CRESTA DEL MERCADAL INFERIOR, IV+. (BERGUEDÀ)

Ens hem apropat al Berguedà, buscant els Mercadals (superior e inferior), unes curioses agulles que es troben anant per la carretera dels Rasos de Peguera, just sobre l'aparcament de la font Negra. Per arribar a l'inici de la cresta, prendrem una cruïlla a la dreta, una vegada passada la font i arribarem en menys de mitja hora.

Vista dels Mercadals, des de la font Negra

La cresta té uns 4 llargs. En general és poc mantinguda, i ha estat re-equipada recentment amb parabolts. Tot i això és molt fàcil d'assegurar tant amb fissurers, frients i bagas

Vista del Mercadal Inferior; a part de la cresteria també hi han en aquestes dues agulles diverses vies d'escalada esportiva, equipades per el ECAM, la majoria de les quals són de 6a

Inici de la via

El primer llarg, de 30 metres (IV)

Tota la cresta esta bastant amatollada, i alguns trams són força descompostos

El segon tram és facil; 25 metres (III), a continuació el tercer llarg és el més difícil; 20 metres (IV+)

La part final és aèria, pro fàcil; (II-III)

Per fer el ràpel final, s’aprofita un pont de roca

Des del final de la cresta, tenim una bona vista del Mercadal Superior

El ràpel és d'uns 15 metres, sense complicacions

Detall de la cresta final, des del Mercadal Superior

El Mercadal Superior

Des de la part cimera, veiem el Santuari de Queralt i l'ermita de Sant Pere de Madrona

FERRADA DE LA CREU DEL NORAL (ANDORRA)

Andorra diuen que és el país dels Pirineus, pro també és pot dir que és el de les vies ferrades, ja que en un territori no gaire ampli, quasi i trobem més vies que en tot Catalunya. El govern andorrà, sap que aquest tipus de esport és obert a un gran nombre de public i per això el promociona obrint vies molt ben equipades, per les quals i passant un elevat nombre de persones buscant el contacte directa amb la natura, i a la vegada un xic d'emoció, sense arribar a patir gaire. La cara oposada la tenim a Catalunya, on si tenim algunes vies semblants a les andorranes, pro també ens trobem amb vies que van desapareixent per diferents motius (Cala del Moli, Agulles Rodones, Les Valls).
Aquesta vegada hem viatjat fins Andorra, en concret a la vall d'Ordino un lloc acollidor, allunyat de sorolls i presses, i ple de vitalitat i diversió per a tots els públics. Aquí i trobem dues vies ferrades noves, la via de la Creu de Noral i la via de Segudet, situades en la zona del Bosc de Segudet. Construïda al costat d'un bosc d'aventura, formant part d'un gran circuit, per als qui vulguin experimentar noves emocions, a més de ser una porta d'entrada a itineraris de més dificultat.


L'aproximació esta molt ben senyalitzada, tot seguint un camí de terra on creuarem dues vegades el riu de Segudet

Detall de la zona del Bosc de Segudet, amb les dues ferrades i el bosc d'aventura. Les vies ferrades són propietat del Comuna de Ordino i han estat equipades per ATAC, any 2007. Totes les instal·lacions són d'accés lliure, excepte el bosc d'aventura que només pot recórrer-se prèvia contractació d'un guia. Contacte: 00 376 739 600. http://www.ordino.ad/estiu/index.html

Des d'Ordino es veu el perfil de la via ferrada. La ferrada del Roc de la Creu del Noral, es divideix en tres parts amb les següents característiques:

Dificultat: Fàcil
Desnivell: 150 m
Recorregut: 350 m
Aproximació: 5 minuts
Itinerari: 1h 30
Tornada: 15 minuts
Orientació: S-SO
Època: Primavera-Estiu-Tardor

Després d'una petita pujada al costat d'una pineda, ens desviem a la dreta a la recerca del riu. Aviat veurem les primeres grapes i una gran plataforma de fusta, on s'inicia la via

En la primera part pugem per diversos ressalts verticals, ben equipats i sense dificultat, que ens treuen del fons del barranc de Segudet i ens acosten a la paret principal

Guanyem en vistes a Ordino, i com a teló de fons La Massana i la zona de pistes de Pal-Arinsal

Aquesta és la part més tècnica de la ferrada, pro que no presenta complicacions

Inici de la tercera part de la via

La tercera i última part és un llarg pas lateral, equipat amb cadenes i algunes grapes, sense dificultat ni altura

Al final del flanqueig, una curta desgrimpada ens deixa en el camí de retorn que passa per l'interior d'una pineda

De baixada arribarem al Bosc d’Aventura

En aquest circuit vertical enmig de la naturalesa hi trobarem 3 ponts penjats,4 tirolinas, 2 lianes, 1 pont tibetà, 1 teranyina, 1 pont de fusta, 1 pont de nusos, i un tram de via ferrada per iniciar-se. Les sortides al circuit vertical es realitzen amb monitor, i amb el material necessari de seguretat. Reserves a: Oficina de Turisme de Ordino. Tel: (+376) 737080. Preu: 35 euros/persona + 2,5 euros d'assegurança. Horaris: Obert de 1 de juny a 15 de setembre amb sortides diàries a les 9h i a les 15h




FERRADA DE LES DAMES... AMB SORPRESES

Les previsions meteorològiques pel dia d'avui parlaven de pluja, tot i així, hem decidit fer la ferrada sota un cel encapotat. El dia gris, a comportat que per la zona de la ferrada i els seus voltants no es vegi
cap vehicle aparcat. Hem fet l'aproximació a la via sense complicacions, ens hem equipat i sense preses hem fet el primer tram i tot seguit el segon. A partir d'aquí tenim que caminar una mica, fins arribar sota mateix de la zona d'escalada esportiva de Les Dames. La primera sorpresa la tenim a certa alçada, uns xiclets estranys ens fan adonar que tenim per sobre dels nostres caps, un grup bastant nombrós de cabres. Hem quedo embadalit, veien com alguns d'aquestos exemplars campa tranquil·lament per les vies d'escalada; en alguns llocs de grau V. El torrent és mostre estret i en algun pas solament i passa una persona, per aquest motiu passo amb precaució, doncs la presencia de les cabres, amb la conseqüent caiguda de pedres, no hem dona gaire confiança. A mig canaló és té que superar un ressalt d'una mica més d'un metre, amb el genoll posat a la part més alta, dono una empenta i ja soc a dalt. Ara li toca el torn a la meva companya, posa la mà a l'esglaó i de cop i volta, fa un pas enrere tot esfereïda. Hem diu que hi ha una serp entaforada sota la pedra, li pregunto de quin color, diu que es negre....mal presagi. Torno a baixa per un lloc més elevat, hem miro el rèptil...el que hem pensava, un escurço ibèric de dimensions considerables; s'hem posa la pell de gallina, al pensar que li he posat el genoll a escassos cinc centímetres, el que podia estat un mal tràngol, a quedat amb una sorpresa anecdòtica.

Primer tram

Segon tram

La primera sorpresa del dia, un grup de cabres pul·lulant per sobre del nostre cap, en un lloc on hi ha diverses vies d'escalada esportiva

Una cabra situada en un tram de grau V

La segona sorpresa

L'escurçó és un rèptil que sol amidar entre 60 i 70 cm., encara que en ocasions pot arribar als 80 cm. de longitud

Aquest animal és el més perillós de la fauna Montserratina, ja que el verí que injecta a través dels seus dos ullals és molt potent. La picada d'escurçó provoca la inflamació aguda de la part afectada que progressivament avança cap a la resta del cos amb dolor intens, vertigen, taquicàrdia i trastorns generals greus. La gravetat de la mossegada dependrà sobretot de la quantitat de verí inoculada; només molt esporàdicament arriba a ser mortal. L'únic tractament eficaç contra la picada d'escurçó és l'administració, al més aviat possible, del corresponent sèrum antiviperí. Per tant, en cas de mossegada cal portar ràpidament la víctima a un centre mèdic on disposin de l'antídot específic contra la picada d'escurçó

Les seves poblacions són petites, a Catalunya trobem dos tipus d'escurçons; l'Ibèric (Vipera latasti) i l'Europeu (Vipera aspis). L'ibèric té una distribució més meridional, amb preferència per les serres mediterrànies

L'escurçó ibèric té la punta del musell enlairada i prominent, cosa que el diferencia de l'europeu. Els escurçons viuen preferentment en ambients pedregosos, on puguin assolellar-se. A l'hivern resten inactius. L'escurçó no atacarà una persona, si no se'l molesta a propòsit o involuntàriament. La reacció d'un escurçó davant de la presència humana serà, com la de tants altres animals, la de fugir. En cas de trobar-se un escurçó, el més prudent és deixar-lo en pau i passar discretament

L’Anna al tram més llarg de la via

L’últim tram




VIA FERRADA DE SACS. BENASC. (OSCA)

Un dia després d'haver fet la ferrada del Castellaso i havent passat la nit d'acampada al Plan de Senarta, varem decidir fer la ferrada de Sacs. En aquesta ocasió varem matinar una mica més, l'experiència del dia passat fent la via a les dotze del mig dia no va ser gaire bona, tot i així el calor no va afluixar i entre una cosa i un altre varem suar de valent. La ferrada de Sacs, és una bona ferrada, amb una primera part bastant monòtona, més propera a una canal equipada que no pas una via ferrada. En el segon tram la cosa canvia i la via és mostra aèria i espectacular, amb algun pas desplomat, pro en tot cas, el bon equipament de la via ajuda a passar aquests trams sense gaires problemes.

Des de Benasc seguirem la carretera en direcció a Plans de l'Hospital i, poc després de deixar el desviament de Cerler a la nostra dreta, trobem una pista a la nostra esquerra que ens duu a la central depuradora d'aigües de Rigau; aquí podrem deixar el cotxe en una amplia esplanada

Característiques de la via:
Dificultat: Mitjana.
Aproximació. 7 minuts
Recorregut. 2 hores
Desnivell. 350 metres
Tornada. 35 minuts

Les primeres parets són llargues i sense molt desnivell, encara que a partir de la meitat de la via les trobem verticals. És evident que depenent de la condició física de cadascun, aquesta dificultat mitja que hem indicat, pot ser alta per a uns altres


Caminant vora el riu Esera arribarem a l'inici de la ferrada, abans haurem deixat a la dreta el camí de tornada

La via comença en una canal rocosa, equipada amb una cadena que ens duu a un tram amb sirga i esglaons

Al poc arribem a un altre tram equipat de la mateixa manera, més herbós i abrupte, fins a un tram equipat amb preses artificials

Ben aviat prendrem una interminable rampa, de desnivell moderat per a ser una via ferrada, i on, de ser un dia assolellat, sofrirem bastant per el calor. La pujada es pot fer caminant sense la menor sensació d'altura, però sempre assegurats al cable de vida

De mica en mica, ens anàrem apropant a la gran muralla de roca

En finalitzar la fàcil però esgotadora pujada arribem a la paret, veritable inici de la via, amb grapes que avancen verticalment sobre el buit flanquejant cap a la dreta

És en aquest tram on s'encara el primer pas difícil, doncs les grapes tendeixen a dur el cos vers la timba, i hem de suportar el pes forçant els braços i adoptant una postura el més natural possible

Aquest flanqueig molt bé equipat amb esglaons i bones preses, ens condueix a una nova paret vertical

El flanqueig es força espectacular

Alguns trams d'aquesta paret són molt aeris. A continuació, després d'un parell de ressalts bastant exposats, seguim pujant fins sortir del torrent i de la part més vertical i exigent

Un altre flanqueig ens condueix a una zona herbosa

Durant tot el traçat trobarem un equipament adequat, tant per fer la ferrada com per ràpelar

Una cornisa dreta, ens porta a un lloc on podrem descansar i afrontar l'últim tram de la via

Detall de l'últim tram, menys aeri pro amb un extra plom final, que possiblement és el més fort de tota la via

Sortida de l'últim pas, amb la carretera molt al fons