LA PASTERETA. TOXET EST

Aquesta roca sense nom conegut, resta situada a la dreta de l'Aresta Brucs de la Pastereta, fent servir el mateix camí d'aproximació. La paret esta equipada amb dues vies, i una variant d'uns 30 metres de llargada, amb una dificultat baixa que no supera el IV+, tot i que una de les vies té un pas desplomat de 6b o Ae. És un bon lloc per passar el mati, tot i que l'aproximació és una mica pesada amb algun tram dret i de mal camí.

Croquis de la zona, estret de la pagina; http://www.onaclimb.com/

Panoràmica de la zona de la Pastereta

Detall del Toxet Est de la Pastereta, amb les vies Waky (IV+, 6b o Ae), Atzar (IV+) i una variant de la primera via. Les vies foren equipades a la tardor del 2006 per; J. Moragas, M. Collado, G. Llavador, F. Canales i F. Garcia

Inici de la via Atzar (IV+, 30 metres)

Des d'aquesta zona d'escalada, és té una bona panoràmica del Clot de la Mònica i la plana de Collbató

Les vies tenen dues tirades, des de la reunió de la via Atzar es fa un flanqueig a la dreta, per anar a buscar una canal que ens conduirà al final de la via

L'Anna, iniciant la canal de la via Atzar

Inici de la via Waky (IV+, 30 metres)

El Joan intentant superar el desplom de 6b, de la via Waky

L'Anna pujant el desplom, en Ae

Reunió final del Toxet de la Pastereta. Des d'aquí és té una bona visió de les vies de la cara est de la Pastereta (Aresta Brucs, Barcelonets, Pacho Hidalgo)

El descens és fa amb un ràpel de 30 metres; abans d'arribar a la reunió inter-mitja, trobarem un tram volat d'uns sis metres






RECORDANT A UNA LLEGENDA

JORDI PANYELLA RENOM "PANY"

En Jordi Panyella Renom "Pany" tal com se'l coneixia popularment, va morir el 14 de maig del 2008, als 92 anys. Pany va néixer a Barcelona el 1916, i va ser un dels escaladors més destacats de la dècada dels quaranta del segle passat. Va forma part de la anomenada “Edat d'Or” de l'escalada, en la qual estaven homes de la categoria de Ferrera i Mallafré, a Catalunya; Teógenes Díaz, González Folliot, Baldomero Sol i José María Galilea, a Madrid, i Sàrria, Millán i Bescós, a Aragó.
La seva vida muntanyenca va transcórrer sobretot, al llarg de la dècada dels anys quaranta i cinquanta i el seu caràcter fort i emprenedor, va fer que aconseguís obrir moltes vies d'escalada a diferents massissos, preferentment en Montserrat i el Pedraforca. Va ser membre fundador del GAM del Club Muntanya Barceloní, i del CADE (1942) del Centre Excursionista de Catalunya. Montserrat va ser el lloc de les seves principals obertures a llocs com el Gegant Encantat, El Cap del Guerrer, el Dit, El Sentinella o l'Agulla Fina, roques on va traçar els primers itineraris. També protagonitza la repetició de nombroses vies, com la segona absoluta a la Mòmia amb Maria Antònia Simó l’any 1941. En el Pedraforca també va a obrir algunes vies clàssiques (Pany-Haus i Gran Diagonal), ambdues en la paret sud del Pollegó Inferior). A més de Montserrat i Pedraforca, també va realitzar diverses primeres absolutes i nacionals als Pirineus. Entre elles destaquen la Torre de Góriz i la Bretxa de Roland, amb Maria Antònia Simó i Jaume Reñé a l'any 1943. En aquesta mateixa època, es va bolcar en els Mallos de Riglos (Aragó). A més de l'obertura de la via “Pany-Haus” al Mallo Pisón, va ser el primer en aquest mateix monòlit des de la Collada. Va realitzar la primera repetició a la punta dels Catalans del Fire (la més alta), seva és també la primera ascensió per la cara nord al Penyal de Ifach, l’any 1955. A partir dels anys 50 en Pany, es va anar retirant-se progressivament de l'escalada. La seva intensa activitat oberturista, va tenir lloc en l'època de gran efervescència de l'escalada catalana i ell en va ser un dels personatges cabdals.




En Jordi Panyella al centre de l imatge, juntament amb d'altres escaladors a l'any 1926



En Pany i Cintero, durant el 25e Aniversari del Grup Cavall Bernat

FERRADA REGINA

La Ferrada Regina, esta situada a la comarca de l'Alt Urgell al terme de Peramola, tot i que es nombrada com la ferrada d'Oliana, per la seva proximitat al pantà del mateix nom.
La majoria de gent que l'ha fet, la descriu com una de les millors de Catalunya; doncs ens trobem davant d'un itinerari molt ben equipat, amb una mica de tot (trams aeris, un pont tibetà, verticalitat, flanqueigs espectaculars, desploms, un pas curiós que canvia de paret, diversos punts per abandonar, unes vistes immillorables i una llargada prou considerable), en resum una ferrada que farà patir a més d'un, pro que al final deixa satisfet a tothom.


Croquis de la via, aproximació i retorn, extret de; www.deandarporcasa.com

Detall de la via. La construcció de la Ferrada Regina, és va començar a gestar l'any 1997. Els seus creadors foren en Josep Vergara, Verena Masius, Xavi Vidal i d'altres col·laboradors

L'inici, comença vertical per dins d'una canal. Els primers esglaons restant un xic separats del terra

Mitjançant grapes i cadenes, anàrem progressant per la canal tot prenen alçada molt ràpidament

Un cop finalitzat el canaló, observarem per sobre nostre l'impressionant pont tibetà. Aquí tenim dues opcions; anar directament al pont o pujar al cim d'una agulla

Un flanqueig ens torna a situar per sobre de la canal que hem fet al principi (Fotografia dedicada a Fredi Soler. No hi ha excursió, cim o ferrada on els companys esmentin el teu nom; la pèrdua d'un bon amic, solament es pot apaivagar minsament, recordant el bons moments viscuts)

Des del cim de l'agulla, podrem observa la part del traçat que s'inicia després del pont (Fotografia dedicada al Fernando Merchán. Un any després de la conquesta del cim més preuat, les muntanyes i els companys el segueixen recordant)

Per anar al pont, tindrem que fer a l'invers el tram que ens a portat fins a l'agulla

Si trobem més gent fent la ferrada, no tindrem cap més remei que tindre paciència a l'hora de creuar el pont

El pont tibetà és força espectacular, amb una alçada pròxima als seixanta metres

A la sortida del pont la via no té treva, i continua per una paret vertical

La paret ens fa prendre molta alçada, tenim al pont com a punt de referència, cada vegada el veurem més petit

Sortint de la paret del pont trobem un replà on podrem descansar, després ens espera la verticalitat del Gran Esperó

Alguns punts d'aquesta paret, ens apropant a unes sensacions solament reservades als escaladors

Les vistes són espectaculars

Un desplom on gastarem bastant energia, ens condueix al pas més curiós de la via, alguns l'anomenant el "Pas de la Fe"; aquí tindrem que fer una passa llarga, per pogué canviar de paret a certa alçada; els curts de cames, se les tindran que enginyar per pogué fer aquest salt

A continuació, la via segueix prenent alçada

Anàrem a buscar l'ultim tram de la via, per uns flanquejos molt aeris

Trobem un punt on la via es bifurca; a l'esquerra un tram fàcil (es podria dir; menys difícil, que el difícil), a la dreta un tram més complicat amb un desplom en un lloc molt aeri

Vista del tram més difícil, des del final de la via

Des del final de la via, les vistes són molt espectaculars; si les aus volen per sota nostra, es que estem molt amunt. El desnivell total és de 430 metres

El camí de retorn, és llarg i entretingut

De baixada, seguirem gaudint d'una bona panoràmica d'aquest sector de la Serra d'Aubenç

A mig camí de baixada podrem anar intuint el traçat de la ferrada, fins i tot podrem tornar a veurà el pont, que uneix la paret amb unes agulles

LES DAMES (ESCALADA ESPORTIVA)

Situat dins mateix del circuit de la ferrada de les Dames (Montserrat-sud), i trobem aquest sector d'escalada esportiva, format per unes 7 vies que van d'un simple grau III, fins a un 6b, amb una alçada que no supera els 25 metres. Les vies foren equipades per el Joaquim Olmo, el mateix creador de la ferrada. El lloc és fàcil de trobar, ja que és un dels punts on la canal es mostra més estreta; la placa esta situada a l'esquerra en sentit ascendent, passat el segon tram de la ferrada i un xic abans d'arribar al tercer tram (esglaons de plàstic). Un dels principals inconvenients d'aquest sector es la nombrosa presencia de cabres, tant a una banda com a l'altre de la canal, el que comporta un elevat risc de caiguda de pedres.

Detall de la placa de les Dames

Punt on s'inicien les vies d'aquesta placa. En un cap de setmana, el lloc sol ésser molt freqüentat per la gent que fa la ferrada

Detall de la via "Sílvia", després de passa el pas més complicat de 6a

Vista de la canal des del final de la via

En Joan pujant per la via "Normal" de IV+

L'última assegurança esta sota un sostre, des de dalt a baix tenim un ràpel de 25 metres

Pujant la via "Anna" de V+

Detall de la zona d'escalada, vist des del tercer tram de la ferrada (esglaons de plàstic)

ELS GRAUS (MONTSERRAT SUD-DRETA)

Els Graus són una bona opció d'escalada esportiva, amb una mica més de nivell que la zona veïna del Jardinet. Aquest lloc pren el nom del Camí o Drecera dels Graus, un topònim que fa referència a un pas a traves d'una costa abrupta. Aquest camí s'inicia a tocar la Drecera de Fra Garí, on després de prendre alçada molt ràpidament, acaba passant per sobre de la zona d'escalada, fins enllaçar amb el Camí Vell de Montserrat o de les Bateries.
La zona d'escalada dels Graus té un bon nombre de vies, algunes de bastant noves i no és d'estranyar que amb el temps els itineraris prosperin. Aquí no hi trobarem vies d'iniciació com en el Jardinet, de moment la graduació més baixa es de V, amb algunes llargades que van des dels 12 als 20 metres (últimament s'ha obert alguna via nova de varies tirades). Els llocs més freqüentats són la Roca del Sioux i la Placa de la Poma, on hi trobem les vies més properes al camí d'entrada a aquesta zona.

Els Graus

Detall de la zona dels Graus (http://www.onaclimb.com/)

1. Soldado Azul 6a+ 12m / 5 parabolts J Vidal/Isa Notivoli
2. Maleïda al·lèrgia V+ 15m / 5 parabolts J Vidal/Isa Notivoli
3. Rhinoceroscript V+ 15m / 5 parabolts Pere F/Tahïs/Claudio
4. Poma, poma 6a+ 15m / 5 parabolts Pere F/Tahïs/Claudio
5. Tsunami sobre Bono V+ 15m / 5 parabolts Pere F/Tahïs/Claudio
6. La simpatia del Sioux V 15m / 5 parabolts J Vidal/Isa Notivoli
7. Yuma 6a 12m / 4 parabolts J Vidal/Isa Notivoli
8. Gamarús alegre 6a 20m / 7 parabolts J Vidal/Isa Notivoli
9. Pinchos no morunos V+ 20m / 8 parabolts Pere F/Tahïs/Claudio
10. Atxís, txús ! 6a+/V+ 20m / 8 parabolts Pere F/Tahïs/Claudio

Lloc on s’inicien les vies de la Roca del Sioux, molt propera als camins d’entrada a la zona dels Graus

Escalant la via Maleïda al·lèrgia (V+)

Roca dels Sioux vies; Maleïda al·lèrgia (V+) i Poma, poma (6a+)

El Joan a la via Rhinoceroscript (V+)

Detall de la Placa de la Poma

Gamarús alegre 6a 20m / 7 parabolts J Vidal/Isa Notivoli
Pinchos no morunos V+ 20m / 8 parabolts Pere F/Tahïs/Claudio
Atxís, txús ! 6a+/V+ 20m / 8 parabolts Pere F/Tahïs/Claudio

En Joan escalant en la Placa de la Poma, la via Atxís, txús ! (6a+/V+), a l’esquerra un company fa la via Gamarús alegre (6a)