CANAL DELS ARROSSEGATS (MONTSERRAT SUD).

 
Zona del Vermell del Xincarró.
 
Aquesta canal, en realitat és la part mitjana del torrent del Porquer, una torrentera que de primer recull les aigües del torrent dels Cireres, i al final s’ajunta amb el torrent del Clot del Tambor, a la part baixa de la masia del Castell.

A finals de l’any 2012
, el grup Cabretes va decidir equipar el torrent perquè es pogués realitzar tant de baixada com de pujada, i anomenen el recorregut  amb el nom d’Arrossegats.  És de suposar que el nom bé donat perquè a la part final, si es baixa, o al principi si es decideix fer de pujada, i trobarem un canaló molt estret, on literalment ens caldrà arrossegar-nos entre les parets.
 
 

Aproximació; Detallarem el recorregut en sentit descendent, però tenint en compte que també es pot realitzar en sentit ascendent. Des del poble del Bruc, podrem fer un tram en cotxe seguint el Camí del Refugi fins arribar a La Plana Llarga, lloc d’aparcament habitual dels escaladors que freqüenten la zona del Vermell del Xincarró, i altres zones veïnes. Ja caminant, prendrem el camí per arribar aquestes zones fins a una cruïlla on continuarem per l’esquerra, per la dreta i tornarem al final de la sortida. Passem per sota la roca del Timbaler, i anem a buscar la canal del Pagès, deixant a l’esquerra l’agulla del Gerro. Al final de la pujada trobem la carena dels Pallers, i la resseguim per l’esquera fins a l’Era de Pallers, on trobem una cruïlla de camins. Seguim uns metres per la dreta en direcció al refugi, fins al mateix punt on el camí creua el torrent, aquí haurem de deixar el camí, i continuar baixant per dins del torrent.
 
 
 
Inici de la carena dels Pallers. 
 
 
Recorregut; Anem tirant torrent avall, en principi el descens és suau i la llera és força neta, tot i tenir un frondós bosc, a dreta i esquerra.
 

 
La major part del descens es fa caminant, amb alguna que altre desgrimpada. Ja arribant al final del descens trobarem els tres ressalts equipats, no gaire lluny un de l’altre.
 

 
Ara els Pallers queden per sobre nostre.

 

Detall de la primera instal·lació.

 
 

El primer ressalt es pot rapelar, o baixar per una corda nuada, és curt d’uns quatre metres però vertical.
 

 
Tot seguit trobem un segon pas, també amb una corda nuada, aquest és rampat i més fàcil de baixar. En pocs metres arribem a l’últim pas, i l’únic que li dóna una mica de sentit fer aquest torrent.
 

 
Estem davant d’un pas estret i vertical d’uns 30 metres de llargada, amb unes bones vistes de la zona del Timbaler.
 

 
Una corda passamà, ens ajuda a baixar un parell de metres fins a la instal·lació de ràpel, des d’on tenim una bona perspectiva d’aquest tram.
 

 
-----------
 
 
El canaló esta equipat amb una corda, per si es vol fer de pujada. Ens haurem de prendre aquest ràpel amb calma, i anar progressant dins l’estretor de la millor manera possible.
 

 
El descens es força tècnic i la nostra motxilla serà un destorb, caldrà buscar la manera més adequada per anar baixant, i no quedar encastats entre les estretes parets. Fent oposició podem intentar progressar a un nivell més elevat, buscant un pas més ample.
 

 
----------
 
 
---------
 
 
Al final de la canal veurem les restes d’antigues grapes que avui dia no serveixen per res, ja que no tenen continuïtat.
 

 
-------------
 
 
Una vegada sortim del canaló, trobem els últims 5 metres del ràpel verticals i volats. Arribats a terra ens trobem situats dins la bonica balma de la Cova de l’Alfons, on es dóna per finalitzat el descens.
 

 
Si observem l’entrada del pas estret, veurem que també es pot realitzar de pujada, tot i que és molt tècnic, i a la vegada físic. Per guanyar un parell de metres ens haurem de situar sobre un gran bloc de pedra, des d’on ens podrem penjar d’un parabolt, o d’una cadena que pertany a l'antiga instal·lació. Uns estreps poden ser molt útils per progressar fins a l’entrada del canaló, els ferros rovellats de les grapes també poden ser d’ajuda. Una vegada dins del pas estret, i trobem una corda fixa que ens pot ajudar per anar progressant, tot fent oposició de la manera millor possible.

 
La cova es troba en el paratge anomenat La Raconada, per sortir d’aquí seguirem el camí de la dreta en lleugera baixada, i resseguint el torrent del Porquer a mitja alçada. Ben aviat trobarem el camí que hem fet de puja, ara solament haurem de desfer el sender en sentit invers fins al cotxe.

SANT MARC DE BROCÀ.

 
Aquesta proposta és una ruta amb l’ultima part circular que accedeix al cim de Sant Marc, el qual pertany al llistat dels 100 Cims de la FEEC. Durant el recorregut trobarem un parell d’ermites romàniques, Sant Martí i Sant Marc, totes dues anomenades de Brocà, en recordatori a l’antic poble de Brocà esmentat des de l’any 839 amb el nom de la vall “Vaguranense”,  i l’any 889 amb el nom de vall  “Bucaranense”, fins al segle IX hom ja surt anomenat com a vall de Brocà. Un altre dels atractius de l’excursió  si tenim la sort d’elegir un dia clar, són les immillorables vistes de les muntanyes més altes que envoltant aquesta zona, sobretot del massís del Pedraforca. El recorregut s’apropa als 10 quilòmetres, on haurem de superar un desnivell d’uns 650 metres. Caldrà prendre la pujada en calma per arribar al cim sense defallir, sense presses podrem fer el recorregut amb un temps estimat d'unes tres hores.
 
 
Aproximació en cotxe: Des de la Catalunya Central (Manresa), prendrem direcció a Berga  i des d’aquí ens arribarem a Guardiola de Berguedà, on ens desviarem per la B-402 direcció a la Pobla de Lillet. Circularem per aquesta carretera durant un quilòmetre i mig fins a trobar una pista a l’esquerra,  on un gran rètol ens indica el mas de Cal Companyó (restaurant-turisme rural) http://www.calcompanyo.com/es/inicio. La pista és apta per tots els vehicles, però anant amb compte. Passarem la masia i seguint les indicacions continuarem fins a l’ermita de Sant Martí de Brocà, on podrem deixar el cotxe.
 
Abans d’emprendre la sortida, podem fer un tomb pels voltants de Sant Martí. Es tracta d’una modesta església romànica d’una sola nau, amb un absis amb arcuacions cegues d'estil llombard. No fa gaire temps, va ser restaurada per la Diputació de Barcelona. A tocar l’església, trobarem el primer pal indicador del recorregut que hem de seguir.
 
 
 
El Castell.
 
De bon principi seguim les marques del PR-158 (blanques i grogues), tot i que és aconsellable seguir per una variant que també resta senyalitzada com a PR, així estalviarem caminar per pista ampla i ho farem per un corriol més entretingut, tot i que també és més costerut. Resseguim per uns camps erms a tocar el mas situat sobre de l’església, on haurem de posar atenció als senyals per no perdre el camí. Per dins de bosc, i en algun tram per llocs més esclarissats arribem a uns camps davant mateix del mas del Castell, el camí passa per l’esquerra a tocar la casa. Fins aquí la pujada a estat força decidida, hem guanyat alçada en poc temps, i ja podem contemplar unes bones vistes dels voltants.
 
 
Arribem al Pla del Castell, on la pujada per uns moments deixa de ser insistent, per sobre nostre ja podem albirar el cim de Sant Marc de Brocà, el nostre pròxim objectiu. Trobem rètols indicatius, seguim per una pista ampla fins a una cruïlla, on continuem per l’esquerra, a la tornada arribarem aquí per la pista de la dreta. Pugem fins a un ampli prat, on tindrem unes bones panoràmiques del massís del Pedraforca. Haurem de trobar un nou corriol a la part alta del prat, per continuar en direcció nord, on trobarem la part més dreta del recorregut.
 
 
Massís del Pedraforca.
 
 
Un últim tram de pujada dreta ens fa passar per dins un espès bosc de pi rojalet, fins  arribar al petit altiplà que forma el cim de Sant Marc, situat a 1.608 metres d’altitud.
 
 
Al punt més alt hi trobem l’esglesiola romànica de Sant Marc de Brocà i un vèrtex geodèsic.
 
Tot i que antigament les cases de pagès de la zona, tenien la tradició de pujar fins aquí la vigília de Sant Marc, per encendre cadascuna d’elles una foguera, avui dia la tradició s’ha perdut i a l’ermita resta en un total abandonament, i solament li queden les quatre parets i poca cosa més.
 
Tot i que el cim és voltat d’arbres, continuem tenim unes bones vistes del Pedraforca, Comabona, Puigllançada i la Tossa d’Alp.
 
 
La tornada la farem seguint les marques del PR, per la part oposada a la que hem arribat al cim, seguint un corriol que va perden alçada fins arribar a unes basses, on trobem un trencall de pistes més amples. Arribem a una clariana de bosc amb una nova cruïlla de pistes, aquí deixarem els senyals del PR, per continuar per la dreta seguint una pista ampla amb lleugera baixada fins a retrobar el camí que hem fet de pujada, a partir d’aquí solament haurem de desfer el camí fins al cotxe.