Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac.
Curiosa agulla, uns metres per sota de la carena dels Emprius. El nom, li be donat pel seu aspecte de queixal corcat, ja que el seu interior es vuit, fet per el qual, es pot accedir al cim (865 metres) a traves d’una estreta xemeneia. Aquest pas és relativament facil, tot i que els molt cepats, poden tenir problemas degut a la seva estretor.
Curiosa agulla, uns metres per sota de la carena dels Emprius. El nom, li be donat pel seu aspecte de queixal corcat, ja que el seu interior es vuit, fet per el qual, es pot accedir al cim (865 metres) a traves d’una estreta xemeneia. Aquest pas és relativament facil, tot i que els molt cepats, poden tenir problemas degut a la seva estretor.
.jpg)
La cinglera del Queixal Corcat, amb la Vall d'Horta al fons.jpg)
Detall de la bretxa, que pel seu interior dona pas al cim del Queixal Corcat per dins d'una estreta xemeneia.jpg)
La xemeneia que dona accés al cim, vista des de dins. Diuen algunes llegendes muntanyenques, que es un pas no apta per a persones de gran envergadura, jo puc assegurar que amb 1,80 i 95 quilos de pes, es passa prou bé.jpg)
En Jordi donant instruccions al Marceli, en el punt clau per accedir al cim. És tracta d'un pas més tècnic que no pas de força, la col·locació del cos serà fonamental, per anar progressant sense perdre la paciència.jpg)
En Marceli, una mica més alleugerit després d'haver passat el pas més complicat per pujar al Queixal Corcat
Dalt del cim i després de fer algun pas més llarg, podrem contemplar una amplia perspectiva de la Vall d'Horta
Per baixar, cal tornar a fer el traçat del forat a la inversa. A la imatge, la Lali ens mostra que és una operació molt més fàcil que pujar