Descripció de la ruta; el Cogulló de Sallent és un turó que controla el riu Llobregat al seu pas pel Pla de Bages, amb unes excel·lents vistes de Montserrat i els Pirineus. La nota més interessant d'aquest lloc està en el seu punt més alt, on trobem un dels poblats ibèrics més importants de Catalunya. Pel que fa a aquest lloc no tot són bones notícies, a tocar també tenim un dels desastres ecològics més grans de Catalunya, el runam salí del Cogulló una enorme muntanya, d'uns 40 milions de tones de sal, que deu superar les 40 hectàrees d'extensió. La ruta d'una mica més de 35 quilòmetres i uns 600 metres de desnivell, també ens aproparà altres llocs d'interès com són; un curt tram de la Séquia de Manresa al seu pas pel Mas de les Coves, el Parc de l'Agulla, els Aiguamolls de la Bòbila, i les ermites de Santa Magdalena de Bell-lloc, de Sant Francesc, i de Sant Iscle i Santa Victòria.
Punt de sortida; des del Parc de l'Agulla de Manresa.
https://es.wikiloc.com/rutas-mountain-bike/manresa-cogullo-de-sallent-manresa-116323027
Poblat ibèric del Cogulló.
Segons els estudis, els primers pobladors ibers van arribar-hi al segle VII aC. Al Cogulló poden establir-se tres fases: una primera etapa d'iberització (segles VI aC-IV aC); una segona fase d'ibèric ple (segles III aC-I aC); i una tercera fase iberoromana. En el seu moment d'esplendor, a principis del segle III, el poblat fou ampliat i arribà a ocupar una superfície total de 5.000 m2. Actualment, les restes visitables representen aproximadament el 30% del total i són el resultat d'una llarga història de recerca i excavacions. El 1934 es va fer la primera catalogació per part de Pere Bosch Gimpere, però no va ser fins al 1948 quan arran d'una conferència realitzada pel Dr. Maluquer, es va despertar l'interès pel Jaciment.
El 1966 es feren els primers treballs de documentació per part de la Universitat de Barcelona i paral·lelament, començaren unes prospeccions per part d'un grup d'afeccionats locals. Aquest fet va propiciar la creació de la junta municipal d'història i arqueologia de Sallent i els afeccionats Ramon Camprubí i Llorenç Villuendes, nomenats col·laboradors de l'institut de prehistòria i arqueologia de la UB van liderar les excavacions fins al 1981. Poc després l'arqueòleg Eduard Sánchez va realitzar un estudi de síntesi que va permetre ordenar totes les dades conegudes fins aleshores, però les excavacions no es van reprendre fins a l'any 2002 i fins a l'actualitat s'han realitzat diferents campanyes anuals dirigides per l'arqueòleg David Asencio. Declarat BCIN des de 1995, actualment és l'únic jaciment ibèric visitable a la comarca del Bages.
El runam salí del Cogulló.
.jpg)
===============
.jpg)
El runam salí del Cogulló està situat a la cresta dels Emprius i el Cogulló que limita pel nord amb el Pla de Bages, a la dreta del Llobregat. Aquesta carena divisòria separa la conca de la riera de Soldevila al nord, de la dels torrents menors de mas les Coves i mas Terradelles que baixen al sud, vers el Pla.
.jpg)
Les conseqüències ambientals perjudicials comencen amb la mala tria del lloc, l'absència de mesures prèvies de condicionament del terreny i de programes de restauració. Ja als inicis de la dècada del 1980, tan bon punt començà l'abocament de residus salins, les aigües de l'entorn van començar a salinitzar-se. Cap mesura correctora posterior s'ha mostrat capaç d'impedir la salinització de les aigües. No hi ha, ni tampoc es preveu en un futur pròxim, cap acció de restauració per esmorteir l'impacte visual del runam del Cogulló.
La Séquia de Manresa.
===============
===============
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
