COVA NEGRA DE MATA-SOLANA.


La cova Negra de Mata-solana està situada en el terme de Llimiana, en el límit amb el terme de Gavet de la Conca, en la Vall de Barcedana, i en la part nord de la serra del Montsec de Rúbies i Montsec de Meià. L’excursió molt senzilla, és d’anada i tornada pel mateix camí, la major part del traçat per pista ample fins arribar al sender d’accés a la cova, on trobarem la major part de la pujada. El camí esta equipat en alguns punts per donar seguretat al caminant, ja que la zona és força obaga. El recorregut és d’uns 8 quilòmetres, que podrem fer amb tranquil·litat en menys de 3 hores.


Aproximació amb cotxe; Des de Manresa prendrem la C-25 fins passat Calaf, on la deixarem per enllaçar amb la C-1412a, passant Torà i arribant a Pons, on prenem la C-14 en direcció a Artesa de Segre, aquí continuem per la LP-9132 fins al poble de Vilanova de Meià. Ara seguim per la L-912, carretera estreta i amb forces corbes, fins passar l’Hostal Roig, tot seguit arribem molt a prop del grup de cases de Mata-Solana, uns metres abans trobarem dues corbes molt tancades on s’inicia una pista ampla, aquí buscarem lloc per aparcar el cotxe. Des de Manresa haurem fet uns 110 quilòmetres, i un temps d'1,30 hores.


Vilanova de Meià, és un municipi de la Conca de Meià (la Noguera). Està situat a la dreta del riu Boix, entre els vessants meridionals del Montsec de Meià o de Rúbies, fins als vessants septentrionals de la serra de Sant Mamet. El terme de Vilanova de Meià acull gran varietat de fortificacions medievals, un bon grapat de coves, llocs que permeten l’excursió i l’acampada, i un seguit d’espais ideals per a la pràctica de l’escalada o el parapent.


L'Hostal Roig.


L'Hostal Roig situat a 1092 metres d’altitud, és un antic hostal i lloc del terme municipal de Gavet de la Conca, dins de l'antic terme de Sant Salvador de Toló. La terra rogenca que envolta la casa li dóna el nom. Aquesta contrada tingué un fort protagonisme en la darrera guerra civil. A principis del 1938 l'exèrcit franquista hi establí una línia de front, que tenia continuïtat cap al Montsec i cap a la Serra de la Campaneta, i que fou escenari de cruents enfrontaments amb l'exèrcit de la República. Els Nacionals construïren a redós de l'Hostal Roig, sobretot en el lloc on antigament hi havia hagut el castell de Montllor, una bona quantitat de trinxeres, búnquers i barraques per als soldats que, en ruïnes, encara es conserven actualment.


Mata-solana és un poble del terme municipal de Gavet de la Conca, dins de l'antic terme de Sant Salvador de Toló. El poble és a la capçalera del barranc de Barcedana, que discorre cap a ponent.


Aparquem el cotxe una mica abans del poble de Mata-solana, en una corba molt tancada, on comença una pista de terra (GR) anomenada camí del Peu del Bosc. Passem pel costat d’una granja a mà dreta.


Seguim caminant per la pista, que ara va paral·lela a l’obaga del Montsec, fins que trobem a mà esquerra, un pal indicador que assenyala l’inici del sender que mena cap a la cova de Mata-solana.


-----------


Aquest curt sender és força dret però ben marcat, en breus minuts ens trobarem per sobre la vall de Barcedana, i en poc més d’un quart d’hora estarem davant de l’entrada de la cova Negra de Mata-solana.


---------


----------


----------


----------


Topografia de la cova Negra de Mata-solana.


Cova Negra de Mata-solana.


La cova Negra de Mata-solana, situada a 960 metres d’altitud és d'una única sala immensa, en desnivell descendent d’uns 23 metres, i amb una entrada en forma de mitja lluna. La sala quasi circular, amb unes mides d’uns setanta metres per seixanta. La boca d'entrada fa 28 metres d’amplada per 4 metres d’alçada. El sostre molt alt té infiltracions d'aigua, i diferents tonalitats d'estalactites. S'han explorat diverses continuacions, amb tres vies d'escalada. Una via accedeix a dos pous sense continuació, a 10 metres per sobre del nivell de la boca. La llum natural que incideix en el sector sud-est de la sala ha provocat una proliferació verdosa a la paret, i als blocs posteriorment despresos i fracturats. Segons el llibre “Prehistòria i arqueologia de la Conca del Segre”, a la cova hi havia una veritable necròpolis d'urnes d'incineració.


-----------


-----------


------------


-----------


-----------


------------


------------

15 ANYS DELS AIGUATS DE MONTSERRAT.

El 10 de juny del 2000 un immens aiguat va descarregar sobre Montserrat, va provocar estralls per tota la zona i va causar la mort de 5 persones. Les pluges van començar cap a quarts de 6 i van superar els 100 mm en una hora a l'abadia de Montserrat i durant el dia van arribar als 200 mm en poblacions de l'entorn. Les dades més proximas de l’aigua caiguda, són les que va registrar el servei de Meteorologia del Monestir de Montserrat (Informador oficial de l'Institut Nacional de Meteorologia). Montserrat va recollir el dissabte dia 10 de Juny de l’any 2000, 170,6 litres d'aigua per metre quadrat, el volum més gran registrat mai pel servei de meteorologia del monestir, segons ha confirmat el monjo Ramon Oranias, responsable d'aquest servei. Els registres recollits durant tot el dia, mostren que entre les 5:45 hores i les 6:30 hores es van acumular 100 litres per metre quadrat. "Aquest volum tant gran d'aigua en només 45 minuts, explica que els torrents formessin cascades i baixessin carregats de fang i roques", indica el monjo. Les pluges van començar al massís de Montserrat a les 2:30 hores de la matinada, acumulant fins a les 5:45 un total de 50 litres per metre quadrat. Aquest primer període de pluja forta però no excepcional, va ser la base de la posterior precipitació torrencial.
Una setmana abans d’aquests fets, el registre de pluges torrencials a Montserrat estava encapçalat per les dades del 9 d'agost de 1975, quan van caure 130 litres per metre quadrat. El 15 de novembre del 1983 es van recollir 129 litres per metre quadrat, el 6 de setembre del 1974 es va arribar a 120 litres, el 12 de desembre del 1971 van ser 116 litres i el 9 de setembre del 1971 es van registrar 110 litres, segons els arxius de l'abadia de Montserrat. El 5 de setembre del 1962, l'any de les grans inundacions del Vallès, Montserrat va acumular 100 litres per metre quadrat. El servei de Meteorologia del Monestir, disposa de dades fiables des de 1902 fins al 1936 i del 1960 fins a l'actualitat



Detall de la riera de Marganell el dia 10 de juny de l'any 2000, vint minuts després de l'inici de la crescuda, en el seu punt de confluència amb el Llobregat. Barri Burés de Castellbell i el Vilar.


Riera de Marganell.


Plaça de la Font Gran-Monistrol de Montserrat.


Final del torrent de Santa Maria-Vallmala. Aeri de Montserrat.


Carretera de Marganell a Can Maçana.


Pont de la N-II. Esparreguera. Riera de Magarola.


Pont de la N-II. Esparreguera. Barri Font.


Monestir de Montserrat.


----------


Monestir de Montserrat. Plaça del Portal.


-----------


Monestir de Montserrat. Funicular de la Cova.


-----------