BTT - AIGUABARREIG DE LA GAVARRESA.

Descripció de la ruta; passejada planera amb bicicleta que també podríem fer a peu, sent així més moderada per la distància de quasi 14 quilòmetres. La major part del recorregut voreja el riu Llobregat des de Sallent fins a Cabrianes, passant per davant de l'espai fluvial de la Corbatera, i arribant al punt on la riera Gavarresa s'aiguabarreja amb el riu.
Punt de sortida; des del poble de Sallent.

https://es.wikiloc.com/rutas-mountain-bike/aiguabarreig-gavarresa-llobregat-ruta-amb-els-nens-del-planter-64949063

==============
L'espai fluvial de la Corbatera és una plana al·luvial integrada en el pla de Bages, la qual s'emmarca en l'aiguabarreig Llobregat-Gavarresa en el terme municipal de Sallent, prop de Cabrianes. 
Parcialment restaurat hi trobarem el mirador de la Sínia, una construcció dels segles XVIII-XIX, la qual tenia la finalitat d'elevar aigua del riu, mitjançant una roda amb calaixos o recipients, que dalt vessaven l'aigua a un canal que la portava fins a la bassa. De la bassa, l'aigua servia per regar els camps.

==============
==============
==============
==============
La riera Gavarresa, és un curs fluvial nascut prop del pic de Griells, al terme municipal d'Alpens (Osona), a uns 900 m d'altitud. Travessa amb una direcció nord - sud la subcomarca del Lluçanès, entra al Bages pel nord-oest de la comarca del Moianès, passa per Avinyó i desguassa a uns 240 m d'altitud per l'esquerra del Llobregat aigua amunt del Pont de Cabrianes, dins el terme municipal d'Artés. Rep les rieres de Lluçanès i de Relat, per la dreta, i la d'Oló i de Malrubí, per l'esquerra. El seu cabal té un marcat component estacional.
Cabrianes.
==============
Sallent de Llobregat.
 

VOLCANS DE MONTSACOPA (515 M) I DE MONTOLIVET (542 M).

Descripció de la ruta; excursió no gaire llarga d'uns 8,5 quilòmetres, i una mica més de 200 metres de desnivell, que ens portarà a visitar un parell de volcans del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. A mig recorregut, tenim un tram urbà pels carrers d'Olot. Altres punts interessants seran; l'ermita de Sant Francesc d'Assís, la capella de Sant Roc, l'església de Sant Pere Màrtir, les torres de defensa del turó de Sant Francesc i la del Montolivet, el passeig de Sant Roc, el pont i les seves fonts, i el tram del riu Fluvià.
Punt de sortida; des de la mateixa ciutat d'Olot, a toca el cementiri trobarem lloc per aparcar. Olot és la capital de la comarca de la Garrotxa, està situada en una plana travessada pel riu Fluvià i la riera de Riudaura, i envoltada per les serres de Sant Valentí, Aiguanegra, l'altiplà de Batet, Marboleny i Sant Valentí de la Pinya. Olot és anomenada "la ciutat dels volcans", en el seu terme municipal hi ha quatre volcans: el Montsacopa, el Montolivet aquests dos visitables, i el de la Garrinada i el Bisaroques.

El Montsacopa és un volcà que actualment és envoltat per la ciutat d'Olot, entre els barris de Sant Francesc, del Morrot i del Pla de Baix. És l'últim volcà que va sorgir al pla d'Olot. Va entrar en erupció fa uns cent mil anys, i el seu cràter arrodonit és producte d'una erupció estromboliana poc explosiva primer, i d'una de més explosiva anomenada freatomagmàtica després. Va emetre un modest corrent de lava. El seu cràter, és un dels pocs del parc natural que no ha estat deformat per cap colada de lava al final de l'erupció. Les àmplies grederes que hi ha al vessant sud i sud-oest, són testimoni històric de l'extracció de materials volcànics amb el qual es van fer moltes de les construccions de la ciutat, fins que varen ser clausurades als anys setanta. Entre 2015-17 varen ser condicionades com aflorament geològic per a la seva visita.
Al costat del Montsacopa hi ha l'ermita de Sant Francesc d'Assís, construïda durant el segle XVII, cosa que fa que se'l conegui també amb el nom de volcà de Sant Francesc. Es tracta d'una construcció relativament recent de principis del segle XIX, i està parcialment fortificada amb murs de protecció. Annexos a la capella hi ha una masoveria.
Creu de terme.

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/els-voltants-dolot-volcans-del-montsacopa-i-del-montolivet-32686213

Les torres del turó de Sant Francesc, són tres torres de planta rodona construïdes al segle XIX. Olot es va veure sotmesa durant el primer terç del segle XIX a importants fets d'armes que condicionaren fortament el desenvolupament normal de la ciutat: la Guerra del Francès del 1808, i la Primera Guerra carlina del 1833, fan de la ciutat objecte d'invasions, crema de convents i setges. Els francesos en entrar a Olot, construiran diverses torres de defensa a Sant Francesc, que foren destruïdes a la seva retirada. Poc després, durant la Guerra carlista s'aixecaren aquestes tres torres actuals.
===============

https://www.descobreixolot.cat/olot-la-capital-dels-volcans/#volcamontolivet

Cràter del Montsacopa, i ermita de Sant Francesc d'Assís.
===============
===============
El passeig de Sant Roc, és un lloc i arbrat i ombrívol que segueix el riu Fluvià.
El pont de Sant Roc fou construït el 1801, esta fet de pedra tallada i destaca pels seus cinc arcs.
La capella de Sant Roc, està situada damunt les fonts que porten el seu nom. La llinda d'entrada presenta esculpida la data del 1728.
Les fonts de Sant Roc construïdes el 1885, estan situades en un espai on hi ha una àrea de bancs i taules.
Riu Fluvià.
===============
El Montolivet és un volcà situat a 250 metres del riu Fluvià, recolzat en la serra de la Pinya. Al capdamunt al vessant est hi ha una torre defensiva, similar a les torres del Montsacopa. Anteriorment, s'anomenava Puig de la Rovira fins al segle XVII, quan els frares caputxins li van canviar el nom pel de Montolivet. Els flancs del volcà de Montolivet estan coberts de bosc: alzinar a la solana i roureda a l'obac, la zona es va recuperar després de la desforestació que es va produir durant els anys de la postguerra; el fons del cràter és ocupat per conreus.
La Torre de defensa del Montolivet és una torre de planta circular, bastida amb pedra volcànica i rajols per les obertures. Tenia un fossat que l'envoltava i un petit mur que l'encerclava. Ha estat restaurada, i actualment acull una antena de RTVE. L'accés està prohibit.
===============
El barri olotí de Sant Pere Màrtir, amb cases blanques esgraonades s'enfila per la falda del volcà de Montolivet. La urbanització fou creada entre els anys 1951 i 1956. Aquí podem veure l'església de Sant Pere Màrtir, una construcció del segle XX situada al centre d'una gran plaça porxada. 

RONCESVALLES – BURGUETE.

Descripció de la ruta; si estàs per aquesta zona navarresa, i el Camí de Sant Jaume d'entrada el veus massa llarg, i en aquest moment amb poques possibilitats de poder-lo realitzar, aquí detallem una curta passejada per poder-nos impregnar de l'essència del "Camí" i delectar-nos d'un petit tram de la segona etapa que va de Roncesvalles a Zubiri. El recorregut l'iniciem des de Roncesvalles fins a Burguete, passant pel Bosc de Sorginaritzaga o Roureda de les Bruixes. En total caminarem una mica més de cinc quilòmetres, amb un desnivell de cent metres.

Punt de sortida; des de la vila de Roncesvalles (en basc Orreaga i oficialment Orreaga-Roncesvalles) a la Comunitat Foral de Navarra. Ampli aparcament a tocar l'església col·legiata de Santa Maria.

https://roncesvalles.es/

https://www.visitnavarra.es/es/roncesvalles

L'església de Santiago o dels Pelegrins, és una petita església gòtica del segle XIII.

Roncesvalles continua sent enclavament fonamental per als pelegrins del Camí de Sant Jaume. Per Ibañeta i Roncesvalles entra l'anomenat Camí Francès.
L'església i col·legiata de Santa Maria, és el millor exemple navarrès del gòtic. Acull una preciosa imatge de la Verge del segle XIV.
El temple actual es va construir gràcies a Sancho el Fort (1194-1234), qui el va triar com a lloc d'enterrament. No hi ha dades concretes sobre les dates de la construcció de l'església, però se sap que va ser a principis del segle XIII, entre 1215 i 1221.

==============
==============

https://es.wikiloc.com/rutas-a-pie/roncesvalles-bosque-de-las-brujas-burguete-navarra-82484657

==============
Bosc de Sorginaritzaga o Roureda de les Bruixes, pel qual transcorre el camí de Sant Jaume entre Roncesvalles i Burguete. Un cartell gairebé al final del boscatge ens explica la raó d'aquest apel·latiu: "En aquest bosc va ser on es van celebrar alguns dels més coneguts aquelarres del segle XVI, que van motivar una sonada repressió, que va acabar per portar a la foguera a nou persones de la zona".
La Creu Blanca està situada al costat de l'entrada a Burguete, i al costat del Bosc de Sorginaritzaga. Va ser aixecada en el segle XVI amb l'objectiu de purificar el bosc.
==============
La Creu dels Pelegrins famosíssim fita del Camí Francès a la sortida de Roncesvalles, en la ruta cap a Burguete. D'origen incert, el seu emplaçament i composició actual es deuen a Francisco Polit, prior de Roncesvalles en la segona meitat del segle XIX, qui va manar aixecar-la cap a l'any 1880. Seria el resultat de l'aprofitament d'una altra creu o creus anteriors.

==============
==============
==============
Burguete, poble nascut per i per al camí de Sant Jaume, un lloc de fascinant bellesa travessat per la Ruta Jacobea. Aquest poble-carrer va néixer a la calor del Camí Sant Jaume, per a donar servei als pelegrins que arribaven d'Europa travessant els Pirineus. L'origen de Burguete es remunta al segle XII, quan va néixer com a "burg" de l'hospital de Roncesvalles. El terme "burg" fa referència a un concepte urbanístic. Inicialment, entre els pobles germànics i en època romana, s'aplicava a petites torres o llocs fortificats. En l'alta edat mitjana, es considerava burg a un castell construït per un senyor feudal amb finalitats purament militars, com a avançada o lloc de vigilància fronterera.
L'atracció de comerciants i burgesos, la creació d'albergs i l'estructura de poble lineal al costat del "Camí" van desencadenar la seva fundació l'any 1100. L'any 1476 és esmentat amb el diminutiu de Burguet de Roncesvalles. Amb el pas del temps i atès que mai va passar de ser una població modesta, seria conegut definitivament com a Burguete.