El Tuc de Mulleres, és una de les grans moles divisòries entre la Vall d'Aran i Osca. El topònim d'aquest cim prové de l'aranès, així tenim que la paraula "tuc" fa referència a un cim, i "mulleres" als aiguamolls que l'envolten, en els quals i neix el riu Noguera Ribagorçana. Aquest cim, és un dels pocs que superen els tres mils metres d'alçada dins de terres catalanes, d'aspecte agrest i de d'una coloració negrosa, cosa normal en els terres granítics. Aquesta és una ruta molt completa i d'extraordinària bellesa, on podrem apreciar els diferents estrats dels pisos montà, subalpí, alpí i nival.
Ens arribarem fins la boca sud del túnel de Viella, el qual va ésser inaugurat l'any 1948, i avui dia és troba en plena remodelació, cosa que podrem observar pel gran desgavell que provocant les obres al voltant d'aquesta zona. Al costat del túnel es troba l'Hospital de Viella, que segons les cròniques, va ser fundat el segle XII. El topònim "hospital" ve donat a que els antecedents dels refugis pirenaics, van ser els antics hospitals i "hospices", erigits als peus dels principals ports de muntanya, per donar allotjament als viatgers i peregrins. Aquesta edificació és propietat de l'Ajuntament de Viella i comte amb una capacitat per 70 places, amb servei de restaurant. A l'esquerra de la carretera, trobarem una pista ampla on podrem deixar el cotxe.
De sortida aquesta pista herbosa va planejant, tot entrant al barranc de Mulleres, des d'on ja tindrem una primera panoràmica del Tuc de Mulleres. Entrem a la Pleta Nova de Mulleres, una gran esplanada herbada on el riu baixa amb menys empenta. A partir d'aquí la pujada és més insistent, dura i molt monòtona fins arriba al refugi de Molières, situat sota el Serrat d'Era Gerbosa. El refugi és una instal·lació metàl·lica pintada amb un llampant color taronja, cosa que el fa visible des de la llunyania. Aquest refugi que fou inaugurat el 15 de setembre de l'any 1974, és d'estada lliure i pertany a la FEEC. L'edificació té una capacitat per 12 places i comte amb lliteres, matalassos, emissora d'emergència i aigua, en una font a escassos metres del refugi. És un lloc ideal per fer nit si decidim fer l'excursió en dos dies, i així gaudir de la calma que ens oferirà aquest llogaret, més a prop del cel que de la terra. El recorregut, continua per darrera del refugi fins assolir de forma bastant planera l'estany Inferior de Mulleres, situat per sota de la Cresta del Feixant. Deixem un estany més petit, i ens alcem per sobre de l'estany Superior de Mulleres, fins assolir la glacera i el visible coll de Mulleres. Aquest coll, és una bretxa estreta i ventosa situada entre el mateix Tuc de Mulleres i el Cap de Toro. La part final abans del coll es bastant dreta, i en algun lloc tindrem que grimpa per superar algun pas una mica aeri. Arribats al Tuc de Mulleres, i trobarem una creu de ferro i el típic llibret de registre, per donar fe de la nostra fita assolida. Vaig fer aquesta excursió a l'agost del 2004 en una sola jornada, amb el Joan i l'Esteve Frontera. La veritat que si es fa en un sol dia, amb el viatge de cotxe inclòs és una mica pesada, per això es recomanable fer-la amb dos dies, fen nit al refugi de Molières.
Ens arribarem fins la boca sud del túnel de Viella, el qual va ésser inaugurat l'any 1948, i avui dia és troba en plena remodelació, cosa que podrem observar pel gran desgavell que provocant les obres al voltant d'aquesta zona. Al costat del túnel es troba l'Hospital de Viella, que segons les cròniques, va ser fundat el segle XII. El topònim "hospital" ve donat a que els antecedents dels refugis pirenaics, van ser els antics hospitals i "hospices", erigits als peus dels principals ports de muntanya, per donar allotjament als viatgers i peregrins. Aquesta edificació és propietat de l'Ajuntament de Viella i comte amb una capacitat per 70 places, amb servei de restaurant. A l'esquerra de la carretera, trobarem una pista ampla on podrem deixar el cotxe.
De sortida aquesta pista herbosa va planejant, tot entrant al barranc de Mulleres, des d'on ja tindrem una primera panoràmica del Tuc de Mulleres. Entrem a la Pleta Nova de Mulleres, una gran esplanada herbada on el riu baixa amb menys empenta. A partir d'aquí la pujada és més insistent, dura i molt monòtona fins arriba al refugi de Molières, situat sota el Serrat d'Era Gerbosa. El refugi és una instal·lació metàl·lica pintada amb un llampant color taronja, cosa que el fa visible des de la llunyania. Aquest refugi que fou inaugurat el 15 de setembre de l'any 1974, és d'estada lliure i pertany a la FEEC. L'edificació té una capacitat per 12 places i comte amb lliteres, matalassos, emissora d'emergència i aigua, en una font a escassos metres del refugi. És un lloc ideal per fer nit si decidim fer l'excursió en dos dies, i així gaudir de la calma que ens oferirà aquest llogaret, més a prop del cel que de la terra. El recorregut, continua per darrera del refugi fins assolir de forma bastant planera l'estany Inferior de Mulleres, situat per sota de la Cresta del Feixant. Deixem un estany més petit, i ens alcem per sobre de l'estany Superior de Mulleres, fins assolir la glacera i el visible coll de Mulleres. Aquest coll, és una bretxa estreta i ventosa situada entre el mateix Tuc de Mulleres i el Cap de Toro. La part final abans del coll es bastant dreta, i en algun lloc tindrem que grimpa per superar algun pas una mica aeri. Arribats al Tuc de Mulleres, i trobarem una creu de ferro i el típic llibret de registre, per donar fe de la nostra fita assolida. Vaig fer aquesta excursió a l'agost del 2004 en una sola jornada, amb el Joan i l'Esteve Frontera. La veritat que si es fa en un sol dia, amb el viatge de cotxe inclòs és una mica pesada, per això es recomanable fer-la amb dos dies, fen nit al refugi de Molières.
Refugi del Hospital de Viella
El Joan i l'Esteve, per la Pleta de Mulleres acompayats d'un pastor
El refugi de Molières
El primer llac
El segon llac
Vista del cim
Vista de tots els llacs
L'Aneto i d'altres cims des del coll
Ultima grimpada
El cim del Tuc de Mulleres
Tram delicat de baixada