BTT LA FAGEDA D’EN JORDA.


Descripció de la ruta; avui ens desplacem a la Vall d'en Bas, amb l'intenció de fer una passejada amb BTT, i per això hem triat un recorregut no gaire llarg i amb un desnivell força suau i ombrivol, ja que la sortida la vàrem fer a l'estiu. Un dels llocs més atractius d'aquesta zona és la Fageda d'en Jordà, un bosc de faigs excepcional perquè creix en un terreny planer i s'assenta damunt d'una colada de lava procedent del volcà del Croscat. Tot el conjunt, forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. L'excursió no és gaire llarga, quasi 23 quilòmetres i un desnivell d'una mica més de 400 metres, que podrem fer tranquil·lament en un parell d'hores, sense compta les parades.


Aproximació amb cotxe; avui dia gracies a les noves instal·lacions del túnel de Bracons (inaugurat l'any 2009 i gratuït), anar de la comarca del Bages a la Garrotxa és una passejada. Per arribar-hi prendrem la C-25 (Eix Transversal), a la sortida de Manresa, i a l'entrada de Vic el deixarem per enllaçar amb la C-17, que també deixarem ben aviat a l'esquerra, per continuar per la C-37 a la nostra dreta. A partir d'aquí passarem diversos viaductes, i alguns túnels més curts que l'abans esmentat de Bracons, que amb una longitud de quasi 5 km, ens acostarà a l'entrada de la Vall d'en Bas. Passem el poble de Joanetes, i arribem una rotonda on fineix la C-37. Ara seguim la C-152 en direcció a les Preses. A l'entrada del poble haurem de prendre el primer carrer (carrer de la Bòbila), i tot seguit el següent carrer a l'esquerra (avinguda de l'Estació), on ja podrem aparcar el cotxe a tocar l'Oficina de Turisme (Antiga estació). L'oficina de turismo, és un espai que t'ofereixen assessorament i guies per practicar diferents disciplines esportives a la comarca (excursionisme, BTT, passejades al bici carril). A més d'informar dels atractius turístics de les Preses, i la comarca de la Garrotxa. En total des de Manresa haurem fet uns 83 quilòmetres de cotxe, en una hora justa de temps.


Iniciarem el recorregut amb la BTT des de l'Antiga Estació, els primers metres els farem per dins de la població de les Preses situada 4 km d'Olot, i tot seguit continuem per dins del Poligon Industrial Pladevall. A la sortida d'aquesta zona industrial, trobem el Km 0 de la carretera local GN-5242. Seguirem aquesta carretera estreta fins al Km 2, on es converteix en una pista que ens apropa al mas la Sunyera.


Entrem de ple dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, el millor exponent de paisatge volcànic de la península Ibèrica. Té una quarantena de cons volcànics d'una edat compresa entre els 5.000-7000 i els 700.000 anys, 10 cràters, 23 cons ben conservats i més de 20 colades de laves basàltiques.
A partir d'aquí entrem en una zona boscosa, on ja és comencen a veure els primers faigs de la Fageda d'en Jordà. La fageda està envoltada de bona part dels vint-i-un volcans que hi ha a la comarca. L'orografia, el sòl i el clima proporcionen una variada vegetació, sovint exuberant, amb alzinars, rouredes i fagedes d'excepcional valor paisatgístic. Té un clima molt humit, i per algun tipus de vegetació es podria representar com a clima atlàntic.


Arribem a can Malla, aquí tenim un petit tram d'un quilòmetre i mig que repetirem a la tornada. Passem a tocar cal Sec, can Païssa i can Fortet, fins a una cruïlla de camins, on seguim per la dreta, tenint en comte que a la tornada arribarem al mateix lloc pel camí de l'esquerra.


En aquesta zona l'ús del GPS, mapa o tríptic es força necessari, perquè la zona és tot un entramat de pistes que menen a diversos masos.


Fageda d'en Jordà.


Pedalant tranquil·lament i amb molta ombra arribem a can Jordà, masia que dóna el nom a la fageda.


Passejades amb carruatge a la fageda d'en Jordà. Segons els botànics, aquest bosc és una excepció natural molt curiosa, ja que es troba localitzat a una altitud inusual de només 550 m, quan, en realitat, els boscos de faig acostumen a créixer a altituds superiors.


La pista de bon fer ens porta a can Xel (restaurant i apartaments) a tocar la carretera GI-524. Des de can Xel seguim per l'esquerra (direcció Olot), haurem de fer uns tres quilòmetres de baixada per carretera, entremig passarem a tocar el Centre d'Informació Can Serra-Fageda d'en Jordà. Passat aquest lloc ens desviem a l'esquerra per una pista que ens porta a retrobar el camí que hem fet d'anada, i on repetirem un tram fins a la masia de can Malla. Davant d'aquesta casa deixem a l'esquerra el camí que ja hem fet, i ara continuem per la dreta. Aquest últim tram alterna camins més estrets amb trams de pistes, fins arribar a una hípica a l'entrada de la zona urbanitzada de Bonavista, entre Olot i les Preses. A partir d'aquí fem uns metres per la C-152, i tornem a anar a buscar la GN-5242, fem uns metres d'aquesta carretera i retrobem el polígon industrial que hem creuat a la sortida, tot seguit entrem al nucli urbà de les Preses, i en pocs minuts ens situem al punt final del recorregut. Per acabar el dia rodó busquem un lloc per dinar al mateix poble, com el lloc ens agradat molt li fem una mica de propaganda.

LA GOLA DEL TER.


Descripció de la ruta; avui farem una passejada pel tram final del riu Ter. Després de néixer entre les altives muntanyes de la zona d'Ulldeter, ens desplaçarem arran de mar, on el riu ja a fet un recorregut de 208 quilòmetres, sortejant un desnivell de 2.400 fins a aportar les seves aigües dolces, al Mediterrani.
Si elegim fer l'excursió en una època on les platges estiguin menys concorregudes, gaudirem d'una passejada tranquil·la i relaxant, on la remor del mar i el cridar de les gavines, seran els sorolls més habituals d'aquest magnífic entorn. La ruta planera sense quasi desnivell la farem des de la població de l'Estartit, i vora la platja observarem des de primera línia de mar les illes Medes, fins arribar a la Gola del Ter. A partir d'aquí, continuarem uns metres riu amunt per retornar al poble per una zona més allunyada de la platja, tot passant per la zona d'aiguamolls del que s'anomena Ter Vell. En total una mica més d'11 quilòmetres, sense desnivell, que podrem fer amb un temps aproximat de tres hores. Si ens agrada la fotografia, segurament el temps se'ns allargarà, perquè l'entorn es val més d'una parada.


Aproximació amb cotxe; des de la Catalunya Central podrem arribar fins a l'Estartit, fins al final de la C-25 on enllaçarem amb l'A-2 i N-II, per continuar per la GI-633 i GI-634, fins a la població de Verges. Des d'aquí fem un trosset de la C-31, fins a Torroella de Montgrí, per finalitzar a l'Estartit seguint la GI-641. Travessem el poble i busquen aparcament en la zona del Port (Passeig Marítim). En total i tenim 160 quilòmetres i un parell d'hores de cotxe.


L'Estartit és una població costanera d'una mica més de tres mil habitants, que pertany administrativament del municipi de Torroella de Montgrí. Situat al sud de les darreres estivacions del massís del Montgrí, és una població lligada a la mediterrània. L'Estartit és dominat geogràficament per les planures empordaneses i el darrer tram del riu Ter: els aiguamolls de la Gola, que són els trams que avui descobrirem.

Iniciem el recorregut des del Port de l'Estartit, caminant arran de platja seguint el Passeig Marítim.


Passem el Grau del Ter Vell, zona on desemboca un antic braç del riu. Davant nostre observem els illots rocallosos que formen les Illes Medes.


Aquestes illes estan situades a la mar Mediterrània, a poc més d'un quilòmetre del litoral de l'Estartit. Administrativament pertanyen al municipi de Torroella de Montgrí, a la comarca del Baix Empordà. L'arxipèlag està format per dues illes principals, cinc illots i altres illots menors, i la seva superfície total és de 21,5 quilòmetres quadrats. Les illes Medes formen part del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. L'arxipèlag és un dels espais d'interès natural més importants de la Mediterrània, i és una gran reserva de fauna i flora marina. 


L'única construcció a l'arxipèlag es troba a l'illa principal, la Meda Gran, i és el far de la Meda, que actualment està deshabitat.


Continuem caminant vora una zona urbanitzada, un càmping i continuem per la Platja de l'Estartit. Aquesta platja que s'estén, de nord a sud, des del port de l'Estartit fins a la Gola del Ter fent una lleugera corba cap a l'interior en el seu recorregut d'uns 3 quilòmetres. Al nord connecta amb el tramat urbà de l'Estartit i cap al seu tram mitjà amb la urbanització dels Griells, un cop depassat el Ter Vell. 


La seva part sud resta protegida dins del Parc Natural del Montgrí. Inclou un sistema de dunes i basses litorals força ben conservat des de la zona de la Pletera (desurbanitzada a partir de la dècada de 1980) i al sud fins a la Gola, on desemboca el Ter.


Després de caminar uns quatre quilòmetres des de la sortida, arribem a La Gola del Ter, o el que és l'actual desembocadura del riu Ter.


L'història ens diu, que antigament el riu desembocava en tres punts de la costa. A més del de la Gola, n'hi havia un entre l'Escala i Sant Martí d'Empúries i l'altre a prop de l'Estartit, en el que es denomina avui Ter Vell, entre aquest i l'actual desembocadura hi ha una sèrie de llacunes litorals. El curs més al nord fou tallat vers el 1302, prop de Canet de la Tallada, per unes obres fetes pel comte d'Empúries Ponç Hug IV.


El Ter restà diversos segles amb dues desembocadures, el Ter Vell i la Gola deixant una illa deltaica entremig. Per tal d'aprofitar aquesta illa per a l'agricultura fou tallat el braç nord el segle XVIII.


Tranquil·lament podem visitar i fotografiar aquest bonic tram final d'un dels rius més importants de Catalunya. Per continuar el recorregut enfilem aigües amunt del riu pel seu marge esquerre, per una pista ample ben condicionada i amb bones perspectives visuals de la zona.


La Gola del Ter.


Ben aviat haurem de deixar el riu i cercar un desviament a l'esquerra que ens portarà de tornada a l'Estartit. 


Vistes del massís del Montgrí.


Riu Ter.


D'entrada voltarem la zona de La Pletera un espai rural format per un conjunt de prats inundables entre la platja de l'Estartit i els camps de conreu de les Deveses. L'espai forma part del Pla d'Espais d'Interès Natural sota l'epígraf "Aiguamolls del Baix Empordà" i, a més, està inclòs a la Xarxa Natura 2000.

Un gir a l'esquerra ens retorna a la dreta, per volta la bassa del Frare Ramon, una petita llacuna que té el seu origen en una antiga llera del Ter i se situa entre l'actual desembocadura i el Ter Vell.


La Pletera i les illes Medes.


El camí ens porta en paral·lel al tram que hem fet d'anada a pocs metres d'aquest, fins arribar a la zona del Ter Vell, com el seu nom indica, es tracta d'una antiga desembocadura del Ter. L'espai ocupa unes 32 hectàrees de superfície i es troba a tocar de la zona urbana de l'Estartit. 


La zona està condicionada amb unes passeres per poder entrar a la zona principal i també comte amb casetes de fusta per observar la fauna de la zona.


Aquí i trobem una zona humida formada per un conjunt d'aiguamolls i de llacunes d'aigua dolça alimentades per l'excedent de regadiu de la plana agrícola adjacent i per les aigües de precipitació.


Una vegada voltada la zona del Ter Vell, el recorregut en el seu tram final perd l’interes, ja que transcorre pel nucli urba de l’Estartit.