VÍA FERRADA SERGI (ROIES DE PINYANA).

Descripció de la ruta; ens apropem a terres aragoneses a la zona de les Roies de Pinyana, on trobarem diverses vies ferrades de diferent dificultat. Després d'un any sense fer aquest tipus d'activitat ens decidim per la via Sergi (K2-K3), que és la més assequible.

Punt de sortida; passat el poble d'Alfarràs, i una mica abans de la cruïlla de Castellonroi trobarem una gran canonada que creua per sobre la carretera, abans de passar-la girem a la dreta en direcció a l'embassament de Santa Anna. Tot seguit prenem la primera desviació a l'esquerra fins arribar a la Font de Santa Anna, on trobem un ampli aparcament i una zona de pícnic.
L'aproximació a la ferrada des de la font de Santa Anna, és una passejada ascendent. En un primer moment deixarem un trencall a la dreta que va a la ferrada Roies de Pinyana, una mica més amunt trobarem una segona desviació que ens portarà a la via Sergi. El retorn des del final de la via es fa per la cresta, tot seguit baixarem a trobar el camí principal.
Les Roies de Pinyana és una cresta rocallosa al nord del Montpedró (736 metres), el cim més conegut d'aquesta zona. Pel que fa a les vies ferrades el lloc compte amb diferents variants a més de la que nosaltres hem triat; Roies de Pinyana (K4), del Pèndul (K4), l'Avenc (K3), i una paret desplomada de K6.

La via Sergi, tot i que és la més llarga de la zona també és la més fàcil. El nivell de dificultat està en K2, però puja al nivell K3 en un pas tècnic on s'ha de canviar de paret mitjançant un curt pèndol. La major part del recorregut és en flanqueig, on trobarem unes bones instal·lacions, i una roca força adherent. A partir del mencionat pèndol, la via puja els últims metres en vertical amb alguns desploms no gaire difícils. En el cas que no vulguem fer aquest últim tram, la via comte amb un escapament pujant per una canaleta equipada amb cable de vida. Al final del recorregut podem optar per baixar per un tram equipat on trobarem el camí de tornada, o passar el pont tibetà (18 metres), de la via Roies de Pinyana i enllaçar amb la via de l'Avenc que ens retornaria a l'entrada del pont.
==============

https://es.wikiloc.com/rutas-via-ferrata/via-sergi-ferrata-k2-castillonroy-huesca-by-rocjumper-30846401

==============
==============
Una curta barra de ferro ens ajudarà a passar un parell de metres més penjats.
==============
==============
Pas tècnic on s'ha de canviar de paret mitjançant un curt pèndol.
Al fons veiem el cim del Montpedró.
Pont tibetà de 18 metres del tram ferrat de les Roies de Pinyana. Si no volem fer el tram de l'Avenc, no és necessari creuar-lo.
Embassament de Santa Anna des de la part alta del crestall.
==============
Baixem un tram equipat per anar a trobar el camí de tornada.
Vista des del camí del tram final de la via amb el pèndol.
Zona de pícnic de la font de Santa Anna.
 

BASÍLICA DEL PILAR.

Descripció de la ruta; si estem per la zona, visitar la Basílica del Pilar i part del centre històric de la ciutat de Saragossa és una bona opció, que ens dóna per fer una passejada d'uns cinc quilòmetres totalment planera.

La Basílica del Pilar és un destacat lloc de devoció catòlica a la ciutat de Saragossa. El temple, d'estil eminentment barroc, rep la consideració de basílica i de santuari. És considerat el primer temple marià de la cristiandat, ja que s'hi conserva i venera el Pilar una columna de jaspi que, segons la tradició, va ser posat per la Verge. Quan Maria encara vivia a Jerusalem, s'hauria aparegut en carn mortal a l'apòstol sant Jaume el dia 2 de gener de l'any 40. Documentalment, no hi ha proves d'un culte marià fins al 1297, en una butlla del papa Bonifaci VIII, i el 1299, en una declaració dels jurats de Saragossa, en què apareixen mencions que parlen per primera vegada de l'advocació del «Pilar».

El temple s'articula en tres naus de la mateixa altura, cobertes amb voltes de canó, en les quals s'intercalen cúpules i voltes de plat, que descansen sobre pilars robustos.

Juntament amb els santuaris de Torreciutat, Montserrat i Lourdes, des del 2010 forma part de la Ruta mariana, presentada el 2010 a la Fira de Turisme de Madrid (FITUR). El santuari del Pilar rep 7 milions de fidels l'any.

https://es.wikiloc.com/rutas-a-pie/zaragoza-centro-historico-46051229

===============
===============
===============
===============
===============
===============
===============
===============
===============
===============
===============
===============
===============
===============


ROCALLARGA (1.186 metres).

Descripció de la ruta; aquesta excursió assoleix la Rocallarga, el segon punt més alt de la zona amb una alçada de 1.186 metres. Com bé diu el seu topònim, és una estreta i allargada pedra que sobresurt de la cinglera, on la seva cara sud-oest resta penjada al vuit, mentre la cara interior és a tocar el bosc, per la qual cosa accedir-hi no és gens complicat. El cim està situat en l'altiplà del Collsacabra, en la zona dels Cingles de l'Avenc, i està catalogat dins del llistat dels "100 Cims" de la FEEC, amb la categoria de cim "essencial". Un altre punt interessant de la sortida, és l'església romànica de Sant Corneli. En total tenim uns 12 quilòmetres de camí, amb un desnivell d'uns 400 metres.

Punt de sortida; iniciarem el recorregut des de Tavertet, petit poble situat a 860 metres d'altitud en la cinglera que cau vertical sobre el pantà de Sau. Aquest conjunt d'espadats són anomenats com els Cingles de Tavertet, sent el límit natural entre el Collsacabra i les Guilleries. El poble, disposa d'un ampli aparcament de pagament.

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/rocallarga-ibp-50-hkg-desde-tavertet-100-cims-11524114

Sant Corneli de Tavertet.
Sant Corneli de Tavertet és una església romànica de Tavertet (Osona). Està situada al cim d'un petit turó, a prop del mas Novelles d'Avall. La capella ja existia al segle XIII, però l'origen pot ser més remot. El 1966 es va ensorrar l'atri de l'església, i els veïns de Tavertet el van refer i van arreglar la capella. S'hi celebra el tradicional aplec de Sant Corneli, el primer diumenge d'agost.
===============
===============
Rocallarga està dins del llistat dels "100 Cims" de la FEEC, amb la categoria de cim "essencial". 

El repte dels "100 Cims" és un projecte de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) que es va iniciar l'1 de juliol de 2006, i que pretén fer conèixer el Principat de Catalunya, la Catalunya del Nord, i Andorra per mitjà de l'excursionisme. En l'actualitat la llista la formen 522 cims, tot i que inicialment tenia únicament 175 cims. El 2012 es van ampliar a 308. Per tal de recuperar l'esperit inicial de l'activitat, i que els participants no acumulin cims prop del seu lloc de residència, dels 308 la FEEC en va categoritzar 150 com a "cims essencials" i, a partir del dia 1 de juliol de 2019, cal assolir un centenar d'aquests cims essencials per superar el repte. El juliol de 2022, el catàleg de 308 cims es va incrementar en 214 cims més fins a assolir, en total, 522 muntanyes de tot el territori.
===============
===============
Vistes al mas de l'Avenc.
===============
===============
===============
===============


===============
===============