PUIG DE LES AGULLES (552 metres).

Descripció de la ruta; excursió circular que ens aproparà al Puig de les Agulles, una muntanya de 552 metres que es troba al municipi de Begues, a la comarca del Baix Llobregat, i dins els límits del Parc Natural del Massís del Garraf. El recorregut passa per les coves de les Agulles, i la cova Cassimanya. En total haurem de caminar uns 10 quilòmetres, per superar una mica més de 400 metres de desnivell.
Punt de sortida; des del poble de Begues ens arribarem a prop del cementiri municipal, on trobarem una zona d'aparcament.

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/begues-cova-cassimanya-i-cova-de-les-agulles-17884665

Després de passar a tocar de les restes del que va ser la gran masia de la Clota, de la qual es tenen notícies des del segle XV, arribem coll del mateix nom, on trobem la Creu de la Clota.
Creu de la Clota.
================
Accés a la cova de les Agulles.
================
Cova de les Agulles.
La Cova de les Agulles, és una cavitat de 3 per 7 metres, i una alçada d'uns 4 metres. El lloc fou explorat per primera vegada per Norbert Font i Sagué. Per arribar a la cavitat haurem de pujar per un tarter força dret, i superar trams espessos de vegetació autòctona, fins arribar l'entrada, on unes cadenes ens ajudaran a pujar uns tres metres més verticals.
================
Després de retornar al camí principal, passarem a la vora d'una barraca de pedra seca molt ben reconstruïda, anomenada barraca del Cinquantenari, restaurada el 2013, en commemoració dels cinquanta anys de la fundació de la Unió Muntanyenca Eramprunyà.
A pocs metres del cim del Puig de les Agulles, tenim l'accés a la cova Cassimanya. Un estret sender d'anada i tornada baixa pel rocam, i després remunta uns metres amb l'ajuda d'un cable fins a l'entrada de la cova.
L'habitacle està format per una cambra d'uns 13 metres de longitud, i uns 5 d'alçada.
Segons les excavacions arqueològiques realitzades, es creu que va ser utilitzada amb finalitats sepulcrals en el neolític, i com a cova santuari per part dels ibers. Mossèn Font i Sagué excavà per primer cop la cova l'any 1899, trobant-hi restes humanes i material arqueològic. En Josep Mitjans, en Josep Vendrell i l'arqueòleg Pere Giró, l'excavaren totalment la dècada de 1940. Els materials trobats es troben dipositats al Vinseum (Vilafranca del Penedès).
================
El Puig de les Agulles és un dels principals miradors naturals del Parc del Garraf, des d'on es pot veure una espectacular panoràmica de la part marítima del Baix Llobregat, i la pràctica totalitat del Barcelonès.
================
 

OLLA DE SANT LLORENÇ-L’OBAC.

Descripció de la ruta; amb el nom d'Olla de Sant Llorenç-l'Obac, descrivim una ruta intensa que recorre de forma circular la vall que forma la riera de les Arenes, i gran part del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, i la serra de l'Obac. El recorregut, ens portarà a caminar per la part més alta de totes les muntanyes que l'envolten. El tram de més desnivell el farem de sortida pujant al punt més alt del Parc Natural, la Mola (1.103 metres), des d'aquí anirem directes al Montcau (1.056 metres). A continuació entrarem en territori de l'Obac, i pujarem al cim del Turó de Tres Creus (la Pola) (930 metres), passarem a tocar el Turó de Castellsapera (pujar-hi és opcional). Ara enfilarem fins al Tossal de l'Àliga (863 metres) i Turó de la Mamella (803 metres) i a continuació arribarem al final de la ruta. Els tres primers cims, estan catalogats dins del llistat dels 100 Cims de FEEC. 
Entremig d'aquests cims trobarem diversos colls; collet dels Tres Termes, coll d'Eres, coll d'Estella, coll d'Estenalles, coll de Garganta, coll de Boix, coll de Tres Creus, coll de Daví, collet Estret i coll de la Riba. Altres punts d'interès són; la masia de can Robert, la pujada pels Cingles dels Cavalls, el Monestir de Sant Llorenç del Munt, el Morral del Drac, el Roure de Palau, el Centre d'Informació de coll d'Estenalles, l'ermita de Sant Jaume de la Mata, l'Alzina Bonica, el Pou de glaç de l'Estepar i la Torre de l'Àngel.
En total tenim una ruta exigent d'uns 23 quilòmetres, amb un desnivell proper als mil metres.

Punt de sortida; a tocar la Torre de l'Àngel (km 7 de la carretera BV-1221) trobarem un aparcament.
El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac és un Espai Natural Protegit, Parc Natural, Xarxa Natura 2000: Zones Especials de Conservació (ZEC), Xarxa Natura 2000: Zones Especials de Protecció per a les Aus (ZEPA)
Sant Llorenç del Munt i l'Obac, són dues serres unides al nord pel coll d'Estenalles. L'extens conjunt  constitueix una formació muntanyosa que s'inscriu en dues comarques, el Vallès Occidental i el Bages. 
Can Robert. Situada al camí que puja cap a la Mola, és una masia tradicional, de dues plantes amb teulada a dues aigües, tancada amb un mur. Al costat de la masia hi ha restes d'un trull d'oli, un forn de calç, dipòsits i altres elements de pagès. La masia està documentada amb aquest nom de s del segle XVIII, però és probable l'existència d'un assentament anterior, d'època medieval.
Els Cingles dels Cavalls és l'últim serral abans d'arribar a la Mola, format de dreta a esquerra per; la Punta Serreta, Punta dels Cavalls, Salt dels Cavalls, i Miranda dels Cavalls. Lloc ple de llegendes poc creïbles, que fan referència a un cavaller que va pujar a la Mola acompanyat d'un munt de soldats amb la intenció de matar a un suposat drac, que només veure'l l'ensurt va ser tan gran que els cavalls varen caure pel cingle.
Al cim de la Mola hi ha el monestir de Sant Llorenç del Munt (segle X), amb l'església romànica i altres edificacions posteriors. 
Des de finals del segle XIX, quan començà el muntanyisme a Catalunya, la Mola i el massís de Sant Llorenç del Munt en general ha sigut un lloc habitual d'excursionistes, aplecs religiosos o culturals i d'estudiosos de diverses disciplines. Posteriorment, també ha sigut freqüentada per practicants d'esport d'aventura com l'escalada o l'espeleologia. Està inclosa en el repte dels «100 Cims» de la FEEC.
El Morral del Drac.
La Mola, des de la carena del Pagès.
El Montcau, des de la carena del Pagès.
El Montcau, és el segon cim del massís de Sant Llorenç del Munt. És molt característic l'aspecte rocallós i monolític de la seva piràmide cimera. Aquest cim també està inclòs en el llistat dels 100 cims de la FEEC.

https://es.wikiloc.com/rutas-carrera-por-montana/la-mola-montcau-la-pola-78836971

El Montcau des de la Mata.
Vista dels Castellots de Tanca i Montserrat, des del Turó de Tres Creus.
El Paller de Tot l'Any, des del Turó de Tres Creus.
Turó de Tres Creus, també anomenat Turó de la Pola per la font homònima situada sota del cim. És el punt més alt de la serra de l'Obac. Aquest és el tercer cim de la zona, inclòs en el llistat dels 100 Cims de la FEEC. 

BTT-CASTELLS DEL BAIX GAIÀ.

Descripció de la ruta; itinerari que ressegueix de forma circular, diverses poblacions i castells del Baix Gaià. Durant el recorregut passarem pels pobles del Catllar, Riera de Gaià, Tamarit, Altafulla, Torredembarra, la Nou de Gaià i Vespella de Gaià. A prop de les poblacions, o dins mateix d'elles trobarem les fortificacions del castell del Catllar, castell de Montoliu, castell de Ferran, castell de Tamarit, castell-palau de Torredembarra, castell de Montornès, castell del Baró de les Quatre Torres i Castell de Vespella. Altres punts de parada obligada, els trobarem en l'ermita d'Ardenya, la desembocadura del riu Gaià, la platja d'Altafulla, el far de Punta Galera, el pantà del Catllar i l'ermita de Sant Ramon. En total estem davant d'una ruta d'uns 38 quilòmetres, i uns 500 metres de desnivell, emmarcada en una zona d'alt contingut històric, amb nombrosos punts d'interès del patrimoni cultural del nostre país.

Punt de sortida; nosaltres hem elegit com inici del recorregut el poble del Catllar, però es pot fer des de qualsevol de les poblacions que trobarem durant el recorregut. El Catllar és un municipi situat al mig de la comarca del Tarragonès, en la comarca natural però no oficial del Baix Gaià. La població està a tocar el riu Gaià, que neix prop de Santa Coloma de Queralt, i desemboca en la Mediterrània, a l'altura de Tamarit.
El castell del Catllar, s'alça a la part alta de la vila damunt les restes d'un poblat fortificat a l'edat del ferro (segles VII-V aC), en un turó que domina un dels meandres del riu Gaià. Tot i que la documentació escrita sobre el castell del Catllar situa el seu origen al segle XI, moment en què el riu era la frontera entre els comtats catalans i al-Àndalus, les excavacions arqueològiques fetes indicarien un origen musulmà, o fins i tot anterior.

https://es.wikiloc.com/rutas-mountain-bike/viabtt-601-castells-baix-gaia-16423010

Ermita d'Ardenya.
Castell de Montoliu o de Santa Margarida, conegut popularment com el Castellot. Les primeres referències d'aquesta fortificació són de l'any 1118, en una donació feta pel comte de Barcelona Ramon Berenguer III al bisbe Oleguer de Barcelona, on s'esmenta com a castell de «Monteolivo». Per visitar les restes d'aquesta edificació, ens haurem de desviar un quilòmetre de la ruta.
El castell de Ferran és un castell situat en la pedania de Ferran, entre Tamarit i Altafulla. El seu origen es remunta al segle XI, quan era només una torre de vigilància dins el terme del castell de Tamarit. Aquesta torre està documentada des del 1197.
Platja d'Altafulla.
El castell de Tamarit està situat sobre un promontori, a la vora de la mar Mediterrània. La construcció del castell data del segle XI, i era propietat del comtat de Barcelona.
===============
===============
===============
Far de Punta Galera.
El castell-palau de Torredembarra està situat dins de la població, sent considerat un dels edificis renaixentistes més notables de Catalunya, que en substitueix un d'anterior documentat el 1057.
El castell de Montornès o de Puigperdiguers, és al costat de l'ermita de la Mare de Déu de Montornès. El lloc és esmentat l'any 1066.
===============
A la Nou de Gaià, i trobarem el castell del Baró de les Quatre Torres, un edifici d'origen medieval que va ser transformat en un gran casal residencial a la fi del segle XVIII i del XIX. L'aparença actual del castell és la d'un edifici relativament modern, amb una arquitectura molt allunyada de la d'una fortificació d'època medieval, i no es visualitzen elements o restes relacionables amb el moment de la seva fundació o amb altres reformes d'època medieval.
===============
El castell de Vespella, està situat dalt d'un turó que presideix el poble de Vespella de Gaià. Si bé els orígens es poden cercar en una data anterior, està documentat per primer cop el 1167.
Pantà del Catllar.
===============
 

Subscriure's a: Missatges (Atom)