SERRAT DEL PENITENT-MONTSERRAT.


El serrat del Penitent, esta situat a la part alta de la zona sud-est de Montserrat. Es un carener paral·lel al serrat de Sant Joan, format per petites agulloles algunes de roca força descomposta. La part superior del serrat i per on transcorre aquest recorregut, davalla des dels faldars de la zona de Tebes (Gorros-Santa Magdalena), fins l'alçada de la Roca Llisa (Les Voltes-Camí Vell de Montserrat), tenim a l'esquerra en sentit descendent el torrent de Santa Caterina-Font Seca.

Es de suposar que per aquests verals, i a passat força gent; escaladors, senderistes, caçadors, fins i tot algun pastor intrèpid, però l'idea d'elegir el Serrat del Penitent com un itinerari establert, i equipat amb algun que altre ferro per poder fer un descens més còmode, arranca el dia 17 de Març del 2012, cuant els companys; Francesc Dominguez, Xavier Varela i Manuel Punsola, realitzen aquesta travessa i a la vegada batejant un seguit d'agulles fins ara orfes de nom. A l'hora de triar el topònim més adient, decideixen fer un petit homenatge a alguns escriptors valencians.
 
 
Per iniciar el recorregut farem l'aproximació des del Monestir, també es pot realitzar des de la zona de Collbató, amb un desnivell acumulat serà molt més alt. L'itinerari es pot fer en els dos sentits de la marxa, en el cas de fer-lo de pujada tindrem que tenir unes nocions bàsiques d'escalada, per superar alguna paret vertical.
 
 
 Iniciant el recorregut des del Monestir tindrem que arribar fins l'ermita de Sant Joan; o podem fer pel camí ample que passa per l'ermita de Sant Miquel (1) per les nombroses escales que passen per l'ermita de Santa Anna (2), o amb molta més tranquil·litat i amb més gasto, amb el Funicular de Sant Joan (3). Passat uns metres de l'ermita de Sant Joan, prendrem el Camí del Clot de la Mònica (senyals blaves), deixem a l'esquerra un trencall que mena a l'ermita de Santa Caterina i arribem al Pas de la Mallanquera, lloc on el camí s'estreny i passa entre les agulles del Mirador de Sant Joan i la Miranda Xica, per entrar de ple a la vessant del torrent del Misser. Per anar as buscar l'inici del serrat del Penitent, no ens caldrà creuar aquest pas, doncs vorejarem la Miranda Xica, per encara vers la Miranda de Sant Pere. Tant la Miranda Xica, com la de Sant Pere són uns bons miradors de la zona de fàcil accés, aquesta ultima es quasi obligat de passar-hi, ja que a tocar és on comença a davallar el Serrat del Penitent, abans pro haurem de fer alguna desgrimpada, buscant els punts més fàcils de la roca.
 


Deixem a la dreta l'ample cim de la Miranda de Sant Pere i enfilem el Serrat del Penitent, i arribem a un dels punts més alts del serrat,  la Roca de Santa Caterina (966 metres).
 
 
Desgrimpem amb atenció aquest cim, fins veure per sota nostre les ruïnes de l'antiga cisterna del conjunt de la Cova del Penitent.
 


Fem uns metres per la dreta, deixant per uns moments el fil de la carena fins arribar a la cova o balma del Penitent. Lloc solitari i amagat on trobem les restes d'una balma que antigament podia haver estat obrada, sembla ser que algú a intentat recuperar l'obra iniciant la construcció de noves parets, però s'ha quedat solament amb l'intent. Hi ha qui ubica en aquesta balma una ermita anomenada de Sant Pere, però en la relació d'ermites fetes per historiadors de segles passats no surt esmentada. D'altres diuen que en aquesta balma hi havia una antiga ermita de Santa Caterina, que més tard fou traslladada al lloc actual.
 

A tocar la cinglera, hi ha una creu feta amb troncs d'alzina.
 


Balma del Penitent.
 


Tornem al carener i continuem baixant fins arribar a les dues primeres agulles del serrat; l'Ausiàs Marc i uns metres per sota la Janot Martorell. Aquí tenim que cercar una canal arbustiva  força dreta entre dues roques, fins a situar-nos per sota de l’agulla i continuar uns metres fins el cim de l’agulla Janot Martorell,  amb una paret vertical que ens barra el pas.
 


Vistes del Serrat del Penitent, Miranda de Santa Magdalena i ermita de Sant Joan des del cim de l'agulla Janot Martorell.
 
 
Tenim que baixar un parell de metres amb molt de comte per veure la situació més clara, ja que per sota d'un cantell de roca i trobarem un parabolt amb mallo, per poder fer un ràpel d'uns 20 metres.
 


Si ens i fixem mentre fem el ràpel veurem un altre parabolt a mitja paret, pels que vulguin fer el recorregut en sentit invers, i així tindre una assegurança inter-mitja en aquest tram d'escalada.
 

Després del primer ràpel, estem situats entre l'agulla Janot Martorell i la Joan Fuster.
 


Tindrem que seguir el carener, per arribar al segon ràpel.

 
Baixem uns metres, per fer un pas de flanqueig on farem servir les mans per poder trepar un parell de metres (III+), fins situar-nos en un planell més ample, des d'aquí podem pujar per un pas estret i aeri a l'agulla Joan Fuster (opcional). Si no pugem a l'agulla des del replà, veurem un parabolt amb cinta, que ens servira per baixar en ràpel fins al peu de l'agulla.
 


Un dels passos més delicats, entre l'agulla Janot Martorell i la Joan Fuster.



Ràpel de 25 metres a tocar l'agulla Joan Fuster.


A partir d'aquí hi ha l’Agulla Eliseu Climent , l’agulleta Clara-Simó i l’agulla Ferran Torrent, que es poden flanquejar per la base. Sense perdre gaire alçada seguirem per un viarany poc evident i embrossat, per l'esquerra grimpem per una canal estreta i evident, fins a un collet entre agulles, on a la dreta veurem un tram assegurat amb cable de vida, que ens servirà per superar uns metres per sobre l'aresta,  passem un collet i arribem a l'agulla Ovidi Montllor, l'ultima del recorregut. 


----------
 


Ara el traçat es torna més planer passant un turó poc apreciable anomenat Roca d'en Raimon, tot seguit ens situem per sobre del del Turó del Penitent, un dels pocs topònims que figuren en els mapes d'aquesta zona. Per sota nostre, ja albirem el camí Vell de Montserrat o de les Bateries. Per davant tenim el Serrat de les Garrigoses, i per sota el torrent de Santa Caterina.
 
 
Buscarem entre matolls el traçat més evident per arribar al camí, on donarem per finalitzat el recorregut del Serrat del Penitent. Per retornar al Monestir solament ens caldrà seguir aquest camí en sentit ascendent, (deixem  a l'esquerra la cruïlla que puja fins a Sant Joan), passem el lloc anomenat Les Bateries, fins arribar al Pla de Sant  Miquel (deixem a l'esquerra el Camí Nou de Sant Joan), ara una baixada decidia, després de passar vora l'ermita de Sant Miquel, ens retornara  al Monestir de Montserrat. Excursió realitzada amb els companys; Joan Frontera, Pili Losada, Ramon Riera i Chari Garcia.

EL CASTANYER GROS D'EN CUC-VALLFORNES.

 
El recorregut circular que proposem, ens ajudara a conèixer la frondosa vall de Vallfornes situada dins els límits del Parc Natural del Montseny. Durant l'excursió podrem veure nombroses masies de la zona, el embassament de Vallfornes, l'església de Sant Salvador de Terrades, i com a punt més interessant el monumental Castanyer Gros d'en Cuc, el més gran de la península, dins de la seva especie. L’itinerari transcorre pel terme de Cànoves i Samalús (2.890 habitants), situat en la comarca del Vallès Oriental, el qual s'estén pels vessants meridionals del Montseny. El poble de Cànoves (a 364 m. d'altitud), s'agleva entorn a l'església parroquial de Sant Muç (romànica, datada ja el 1077). A tocar el poble i trobem la riera de Vallforners, també coneguda com a riera de Cànoves, és una riera que discorre pels termes municipals de Tagamanent, Cànoves i Samalús, Cardedeu i la Roca del Vallès, on desemboca en el riu Mogent, un afluent del Besós.
 
 
Aproximació amb cotxe; Per arribar a Cànoves des de la Catalunya Central, o farem a traves de la C-58 direcció Terrassa i Sabadell, ens incorporarem a la E-15/AP-7 amb direcció Girona. Prendrem la sortida 14 (Parets-Vic-Puigcerdà), per continuar per la C-17. Sortirem d'aquesta via a l'alçada de La Garriga, per dins del poble anirem a trobar la (BP-5107-Carretera de Samalús), fins a Cànoves ens quedant uns set quilometres. Un cop arribats a Cànoves, cercarem la pista indicada amb rètols que porten a l'embassament de Vallforners. La pista d'inici asfaltada, es torna de terra però es ample i en bon estat. Des del 19 de gener del 2013, l'Ajuntament de Cànoves i Samalús gestiona un nou aparcament situat a l'alçada de la masia de Can Domènech, amb capacitat per a 200 vehicles, amb l'idea de regular l'accés a la zona. Aparcar el cotxe costa 3 euros els dissabtes, diumenges i festius, diuen que aquesta taxa es per cobrir les despeses que comporta el lloguer de les antigues feixes de conreu, on s'ha habilitat l’aparcament. També es pot accedir previ pagament a l'antic aparcament, aquest amb menys capacitat de vehicles. Es recomanable iniciar el recorregut dels de la primera zona d'estacionament, ja que el mateix ajuntament a arranjat un camí vora la riera, anomenat "Passeig Fluvial d'Antoni Crous", en honor a un ex-alcalde del municipi.
 
 
 Recorregut; Començarem a caminar des de l'aparcament de Can Domènech, baixant a trobar la riera de Vallfornes on trobem un pont penjat, és l'inici del camí fluvial (SL-C-91).


A partir d'aquí el recorregut segueix vora el curs d'aigua, i el travessa varies vegades fent servir passarel·les de fusta. Tindrem que travessa la pista principal, i continuar vora la riera fins arribar a l'antic aparcament dels Dos Torrentons, on la pista resta tancada als vehicles.
 
 
Continuarem per la pista principal, ampla i amb una pujada molt dreta, que ens acostara a la pressa de l'embassament de Vallfornes (40 minuts).
 


Aquesta construcció hidrològica, va començar a recollir aigua l'any 1989. A diferencia de les típiques presses de formigo, aquesta resta camuflada per arbres i matolls per tal de simular un paratge més natural sense alterar el medi ambient, es tracta del primer embassament d'aquesta mena construït a Catalunya.
 
 
Des de la mateixa pressa, deixarem una pista a la dreta que mena a la Masia de Can Cuch. Continuarem planerament per la pista ampla resseguint l'embassament a certa alçada, fins arribar a la cua del mateix, on trobem una cruïlla de camins. (55 minuts).
 
 
La pista de l'esquerra mena al mas de Vallfornes, un edifici meitat fortalesa, meitat casa forestal. A dia d'avui, Vallfornes és un alberg que ofereix allotjament tradicional. 
 


A partir d'aquí i fins al trencall del castanyer el recorregut guanya força alçada, tot i així, gaudirem d'una passejada molt agradable amb una espessa vegetació, petits salts d'aigua i una font a la dreta del camí. 
 


En un punt on la pista deixa de pujar, trobarem els rètols que indicant el Castanyer d'en Cuc i la Casa del Bosc (turisme rural). Tindrem que deixar el camí principal i fer un curt recorregut d'anada i tornada, per poder visitar el castanyer (1 hora 40 minuts).
 


El Castanyer Gros d'en Cuc es una varietat anomenada "Castanea sativa", de la família de les fagàcies i d'origen submediterrani oriental. En contra del que fa pensar per l'abundor, no és un arbre autòcton dels Països Catalans, ja que fou introduït en l'època pre-romana.
 


Aquest castanyer, és el més rellevant i gruixut del país. El seu tronc té una circumferència de més de 14 metres, una capçada de 17,5 metres i 31 metres d'alçada,  amb una producció aproximada de 200 quilos de castanyes a l'any.
 


Patí un incendi accidental el 1936, que va cremar-ne el tronc principal, el qual queda buidat de la soca formant un estatge de 4 metres quadrats. Aquest espai, té una obertura pel costat de tramuntana i una altra pel de migdia. Havia estat habitat per un carboner als anys quaranta del segle passat, que hi tenia instal.lat un jaç, una taula, seients i fins i tot, aprofitant l'obertura natural que fa en l'interior d'un tronc superior, una llar de foc amb la xemeneia.
 
 
El castanyer esta situat dins de la finca de la família Cuch, propietària de gran part del terreny que forma el Parc. Els Cuch és una nissaga familiar amb una historia de quasi mil anys, molt arrelada a la seva terra, i si d'alguna cosa se senten orgullosos es del seu castanyer monumental, del qual en tenen cura i a la vegada preocupació pel seu estat, doncs no tots els visitants el tracten amb el respecte que es mereix.
 


Una vegada visitat el castanyer retornem al camí principal, on tenim l'opció de desfer el camí fet fins ara, o realitzar una ruta circular. Recomanem la segona opció on seguirem per la pista ample en sentit ascendent, deixem una cruïlla a l'esquerra que mena al Pla de la Calma, i tot seguit canviarem de direcció creuant el torrent. A partir d'aquí, seguim planerament amb unes magnífiques vistes de la Vall de Vallforners. Deixarem una pista a l'esquerra, i arribarem a la masia de Can Cuch.
 


Can Cuch es una masia del segle X, situada en una zona privilegiada del Parc Natural del Montseny. La masia ha estat restaurada i convertida en un hotel de quatre estrelles, el qual comte amb 11 habitacions molt confortables (2 hores 10 minuts).
 
Observació; Al llarg del recorregut hem vist que tots els rètols que fan referencia al castanyer, l'anomenen Cuc, en canvi quant hem arribat a la masia en vist que aquesta es anomenada  Cuch. En català, el dígraf ch en posició final que representa el so gutural [k], data d'època pre-fabriana, moment en què era habitual trobar-se-la fins i tot en noms comuns. Avui dia, només perdura en alguns cognoms o topònims. Cal afegir-hi però, que la major part dels topònims s'ha supeditat a les normes de la gramàtica fabriana, cosa que no ha ocorregut amb els cognoms (la normativa actual proposa adaptar els cognoms a la forma que li és més coherent; tanmateix, en aquests casos se sol mantenir la grafia antiga).
 


Passem per davant de la masia de Can Cuch, tot seguit deixem a la dreta una pista que baixa fins l'embassament i que podríem fer servir en el cas de voler escurçar el recorregut. A pocs metres de la casa, i a l'esquerra del camí trobem la font de la Moixera. Per davant nostre, ja albirem la capella neogòtica de Sant Salvador de Terrades.
 


La pista planera, ens apropa en pocs minuts a aquest peculiar edifici (2 hores 25 minuts). De l'antiga capella de Sant Salvador, ja citada el segle XIII, només en queden els fonaments just davant la nova capella, que s'edificà cap el 1930. Obra de l'arquitecte Josep Maria Pericas, fou construïda amb una clara inspiració modernista.
 

Prop de l'ermita hi ha la masia Can Quintana on es pot fer un àpat sense sofisticacions, doncs la seva especialitat és la cuina casolana: torrades i carn a la brasa. El camí deixa aquesta casa a la nostre dreta, i inicia una baixada cada vegada més pronunciada.
 
 
Aquest descens, ens apropara a una zona on hi han varies cases disseminades per sota de l'ermita de Sant Salvador. Passarem can Puig, una masia que data del segle XVIII, i que va ser rehabilitada l'any 2003, per acollir turisme rural (3 hores). Uns metres després d'aquesta casa passem Can Balder, i continuem baixant fins al final de la pista en el lloc anomenat Pas de Muntanya, on enllacem amb la pista principal a tocar la riera de Vallfornes (3 hores 15 minuts). Ara solament ens caldrà seguir aquesta pista ample fins retrobar l'aparcament de cotxes de can Domènech, on donarem per finalitzat el recorregut  (3 hores i 25 minuts).

LES ESPOSES (ESCALADA ESPORTIVA-SANT JULIÀ DE CERDANYOLA).



Per arribar aquesta petita zona d'escola d'escalada, tindrem que fer cap al poble de Guardiola de Berguedà, on prendrem la sortida direcció a la Pobla de Lillet i en la rotonda ja enfilarem cap a Sant Julià de Cerdanyola (BV-4021). La carretera es força estreta, amb algunes corbes molt pronunciades, després d'uns tres quilometres passarem pel costat de l'ermita de les Esposes, la qual dona nom a la zona. A pocs metres d'haver passat l'ermita hi han un parell de llocs per deixar el cotxe, les vies estan situades sota el cim del Forcat i per sobre la carretera.


Ressenyes de;
http://toporoc.blogspot.com.es/2013/01/les-esposes-st-julia.html

L'altre costat de la carretera, surt un sender, senyalitzat amb un rètol que en cinc minuts ens apropara a tocar les primeres vies. És un lloc d'accés còmode, en un principi es varen equipar 13 vies, però a dia d'avui son 24 vies de grau baix i mitjà, adequades per a la iniciació. Són ideals per les èpoques fredes, ja que el sol hi toca pràcticament tot el dia. Les primeres vies són les més fàcils, i estan molt ben assegurades amb parabolts.


Ressenyes de;
http://toporoc.blogspot.com.es/2013/01/les-esposes-st-julia.html
 


La zona va esser equipada entre els mesos de juny i octubre del 2002, per; Venanci Soldevila, Joan Conill, Jordi Francès, Jordi Capdevila i la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola.
 


Ermita de les Esposes.



L'ermita de les Esposes esta al costat mateix de la carretera i aprofita al màxim el terreny, ja que la part de l'absis és a tocar el marge del precipici. Per la part davantera, hi ha una bonica plaça amb arbres. L'obra de Santa Maria de les Esposes, correspon a l'any 1858 com ens recorda la inscripció de la part superior de la porta. Es pot incloure dins el corrent neoclàssic tardà i rural. És un important centre de devoció per Guardiola, i tot el terme municipal. A un parell de quilometres de l'ermita hi ha el poblet de Sant Julià de Cerdanyola, situat en un lloc tranquil, envoltat de muntanyes i boscos, esta situat a 980 metres d'altitud i comte amb uns 260 habitants.
 


Vista de la zona des de la carretera.
 

_________
 

_________
 

_________


_________
 

_________


 
L'Alzina (IV+).



_________
 

 
Yo vivo en la carretera (IV+).