esgarrapacrestes: LA TOSSA D'ALP (2.536 mts.) AMB BTT

He fet aquest cim amb BTT en dues ocasions, la primera des de la vessant de la Cerdanya (Alp), i la segona des de la comarca del Berguedà (Bagà), essent aquesta segona opció, la que dona un recorregut d'un nivell molt més alt, tant pel que fa a quilometres com a desnivell. Des d'Alp és més fàcil, caldrà arribar a l'estació d'esquí de la Masella i llavors arribar a la Pleta de les Vaques, lloc de confluència amb el recorregut que ve de Bagà. Per arribar fins aquí des de Bagà, haurem tingut que pedalar molt més i superar alguns desnivells tant exigents com els que els que ens quedant per assolir el cim. Per fer aquest recorregut sortirem de Bagà, per carretera amb direcció a Gréixer, la carretera puja dreta per sota dels viaductes del Túnel del Cadí. Arribem a una corba molt marcada, on deixen la carretera. Pel costat del veïnat de l'Hospitalet iniciem el traçat de l'antiga pista que de Bagà, anava al coll del Pal. En el mateix punt on creuem el riu Gréxer, canviem de direcció per iniciar la dura pujada al coll de la Gavarra, passem per sobre del refugi del Rebost i ens arribem al Mirador de Bagà; continuem pujant fins un collet on una breu baixada ens retorna a la carretera, ara ja molt a prop de coll del Pal. Remuntant la carretera, arribarem al coll a dos mil metres d'altura. Ara la carretera baixa una mica, per tornar a puja més suaument fins la Pleta de les Vaques. Des d'aquí el cim de la Tossa d'Alp, és mostra desafiant i ens anuncia que la pujada encara no s'ha acabat; d'això ens donarem comte ben aviat, el gran desnivell es fa cada cop més evident, amb la diferencia que ara circulem per pistes molt pedregoses i deficients. En alguns llocs és fa difícil mantenir l'equilibri sobre la BTT, podem fer algun tram a peu, tot i així, l'esforç que tindrem que fer seguira essent elevat; la calor, el sol, el cansament acumulat i un traçat sense cap arbre, ens mostrara la nostra debilitat psicològica, pensant que la solució a tot aquest patiment es fàcil, solament ens cal gira la bicicleta de cara a vall. Amb una mica de paciència i sense defallir, arribarem al Refugi del Niu de l'Àliga; uns metres més i farem el cim. Ja tenim la recompensa final, en vençut i la muntanya ens ofereix el seu millor regal amb unes panoràmiques de primer ordre, amb tot això en el refugi ens sentirem més acollits, al voltant d'unes cerveses fresques i la grata companyia de tots els que hem fet el cim. La primera excursió per la vessant cerdana la vaig fer en solitari. La següent amb sortida des de Bagà, vaig sofrir i gaudir els moments de l'excursió amb els companys; Pere Tudela, Ramon Rubira, Pepe Moreno, Xavier Riera, Miquel Barroso, Marc Soler i Manolo. La baixada pel mateix lloc és una bestiesa, els amants del descens gaudiran d'allò més. Un cop finalitzada l'excursió, solament ens queda un bon dinar; Bagà ens oferira varies ofertes per atipar-nos i ven tips cap a casa, el recorregut i nosaltres, ens o mereixem.