FAGEDA DE LA GREVOLOSA.

Descripció de la ruta; avui detallem una excursió tranquil·la per gaudir de la natura en estat pur. La Fageda de la Grevolosa és un dels racons naturals més màgics de la comarca d'Osona, un bosc amagat de la geografia catalana en un dels paratges més impressionants de la Vall del Ges. El faig és l'amo i senyor de la Grevolosa, o hi trobarem alguns exemplars centenaris que assoleixen els 40 metres d'alçada, amb un perímetre algun d'ells de més de 4 metres. Podrem fer l'excursió en qualsevol època de l'any, possiblement la tardor sigui l'estació més espectacular. La ruta d'uns 9 quilòmetres, circula per senders de bon fer amb senyals i diversos rètols informatius. El desnivell és moderat, i està un xic per sobre dels 600 metres.
Aproximació amb cotxe; des de Manresa iniciem el trajecte per la C-25 fins a Vic. Aquí deixem aquesta via i circulem durant uns minuts per la C-17, fins a desviar-nos a la dreta per la C-37. Passat el túnel de la Rierola i abans d'entrar al de Bracons, prenem la sortida de Sant Andreu de la Vola. Passem per sobre del túnel en direcció a la BV-5224. Abans d'arribar a la masia Piguillem deixem la carretera i prenem una pista a la dreta. Després d'un parell de quilòmetres ens girem a l'esquerra en direcció a Sant Nazari, on trobarem l'aparcament. En total i tenim uns 72 quilometres i una hora de cotxe.
El faig (Fagus sylvatica) és un gran arbre caducifoli del gènere Fagus i de la família Fagaceae. Un bosc on l'espècie predominant és el faig se'n diu fageda o fajosa. Etimològicament, Fagus deriva del grec i significa "per menjar" en clara referència a les llavors comestibles: sylvatica fa esment a la seva capacitat per formar bosc.
És un arbre de fins a 40 metres d'alçada, amb el tronc dret, l'escorça grisenca i llisa i una capçada ampla. És relativament rar a Catalunya, però és la vuitena espècie més abundant, amb més de 36 milions de peus i la segona espècie caducifòlia més abundant, després del roure martinenc. Les fagedes es concentren al Ripollès (10 milions de peus), la Garrotxa, Osona, la Vall d'Aran i el Berguedà, tot i que també n'hi ha a l'Alt Empordà, al Montseny (la Selva i el Vallès Oriental) i fins i tot al Solsonès i als Ports (Montsià).
Les fulles són ovades, amb el marge amb pèls fins i sedosos. A la tardor, les fulles perden el color i es tornen de color daurat vermellós.
El fruit és de color bru, amb 3 arestes prominents i reunides de 2 en 2, dins d'una cúpula llenyosa i amb espines llargues i toves.
Les flors masculines estan reunides en una inflorescència globular pèndula i les femenines, de dues en dues, envoltades d'un involucre. Floreix de març fins al maig. S'ha usat tradicionalment com a antisèptic, antidiarreic, cicatritzant, analgèsic, antipirètic, antitussigen i expectorant. Popularment s'empra en el tractament de la grip, refredats, bronquitis, faringitis, odontàlgies i diarrees. La fulla del faig té, a més, propietats com a diürètic.
Se'n té constància d'intoxicacions per ingesta excessiva de llavors que poden portar a un quadre de problemes gastrointestinals, segurament per l'alt contingut en tanins.
Macrofaneròfit que creix en terrenys no massa compactes de clima humit. Forma boscos a l'estatge montà, als vessants humits i ombrívols, on s'estanca sovint la boira i els núvols.
La fusta del faig és apreciada en fusteria, torneria, ebenisteria i construcció (com travesses de ferrocarril) i, antigament, per fer carbó. També es cultiva com a ornamental. El fruit, la faja, és comestible i antigament se n'extreia un oli de cuina al nord d'Europa.
Iniciem l'excursió des de l'aparcament resseguint de pujada el torrent de la Grevolosa.
-----------
Després de caminar mig quilòmetre, arribem a l'ermita de Sant Nazari de la qual és té constància l'any 1382.
Al segle XVIII es va refer l'edificació amb la construcció d'una casa una part destinada a capella, i l'altra a estatge de la família dels ermitans. Cada any té lloc l'aplec tradicional un diumenge proper a la seva festa, el 28 de juliol.
Per pista ampla continuem pujant fis el collet dels Gamarussos. Si observem veurem que el faig a mesura que hem anat pujant anat guanyant terreny al roure, és en aquesta part del recorregut on trobem els faigs més grans.
La Fageda de la Grevolosa està situada a la Serra de Llancers, a la finca homònima pertanyent al municipi de Sant Pere de Torelló, a la comarca d'Osona. 
Forma part de l'Espai Natural protegit de les Serres de Milany, Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt, una zona on l'elevada pluviositat i les temperatures suaus possibiliten la presència de roures i fagedes. Actualment la fageda és propietat de la Generalitat de Catalunya.
Deixem una cruïlla a la dreta per la qual podríem fer un recorregut més curt. Passem vora la Font de la Grevolosa fins arribar al collet homònim, on trobem una cruïlla on continuem per la dreta fins a tocar la collada de Bracons, a pocs metres de la carretera.
Fem una gran girada canviant totalment el sentit de la marxa, i assolim el turó de la Pastera on la pujada es comença a suavitzar. Arribem al collet de Rabadans, girem a l'esquerra seguint el sender ben definit que ens situa en el punt més alt del recorregut. 
Per camí planer anem resseguint la serra dels Llancers i un tram de la serra dels Arços, fins arribar al Mirador de la Vall d'en Bas.
A partir d'aquí iniciem un tram de baixada dreta fins al coll dels Llancers. Girem a l'esquerra i tornem a resseguir la serra dels Llancers, ara en sentit contrari i a menys alçada.
Trobem un segon mirador aquest anomenat del Collsacabra, a pocs metres del camí principal. 
Passat el Pla de les Reposades trobem una cruïlla a la dreta que ens retornaria al collet dels Gamarussos, i a tocar l'ermita. Si no estem interessats a retornar aquest lloc, continuarem baixant i en pocs minuts arribarem a l'aparcament on donarem per finalitzada la sortida. 

CASTELL SAVERDERA (682 METRES).

Descripció de la ruta: la ruta ens portarà fins a Castell Saverdera o Castell de Sant Salvador de Verdera, una muntanya de 682 metres de l'Alt Empordà, entre els municipis de Palau-saverdera i la Selva de Mar. Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.
La ruta exposada a més de fer el cim, comte amb nombrosos punts d'interès. El més destacable és el Monestir de Sant Pere de Rodes, les restes del Castell de Sant Salvador, el despoblat de Santa Creu de Rodes amb l'ermita de Santa Helena, i quasi al final de l'excursió l'ermita de Sant Onofre, així com la visita al poble de Palau-saverdera amb alguns edificis històrics d'interès. L'excursió no té una distància alta, al voltant dels deu quilòmetres, però si haurem de posar atenció en el desnivell, doncs sortirem des d'una altitud per sota dels cent metres, i arribarem als 682 metres del cim.

Aproximació amb cotxe; des de Manresa a Vic per la C-25. Continuem per la mateixa via, fins a enllaçar amb l'AP-7 fins a prendre la sortida 4, on enllaçarem amb l'N-II i N-260. Deixem aquesta carretera a l'altura de Vilajuïga per enllaçar amb la GI-604 fins arribar a Palau-saverdera. En total i tenim uns 165 quilometres, i una mica més de dues hores de cotxe.
Una vegada al poble de Palau-saverdera, podrem aparcar el cotxe entre el carrer dels Quintants i la Plaça Major. 
Palau-saverdera és un poble de prop de 1.500 habitants de la comarca de l'Alt Empordà, que està situat al peu de la vessant sud de la serra de Verdera (78 m. d'altitud). El poble limita amb Roses, el Port de la Selva, La Selva de Mar, Pau i Castelló d'Empúries. Bona part del poble està situat dins dels parcs naturals del Cap de Creus i dels Aiguamolls de l'Empordà. El lloc de Palau és esmentat l'any 974 en una butlla del papa Benet VI en què precisa els límits del territori del monestir de Sant Pere de Rodes.
Entre els edificis històrics o notables cal destacar el castell de Palau-saverdera conegut popularment com a Can Mèssio. Tot i que ha sofert moltes alteracions, resten testimonis d'un recinte murat força ampli, amb la Torre de les Hores. Hi ha altres dues torres cilíndriques i vestigis de murs, que semblen datar dels segles XIV-XVI; de fet, les primeres notícies concretes sobre el castell daten del segle XV, si bé hom ha parlat de rastres d'una fortificació altmedieval en aquest lloc, la qual en seria el precedent. També hi trobem l'església romànica de Sant Joan de Palau-saverdera documentada com a parròquia l'any 1070.
De sortida prenem el carrer de la Font Mallola, carrer Nou, i carrer de la Font, fins arribar a la Font de Dalt, que fou agençada al segle XVIII amb tot un conjunt d'elements d'arquitectura popular, i un petit parc públic. Girem a la dreta pel carrer de la Serra de Verdera, i sortim del poble.
Per davant nostre tenim una bona panoràmica del nostre recorregut, amb la serra de Rodes i el cim del Castell Saverdera. Ds d’aquí i durant uns tres quilòmetres, tenim tot el desnivell positiu de l'excursió. 
Arribem a una cruïlla de camins, girem per la dreta tot flanquejant el Puig de Retorn. El camí de l'esquerra el farem servir de tornada. A l'esquerra podem veure enlairada l'ermita de Sant Onofre, que també i passarem durant el retorn.
Vistes a la Badia de Roses.
Vistes a Palau-saverdera.
Arribem a la Cova de la Veta Negra. Una cavitat artificial possiblement a la recerca de mineral, d'uns 28 metres de recorregut que presenta 3 boques d'accés. Des de l'entrada de la cova hi han unes magnífiques vistes de la Badia de Roses.
Cova de la Veta Negra i la Badia de Roses de fons.
A partir d'aquí tenim mig quilòmetre de pujada molt dreta, fins assolir el cim del Castell de Saverdera, punt més alt de la Serra de Rodes.
Arribem al coll de les Palomeres, de primer ens desviem uns metres a la dreta per anar fins al vèrtex geodèsic i coronar el cim, des d'on tindrem les millors vistes.
El Port de la Selva, des del coll de les Palomeres.
Sant Salvador de Verdera, des del coll de les Palomeres.
Cim de Castell Saverdera (628 metres).
Retornem al coll i pugem fins a les restes del Castell, i de l'ermita de Sant Salvador de Verdera. El castell de Verdera és un castell roquer que apareix esmentat per primera vegada als documents conservats l'any 904, com a possessió dels comtes d'Empúries. Encara que això permet suposar que aquest castell ja existia almenys durant el segle IX, l'arqueologia demostra que sobre la carena de la Verdera hi havia hagut una fortificació des d'època remota.
----------
Dels edificis actualment recognoscibles, només l'església de Sant Salvador de Verdera correspon a la primera etapa del castell i encara a una fase avançada, ja que és datable en la primera meitat del segle XI, sense que se sàpiga si substituí un temple anterior.
La resta de les edificacions més o menys conservades semblen correspondre a la reconstrucció de 1283.
Una vegada visitada la zona iniciem un fort descens fins al coll de la Verdera, i tot seguit al coll del Mosquit, on trobem un sender a l'esquerra per on es podria escurçar el recorregut, però que no és recomanable, ja que quedant dos punts de molt interès.
Des del coll un seguit de ziga-zagues ens apropant al Monestir de Sant Pere de Rodes. Aquesta edificació fou un monestir benedictí de l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situat a l'actual terme municipal del Port de la Selva (Alt Empordà). És un conjunt monàstic de grans dimensions, format per l'església, el claustre i les diverses dependències monàstiques disposades al seu voltant, tot plegat organitzat en terrasses corresponents al desnivell natural de la muntanya. Les primeres notícies de Sant Pere de Rodes daten de finals del segle IX, concretament l'any 878.
Caminem uns metres per la carretera que porta al monestir fins al despoblat de Santa Creu de Rodes. Es tracta d'un nucli de població abandonat a la vessant de llevant de la muntanya de la Verdera, dins la serra de Rodes, a un quilòmetre de distància del monestir de Sant Pere de Rodes i al costat de l'església de Santa Helena. És un poble medieval abandonat format per les restes dels habitatges, dues torres i l'església, l'únic edifici del nucli que es manté dempeus. L'església de Santa Helena, inicialment coneguda com a Santa Creu, és documentada des del 974 com una possessió del monestir de Sant Pere de Rodes.
A partir d'aquí rodejarem la Serra de Santa Helena fins arribar a l'Àrea d'Esbarjo del Mas Ventós, un lloc ideal per passar el dia, on si pot arribar amb cotxe des de Vilajuïga. Aquí enllacem el nostre recorregut amb GR-92-0, i el Camí de Sant Jaume, traçats que ja no deixarem fins al final de l'excursió. Per baixada suau i pista ampla amb bones vistes a Roses, creuem les Roques de les Heures fins arribar a l'ermita de Sant Onofre, on també i trobem una font. L'ermita està enlairada damunt del poble de Palau-saverdera a 400 m d'altitud, sota el Castell de Verdera i vora la penya del Fitor. El santuari ja existia l'any 1362, però l'actual edifici, d'un sol cos que integra la capella i la casa de l'ermità, no ,sembla anterior als segles XVI-XVII.
A continuació la baixada s'adreça. Ara per camí estret i pedregós arribem a la Castanyeda d'en Mateu, amb bonics exemplars d'aquest arbre. Creuem el Rec de Sant Onofre, i continuem baixant fins a retrobar el camí que hem fet de pujada. Seguirem aquest sender sense complicacions fins al final de l'excursió.

BTT- FONOLLOSA - CANET DE FALS.

Descripció de la ruta; sortida circular amb BTT pel municipi de Fonollosa (Bages) i els seus agregats de Camps, i Canet de Fals. En un inici prendrem direcció a la serra de Castelltallat i el municipi de Sant Mateu de Bages, i acabarem retornant a Fonollosa seguint de molt a prop el torrent de Fonollosa,des del Molí de Boixeda. Excursió no gaire llarga d'uns 24 quilometres, però amb un desnivell de 600 metres, que la converteix en una ruta de dificultat moderada, sobretot en la part final on trobarem trams força drets.

Aproximació amb cotxe; des de Manresa prendrem la C-25 fins a l'entrada de Rajadell on deixem aquesta carretera per la sortida 123 i girem a la dreta per la BV-3012, deixant a la dreta el poblet de Fals. Arribem a la cruïlla del Molí de Boixeda, i continuem per l'esquerra per la BV-3008 fins al poble de Fonollosa. Podem aparcar a tocar l'església. En total i tenim 23 minuts de cotxe, i uns 22 quilòmetres de recorregut.

Ens trobem situats a Fonollosa un poble cap del municipi del mateix nom, format per quatre nuclis urbans; Camps, Canet de Fals, Fals i Fonollosa. El terme està situat al vessant sud de la serra de Castelltallat, a la vall de la riera del mateix nom, afluent del Riu Cardener. Actualment Fonollosa té una població de 275 habitants, els quals habiten al nucli, en masies disseminades i ravals. El seu nom té origen botànic i és documentat des de la primeria del segle XI. Fou senyoria de la casa comtal, i després ducal, de Cardona, com també ho foren Camps i Fals. El 1029, el vescomte de Cardona fa una donació a Santa Cecília de Montserrat d'unes terres del terme del castell de Montedon, i en l'acte s'especifica que són situades als llocs de "Cancis" i "Fenuculosa", avui Camps i Fonollosa. Al mig del poblet i trobem l'església parroquial la Santa Creu de Fonollosa construcció romànica que ja no conserva res d'aquesta època, sent una obra del segle XVI. A la llinda d'entrada hi ha la data 1605.
Per iniciar la ruta anirem a buscar la carretera per on hem arribat amb cotxe, i farem un parell de quilòmetres en sentit descendent fins al Raval de cal Paisà (km 13 de la carretera), on ens desviem a l'esquerra per una pista ampla i pavimentada.
Per pujada força suau i de bon fer arribarem al poblet de Camps, el nucli més petit del municipi de Fonollosa. Camps està format per l'església parroquial, algunes cases, les antigues escoles i el local de l'Associació Cultural de Veïns de Camps. En destaca l'excel·lent vista sobre el Pla de Bages i els relleus circumdants, especialment de la serra de Montserrat, que s'alça ben bé a migdia. Molt poques persones resideixen al seu nucli. La majoria del centenar d'habitants viuen escampats en cases i masies, que sovint formen petits ravals.
L'església de Santa Maria de Camps és un edifici romànic que es troba dins l'antic terme casteller de Catelltallat, fou molt aviat parròquia després d'un període de vinculació a Santa Creu de Fonollosa. Fins al 1138 no és esmentada com a parròquia, i al segle XV passa a ser sufragània de la Santa Creu de Fonollosa. L'edifici romànic fou totalment modificat l'any 1760, quan s'inicia l'obra d'un nou temple i recuperà el caràcter parroquial. Al costat de l'església trobem la plaça de la Creu de Camps, on hi ha una necròpolis que data del s. V al XIX, i que a finals del 2016 va ser urbanitzada i museïtzada.
Montserrat des de Camps.
-----------
-----------
Sortint del poble de Camps passat el cementiri, destaquen les sepultures de Sant Esteve de Camps o tombes de Camps. Es troben a uns pocs metres dels enderrocs de l'esglesiola de Sant Esteve, a tocar d'una barraca de pedra seca.
Tombes de Camps.
La pujada continua fins a creuar el torrent de Puigdellívol, entre les masies de cal Jepet del Junyent i el Junyent. Iniciem un curt tram descendent fins al torrent de la Vall del Puig, i tornem a remuntar uns metres fins a la casa del Prat, punt més alt del recorregut.
----------
----------
-----------
A partir d'aquí tenim uns set quilòmetres de baixada força contínua i en algun punt amb un bon desnivell.
Passarem el mas de Santandreu amb l'església romànica de Sant Andreu de Comallonga. Aquesta església era situada dins l'antic terme del castell de Sant Mateu de Bages, malgrat pertànyer avui al municipi de Fonollosa. Mai deixà de ser una capella rural vinculada a l'església parroquial de Sant Mateu de Bages. L'any 1221 és documentada per primera vegada i al segle XVIII fou modificada.
Continuem baixant passant el Pla de Betlem i la propera casa del mateix nom, fem un parell de girades molt pronunciades i passem les masies de cal Guinard, el Jordà, el Molí del Carner i el Jepet del Sobirana. Ara resseguim uns metres el torrent de Fontanet i passant el mas de Boixeda, fins arribar a la carretera que hem fet amb el cotxe a l'altura del Molí de Boixeda, avui dia reconegut restaurant de la zona i cruïlla de carreteres.
A l’esquerra ens quedara el nucli de la urbanitzacio de Canet de Fals una zona que comença a ser urbanitzada el 7 de maig de1963 quan el senyor Miquel Massana Bach es va vendre un tros important de terra del seu mas, el qual no era interessant des del punt de vista productiu. El comprador fou en Lluís Canet Foix, un constructor d'obres, natural de Castellar però resident a Barcelona. Canet de Fals ha canviat molt amb el pas del temps. Les parcel·les s'han omplert de cases i s'ha incrementat el nombre de residents permanents. Ha passat de ser una urbanització de cap de setrmana a convertir-se en una població.
Continuem el nostre recorregut fent uns metres de carretera en direcció a Rajadell, i ens desviem a la dreta per una pista ampla que ens fa passar pel costat de la casa de cal Ticó Nou. Resseguirem a certa alçada el torrent de Fonollosa, passant per l'Obaga del Bosc. En aquest tram trobarem un parell de rampes molt pronunciades, que posaran a prova la nostra eficàcia sobre la bicicleta. Un curt baixador ens apropa al raval de Perejutget. Per dins de l'Obaga del Querol iniciem el segon tram de forta pujada fins arribar al mas Querol, on podrem descansar a l'ombra de l'Alzina Grossa de Querol.
És un arbre (Quercus ilex ilex) el qual per la seva espectacular simetria i bellesa global, el converteixen en una de les alzines més belles de la comarca, amb un perímetre de la base del tronc de 5,64 metres, i una alçada de 16,82 metres. Fou declarat Arbre Monumental l'any 1991. Des de l'alzina baixem per pista ampla a la carretera, i continuem per l'esquerra fins a retornar a Fonollosa. Si disposem de temps una vegada finalitzada la ruta, i volem fer un bon tast de cuina tradicional catalana tenim a tocar l'església el restaurant cal Calet, bona atenció i bon preu. A tocar el restaurant i trobem el forn de Fonollosa, on es va recuperar l'ús de l'antic forn de llenya que hi havia als baixos d'una casa a la plaça Major de Fonollosa. Treballen amb productes ecològics i de proximitat.