CONGOST DE FRAGUERAU.


Aquesta vegada ens hem decidit per fer una excursió curta en quilometres, però que s'allargarà en hores, si posem atenció a tot l'entorn que l'envolta. Ens arribarem en cotxe a la població d' Ulldemolins, un municipi de la comarca del Priorat situat a la vall del riu Montsant, entre els vessants meridionals de la serra de la Llena i les septentrionals del massís del Montsant, a uns 651 metres d'altitud. Des de la Catalunya Central i tenim uns 130 km, i 1,45 hores de cotxe. Per aprofitar més la sortida, nosaltres vam decidir fer nit en un bungalou del Càmping Montsant Park, que trobarem al mateix poble d’Ulldemolins

A l'hora de tria la sortida, ens vam decidir per fer el Congost de Fraguerau una de les millors rutes del Montsant. L'excursió és molt variada, visitarem l'ermita de Sant Antoni on i deixarem el cotxe per iniciar el recorregut, i a la tornada també amb el cotxe ens arribarem a l'ermita de Santa Magdalena. Ja caminant des de la primera ermita resseguirem el curs del riu de Montsant, on veurem formacions rocoses espectaculars, amb bones vistes de la Serra de Montsant i de la Llena, fins arribar a l'ermita més important, la de Sant Bartomeu, situada al bell mig del congost. El congost de Fraguerau se l'anomena "la vall del silenci", ja que es tracta d'un territori totalment despoblat i, sobretot, perquè fou un centre de vida eremítica. Per als que els agradi caminar més, poden optar per prendre la sortida des d'Ulldemolins, si som de pas més tranquil ens podem arribar amb el cotxe fins a l'ermita de Sant Antoni, des d'aquí el recorregut s'escurçarà uns 8 km, i solament haurem de caminar uns 10 quilometres, amb uns 250 metres de desnivell. Si triem aquesta ultima opció tenim una excursió molt senzilla, apta per a tothom, ideal per fer amb nens.


Per arribar a l'ermita de Sant Antoni des d'Ulldemolins, només cal seguir els senyals que porten el nom de les ermites i travessar fàcilment el poble, el recorregut està ben senyalitzat.
L'itinerari comença a l'ermita de Sant Antoni d'Ulldemolins, i està senyalitzat amb les marques blanques i vermelles del GR 65-5. Uns metres per damunt de l'ermita, a l'esquerra, hi ha una esplanada on es pot deixar el vehicle. Hem de seguir la pista ampla en direcció ascendent.

Sant Antoni i Santa Bàrbara, és una ermita del municipi d'Ulldemolins (Priorat) protegida com a bé cultural d'interès local. Sembla que aquesta ermita té el seu origen en un asceteri molt antic, d'abans de la colonització d'aquelles terres. Fins al segle XV estigué sota l'advocació de Santa Bàrbara però canvià de titular quan Fra Llorenç Julià, un ermità, l'any 1559 va fer bastir un altar dedicat a Sant Antoni i per fer-ho es va ampliar l'edifici. Al segle XVI va ser lloc d'habitatge de l'ermità Jeroni de l'Albi. Fou objecte de plets, entre el municipi i la Cartoixa d'Escala Dei. El 1580, es va ampliar la casa de l'ermità, la qual es va refer a finals del segle XIX i cap al 1960 es transformà en casa de colònies.


Se surt a la dreta, seguint la pista que puja a un collet resseguint el vessant ombrívol de la serra de Montsant. Al costat d'una bassa, deixem a l'esquerra el camí que s'enfila cap al Grau del Llop. Nosaltres seguim de front, baixant en direcció al riu Montsant. Arribem a la font de la Gleva, on s'acaba la pista. Prendrem un sender que en uns metres, arriba a la confluència amb el riu Montsant, a l'indret conegut com a Cadolles Fondes. Aquí el riu forma un seguit de gorgs, de gran bellesa. Hi ha un mirador que permet contemplar el riu des d'una certa alçada, i també diferents corriols que baixen fins a tocar l'aigua.




Riu Montsant.


Cadolles Fondes.


Poc després un cartell, ens indica que oficialment entrem al Congost de Fraguerau. Es continua avall, pel camí que marxa paral·lel al riu.


Al cap d'uns deu minuts s'arriba a una bifurcació, deixem a l'esquerra el camí que puja a les roques dels Tres Juradets, i continua cap als Pins Carrassers. Tenim espectaculars vistes dels imponents penya-segats que tanquen el riu Montsant, alguns amb curiosos noms com els Tres Jurats, el Camell o la Cadireta.


----------


-----------


Es troba una altra bifurcació i es va a la dreta baixant en direcció al riu, amb compte es travessa el riu Montsant per sobre d'un pont penjant.


Ara es continua per un terreny més accidentat, solitari i de vegetació espessa.


El camí puja pel mig del barranc, fins a trobar l'amagada i petita ermita de Sant Bartomeu de Fraguerau.


El temple d'estil romànic, va ser construït al segle XIV al costat de la balma que a mitjan segle XII ocupà l'ermità Guerau Miquel. L'ermità va fundar dues capelles, una dedicada a santa Maria i altre a sant Bartomeu, però tan sols perdura la segona.


---------


El darrer ermità que va estar que en aquesta zona, va ser el pare Francesc Palau i Quer, que va passar-hi uns mesos l'any 1851. El segle XVIII l'ermita fou enguixada interiorment, fins que caigué en abandonament. Tenia annexa la casa de l'ermità. Cap a 1970 s'acondicià el conjunt, eliminant la casa de l'ermità i restaurant l'ermita, obres realitzades per la parròquia d'Ulldemolins.


-----------


Aquí donarem per tancat el recorregut, ara solament caldrà retornar al cotxe pel mateix camí que ens ha portat fins aquí. 


Ja al cotxe i de tornada a Ulldemolins, per arrodonir el dia ens podem arribar a l'ermita de Santa Magdalena, anomenada la Catedral del Montsant. Santa Magdalena va ser fundada per Fra Llorenç Julià. Es va intentar instal·lar un convent el 1579, però el poble no ho va autoritzar. Entre 1587 i 1599, la capella fou abandonada per ordre de l'arquebisbe, fruit de les disputes entre el municipi i la cartoixa d'Escaladei, per l'ermita i les terres que l'envolten. En aquest temps, va quedar molt malmesa. Reoberta al culte, l'ermita s'enriquí amb retaules durant el segle XVIII, que van ser destruïts el 1936.

LES GÚBIES DEL PARRISAL (BESEIT).


Les Gúbies del Parrisal, és una de les excursions més clàssiques dels Ports de Tortosa i Beseit. Una senzilla caminada que transcorre paral·lela al riu Matarranya fins arribar a la zona dels Estrets. En les zones més complexes, on la fondària del riu ens impediria el pas, s'han equipat diverses passeres per tal de fer el recorregut més transitable.
Nosaltres vàrem donar la volta a la zona dels Estrets, tot i que es poden creuar si decidim mullar-nos una mica, o prendre una segona opció que evita la zona engorjada remuntant el camí fins al Pas del Romeret, un tram vertical equipat amb esglaons i cadenes.
En total si sortim de l'última zona d'aparcament, podem fer una camí d'anada i tornada d'uns 8,5 quilometres, i tan sols uns 150 metres de desnivell, que podrem fer molt tranquil·lament en unes 3 hores. Si volem allargar el recorregut, trobem una ruta circular que en arribar als Estrets, remunta pel Pas del Romeret fins a les Moletes d'Arany, aquest recorregut comte amb una distància de 18 quilòmetres i una mica més de 700 metres de desnivell.


Beseit és un municipi de la província de Terol, comunitat d'Aragó, a la comarca del Matarranya.
Està situat al peu dels Ports de Beseit, amb una població de 631 habitants. Pel seu terme municipal discorren els trams alts de rius com el Matarranya, el Ulldemó o el Algars; al costat de boscos, conglomerats i serres, conformen paisatges muntanyencs de gran bellesa i espectacularitat que alberguen un dels ecosistemes més variats i millor conservats d'Europa.


Per arribar a les Gúbies del Parrisal amb cotxe prendrem la sortida des del poble de Beseit, on prenem una pista força estreta que ens porta a la zona de pícnic del Pla de la Mina (a uns 6 km del poble) aquí una cadena tanca el camí, i trobem un ampli pàrquing de pagament a l'esquerra. A partir d'aquí seguim a peu.


El riu Matarranya neix en el terme municipal de Beseit (Terol), en la confluència de dos barrancs; travessa les poblacions de Beseit, Valderrobres i Mazaleón a Terol, i també passa molt proper a Torre del Compte o La Fresneda. Entra a la província de Saragossa per Maella i discorre per les poblacions de Fabara, Nonaspe i Fayón, abans de desembocar en el riu Ebre. És un riu típic mediterrani, amb un cabal bastant irregular i escàs, amb grans crescudes a la primavera i tardor, i sequeres a l'estiu. A més d'això comte en tot el seu curs amb un ecosistema mediterrani molt bé conservat, tenint la notorietat de ser el riu mediterrani millor conservat del planeta.


Inici de les Gubies del Parrisal.


El recorregut que ens portarà als Estrets, servia en temps passats per treure la fusta de l'interior del Parrissal, en aquesta època funcionaven a Beseit dues serradores. El traçat salva els passos complicats del riu per mitjà de passarel·les, i en el seu tram final un sender pel seu marge esquerre ens aproparà fins a la part final de la nostre sortida.


Cova de la Dona, a tocar el camí de sortida.


----------


Inici del tram de passarel·les.


-----------


-----------


-----------


En algun punt haurem de superar blocs de roca, sense gaire dificultat.


----------


En els llocs de menys fondària, tindrem que d'espavilar-nos si no volem mullar-nos els peus.


------------


----------


----------


----------


----------


Comencem a veure imponents parets i curioses agulles per sobre nostre.


----------


----------


----------


----------


---------


A partir d'aquí, el recorregut continua per un sender paral·lel al riu fins arribar als Estrets.


----------


-----------


Els Estrets, si volem passar, ens haurem de mullar, l'aigua està molt freda un altre opció és el Pas del Romeret, un camí equipat amb forta pujada que ens portarà a la part oposada del congost. Nosaltres i com la majoria de gent, vàrem decidir desfer el camí fet fins aquí.


Rètol de la ruta Estels del sud, un traçat de gran recorregut que passa per alguns dels refugis més importants del Parc Natural dels Ports.


----------