PUIG CENDRÓS (PER LA CRESTA).

Descripció de la ruta; el Puig Cendrós és un turó de poca altitud (499 metres), situat a prop del municipi d'Olesa de Montserrat i l'ermita de Sant Salvador de les Espases. Els senders més habituals per accedir al cim parteixen des del Pla del Fideuer, o des del coll de les Espases, aquest últim si pot arribar amb cotxe. Totes dues opcions, són corriols de pujada accessibles per a tothom. Nosaltres hem triat una variant més aventurera, que ressegueix una cresta calcària força aèria, amb un pas equipat amb una corda per superar un curt tram més vertical. En total el recorregut és d'uns 6 quilòmetres, i un desnivell per sobre dels 400 metres. Aquest cim està inclòs dins el llistat dels 100 Cims de la FEEC, en el seu apartat de cims no essencials.

Punt de sortida; a tocar la carretera C-55, en un ampli aparcament molt a prop de l'antic Balneari de la Puda. Prenen en direcció al balneari, a la dreta, trobem l'inici d'un corriol amb un rètol que indica a Sant Salvador les Espases.

Després de passar per sobre de línia dels Ferrocarrils de la Generalitat (túnel de Casablanca), baixem uns metres fins a trobar el Torrent de l'Afrau, on aviat iniciem una pujada més continuada, des d'on albirem l'ermita de Sant Salvador de les Espases.

El camí, ens fa passar per sota les Agulles del Petintó. Haurem d'estar atents, perquè ben aviat deixarem el sender principal per començar a pujar de dret per camí poc definit, fins arribar a la Balma de l'Espluga (zona d'escalada esportiva). Per la dreta el camí arriba al coll de Sant Salvador, aquí haurem de voltar la balma per l'esquerra fins arribar al pas equipat.

Balma de l'Espluga, amb Montserrat al fons.

Aquest pas, és un tram vertical d'uns cinc metres equipat amb una corda nuada, i bons agafadors a la roca. No és un pas complicat, però sí un punt on caldrà posar atenció.

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/puig-cendros-per-la-cresta-261895840

==============

Una vegada superat el pas, el traçat sense camí definit va passant per la part alta del crestall, en alguns punts força espès de vegetació baixa. Abans d'arribar al cim, trobem a la dreta el sender que baixa al coll de les Espases.

Cim de Puig Cendrós (499 m). Bones vistes al massís de Montserrat. La tornada la farem pel sender més freqüentat, que baixa directa al Pla del Fideuer. Des del pla, cercarem un sender a l'esquerra que baixa decidit a trobar el camí que puja a l'ermita. Uns metres després de baixada, trobem el punt on ens hem desviat en direcció a la Balma de l'Espluga. A partir d'aquí, refem el camí en sentit descendent fins a l'aparcament. 

TURÓ DE L’ESPLUGA (724 metres).

Descripció de la ruta; interessant ruta d'uns 13 quilòmetres i 650 metres de desnivell, que ens portarà per una de les contrades més amagada de la Serra de l'Obac. Durant el recorregut trobarem les importants masies de les Cases i la Boada, fins arribar a les restes de la casa de l'Espluga, i tot seguit al nostre objectiu el turó de l'Espluga, amb una important balma a la seva part baixa. Altres punts d'interès són les restes del Roure de l'Espluga, i el punt estratègic del Coll del Correu.

Punt de sortida; per no allarga massa la sortida, ens hem arribat amb cotxe a l'entrada del camí particular que porta a la masia de la Boada. Si arriba per pista ampla des de la carretera de Rellinars a Terrassa (trencall al camp de tir). A l'altura de la font de Carlets cal travessar la riera de Rellinars, sí el cabal d'aigua és alt és complicat passar.

Només sortir, passarem per la Boada Vella i la Boada Nova, la font de la Boada i la masia de les Cases. Enfilarem per la Trona fins a trobar el Camí Ral, i ens arribarem al coll del Correu.

Des del coll baixarem al torrent de la Cansalada, i tronarem a pujar per buscar pel mig del bosc l'enrunat mas de l'Espluga. Les úniques referències documentals conservades indiquen que el mas va estar habitat, com a mínim, entre els segles XIV i XVI. Ara bé, el més probable és que sigui molt més antic, igual que la comunitat de masos d'aquesta contrada. Els únics propietaris directes coneguts de la casa de l'Espluga van ser dos veïns de Matadepera, Bernat Closa i Bartomeu Amat, que van rebre l'habitatge el 5 d'octubre de 1414. Al llarg del segle XX, la casa de l'Espluga ha estat perduda durant molt de temps.

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/turo-de-lespluga-186416164

Primeres vistes del turó de l'Espluga.

El Roure de l'Espluga, era un dels grans arbres de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. Tenia tres metres de perímetre, i va arribar als setze metres de l'alçada. Però actualment, del roure  només queda la part baixa del tronc. Malauradament, va morir i caure fa uns anys.

Anant cap al turó de l'Espluga, i la seva balma.

La balma de l'Espluga, és una cavitat que va estar habitada i encara se'n conserven algunes de les parets, tot i que el que avui podem veure, són uns murs aixecats a principis dels anys vuitanta, amb la finalitat de tancar animals, per l'explotació forestal de la finca de Mata-rodona.

L'historiador Antoni Ferrando, es refereix a un document de l'any 1336 que parla de la balma de l'Espluga com a dependència en aquell temps del mas de la Mata. Probablement, els seus orígens encara són més antics, donada la seva petita mostra d'opus spicatum.

Interior de la Balma de l'Espluga.

Vistes a Montserrat, des de la Balma de l'Espluga.

=============

=============

=============

Uns metres abans d'arribar a la balma hi ha un corriol que s'enfila al turó de l'Espluga, és molt interessant pujar-hi per la gran panoràmica què gaudirem.

Cim del turó de l'Espluga.

Baixarem del turó i continuarem de pujada en direcció als Castellots de Tanca, la Pola i la Gavarra de l'Obac, per retornar de baixada al torrent de la Cansalada, i de nou al Camí Ral i el coll del Correu. Aquí baixarem per la canal per trobar una pista ampla, que per sota el Castell de Bocs ens aproparà a la masia de la Boada, i al final del recorregut.

=============

=============

 

EL MONTPAÓ (601 metres).

Descripció de la ruta; ruta senzilla per pujar al Montpaó (601 metres), un cim sense pretensions situat entre els municipis de Copons i Jorba, a la comarca de l'Anoia. En total, caminarem uns 11 quilòmetres, amb un desnivell de 325 metres. Els punts més interessants els trobarem al voltant del poble de Copons, entre ells destaca la Font de la Vila, el Gorg de Nafre, i un parell de molins. A mig recorregut trobarem l'ermita de Sant Gabriel.

Punt de sortida; des de Copons, una vila situada a la comarca de l'Anoia, pertanyent a província de Barcelona.

Copons, esta situat a 432 metres d'altitud sobre el nivell del mar, en una vall que constitueix la capçalera del riu Anoia, al vessant del turó que havia estat coronat pel desaparegut castell.

La Font de la Vila, situada al marge dret de la riera Gran i del camí que porta cap al Gorg del Nafre, és un recinte de planta quadrangular, construït en una cota inferior al nivell de circulació del camí. Donada la proximitat amb el nucli urbà, aquesta era la font on la gent anava a buscar l'aigua, quan encara no arribava a les cases. Al costat de la font hi ha una taula i dos bancs, bastits en fusta i pedres escairades reaprofitades.

Travessant el relleu accidentat del terme municipal, corren els dos principals cursos fluvials de la capçalera de l'Anoia, la Riera Gran i la Riera de Sant Pere, ambdues conflueixen als voltants del nucli de població. La força del riu ha anat erosionat el substrat geològic, formant el Gorg de Nafre.

Gorg de Nafre.

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/gorg-de-nafre-montpao-y-coll-del-pal-desde-copons-152264713

===============

===============

===============

Vistes a Montserrat des del Montpaó.

Montpaó (601 metres).

===============

L'ermita de Sant Gabriel és un edifici bastit el segle XV, de planta rectangular.

Vista del poble amb l'església barroca de Santa Maria de Copons, que correspon a l'època de més prosperitat i expansió, com fou el segle XVIII, gràcies a l'activitat comercial de la vila.

A tocar el poble trobem el Molí de Dalt i el Molí del Mig, situat en una zona d'horts, per la part del darrere es pot veure l'antiga bassa, que actualment serveix per regar. Del molí, només hi queda l'estructura. Segons la informació facilitada per l'ajuntament, el molí data de 1778.

===============

Copons.

 

PEDRAFORCA (2.506 mts) des de Gósol.

Descripció de la ruta; pujar al Pedraforca des de Gósol, és una ruta que es duu a terme pel vessant oest de la muntanya. Tot i que es tracta d'una ruta més fàcil que el recorregut més habitual, no vol dir que sigui una ruta senzilla, solament pel desnivell acumulat ja entra dins una dificultat de nivell moderat. En total, haurem de fer uns 9 quilòmetres de distància, i un desnivell aproximat de 1.100 metres.

Punt de sortida; El massís del Pedraforca, és al nord-oest de la comarca del Berguedà. S'hi pot arribar a través de la carretera B-400 que parteix del Collet, al quilòmetre 112,9 de la carretera comarcal d'Abrera, a Bellver de Cerdanya (Eix del Llobregat: antiga C-1411 i actualment C-16/E-9).

Comencem la ruta a l'entrada de Gósol, des d'on enfilem cap a l'obaga de la Tossa. Pugem per l'obaga fins a sortir a la carena de la serra de la Tossa, des d'on abordem el llarg flanqueig en pujada fins a l'Enforcadura. Des d'aquest punt fem l'ascensió final fins al cim del Pollegó Superior. La tornada la fem pel mateix camí que hem utilitzat a l'anada.

El tram per la tartera de Gósol és fàcil sense cap punt tècnic, simplement anar pujant per la tartera per camí força definit.

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/pedraforca-tartera-de-gosol-216974710

================

Vista de la tartera de Gósol.

===============

Quan diem que pugem al Pedraforca, el que fem realment és pujar al cim del Pollegó Superior, que amb els seus 2.506 metres esdevé la màxima cota del massís, superant només per 1 metre al seu veí més proper, el cim del Calderer (2.505 m).

================

Vista de l'Enforcadura.

Arribant a l'Enforcadura.

La pujada des de l'Enforcadura fins al cim del Pollegó Superior pot demanar que utilitzem les mans en més d'una ocasió, no obstant no hi ha sensació de caiguda al buit en cap moment. Amb neu o gel, l'ascensió augmenta considerablement de dificultat, en aquest cas l'excursió només és recomanable per a persones amb experiència en alta muntanya i fent ús de piolet i grampons.

================

Vista de la part final del recorregut.

Tram des de l'Enforcadura al cim.

================

El Pedraforca és una emblemàtica muntanya de Catalunya, situada entre els termes municipals de Saldes i Gósol, al Berguedà. Té una forma molt peculiar, formada per dues carenes paral·leles (els pollegons) unides per un coll (l'Enforcadura). El cim del Pollegó Superior, està inclòs en el repte dels 100 cims de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya.

Cim del Pedraforca.