Collbaix és un cim petit de 543 metres, si el comparem amb altres muntanyes properes com poden ser Montserrat o la Mola, tot i així és un referent per als manresans que tenen aquest turó com a punt emblemàtic del seu municipi.
Està situat entre les rieres de Rajadell i Fonollosa. El vessant sud pertany a Manresa, sent el punt més alt del terme, l'est a Sant Joan de Vilatorrada, Rajadell compta amb la zona de Punta Sabata i Fonollosa amb la major part del cim, l'oest i el vessant obac.
He pujat diverses vegades a Collbaix totes elles caminant, doncs, és una excursió senzilla apta per grans i petits, i agraïda amb les vistes que tindrem des del cim, en contra i tenim un lloc molt massificat, per la seva proximitat a la gran ciutat.
Per variar una mica les pujades anteriors a aquest cim, avui he decidit de pujar-hi amb la BTT, val a dir que aquest sistema de transport no és el més adient, si el que volem és pedalar amb tranquil·litat, doncs ens trobarem que la part final abans de fer cim, haurem d'empentar de valent per camí dret i pedregós. Una vegada a dalt millor gaudir de les vistes i del merescut descans, ja que la baixada per la part obaga tampoc és gens agraïda, camins drets, relliscosos i aixaragallats, és el que trobarem en els primers metres del descens, impossible de circular sobre la BTT, a no ser que siguem uns campions en la matèria. En resum, tenim un recorregut curt de tan sols uns 16 km, que podem allargar si prenem la sortida des d'algun punt més allunyat, el desnivell és d'uns 500 metres, a tenir en compte que està tot concentrat en una distància de 3 km
Un bon punt per iniciar el recorregut és la zona esportiva del Congost, sempre que el Bàsquet Manresa no tingui partit de Lliga ACB, llavors pot ser més complicat trobar aparcament. Des de la zona esportiva voregem el Cementiri Municipal i anem a trobar el Camí del Suanya, des d'on iniciem una pujada suau fins al collet de la Mostela, on ens situem en paral·lel amb la carretera C-25 (Eix Transversal), travessem aquesta carretera pel segon pont a l'altura del Pla de la Mina, i continuem paral·lelament pel costat contrari durant un quilòmetre i mig, fins a la Plana de Ca l'Alegre, on trobem una pista a la dreta.
A partir d'aquí, s'inicia el tram de pujada amb bicicleta més fort. El recorregut fa un parell de llaçades molt marcades, fins a situar-se sota els faldars del turó de la Punta Sabata, a les hores iniciem un curt descens, que ens farà perdre uns cinquanta metres de desnivell, fins a un collet on haurem de deixar el camí ample, i continuar per un dels senders més habituals per assolir el cim.
-----------
A partir d'aquí la BTT deixa de ser un mitjà de transport, per passar a ser un trasto inútil que haurem de carregar fins al cim. Tenim per davant, una mica més d'un quilòmetre de pujada per camí molt gratat, i uns cent vint-i-cinc metres de desnivell, que haurem de superar amb paciència fins al punt culminant del recorregut.
Els últims metres són més planers, si ens acosten a les roques del que s'anomena Costa de Collbaix, i trobarem bons miradors per fer parada, i reposar de l'esforç.
-----------
----------
La Punta Sabata.
Arribats al cim i trobem uns grans blocs de roques, amb un vèrtex geodèsic, una senyera, i algun rètol malmès pels típics brètols que encara no saben per què van a la muntanya. Si el dia acompaña, és un lloc ideal per prendre el sol, i sobretot per contemplar la Plana del Bages, amb la visible Manresa, i Montserrat de fons, segurament amb companyia, ja que Collbaix es un cim molt freqüentat, sobretot, els caps de setmana.
La baixada l'iniciaren en direcció nord, primer per un rostoll planer que de mica en mica es va adreçant, fins arribar a un punt on decideixo tornar a empentar, per sort ara de cara a vall, menys esforç però més possibilitats de caure.
Continuare per un quilòmetre i escaig de baixada intensa, per l'interior d'un espès bosc de pi blanc, fins a trobar una pista ampla que seguiré per la dreta. A partir d'aquí ja tinc assolit tot l'esforç de la sortida, i ara solament em cal deixar-me anar, tot estrenyent de tant en tant els frens, per circular més o menys amb seguretat. La pista ampla, em porta a una altra pista més important i més planera a tocar els Plans de Santa Marta, molt a prop de la població de Sant Joan de Vilatorrada. Seguint aquesta pista acabo entrant en el poble, i he de fer servir el GPS, per no errar en algun dels carrers, tot seguit torno a creuar la C-25, entro en la zona industrial de la Pirelli, i en pocs minuts torno a estar en la Zona Esportiva del Congost.
Nota final; si voleu pujar a Collbaix, i no teniu ganes d'empentar la BTT, millor que prengueu l'opció de pujar-hi a peu.