ANETO (3.404 metres)

Possiblement, quant comences a fer muntanya i quedes encisat per la magnitud dels Pirineus, l'Aneto és l'ultim cim que penses fer; la realitat és que hi han tantes fites que assolir, que el punt més alt pot arribar a semblar molt llunya. Tot i així, hi han persones que començant per la cua i aquest és el primer cim que fan, llavors es pot arribar a pensar que un cop superat el sostre, els demès ja son bufa i fer ampolles, això és una gran equivocació, que podrem comprovar a mida que anem ampliant, el nostre currículum muntanyenc.
El Aneto, és el cim més alt del Pirineus i la seva ascensió és quasi obligada per a totes les persones que els agradi fer muntanya, pro amb això no ni ha prou, cal saber que el que afronta aquesta fita tindrà que anar ben preparat; si bé, la majoria de les rutes d'ascens al sostre dels Pirineus es consideren fàcils, tindrem que tenir en comte que es tracta d'un cim exigent a causa de varis factors; com el desnivell a superar, la cota d'altura, la presència de la glacera i el Pas de Mahoma. El premi final, és un dels espectacles més grans que ens poden oferir els Pirineus, i haver aconseguit trepitjar el seu cim més alt. Quan va ésser cartografiat per primera vegada se li va donar el nom del poble d'Aneto, a la vall de Barravés, que és on un equip francès estava fent aquestes tasques. Precisament, a la banda gascona, d'aquest pic en deien tradicionalment Neto o Nethou, segons l'ortografia afrancesada. La primera ascensió és va realitzar el 20 de juliol de 1842, per Platon de Tchihatcheff, militar rus que estiuejava en Bagnères-de-Luchon i Albert de Franqueville, botànic francès. Li acompanyaven els guies Pierre Sanio de Luz, Bernard Arrazau, Pierre Redonnet i Jean Sors.

ASCENSIÓ A L'ANETO (21 de juny del 2006)

La Renclusa. Ja entrat el segle XX el català Juli Soler i Santaló, un dels millors coneixedors del seu temps dels Pirineus d'Osca, es va proposar la construcció d'un gran refugi en la Renclusa. Sota l'empara del Centre Excursionista de Catalunya, va ésser l'autèntic motor d'una obra molt dificultosa; i superant tots els inconvenients va aconseguir dotar a aquell racó d'una construcció que no tenia gens que envejar a les franceses.

Estada en el refugi de La Renclusa

Pujant el tram dels Portillons

En Fredi, que a fet una trentena d'ascensions a l'Aneto, en el pas del Portilló Superior

Inici de la glacera

Un descans a mitja glacera

Tram final de la glacera

Tram del coll de Coronas a l'Aneto

Vista general, del Pas de Mahoma

La Sigrid, al Pas de Mahoma

Cim de l'Aneto amb; Fredi, Joan, Jordi, Sigrid, Florenci, Moises, Manel i Josep

La Sigrid, iniciant el descns

Descens de l'Aneto

Pla d'Aigualluts

FOTOGRAFIES CURIOSES

La Renclusa (any 1919). El dia anterior a la inauguració, el 27 d’abril de 1916 Mossèn Jaume Oliveres (La Garriga 1877, Barcelona 1957) juntament amb el guarda del refugi, José Sayo, i dos alemanys, van fer l'ascensió al Aneto. El mal temps que els havia acompanyat es va desencadenar en el cim, i mentre creuaven de retorn, el Pas de Mahoma un llamp va arribar al guarda i a l'alemany Blass. Els altres dos es van salvar pels pèls, però aquelles morts van frustrar la inauguració solemne del refugi i van causar una autèntica commoció en Benasque i Barcelona.

El Portilló Superior (any 1919)

La glacera (any 1919)

La glacera i l'Aneto, a mitats del segle passat

Anys erera, la glacera mostrava unes esvorancs, avui dia inimaginables

Comparativa, de la regressió de la glacera

Pas de Mahoma (any 1919), Albert de Franqueville va batejar el pas final al cim com "Pas de Mahoma", se suposa que conformi a la llegenda musulmana que diu que l'entrada al paradís és tan estreta com el fil d'una simitarra

Al cim, es va instal·lar una creu de ferro i una imatge de la verge del Pilar, patrona d'Aragó



Hi ha alguns, que neixen il·luminats i d'altres enfosquits; diuen que la foto al cim de l'Aneto, és de l'any 1968, no acabo d'imaginar, com varen passar l'artefacte pel Pas de Mahoma

Els caps de setmana i festius d'estiu hi ha tals aglomeracions, que el Pas de Mahoma pot arriba a ser més molest que perillós

En la seva cara nord, a partir dels 2810 metres aproximadament, es troba la glacera més gran dels Pirineus, amb unes 100 ha de superfície. A l'igual que moltes glaceres del món, es troba en franca regressió com a conseqüència del canvi climàtic. Es calcula que en els últims 100 anys ha perdut més de la meitat de la seva superfície, i que en 30 o 40 anys pot arribar a desaparèixer