VF CALA DEL MOLÍ.

 
La via ferrada de la Cala del Moli, està situada molt a prop del nucli urbà de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), amb una població de quasi vint-i-cinc mil habitants, és un important centre d’estiueig, al bell mig de la Costa Brava i a tocar el mar Mediterrani.
 
 
Aquesta ferrada , tot i que per  molta gent a estat una novetat, és una via veterana que fou construïda entre els anys 2002 i 2003, per l’incansable Albert Gironès Domènech, equipador d’altres vies ferrades de la zona. Després d’un parell d’anys de funcionament, fou tancada el mes de Gener del 2005 per motius tècnics. Uns anys de tira i afluixa entre l’Ajuntament i el equipador, han acabat en un bon enteniment per ambdues parts, fet pel qual el dia 1 de Juny del 2013 es tornava a obrir al public. La via està ubicada dins una zona que forma part del Pla d'Espais Naturals d'Interés Natural de Catalunya, l’equipament a esta renovat amb materials de gran qualitat, tot i que el traçat no ha sofert gaires canvis. La major part de l’itinerari és una travessa horitzontal per sobre del mar, comte amb 5 ponts, un petit desplom a mitja ferrada, i una via d’escapament per si alguna persona no vol afrontar aquest pas més complicat. La dificultat de la ferrada es mitjana, podrem realitzar el recorregut en un parell d’hores, amb una aproximació i un retorn quasi immediats. Degut a la seua bellesa i encant, amb l’afegit de ser un itinerari de dificultat no gaire alta, la VF de la Cala del Molí ha estat la més concorreguda de l’estiu, i segurament o continuara sent per molt de temps.
 
 
Aproximació amb cotxe; Des de la AP-7, prendrem direcció Sant Feliu de Guíxols per la C-35, tot seguint  la C-65, i la sortida Sud per entrar a la població (carretera de Girona), deixem a la dreta la carretera de Tossa, i arribem al Passeig Marítim, seguim per l’esquerra fins a enllaçar amb la carretera de Sant Pol, deixarem aquesta via en el mateix moment que trobem a la dreta el carrer Sicília,  fins arribar al  Mirador de les Triadores.
 
 
El mateix dia que vàrem realitzar la ferrada, ens trobem amb l'Albert Gironès, que tot i ser un diumenge estava repassant alguns punts de les instal·lacions. Un agraïmen,  en nom del tot el grup per la feina realitzada. Enhorabona, per aquesta meravella de via ferrada.

 
L’aproximació a peu té com a punt de sortida el Mirador de les Triadores, des d’on baixarem per unes escales en direcció als penya segats. Passem per davant  d’uns retols informatius,  i poc després trobarem els primers cables de la via, que ens aproparan vora el mar. A partir d’aquí s’inicia el tram ferrat, la major part en travessa horitzontal, entrant i sortim de diverses cales, amb diversos ponts, un curt desplom a certa alçada sobre les aigües, i unes panoràmiques de gran bellesa, ens faran gaudir d’una de les millors ferrades del país.
 
 
##########
 
 
##########
 
 
##########
 
 
##########
 
 
##########
 
 
##########
 
 
##########
 
 
##########
 
 
##########
 
 
##########
 
 
 ##########
 
 
##########
 
 
##########
 
 
##########
 
 
##########
 
 
##########
 
 
##########
 
 
##########
 
 
##########
 
 
##########
 
 
##########
 
 
##########
 
 
##########
 
 
##########
 
 
##########
 
 
##########
 
 
##########
 
 
##########
 
 
##########
 
 
##########
 

TORRENT DE SANTA MARIA o VALLMALA.

D'acord amb la nova normativa del Patronat de la Muntanya de Montserrat, el Torrent Santa Maria, a estat desequipat. 



El massís de Montserrat presenta diverses torrenteres i canals que davallen des de les parts més altes, buscant altres torrents i rieres més importants que en algun punt acaben confluint amb el riu Llobregat. El torrent de Santa Maria o Vallmala, és la línia hidrogràfica més important del massís montserratí, amb quasi sis quilòmetres de longitud s’inicia molt a prop de l’ermita de Sant Jeroni, des d’aquí amb unes  pendents suaus divideix la muntanya en dos parts diferents, deixant a la dreta el Serrat de l’Alzina de les Paparres (Tebes),  i a l’esquerra la Serra de les Lluernes (Tebaida), fins a creuar el Pla dels Ocells, punt on el torrent deixa el seu traçat suau i força planer, canviant totalment la seua fisonomía, fins a esdevenir una torrentera engorjada i vertical. Avui dia, en la zona del monestir el torrent s’ha canalitzat per un pas subterrani, per tal d’evitar desastres com els ocorreguts durant els aiguats de l’any 2000. Passada la basílica el torrent reapareix en una zona més oberta, amb nombrosos saltants verticals, fins a la part final on s’ajunta amb el Llobregat, a l’alçada de l’Estació inferior de l’Aeri.

En alguns mapes i guies, t
robarem que el torrent de Santa Maria surt topografiat com a Vallmala, sembla que aquest últim topònim solament fa referencia al que és la part central del torrent, un tram que quedaria  situat des del Pla dels Ocells, passant pel Trencabarrals i per sota de la zona de Gorros, fins a tocar el monestir.


Aproximació; des de l’Estació inferior de l’Aeri, on i podem arribar amb cotxe o en tren, tenim dues formes per arribar a l’inici del descens. A) fent servir l’Aeri fins al monestir, solament bitllet d’anada i preu elevat, llavors des de l’Estació superior caldrà baixar uns metres pel Camí de la Santa Cova, o plan B), més econòmic, pujant des de la Colònia Gomis, pel Camí de les Aigües fins a enllaçar amb el Camí de la Santa Cova a pocs metres de l’inici del descens, fort desnivell de pujada, i una hora i mitja de camí.


El descens s’inicia a tocar el Camí de la Santa Cova, sota mateix de l’Estació inferior del Funicular. Abans s’iniciava molt a prop del Pla dels Ocells, però des de l’any 2008 es varen establir unes normes de regulació que prohibeixen realitzar la part superior.


Des de la placeta de l’Estació inferior del Funicular de la Santa Cova, buscarem la primera reunió instal·lada en un arbre, a l’esquerra orogràfica del torrent. El primer ràpel és de 16 metres, fins a arribar a una repisa, on i trobem un passamà que ens apropa al següent ràpel de 22 metres. Aquesta desviació de la línia de descens és lògica, ja que així evitarem un gorg d’aigües fecals. A la dreta del ràpel hi ha una corda fitxa, que ens pot ajudar a l’hora de recuperar corda, i evitar que s’embruti amb l’aigua negra.

__________

__________

__________

__________

__________

__________


En alguns trams podem trobar el torrent força vestit de vegetació, a més de les restes d’antigues canalitzacions d’aigua, i estris varis, majoritariament deixalles que arrossega l’aigua des de la part superior, fins i tot algun tros de cotxe, que va sortir mal parat dels aiguats de l’any 2000. Tot seguit farem ràpels de 15, 10 i 20 metres, fins arribar a un dels més llargs amb 30 metres, posarem atenció, ja que tenim un curt flanqueig amb passamà fins a la reunió.


_________

_________

_________

_________

_________

_________

_________

_________


Continuem amb dos ràpels més de 20 i 15 metres. A partir d’ara la vegetació és més exuberant, arbustos, esbarzers i ortigues, que  en alguns trams ens faran pensar el lloc més idoni per continuar baixant. Començarem a trobar restes de l’equipament de la ferrada Fuentsanta, la majoria de cables i grapes estan en estat precari, ja que aquesta via no té cap manteniment, i el lloc per on passa és molt exposat a l’erosió. Realitzem un seguit de desgrimpades entre caos de roca i un forat, per una zona humida on normalment i baixa una mica d’aigua. Tornem a trobar un seguit de ràpels de 7,15, 10, 15 i 8 metres, alguns d’ells evitables si fem servir l’equipament de la ferrada. Ja molt a prop del final, trobem un altre ràpel de 30 metres força vertical, i paral·lel a l’antiga via ferrada.

_________

_________

_________

_________

_________

_________

_________

_________

_________


Més desgrimpades i un últim ràpel de 10 metres, ens acosten a la part final del torrent, en una zona ja més planera. Sortim del torrent per l’esquerra passant per l’interior d’una estètica balma, on trobem un sender que voreja una antiga zona d’horts avui dia abandonats, fins arribar a la carretera C-55, a tocar l’aparcament de cotxes. El descens es pot realitzar en unes 4 hores, haurem de portar una corda de 60 metres o (30+30), també és interessant portar algun estri per desbrossar, i material per improvisar algun ràpel, ja que les instal·lacions poden haver sofert algun canvi.



Restes de la  ferrada Fuensanta.

_________