esgarrapacrestes: 2024

EL TORN (152 metres).

Descripció de la ruta: entre una passejada i una caminada suau tenim aquest interessant recorregut molt complet, i de gran bellesa que ens permet veure tota la línia de costa des de dalt, i les muntanyes pròximes en el recorregut d'anada, i gaudir de les platges en el de tornada. En total haurem de fer una mica més de 7 quilòmetres, i uns 200 metres de desnivell per arribar al punt més alt del Torn, un turó que està dins del llistat dels 100 Cims de la FEEC.

Punt de sortida; des de la platja de l'Arenal, la més gran de l'Hospitalet de l'Infant i la més propera al poble.

Aquesta ruta segueix pel GR-92 la línia de costa des de la localitat de l'Hospitalet de l'Infant fins a la Punta de les Rojales, des d'on es descendeix fins a la platja nudista del Torn i l'Illot del Torn tornant per aquesta platja, després per Cala Bea i finalment per la Platja de l'Arenal.

https://es.wikiloc.com/rutas-a-pie/130323-100-cims-baix-camp-el-torn-illot-platja-i-punta-rojales-gr-92-4159142

==============

Mirador de les Rojales. Situat en la part superior de la platja del Torn, des d'aquest mirador es contemplen unes magnífiques vistes del municipi, tant de la platja, com de la part més muntanyenca.

==============

Platja del Torn.

==============

El Torn és una muntanya de 152 metres que es troba al municipi de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, a la comarca catalana del Baix Camp.

==============

L'illot del Torn és una penca de roca que s'endinsa dins del mar a l'extrem sud de la platja, que antigament en determinats moments, quedava aïllat de la platja per l'aigua, cosa que rarament passa actualment. Dins de l'illot i trobem la torre de defensa del Torn una construcció molt degradada, on només en resta part del perímetre de la torre. Es tracta d'una de les nombroses torres que es van aixecar en la costa mediterrània en el segle XVI per a control i defensa del territori, enfront dels desembarcaments de pirates, molt freqüents en aquests temps. En aquest cas, la torre del Torn va ser manada construir pels ducs de Cardona. El 15 de juny de l'any 1813, en el transcurs de la Guerra de la Independència, la fortificació va ser destruïda pels anglesos. A la primavera del 2021 s'hi van executar obres de consolidació i de restauració.

Platja nudista del Torn. A principis del 2020, el web britànic especialitzat en vacances Globehunters va triar la platja del Torn com la setena millor platja nudista del món, sent juntament amb la de la Mar Bella (Barcelona), l'única en tot el litoral català.

==============

BTT-EL COGULLÓ DE SALLENT (472 metres).

Descripció de la ruta; el Cogulló de Sallent és un turó que controla el riu Llobregat al seu pas pel Pla de Bages, amb unes excel·lents vistes de Montserrat i els Pirineus. La nota més interessant d'aquest lloc està en el seu punt més alt, on trobem un dels poblats ibèrics més importants de Catalunya. Pel que fa a aquest lloc no tot són bones notícies, a tocar també tenim un dels desastres ecològics més grans de Catalunya, el runam salí del Cogulló una enorme muntanya, d'uns 40 milions de tones de sal, que deu superar les 40 hectàrees d'extensió. La ruta d'una mica més de 35 quilòmetres i uns 600 metres de desnivell, també ens aproparà altres llocs d'interès com són; un curt tram de la Séquia de Manresa al seu pas pel Mas de les Coves, el Parc de l'Agulla, els Aiguamolls de la Bòbila, i les ermites de Santa Magdalena de Bell-lloc, de Sant Francesc, i de Sant Iscle i Santa Victòria.

Punt de sortida; des del Parc de l'Agulla de Manresa.

https://es.wikiloc.com/rutas-mountain-bike/manresa-cogullo-de-sallent-manresa-116323027

Poblat ibèric del Cogulló.

Segons els estudis, els primers pobladors ibers van arribar-hi al segle VII aC. Al Cogulló poden establir-se tres fases: una primera etapa d'iberització (segles VI aC-IV aC); una segona fase d'ibèric ple (segles III aC-I aC); i una tercera fase iberoromana. En el seu moment d'esplendor, a principis del segle III, el poblat fou ampliat i arribà a ocupar una superfície total de 5.000 m2. Actualment, les restes visitables representen aproximadament el 30% del total i són el resultat d'una llarga història de recerca i excavacions. El 1934 es va fer la primera catalogació per part de Pere Bosch Gimpere, però no va ser fins al 1948 quan arran d'una conferència realitzada pel Dr. Maluquer, es va despertar l'interès pel Jaciment.

El 1966 es feren els primers treballs de documentació per part de la Universitat de Barcelona i paral·lelament, començaren unes prospeccions per part d'un grup d'afeccionats locals. Aquest fet va propiciar la creació de la junta municipal d'història i arqueologia de Sallent i els afeccionats Ramon Camprubí i Llorenç Villuendes, nomenats col·laboradors de l'institut de prehistòria i arqueologia de la UB van liderar les excavacions fins al 1981. Poc després l'arqueòleg Eduard Sánchez va realitzar un estudi de síntesi que va permetre ordenar totes les dades conegudes fins aleshores, però les excavacions no es van reprendre fins a l'any 2002 i fins a l'actualitat s'han realitzat diferents campanyes anuals dirigides per l'arqueòleg David Asencio. Declarat BCIN des de 1995, actualment és l'únic jaciment ibèric visitable a la comarca del Bages.

El runam salí del Cogulló.

===============

El runam salí del Cogulló està situat a la cresta dels Emprius i el Cogulló que limita pel nord amb el Pla de Bages, a la dreta del Llobregat. Aquesta carena divisòria separa la conca de la riera de Soldevila al nord, de la dels torrents menors de mas les Coves i mas Terradelles que baixen al sud, vers el Pla.

Les conseqüències ambientals perjudicials comencen amb la mala tria del lloc, l'absència de mesures prèvies de condicionament del terreny i de programes de restauració. Ja als inicis de la dècada del 1980, tan bon punt començà l'abocament de residus salins, les aigües de l'entorn van començar a salinitzar-se. Cap mesura correctora posterior s'ha mostrat capaç d'impedir la salinització de les aigües. No hi ha, ni tampoc es preveu en un futur pròxim, cap acció de restauració per esmorteir l'impacte visual del runam del Cogulló.

La Séquia de Manresa.

===============

ERMITA DE SANTA QUITÈRIA-MIRADOR DE MONTFALCÓ.

Descripció de la ruta; avui recomanem dues passejades pels voltants de l'alberg de Montfalcó. La primera ens aproparà fins a l'ermita de Santa Quitèria, seguin un corriol d'anada i tornada des del mateix alberg. En total un quilòmetre i mig de camí, i uns vuitanta metres de desnivell. La segona ruta i en sentit contrari des de l'alberg, caminarem un quilòmetre d'anada i tornada, amb uns cinquanta metres de desnivell.

Punt de sortida; des de l'Alberg de Montfalcó o Casa Batlle. Per arribar fins a l'alberg hem de dirigir-nos a la població de Viacamp, en la Nacional 230 entre Benavarri i Vielha. En aquesta població surt una pista forestal (accessible per a tots els vehicles) que, transcorreguts 15 quilòmetres, condueix fins a l'alberg.

https://es.wikiloc.com/rutas-a-pie/ermita-de-santa-quiteria-102263721

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/mirador-de-montfalco-34538001

Ermita de Santa Quitèria i Sant Bonifaci.

Embassament de Canelles.

A deu minuts de Montfalcó es troba l'ermita de Santa Quitèria, a la qual s'accedeix per un camí de frondosa vegetació. Una joia del romànic aragonès enfilada sobre una cresta rocosa que desafia al buit actuant com a balcó natural. Des d'allí obtindreu les més espectaculars panoràmiques del Congost de Mont-rebei i Canelles. L'ermita data del segle XI i va ser restaurada en 1996 pel govern d'Aragó. Té una planta rectangular irregular, volta de mig canó i una bella finestra geminada de tradició llombarda.

===============

https://esgarrapacrestes.blogspot.com/2024/05/passarelles-de-montfalco.html

Mirador de Montfalcó.

El camí surt de darrere de l'alberg per un llom rocós entre alzines, pins i ginebres. El camí ens porta a un pla divisori i gira a l'esquerra per a superar una emboscada vessant, que porta a l'aflorament calcari on se situa el mirador, dotat d'una taula d'interpretació del paisatge. Magnífiques perspectives del Congost de Mont-rebei, la serra de Sabinós i de Millá, embassament de Canelles i l'ermita de Santa Quitèria.

TOSSAL DE BALINYÓ (1.211 metres).

Descripció de la ruta; excursió d'anada i tornada pel mateix itinerari fins assolir el Tossal de Balinyó, una muntanya de 1.211 metres dins del llistat dels 100 Cims de la FEEC. Ruta poc concorreguda, que comença per pista i ben aviat ressegueix camins ben definits, amb senyals de color groc. En total farem una mica més de 8 quilòmetres, amb un desnivell d'uns 600 metres. Com a punt final i fora del track, podem pujar en pocs minuts al Tossal d'Oriola de 1210 metres, veí del Tossal de Balinyó.

Punt de sortida; des de la C-14, ens arribarem fins al petit nucli de Fígols. A l'entrada del poble hi ha un bon aparcament, des d'on iniciarem el recorregut.

Vistes a la Roca Narieda, gran paret on destacant nombroses vies d'escalada, i últimament més concorreguda per la instal·lació d'una llarga via ferrada.

Curt tram equipat amb cadenes, que si no està mullat són innecessàries.

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/mirador-de-tossal-de-balinyo-roca-narieda-115814785

El recorregut s'enfila amb força fins a superar l'alçada de la Roca Narieda, llavors passa per davant de la Roca del Bosc, i arriba al coll de l'Escala, per continuar fins a un altiplà ja sota el cim. Una última rampa per prats i matolls ens mena al cim del tossal, un mirador excepcional de la vall, el pantà d'Oliana, Coll de Nargó i Organyà.