BTT-LO COSCOLLET (1.610 metres).

Descripció de la ruta; Realitzo aquesta sortida continuant amb el meu repte particular d'assolir cims amb BTT. Buscant informació, trobo molt interessant poder fer Lo Coscollet, un cim de 1.610 metres el qual està inclòs dins de l'Espai Natural Protegit de la Serra d'Aubenç i Roc de Cogul, i a la vegada també pertany a la llista dels 100 Cims de la FEEC.
La dificultat de l'ascensió és moderada, amb uns 18 quilòmetres de pujada quasi contínua des de la sortida, per un total de 30 quilòmetres i uns 1.250 metres de desnivell.
Aproximació amb cotxe; des de Manresa per la C-55 passant Cardona i Solsona, i per la C-26 fins a enllacar amb la C-14, passant Oliana i arribant a Coll de Nargó. Podrem aparcar al costat de l'església de Sant Climent de Coll de Nargó.
Situats al costat de l'església romànica de Sant Climent de Coll de Nargó, ens preparem per prendre la sortida fent els primers tres quilòmetres de la ruta per la carretera L-511, en direcció a Coll de Bóixols.
Sortida des de Coll de Nargó.
Fem uns metres de baixada, la poca que trobarem durant la meitat del recorregut. 
Vistes de la Serra d'Aubenç des de la carretra.
Ben aviat deixem la carretera, i ens desviem per una pista a l'esquerra en direcció de Les Masies de Nargó, un nucli de població que pertany al municipi de Coll de Nargó, i a la comarca de l'Alt Urgell.
-----------
Tot seguint per sobre del barranc de les Masies, arribem a una cruïlla on deixo el camí de l'esquerra que és per on faré cap de tornada.
Anem fent per una pujada força relaxada, de pista ampla i amb bon terra fins arribar a la casa de l'Oliva, situada als peus del penyal rocós dels Castellassos.
La pista es va enfilant per la serra de l'Aubàs, fins arribar al nucli de cases de l'Aubàs. A partir d'aquest grup de cases la pista es torna més pedregosa, tot i que no és un impediment per continuar sobre la bicicleta.
Arribem a l'esplanada de Serradarques, amb les restes d'una antiga masia.
Després d'una gran girada deixem una pista a l'esquerra, seguim per la dreta fent uns metres de baixada per creuar un torrent i retornar a la pujada.
Passo a tocar ca l'Agustí, amb un tram de pujada molt dreta. Entro a l'Obaga del Mostalló on trobo una desviació a l'esquerra que faré servir de baixada. Deixo dues cruïlles, la primera a la dreta a la casa de l'Aubenç i un altre l'esquerra que porta al Tossal del Faig, amb la intenció d'anar-hi de tornada, en total entre anar i tornar, són uns dos quilòmetres d'afegit.
Per un tram més planer arribo a una collada a la part alta de la Serra de l'Aubenç, on per primera vegada veig lo Coscollet.
Baixo uns metres fins a un collet, i afronto els últims metres de pujada al cim. Aquest últim tram és molt pedregós, i alguns metres ja cansat els faig a peu, de tornada tot ser el terra dolent el puc fer sobre la bicicleta.
Vistes de Sant Honorat i Roca del Corb, des dels últims metres de Lo Coscollet.
En uns minuts arribo al cim de lo Coscollet o Torre d'Aubenç, amb unes cingleres impressionants per sobre el pantà d'Oliana.
Lo Coscollet o Torre d'Aubenç.
----------
Pantà d'Oliana.
La tornada la faig pel mateix camí, aprofito per pujar al Tossal de Remolins de 1.592 metres, i des d'on es poden fer bones fotografies de lo Coscollet.
Vaig baixant per la pista ampla fins desviar-me per la dreta per la cruïlla abans esmentada. La baixada d'uns 15 quilòmetres és ràpida i pesada, per una pista un xic pedregosa que ens acabarà portant a la cruïlla que hem trobat de sortida per sota la casa de l'Oliva. Des d'aquí ens quedaran uns cinc quilòmetres per donar per finalitzada la sortida en arribar a Coll de Nargó. 

SANTUARI DE LA QUAR-SANT PERE DE LA PORTELLA.

Descripció de la ruta; seguirem per camins rurals que ens portaran a voltar pel municipi de la Quar, de població relativament escassa, i majoritàriament disseminada en masos agrícoles i ramaders. En mig de l'excursió visitarem la mola rocosa on es troba el Santuari de Santa Maria de la Quar, considerat tradicionalment cap de terme, si bé les dependències de l'ajuntament es troben a Sant Maurici de la Quar. Tot seguit baixarem a cercar el Monestir de Sant Pere de la Portella, declarat monument històric per la Generalitat de Catalunya.
La ruta té una llargada d'uns 12 quilòmetres, i un desnivell aproximat de 750 metres.
Aproximació amb cotxe; des de Manresa i tenim uns 55 quilòmetres, i no més de quaranta minuts de cotxe. Anirem per l'autovia C-16 fins passat Gironella, on ens desviem a la dreta per la C-62. Ara ens desviem per l'esquerra en direcció Sagàs per la BV-4346 fins arribar a Sant Maurici de la Quar.
Deixarem el cotxe a la petita localitat de Sant Maurici de la Quar, situada en el sector meridional del terme municipal de La Quar. Sota el cementiri que domina el nucli, es troba l'església i parròquia, obra del segle XVII ampliada en el segle XIX. La capella existia ja en el segle XIV, regida per un dels monjos de la Portella. L'any 1835, a causa de l'exclaustració, va passar sota la custòdia dels bisbes de Solsona, que la van convertir en parròquia. A l'interior hi ha una imatge romànica de la Verge de la Quar.
Sortim del poble tot seguint la carretera, uns metres després ens desviem per l'esquerra pel GR-4, seguint el traçat d'unes línies elèctriques fins arribar al mas de Colltinyós. Seguim per la sendera passant el coll de Canes i el coll de la Creu de Jovell, on travessarem la carretera.
Per davant nostre enlairat tenim el Santuari de la Quar.
Podrem accedir al punt més alt per la dreta fent una curta grimpada un xic aèria, o si volem menys aventura per l'esquerra també hi arribarem, tot caminant tranquil·lament per pista ampla.
El Santuari de Santa Maria de la Quar és documentat des del segle IX, l'església romànica fou totalment renovada a partir del segle XVI i avui ben poca cosa en resta, a tocar l'església hi ha la casa rectoral i la casa dels ermitans.
Una vegada visitat el lloc i haver contemplat les bones vistes dels voltants, continuarem la ruta baixant per la pista fins al collet de la Serra. Una baixada decidida ens acosta al Monestir de Sant Pere de la Portella.

-------------
L'antiga abadia benedictina de Sant Pere de la Portella, que antigament rebia el nom de Sant Pere de Frontanyà, està situada en una àmplia fondalada de la capçalera de la vall de la Portella. El lloc és conegut documentalment des del 997. El monestir està constituït per una agrupació d'edificacions en estat ruïnós, i on es conserva en relatiu bon estat l'església del segle XI, que fou refeta al segle XII. El 2010 va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
Des del monestir i baixem fins a una cruïlla de pistes, fins trobar un indicador del camí de tornada a Sant Maurici. Seguim per l'esquerra fins arribar al coll dels Graus, on ens desviarem a l'esquerra per pujar al cim de Sant Isidre, una gran esplanada a 1.117 metres on trobem un vèrtex geodèsic. Molt a prop del cim hi ha la petita ermita de Sant Isidre de la Quar. Retornem al coll i passem a tocar la de la Baumeta, ja molt a prop del final de la ruta.   

PIC DELS BACIVERS DELS PRATS (2.745 METRES).

Descripció de la ruta: Bonica i fàcil ascensió al Pic dels Bacivers dels Prats, amb unes bones vistes durant quasi tot el recorregut. Excursió circular sense cap dificultat tècnica que ens portarà a diferents cims d'aquesta contrada sempre vigilats pel Bastiments el cim més alt d'aquesta zona. A mitja excursió passarem per l'estany de Bacivers. En total caminarem uns 11 quilòmetres, amb uns 900 metres de desnivell.
Aproximació amb cotxe: sortirem de Manresa per la C-25. Passarem Vic, ara seguint per la C-17 fins arribar a Ripoll. Aquí prenem l'N-260, passem Sant Joan de les Abadesses i enllacem amb la C-38 fins arribar a Camprodon. Per l'esquerra seguim la carretera GIV-5264, passem el poblet de Setcases, i per un últim tram amb forces corbes arribem a l'estació d'esquí de Vallter 2000, on trobem un ampli aparcament. En total hi tenim uns 127 quilòmetres i un parell d'hores de cotxe.

Iniciem l'excursió prenent el camí que surt de darrere del restaurant i que segueix el curs d'un torrent. Deixem una desviació a la dreta i continuem en direcció a la Portella de Mentet.
Arribats aquest punt ens trobem amb la fita fronterera 511.
Girem a l'esquerra, deixem la zona boscosa i continuem per prats herbats fent unes quantes giragonses que ens fan guanyar alçada ràpidament.
Aquest tram de pujada ens farà assolir el Pic de la Dona, amb bones vistes de la zona.
Ara descendim uns metres, i tronem a guanyar alçada fins al Pic de Bacivers.
Per un tram més planer passem els Plans de Baciver i els Plans d'Ombriaga, fins arribar a les Xemeneies de Bacivers, un canaló rocallós que podrem superar sense gaires dificultats.
Xemeneies de Bacivers.
A la sortida d'aquest punt assolirem el Puig d'Ombriaga, i a continuació baixarem uns metres fins al coll de la Geganta, on trobem una munió de camins. Deixem al davant el camí que puja al cim de Bastiments, a l'esquerra el camí que retorna a Vallter 2000, i que farem servir a la tornada, i continuem per la dreta entrant en el Circ de Bacivers. Planerament arribarem a l'arrodonit estany de Bacivers.
L'Estany dels Bacivers o de Morens, és un estany d'origen glacial del terme comunal de Fontpedrosa, a la comarca del Conflent.
Per la dreta de l'estany iniciem la pujada al cim de Bacivers dels Prats. Passem a tocar una cabana de pedra. Anem pujant per forta i pedregosa pujada amb bones vistes de l'estany.

Girem a l'esquerra per uns grans blocs de granit, i arribem al cim de Bacivers dels Prats a 2.745 d'alçada.
Seguim per la carena que uneix aquest cim amb el Bastiments fins al coll de Bacivers, aquí deixem el camí que puja al Bastiments i davallem per l'esquerra tornant a entrar al Circ de Bacivers.
Ara passarem a certa distància de l'estany fins a retornar al coll de la Geganta.
Des d'aquest coll comencem a baixar en direcció a l'estació d'esquí, tot passant la Font de la Perdiu, i una bassa d'aigua. Travessem els Plans de Morens, i poc després arribarem al punt final de la sortida.
 

BTT-RUTA VIA VERDA DEL LLOBREGAT. (CAL ROSAL-PONT DE PEDRET).

Descripció de la ruta; el tram de la Via Verda del Llobregat que va des de la colònia Rosal al Pont del Pedret és un agradable passeig per fer en família, amb nens o persones que s'estan iniciant en el món de la BTT. El recorregut és d'anada i tornada pel mateix camí va en tot moment pel costat del riu, seguint planerament l'antic traçat del carrilet ara adaptat com a via verda. La ruta té una distància aproximada d'uns 11 quilòmetres i un desnivell quasi inexistent.
Aproximació amb cotxe; Des de Manresa arribem a Cal Rosal per la carretera C-16. Pocs quilòmetres abans d'arribar a Berga prenem la sortida 92. Seguim les indicacions de "Cal Rosal" i, abans de creuar el Llobregat, al costat d'una rotonda, trobem l'aparcament del punt d'inici de la Via Verda del Llobregat. En total hi tenim uns 47 quilòmetres i una mitja hora de recorregut.
Per entendrà una mica el recorregut haurem de consultar alguns fets del passat. A finals del s. XIX es va projectar un ferrocarril que anava de Manresa a Berga, el qual va arribar a la colònia Rosal l'any 1887. En aquest punt es construí una estació i s'aturaren les obres que havien de continuar fins a Berga.
Una societat diferent impulsà la construcció d'una línia ferroviària des de l'Estació d'Olvan fins a Guardiola de Berguedà resseguint la vall del riu: es tractava d'un ferrocarril miner que finalment arribà a Guardiola de Berguedà el 1904.
Fotografia de l'últim tren. 
La línia ferroviària es va clausurar el 1972 a causa de la construcció de l'embassament de la Baells. La companyia ferroviària arrencà les vies i les travesses i des d'aleshores, aquest camí s'ha fet servir per anar a Pedret i a aquest sector del Llobregat sense haver de passar per Berga. Els últims temps s'hi ha portat a terme alguns arranjaments, per tal promocionar aquest camí com a Via Verda del Llobregat.
Iniciem la sortida deixant a l'esquerra la colònia tèxtil de cal Rosal, fundada el 1858 i construïda sobre un antic molí al peu del riu Llobregat. Cal Rosal va ser durant molts anys una de les colònies industrials més grans i emblemàtiques de Catalunya. Les seccions de filatura, teixits i tints van arribar a tenir prop de 2.000 treballadors. La colònia no parà de créixer fins ben entrat el segle XX, però la generalitzada crisi del tèxtil acabà per fer tancar les instal·lacions i s'enderrocaren alguns edificis com l'antiga estació de ferro.
Prenem d'entrada la pista ampla a la dreta de l'aparcament. L'itinerari coincideix amb el GR 270 fins al pont de Pedret, tot molt ben senyalitzat i sense probabilitats d'errar en el camí.
El primer quilòmetre és més de solei, llavors l'itinerari transcorre per un ombrívol i frescal bosc de ribera. Passem per sota el viaducte de la C-16 i a continuació trobem una tanca que barra el pas als vehicles motoritzats.
La vall es va tancant, a tocar el riu veiem l'antiga resclosa de la fàbrica.
------------
Sense gaire esforç arribem al primer túnel del recorregut, anomenat de Vilarrassa I, de 77 metres de longitud.
Tot seguit arribem al túnel de Vilarrasa II el més llarg amb 185 metres de recorregut, i amb una corba al centre que feu que recentment es decidís posar-hi un sistema, d'il·luminació perquè quedava un tram sense llum directe. Poc després de sortir d'aquest túnel passem un pontarró, i trobem una desviació a la dreta que puja fins a La Portella, un itinerari de dificultat alta que també es pot fer amb BTT.
Arribem al pont de la Peirota o de Vilarrassa, una estructura força alta, d'uns cinquanta metres de llargada que ens permetrà crear el riu i fer alguna fotografia des del mig del pont.
Riu Llobregat des del Pont de la Peirota. A continuació entrem al túnel de la Peirota d'uns 80 metres.
Al final d'una recta molt ombrívola troben la tanca de sortida, i a la dreta un camí que baixa a travessar el riu per una passera de ciment, aquest tram es pot fer servir com a camí de tornada.
Passem a tocar el Refugi dels Pescadors on hi ha una font. A continuació passem el Pontarró de Fontollera i arribem al Pont de Pedret. Nosaltres continuarem en línia recta seguint la pista ampla fins a un punt on hi havia un pont que no ha estat rehabilitat. 

Aquí donarem la volta per refer la ruta en sentit contrari.
-----------
Vistes del Llobregat des del Pont de Pedret.
Retornats al Pont de Pedret el podem creuar, i si no estem gaire cansats podem pujar fins a l'església de Sant Quirze de Pedret.
Pont de Pedret.
Si decidim continuar, passat el pont prenem un camí ample que ens portarà a travessar el riu per una passera, i tot seguit retrobarem la via verda, que per l'esquerra ens retornarà al punt d'inici.