PLACA DE L’ESGARRINXADA-LES ESQUERDADES (FARAÓ DE BAIX).

 L'Esgarrinxada, anomenada també com Les Esquerdades, són unes plaques  de vies esportives situada vora el torrent de la Coma d'en Pastor, en la zona del Faraó de Baix-Montserrat -Sud.

 Aquí i trobarem més de 20 itineraris, que van des del IV+, al 6b+, amb una llargada al voltant dels 25 metres, algunes d'elles es poden enllaçar amb dos llargs, donant una llargada de 45 metres.  La zona orientada al sud-oest,  es ideal en els mesos de més calor, ja que els peus de via són força ombrívols. A la placa on i trobem més itineraris, les vies començant molt verticals els primers deu metres, llavors es van tombant fins arribar a una replà on i trobem  les reunions, fins aquí si pot arribar per una canal equipada amb una corda  i tot seguit, assegurats a una corda passamà. Aixi tindrem l'opció de instal·lar les cordes i provar en top-rope, les vies de més dificultat, aquesta opció es pot realitzar en 7 vies. Les vies foren equipades entre el 1999 i l'any 2000, per diversos escaladors, una de les primeres vies fou l'Aresta Escofi, L1 (IV), L2 (V+), amb 35 metres, va ser equipada per J.Escofet i T.Mengual (1999).

 Mapa general. 
 
 Aquesta zona,  esta situada entre la masia de can Jorba i el mas del Castell. Per arribar-hi ens caldrà anar fins a can Jorba, des del Bruc o Collbató i seguir la pista ampla que passa vora la casa. Un quilometre després de la masia trobarem uns oliverars, molt aprop de l'inici del Camí de la Palomera, aquí tindrem que deixar el cotxe. Des dels oliverars tindrem que anar a la recerca del camí que remunta el torrent de la Coma del Pastor (Faraó de Baix). El sender creua el torrent en la seva part baixa, per situar-se a l'esquerra del mateix, guanyant alçada ràpidament. Una vegada el camí es torna planer, ja tindrem davant nostre una bona perspectiva de la placa de l'Esgarrinxada, al vessant oposat del torrent. Passem a tocar el Totxo del Camí (vies esportives) a la nostre esquerra, aquí tornem a creuar el torrent, deixant el sender principal que remunta el torrent fins el Pas de la Llastra, i prendrem un corriol a la dreta que en pocs metres ens portara al peu de les vies.
 
 Inici del camí d'accés, en el torrent de la Coma d'en Pastor. 
 
 Joan i Albert (IV+). 
 
 Aresta Escofi, L1 (IV), L2 (V+), amb 35 metres.
 
 L'Esgarrinxada, a l'esquerra Totxo del Camí. 
 
 Equipament. 
 
 (V+).
 
 (V).
 
 Enric Sales (V).
 
 Joan (V+). 
 
 (V+).
 
 Enric i Ramon (V+). 
 
 Joanet (V+).
 
 (V+).
 
 Joanet (V+).
 
 Albert (V+).

FERRADA COLL DELS ISARDS (ANDORRA)

 
Aquesta ferrada esta dividida en dos recorreguts paral·lels, de dificultat molt semblant, tot i que en algunes guies es comenta que la de la dreta és una mica més difícil, si més no, les dues són vies d'iniciació de dificultat baixa. Aquest itinerari és el més curt de totes les ferrades que trobarem en Andorra, tot i que la seva aproximació no es curta, per la qual cosa esmentarem més temps en anar i tornar que en fer la via, degut aixo és també una de les ferrades andorranes menys freqüentades, ja que no justifica un desplaçament tant llarg en cotxe, per fer un itinerari tant curt. Les dos ferrades són tant semblants, que per fer un recorregut més interessant, es pot realitzar la de la dreta en sentit ascendent i la de l'esquerra de baixada.  Una recorregut que ens pot deixar satisfets, es combinar la ferrada, amb l'ascensió als pics d'Envalira, pic de les Abelletes i l'estany del mateix nom.
 
 
Aquestes ferrades són les que estan més allunyades del centre turístic d'Andorra, si ja venim de fer altres ferrades la forma més senzilla d'arribar-hi amb cotxe, es pujant el Port d'Envalira, ja de baixada tindrem que aparcar el cotxe en l'aparcament de la estació d'esquí del sector Costa Rodona, si no volem passar pel centre d'Andorra i podem accedir des de Puigcerdà, fins el Pas de la Casa, en aquest cas no ens caldrà arribar al Port d'Envalira.

 
Des de l'aparcament, passarem pel mig de les instal·lacions del telecadira de Costa Rodona, per una pista ampla que en realitat són les pistes d'esquí. La pista te una pujada suau de sortida, però en algun punt es converteix en forts pujadors, que ens faran guanyar desnivell molt ràpidament.

 
Anirem resseguin els tele cadires, fins un punt on tindrem que deixar la pista i continuar per un sender a l'esquerra, en alguns llocs i veurem fites que ens seran de bona ajuda, ja que el caminal es molt confús en el moment que passa per una zona de tarters.

 
__________
 
__________
 
 
Visió dels dos itineraris.
 
 
Aquests itineraris foren construïts a l'any 2004, per l'empresa ATAC. Les guies ferrateras li donen a l'itinerari de la dreta una mica més de dificultat, en realitat també és uns metres més llargs, ja que a mitja via fa un curt flanqueig i en la seva part final i trobarem un lleuger desplom, sense gaire dificultat. Una vegada sortim de la via, tindrem sobre nostre el marcat coll dels Isards (20 minuts), que separa el pic de les Abelletes de la carena que forment el Pic Negre d'Envalira i el Pic d'Envalira.

__________
 
__________
 
__________
 
__________
 
__________
 
 
Segona ferrada de baixada.
A la sortida de la via, solament ens tindrem que desplaçar uns metres a l'esquerra per trobar l'altre ferrada, si no la volem fer de baixada tindrem que baixar a buscar un collet secundari on i trobarem el camí principal que puja al coll dels Isards.

__________
 
__________
 
__________
 
__________
 
__________
 
__________
 
__________
 
 
La imatge ens mostra que en l'època hivernal, l'accés a les vies ferrades pot ser molt complicat.

VIA “JOSEP Mª ANDREVÍ”-MIRANDA DE CAN JORBA.

La Miranda de Can Jorba és un pany de paret situat entre el Joc de l'Oca (torrent de Migdia), i el serrat de la Palomera, aquí i trobarem una mitja dotzena de vies de dificultat assequible, les més properes al Joc de l'Oca (Sol Solet, Escabroni, Bego), són les més freqüentades. La Josep Mª Andreví, és una via de tall clàssic, oberta pels germans Masó, amb un equipament suficient amb una llargada de cent metres, i una dificultat que no sobrepassa el V grau. La trobarem equipada amb espits i claus. Amb 8 cints expres en tindrem prou, algunes bagàs també poden anar be, per assegurar en sabines i per muntar l'ultima reunió en un arbre.

Aquesta és una de les moltes vies dels germans Masó, que esta dedicada a un personatge, darrera del qual sempre hi ha una historia. En el cas d'en Josep Maria Andreví (24-6-1917) a (30-11-1979),  i trobem un relat força confús, escalador de la capital del Bages, que amb els Minyons de la Muntanya de Manresa (grup d'escoltes), escala diverses vegades el Cavall Bernat, sense deixar constància d'aquests fets; tenint en comte que la primera escalada al Cavall Bernat data de l'any 1935 i a l'any 1939, amb la victòria del franquisme, es van suprimir totes les organitzacions que no eren del règim, i aquests fets també van provocar la dispersió total de responsables del escoltisme Català  fins l'any 1943, any en què aquests grups van començar a parlar de reprendre globalment les activitats, es possible pensar que aquestes ascensions d'en JM Andreví,  es realitzaran a mitjans dels anys quaranta, quant ja tenia a prop de trenta anys. Tot i passar desapercebut, per uns motius en que molts catalans es varen veure obligats a estar en l'anonimat, sempre es d'agrair aquet petit homenatge, fent que el nom d'aquest personatge, resti sempre lligat a la muntanya de Montserrat.
Aproximació: Des de Can Jorba prenem un corriol amb marques grogues que es dirigeix a la canal del Joc de l'Oca. La via comença a l'esquerra del camí, al costat d'un bloc caigut adossat a la paret, format un curiós forat.
Inici del primer llarg.
 
__________
 
 
__________
 
 
Sortida de la primera reunió.
__________
 
__________
 
__________
 
 
Final de la via.
 
El descens, es fa amb un ràpel de 40 metres fins a la r2, i un altre de 50 fins al peu de via.