SALTS DE CANALETES.


Salt dels Capellans.

Aquest recorregut transcorre per la regió situada al sud-est de la comarca de l'Anoia, anomenada Valls de l'Anoia, en un sector declarat Espai Natural Protegit. L'interès paisatgístic de les Valls de l'Anoia rau en els contrastos, boscos mediterranis i conreus de vinya i cereals, conviuen amb la frescor i la frondositat de la vegetació propera a l'aigua, allà on brollen els torrents i els salts. Les aigües han treballat ininterrompudament esculpint un conjunt de salts de gran bellesa. Han arrodonit les formes dels laberints de roca al·luvial, sovint encastats entre parets verticals, i davallen per rampes i saltants en forma de tirabuixó. L'excursió no és gaire llarga, però per això no deixa de ser una ruta força espectacular, que ens portarà a quatre saltants d'aigua; el salt dels Capellans, el salt del Cargol, el salt dels Cups, i el salt de la Mala Dona. Si tenim la sort de trobar els torrents amb un cabal d'aigua adequat, gaudirem molt més de l'espectacularitat dels salts, per al qual és recomanable fer la sortida en èpoques de menys calor. El recorregut està a prop dels 8 quilòmetres, amb un desnivell d'uns 200 metres. El temps és molt variable, tot dependrà de l'estona que estiguem visitant els llocs més interessants, potser una mica més de 3 hores.


Cova del Salt dels Capellans.

Aproximació amb cotxe; Ens hem d'arribar al terme Municipal de Cabrera d'Anoia (Canaletes) situat al sector sud-est de la Comarca de l'Anoia. Des de la Catalunya Central (Manresa), el traçat és curt, haurem d'anar a buscar la C-37, a la població de Sant Salvador de Guardiola i no deixarem aquesta via fins a les proximitats d'Igualada, on enllaçarem amb la C-15 direcció a Vilafranca del Penedes. Des d'Igualada a Cabrera d'Anoia i tenim uns 20 minuts, en total des de Manresa uns 40 minuts i 36 quilòmetres.


Gorg dels Capellans. 

Iniciem el recorregut des de Canaletes, deixem el nucli de cases a la dreta i prenem una pista que ens farà sortir del poble passant a tocar la masia de la Bleda, tot just després de la casa trobem una cruïlla. Aquí haurem de girar a la dreta passant entremig d'unes vinyes, i fer un curt tram d'anada i tornada, per tal de visitar el Salt dels Capellans. Un corriol ens portarà a la llera del torrent de Canaletes on trobem el salt, uns metres més avall i trobem el Gorg dels Capellans. Sota mateix del salt, podrem veure una cova amb unes boniques formacions.


Un cop vist aquest salt retornem a la pista ampla, solament l'haurem de creuar i prendre el camí que sortint del poble ens quedava a l'esquerra. Anem seguint aquesta pista amb forta baixada, deixem un camí a la dreta i seguim per la pista principal. Deixem un camí a l'esquerra, per aquí i farem cap de tornada després de visitar l'últim salt. Després de caminar una estona trobem un trencall que seguim per l'esquerra, tot seguit el sender ens dóna l'opció de seguir per l'esquerra i en menys de cinc minuts anar a veure la part de dalt del Salt del Cargol, per la dreta baixarem en direcció al torrent del Cargol, pel tram més tècnic de la sortida, on trobarem unes cordes que més que res serveixen per no relliscar.




Salt del Cargol.


Ja situats en el torrent continuem per l'esquerra, fins a un altre trencall que seguirem per l'esquerra, fent uns metres d'anada i tornada per tornar a veure el Salt del Cargol, ara des de sota. Retornem a l'últim trencall, i seguim per l'esquerra.


-----------


Salt dels Cups. 

Des de la llera del torrent trobem un corriol a la dreta que prendrem d'aquí poca estona, ara continuem recta fins al fons del torrent on podrem veure el Salt dels Cups.


Retornem a l'última cruïlla que s'enfila de valent a la nostra esquerra (algunes marques de color taronja), aquest sender ens portarà a una pista que seguirem per l'esquerra. Seguim per la pista i creuem el torrent de la Cremada, tot seguit arribem a les proximitats del torrent de la Bleda, on i trobem el Salt de la Mala Dona.


Salt de la Mala Dona.

Aquest últim salt el podem veure des de sobre, o baixar per un corriol fins a sota mateix del salt.


Una vegada feta la visita, tornem a la pista que després de travessar el torrent inicia una forta pujada, fins trobar el camí que hem fet de sortida abans d'arribar al Salt del Cargol, des d'aquí solament ens caldrà desfer el camí ja fet, fins al poble de Canaletes.

COLLBAIX (546 MTS.) AMB BTT


Collbaix és un cim petit de 543 metres, si el comparem amb altres muntanyes properes com poden ser Montserrat o la Mola, tot i així és un referent per als manresans que tenen aquest turó com a punt emblemàtic del seu municipi. 
Està situat entre les rieres de Rajadell i Fonollosa. El vessant sud pertany a Manresa, sent el punt més alt del terme, l'est a Sant Joan de Vilatorrada, Rajadell compta amb la zona de Punta Sabata i Fonollosa amb la major part del cim, l'oest i el vessant obac.


He pujat diverses vegades a Collbaix totes elles caminant, doncs, és una excursió senzilla apta per grans i petits, i agraïda amb les vistes que tindrem des del cim, en contra i tenim un lloc molt massificat, per la seva proximitat a la gran ciutat.
Per variar una mica les pujades anteriors a aquest cim, avui he decidit de pujar-hi amb la BTT, val a dir que aquest sistema de transport no és el més adient, si el que volem és pedalar amb tranquil·litat, doncs ens trobarem que la part final abans de fer cim, haurem d'empentar de valent per camí dret i pedregós. Una vegada a dalt millor gaudir de les vistes i del merescut descans, ja que la baixada per la part obaga tampoc és gens agraïda, camins drets, relliscosos i aixaragallats, és el que trobarem en els primers metres del descens, impossible de circular sobre la BTT, a no ser que siguem uns campions en la matèria. En resum, tenim un recorregut curt de tan sols uns 16 km, que podem allargar si prenem la sortida des d'algun punt més allunyat, el desnivell és d'uns 500 metres, a tenir en compte que està tot concentrat en una distància de 3 km


Un bon punt per iniciar el recorregut és la zona esportiva del Congost, sempre que el Bàsquet Manresa no tingui partit de Lliga ACB, llavors pot ser més complicat trobar aparcament. Des de la zona esportiva voregem el Cementiri Municipal i anem a trobar el Camí del Suanya, des d'on iniciem una pujada suau fins al collet de la Mostela, on ens situem en paral·lel amb la carretera C-25 (Eix Transversal), travessem aquesta carretera pel segon pont a l'altura del Pla de la Mina, i continuem paral·lelament pel costat contrari durant un quilòmetre i mig, fins a la Plana de Ca l'Alegre, on trobem una pista a la dreta. 


A partir d'aquí, s'inicia el tram de pujada amb bicicleta més fort. El recorregut fa un parell de llaçades molt marcades, fins a situar-se sota els faldars del turó de la Punta Sabata, a les hores iniciem un curt descens, que ens farà perdre uns cinquanta metres de desnivell, fins a un collet on haurem de deixar el camí ample, i continuar per un dels senders més habituals per assolir el cim.




-----------


A partir d'aquí la BTT deixa de ser un mitjà de transport, per passar a ser un trasto inútil que haurem de carregar fins al cim. Tenim per davant, una mica més d'un quilòmetre de pujada per camí molt gratat, i uns cent vint-i-cinc metres de desnivell, que haurem de superar amb paciència fins al punt culminant del recorregut.


Els últims metres són més planers, si ens acosten a les roques del que s'anomena Costa de Collbaix, i trobarem bons miradors per fer parada, i reposar de l'esforç.


-----------


----------


La Punta Sabata.


Arribats al cim i trobem uns grans blocs de roques, amb un vèrtex geodèsic, una senyera, i algun rètol malmès pels típics brètols que encara no saben per què van a la muntanya. Si el dia acompaña, és un lloc ideal per prendre el sol, i sobretot per contemplar la Plana del Bages, amb la visible Manresa, i Montserrat de fons, segurament amb companyia, ja que Collbaix es un cim molt freqüentat, sobretot, els caps de setmana.


La baixada l'iniciaren en direcció nord, primer per un rostoll planer que de mica en mica es va adreçant, fins arribar a un punt on decideixo tornar a empentar, per sort ara de cara a vall, menys esforç però més possibilitats de caure.


Continuare per un quilòmetre i escaig de baixada intensa, per l'interior d'un espès bosc de pi blanc, fins a trobar una pista ampla que seguiré per la dreta. A partir d'aquí ja tinc assolit tot l'esforç de la sortida, i ara solament em cal deixar-me anar, tot estrenyent de tant en tant els frens, per circular més o menys amb seguretat. La pista ampla, em porta a una altra pista més important i més planera a tocar els Plans de Santa Marta, molt a prop de la població de Sant Joan de Vilatorrada. Seguint aquesta pista acabo entrant en el poble, i he de fer servir el GPS, per no errar en algun dels carrers, tot seguit torno a creuar la C-25, entro en la zona industrial de la Pirelli, i en pocs minuts torno a estar en la Zona Esportiva del Congost.

Nota final; si voleu pujar a Collbaix, i no teniu ganes d'empentar la BTT, millor que prengueu l'opció de pujar-hi a peu.

COMABONA (2.553 metres).


(Coll de les Bassotes, 1.873 m). 



El Comabona és el cim més oriental de la serra del Cadí, i una de les millors talaies de la Cerdanya, i de la cara nord del Pedraforca. Aquest massís presenta una cara nord molt característica pels seus espadats, a diferència de la seva cara sud molt suau i més àrida. L'excursió que proposem és una ruta circular, on el cim del Comabona ens situa a la meitat del recorregut. Aquesta ascensió és de dificultat baixa a moderada, ja que la majoria del traçat transcorre per terreny de bon fer, sense dificultats remarcables. La distancia a recórrer està en una mica més de 14 quilòmetres, amb un desnivell que s'apropa als mil metres, i que podrem realizar sense preses en unes 4,30 hores; tenint en compte que la meitat del desnivell el trobarem de sortida durant els primers 4 km, la resta de recorregut es presenta més suau. 



Acces al punt de sortida amb cotxe: (Coll de les Bassotes, 1.873 m). Tot i que el punt de sortida és accessible amb un turisme normal (sempre que no hi hagi neu o gel), si disposem d'un tot terreny, li farem un bon favor al cotxe. Per arribar al coll, o podem fer des de Bagà i prendre la carretera que du a Gisclareny (fins aquí 9 km, de carretera estreta). Després d'aquest petit poblet de muntanya, continuarem per carretera asfaltada durant uns 3,2 km fins al coll de la Bena, on s'acaba l'asfalt. Deixem una pista de baixada a la dreta, i seguim per l'esquerra fins al coll de la Bauma, ara deixem a l'esquerra la pista que baixa al Santuari del Gresolet, i seguim per la dreta de pujada; fins al coll de les Bassotes ens queden uns 8 km de pista pedregosa, després de passar la Font de la Creu Cerdana, i el coll de Torn. En total, haurem de fer una mica més de 20 km, des de Bagà. També tenim la possibilitat de fer l'aproximació des de Saldes, passant pel Mirador del Gresolet i el Collell. La pista és més pedregosa, i haurem de tenir en compte que té el pas restringit de vehicles en època hivernal per neu i/o gel (consultar al Parc Natural).


La ruta s'inicia al Coll de les Bassotes des de la pista forestal, que coincideix amb el PR-C 124 de Saldes a Olià, part del GR 107 ( Camí dels Bons Homes) i del GR 150 (sender de gran recorregut de circumval·lació del Parc Natural) de Gisclareny al Collell. Iniciem l'excursió abandonant la pista principal, prenem el trencall ascendent de la dreta. Anirem seguint les marques blanques i grogues del PR C-124, i punts de color taronja del traçat dels Cavalls del Vent. 






El camí que és una pista abandonada, va pujant de manera continuada fent algunes marrades fins arribar al Prat Llong, on s'acaba la pista i les marques se separen del camí ample que fins ara hem seguit.




Cara Nord del Pedraforca.



El sender a seguir continua flanquejant en sentit ascendent, i la vegetació és cada cop més escassa, al fons tenim una primera visió del Comabona.



Serra Pedregosa.




Serra dels Cortils.




El camí s'enfila directament cap a la serra Pedregosa, i tot seguit arribem als altiplans de la part alta del Cadí, en el lloc conegut com a Clot Palomar.



Clot Palomar i el Pedraforca.


Deixem un sender que es dirigeix vers al Pas dels Gosolans, per on i passarem de baixada. Nosaltres anirem a cercar la part alta de la carena, fins assolir el Puig de Font Tordera (2.526 metres).




Collet de Comabona.




A partir d'aquí, seguim per l'ample llom carener fins a passar el Collet de Comabona. Ara solament ens queda pujar uns metres de rampes herbades molt suaus, i arribem a l'ample cim del Comabona (2.554 metres).



Comabona (2.554 metres).


-----------



Retornem pel camí que hem fet de pujada pel collet de Comabona, i ens tornem a apropar al cim del Puig de Font Tordera, on comencem a baixar passant vora la Font Tordera, i continuem fins arribar al Pas dels Gosolans (2.430m), punt de confluència amb el GR 150.1 que per la dreta ve de Coll de Pendís, i per l'esquerra continua en direcció Josa de Cadí. Si es volgués arribar fins al refugi de Prat d'Aguiló, es continuaria pel mateix PR-C 124 coincidint amb les marques de Cavalls del Vent.



Pas dels Gosolans (2.430m).


Ara pujarem suaument pel fil de la carena de la serra dels Cortils, amb espadats verticals a la nostra dreta, i suaus pendents herbades a l'esquerra.



----------



Serra dels Cortils.




Sense cap mena de problemes podem pujar fins al cim del Cabirol, un turo secundari, amb bones vistes de la part ceretana.



----------


----------



Serra del Cadí.




Ara haurem d'anar perdent alçada tot entrant en la Coma dels Cortils, que separa les carenes dels Cortils i la de la serra Pedregosa.




Al fons de la vall trobem la cabana del Cortal dels Cortils un habitacle de pastors amb molt poca capacitat, ben conservada i amb una llar de foc, que en cas de necessitat es pot fer servir d'aixopluc provisional.



Cortal dels Cortils.



Uns metres més avall de la cabana, hi ha la font dels Cortils.




Ara el camí torna a prendre alçada per remuntar de nou la serra Pedregosa, a través del Pas dels Cortils.



Coma dels Cortils.


----------



Pujant a trobar el Pas dels Cortils.



Pas dels Cortils.


Una vegada dalt, retrobem el camí que hem fet de sortida, i que solament caldrà desfer fins a retornar al cotxe.