) ↓- coll de la Portadora ↑- Cul de la Portadora (461 m) ↓- coll de l'Era de les Bruixes ↑- Turó de la Socarrada (519 m) ↓- coll de Roure ↑- Turó del Roure del Vent (510 m) ↑- Puig de l'Hospici (518 m) ↓- collet de S. Salvador ↑- Turó de coll de Bram (468 m) ↓- coll de Bram ↑- coll de S. Bernat ↑- Roques de l'Afrau (504 m) ↓- coll de S. Bernat ↑- Turó del Pla del Fideuer (502 m) ↓- Pla del Fideuer ↑- Puig Cendrós (493 m) ↓- Pla del Fideuer ↑- coll d'Oriol ↑- Turó de la Gronya (520 m) ↓- coll d'Oriol ↑- Creu de Saba (Puigventós) (595 m) ↑- La Creueta (Puigventós) (567 m) ↓- Pla del Fideuer ↑- coll de S. Bernat ↓- coll de Bram ↑- Sant Salvador de les Espases (413 m) ↓- coll de S. Salvador ↓- can Tobella ↑- Aeri de Montserrat.
Ja tenim a la vista els dos primers turons, deixo a la dreta el Tossal Rodó.
Pujant al turó de les Bruixes, tenim una primera panoràmica d'alguns dels turons que pujarem.
Turó de les Bruixes (471 metres).
Després de passar pel coll de la Portadora, pugem al turó del Cul de la Portadora (461 metres). Una portadora és un recipient de fusta amb dos agafadors, tradicionalment usat per a transportar els raïms collits en la verema, aquest turó de lluny sembla una portadora posada cap per avall.
Baixant del Cul de la Portadora passem pel coll de l'Era de les Bruixes, i enfilem fins al turó de la Socarrada (519 metres). El topònim segurament fa esmena a una zona cremada, els últims incendis esdevinguts varen ser els anys 1986 i 1994.
Després de passar pel turó de la Socarrada, passem pel coll de Roure, i ens arribem al turó del Roure del Vent (510 metres.)
A continuació ens trobem amb el Puig de l'Hospici (518 metres). Un nom que fa referència a un antic edifici situat per sobre de la urbanització de can Serra, datat entre els segles XVI i XVII  fou una casa assistencial per als peregrins i vianants. Avui dia, solament quedant les restes d'unes parets tapades per la vegetació. Des d'aquí tenim una vista dels pròxims turons.
Fem un fort desnivell de baixada des del Puig de l'Hospici fins al collet de Sant Salvador, i pugem uns metres fins al turó de coll de Bram (468 metres). A la baixada creuarem el coll. Diu una llegenda que en una batalla "atraparen un escamot de moros al collet de Sant Salvador, els acorralaren i els mataren sota el coll de Bram", el lloc prengué aquest nom dels brams i gemecs que llançaven els sarraïns.
Des del mateix coll de Bram pugem fins al coll de Sant Bernat, topònim que fa referència a Bernat d'Aosta, de Menthon o de Montjoux. Va ser proclamat patró dels Alps, dels esquiadors i alpinistes per Pius XI el 1923. Des d'aquí podrem fer dos turons més. Per la dreta arribarem a les Roques de l'Afrau (504 metres).Una afrau és una fondalada o pas estret i no gaire llarg, entre dues muntanyes o penyals. Per l'esquerra arribarem al turó del Pla del Fideuer o de Sant Bernat (502 metres).
Vista de una part del recorregut, des del turó del Pla del Fideuer o de Sant Bernat.
================
Baixem fins al Pla del Fideuer des d'on podrem pujar fins al turó del Puig Cendrós (499 metres). Aquest cim està inclòs en el llistat dels 100 cims de la FEEC.
Pla del Fideuer, nom que agafà entre els segles XVIII i XIX perquè el propietari del terreny era un fideuer d'Olesa de Montserrat.
Arribant a coll d'Oriol tenim una primera vista del Puigventós el turó més alt del recorregut (606 metres). L'any 2000 la Fundació Territori i Paisatge (Caixa Catalunya) va adquirir aquesta muntanya i els seus vessants creant un espai de protecció de 192,68 hectàrees. Va ser inclòs al Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) amb el nom de "Roques Blanques, Sant Salvador de les Espases (Montserrat)".
Des del coll d'Oriol, i abans de dirigir-nos al Puigventós, podrem assolir el turó de la Gronya (520 metres).
A tocar el coll d'Oriol podrem veure la masia de Puigventós. S'han trobat restes que situen el mas cap al 1386, i que s'anomenava Coll d'Oriol. L'any 1550 la família Puigventós va comprar la propietat. A finals del segle XIX i començament del XX, el mas va ser venut a Bonaventura Valls. L'any 1950 la masia de Puigventós s'abandonà i finalment s'ensorrà a mitjans dels anys setanta. El 14 de juliol de 2005 es va aprovar l'ordre amb la qual la finca de Puigventós es declarava com a refugi de fauna salvatge, amb la finalitat de protegir les comunitats animals en el manteniment estricte dels equilibris biològics existents. La finca Puigventós està ubicada dins el PEIN Montserrat.
Des del mas de Puigventós caminem amb lleugera pujada fins a la Creu de Saba (595 metres), no és el punt més alt del Puigventós, però si el que té les millors vistes. El terreny on és situada s'anomenava en el segle XV "Sabat", nom del propietari. La primera creu de fusta és construir l'any 1950. L'actual que ja és la tercera fou instal·lada el 1970.
Baixem de la Creu de Saba pel mateix camí de pujada, a mig camí ens desviem a la dreta per anar fins a l'esperó rocós de la Creueta (567 metres).
Des de la Creueta retornem al Pla del Fideuer, coll de Sant Bernat, i coll de Bram, per dirigir-nos a Sant Salvador de les Espases.
Arribats a Sant Salvador de les Espases, tenim una panoràmica d'alguns dels turons que hem assolit. Sant Salvador de les Espases com a cim de 413 metres, està inclòs en el llistat dels 100 cims de la FEEC.
En època alt-medieval al turó de Sant Salvador de les Espases hi havia un dels castells estratègics que defensaven la frontera amb els sarraïns, situada al riu Llobregat. La fundació de l'ermita de Sant Salvador de les Espases i el seu nom, s'expliquen segons la tradició, per un miracle que va tenir lloc amb motiu d'una gran batalla que al segle X va enfrontar en aquest indret el comte de Barcelona Ramon Borrell contra els sarraïns. Diu la llegenda que, trobant-se les tropes cristianes acorralades, el comte va alçar els ulls al cel demanant clemència i aleshores se li va aparèixer el Salvador, que li prometé el seu ajut. Bon punt començava la batalla caigué del cel una abundant pluja d'espases de foc, que corrien en totes direccions vers els enemics. En memòria d'aquest fet s'aixecà alguns segles després l'ermita, documentada a partir el segle xiv, era l'antiga capella del Castell de les Espases, documentat des de l'any 985, i del qual només en resta el basament d'una torre circular.
Des de Sant Salvador de les Espases baixarem al torrent homònim, llavors pujarem fins al coll de Sant Salvador i davallarem fins al mas de can Tobella, per continuar planerament fins a l'Aeri de Montserrat.