BTT-UTXESA.

Descripció de la ruta; magnífica circular amb BTT que ens portarà per la comarca del Segrià, i molt a prop de la capital Lleida. En el recorregut passarem per diversos pobles de la zona (Albatàrrec, Sudanell, Torres de Segre, Alcarràs). L'excursió transcorre en tot moment per paratges humits (Séquia de Torres, canal del Seròs, aiguamolls de Rufea, riu Segre), i com a punt principal de la sortida l'embassament d'Utxesa. El recorregut té una llargada considerable d'uns cinquanta quilòmetres, i una mica més de dos-cents metres de desnivell, la major part concentrats en la pujada al Tossal de Carrassumada, on trobem l'ermita de La Mare de Déu de Carrassumada .
Punt de sortida; l'itinerari s'inicia a la ciutat de Lleida, però nosaltres vàrem començar el recorregut des del poble d'Albatàrrec evitant el tram d'entrada i sortida de la ciutat, i així restant uns deu quilòmetres al track original.

Albatàrrec està situat a la vora del riu Segre i a penes a sis quilòmetres de distància de la ciutat de Lleida. Sant Salvador d'Albatàrrec, o de la Transfiguració del Senyor, és l'església parroquial del d'Albatàrrec. La història diu que l'actual temple, el va inaugurar el bisbe Galindo l'any 1740.
La Séquia de Torres és un canal hidràulic de reg que discorre pel marge esquerre del riu Segre, i situat entre les localitats de Lleida i Torres de Segre (d'on agafa el nom).
No es coneix el seu origen, però hi ha referències que ja existia en l'època musulmana. La primera referència històrica cristiana és en una donació que Guillem de Cervera va fer al Monestir de Poblet l'any 1153, on la séquia s'esmenta com a delimitadora de propietats. El recorregut de la séquia ha variat al llarg dels temps. Inicialment, captava les aigües amunt del Pont Vell de Lleida, en un assut o peixera. Des de la construcció del Canal de Seròs el 1912 les aigües es deriven en el kilòmetre 0,5 d'aquest canal.
El Canal Industrial de Seròs, és una infraestructura hidràulica destinada bàsicament al transport d'aigua pel seu posterior aprofitament hidroelèctric. A part de la seva utilitat industrial, el canal també serveix de captació d'aigua d'algunes de les poblacions que travessa com Torres de Segre. També part de la seva aigua és alliberada a l'anomenada séquia de Torres al terme d'Albatàrrec, utilitzada pel reg a la zona.

https://es.wikiloc.com/rutas-mountain-bike/lleida-santuario-de-carrasumada-utxesa-torres-de-segre-64402425

L'ermita de la Mare de Déu de Carrassumada es troba al Tossal de Carrassumada, una muntanya de 212 metres a uns tres quilòmetres del centre de la vila de Torres de Segre.
Per la seva situació elevada, des del seu cim es poden observar molt bones vistes de la major part de la comarca del Segrià. El nom del temple de la Mare de Déu de Carrassumada és fruit de sis segles d'assentament de cultura aràbiga. Carrassumada, en àrab Kars'umm-adà és un mot compost de Kars (palau o castell), Umm (mare) i adà nom propi de l'amo. Per tant, sembla que significa: Palau de la mare d'Adà. Probablement, quan els cristians tornaren a ocupar la terra, als voltants del segle XII, dedicaren aquesta muntanyeta a Santa Maria amb una petita església al costat del palau, si no és que la mesquita passés a temple cristià.
Tossal de Carrassumada (212 metres).
===============
Vistes a Lleida.
L'Espai Natural d'Utxesa és un gran embassament que reuneix una gran diversitat de fauna i flora, convertit en una de les zones humides més extenses i riques de la Depressió Central. A més és un pantà únic a Catalunya, ja que no es troba en el llit de cap riu, sinó enmig del traçat del Canal de Serós. Aquest embassament es podria dir que està format per dues parts; la formada per la inundació de les valls del Secà i de la Valleta, que formen la part de l'embassament coneguda com la del Secà, i la part coneguda com d'Utxesa que és la part inundada de la vall d'Utxesa. Es construí en un temps rècord, i va entrar en funcionament l'any 1914. La superfície de l'embassament és de 242 ha i té un perímetre de 19,5 km.

https://utxesa.org/utxesa-2-2/

Embassament del Secà.
===============
===============
===============
===============
Embassament d'Utxesa.
===============
Torres de Segre.
La població de Torres de Segre, té (com ja indica el seu nom) un origen defensiu dins la línia de fortaleses aturonades damunt el Segre en tot aquest sector.
La Parròquia de la Mare de Déu Assumpta de Torres de Segre va ser construïda a mitjan segle XVIII (1749-1759), i respon a una tipologia d'edifici classicitzant, que va substituir l'antic edifici romànic-gòtic per l'actual.
Malgrat la gran destrucció que patí l'edifici en la guerra civil, ja que la població de Torres de Segre es trobava l'any 1938 en primera línia del front de guerra, l'església té suficients valors arquitectònics per a garantir la seva conservació.

https://www.torressegre.cat/el-municipi/historia/canal-de-seros-i-embassament-de-utxesa

El topònim d'Alcarràs és d'origen àrab, en documents antics (segle XII) apareix amb la forma Alcaraz. Segons els entesos, vindria de l'àrab "al-Karas" amb el significat de "el cirerer".
La Mare de Déu de l'Assumpció d'Alcarràs és una església de planta trapezoidal amb tres naus, i transsepte d'estil barroc-neoclàssic. Construïda al damunt de l'antic castell d'Alcarràs, sota el paviment de l'església encara es conserven en perfecte estat alguns compartiments de l'antiga fortalesa. La fortificació, que patí molts danys durant les guerres de Joan II, fou enderrocada al segle XVII per a construir el temple parroquial.
Riu Segre.
===============
Els aiguamolls de Rufea són uns aiguamolls artificials creats al marge dret del riu Segre.
Es tracta d'unes basses restaurades per la Paeria, en una zona degradada per una antiga activitat extractiva. Ocupen una superfície de 26,93 hectàrees en una zona qualificada urbanísticament com a àrea d'intervenció ambiental en el Pla General. L'extracció de sorra i graveta que fins als anys 1980 es van fer a la zona van crear diverses basses, ja que el nivell freàtic és molt proper a la superfície. Quan l'explotació va cessar van ser parcialment reblertes amb runa i deixalles. El 2007, una restauració ecològica va permetre recuperar l'espai degradat. Amb els anys, la naturalització de l'espai va fer-lo molt interessant per a la fauna, tant d'amfibis com d'invertebrats i aus aquàtiques.
===============
===============
===============
===============
===============
===============
Passarel·la del Tòfol.