D'acord amb la nova normativa del Patronat de la Muntanya de Montserrat, el Torrent Santa Maria, a estat desequipat.
El massís de Montserrat presenta diverses torrenteres i canals que davallen des de les parts més altes, buscant altres torrents i rieres més importants que en algun punt acaben confluint amb el riu Llobregat. El torrent de Santa Maria o Vallmala, és la línia hidrogràfica més important del massís montserratí, amb quasi sis quilòmetres de longitud s’inicia molt a prop de l’ermita de Sant Jeroni, des d’aquí amb unes pendents suaus divideix la muntanya en dos parts diferents, deixant a la dreta el Serrat de l’Alzina de les Paparres (Tebes), i a l’esquerra la Serra de les Lluernes (Tebaida), fins a creuar el Pla dels Ocells, punt on el torrent deixa el seu traçat suau i força planer, canviant totalment la seua fisonomía, fins a esdevenir una torrentera engorjada i vertical. Avui dia, en la zona del monestir el torrent s’ha canalitzat per un pas subterrani, per tal d’evitar desastres com els ocorreguts durant els aiguats de l’any 2000. Passada la basílica el torrent reapareix en una zona més oberta, amb nombrosos saltants verticals, fins a la part final on s’ajunta amb el Llobregat, a l’alçada de l’Estació inferior de l’Aeri.
En alguns mapes i guies, trobarem que el torrent de Santa Maria surt topografiat com a Vallmala, sembla que aquest últim topònim solament fa referencia al que és la part central del torrent, un tram que quedaria situat des del Pla dels Ocells, passant pel Trencabarrals i per sota de la zona de Gorros, fins a tocar el monestir.
El massís de Montserrat presenta diverses torrenteres i canals que davallen des de les parts més altes, buscant altres torrents i rieres més importants que en algun punt acaben confluint amb el riu Llobregat. El torrent de Santa Maria o Vallmala, és la línia hidrogràfica més important del massís montserratí, amb quasi sis quilòmetres de longitud s’inicia molt a prop de l’ermita de Sant Jeroni, des d’aquí amb unes pendents suaus divideix la muntanya en dos parts diferents, deixant a la dreta el Serrat de l’Alzina de les Paparres (Tebes), i a l’esquerra la Serra de les Lluernes (Tebaida), fins a creuar el Pla dels Ocells, punt on el torrent deixa el seu traçat suau i força planer, canviant totalment la seua fisonomía, fins a esdevenir una torrentera engorjada i vertical. Avui dia, en la zona del monestir el torrent s’ha canalitzat per un pas subterrani, per tal d’evitar desastres com els ocorreguts durant els aiguats de l’any 2000. Passada la basílica el torrent reapareix en una zona més oberta, amb nombrosos saltants verticals, fins a la part final on s’ajunta amb el Llobregat, a l’alçada de l’Estació inferior de l’Aeri.
En alguns mapes i guies, trobarem que el torrent de Santa Maria surt topografiat com a Vallmala, sembla que aquest últim topònim solament fa referencia al que és la part central del torrent, un tram que quedaria situat des del Pla dels Ocells, passant pel Trencabarrals i per sota de la zona de Gorros, fins a tocar el monestir.
.jpg)
Aproximació; des de l’Estació inferior de l’Aeri, on i podem arribar amb
cotxe o en tren, tenim dues formes per arribar a l’inici del descens. A) fent
servir l’Aeri fins al monestir, solament bitllet d’anada
i preu elevat, llavors des de l’Estació superior caldrà baixar uns metres pel Camí de
la Santa Cova, o plan B), més econòmic, pujant des de la Colònia Gomis, pel
Camí de les Aigües fins a enllaçar amb el Camí de la Santa Cova a pocs metres
de l’inici del descens, fort desnivell de pujada, i una hora i mitja de camí.
.jpg)
El descens s’inicia a tocar el Camí de la Santa Cova, sota mateix de l’Estació
inferior del Funicular. Abans s’iniciava molt a prop del Pla dels Ocells,
però des de l’any 2008 es varen establir unes normes de regulació que
prohibeixen realitzar la part superior.
.jpg)
Des de la placeta de l’Estació inferior del Funicular de la Santa Cova,
buscarem la primera reunió instal·lada en un arbre, a l’esquerra orogràfica del
torrent. El primer ràpel és de 16 metres, fins a arribar a una repisa, on i
trobem un passamà que ens apropa al següent ràpel de 22 metres. Aquesta
desviació de la línia de
descens és lògica, ja que així evitarem un gorg d’aigües fecals. A la dreta del
ràpel hi ha una corda fitxa, que ens pot ajudar a l’hora de recuperar corda, i
evitar que s’embruti amb l’aigua negra.
.jpg)
__________
.jpg)
__________
.jpg)
__________
.jpg)
__________
.jpg)
__________
.jpg)
__________
.jpg)
En alguns
trams podem trobar el torrent força vestit de vegetació, a més de les restes
d’antigues canalitzacions d’aigua, i estris varis, majoritariament deixalles
que arrossega l’aigua des de la part superior, fins i tot algun tros de cotxe,
que va sortir mal parat dels aiguats de l’any 2000. Tot seguit farem ràpels de
15, 10 i 20 metres, fins arribar a un dels més llargs amb 30 metres, posarem
atenció, ja que tenim un curt flanqueig amb passamà fins a la reunió.
.jpg)
_________
.jpg)
_________
.jpg)
_________
.jpg)
_________
.jpg)
_________
.jpg)
_________
.jpg)
_________
.jpg)
_________
.jpg)
Continuem amb dos ràpels més de 20 i 15 metres. A
partir d’ara la vegetació és més exuberant, arbustos, esbarzers i ortigues, que
en alguns trams ens faran pensar el lloc
més idoni per continuar baixant. Començarem a trobar restes de l’equipament de
la ferrada Fuentsanta, la majoria de cables i grapes estan en estat precari, ja
que aquesta via no té cap manteniment, i el lloc per on passa és molt exposat a
l’erosió. Realitzem un seguit de desgrimpades entre caos de roca i un forat,
per una zona humida on normalment i baixa una mica d’aigua. Tornem a trobar un
seguit de ràpels de 7,15, 10, 15 i 8 metres, alguns d’ells evitables si fem
servir l’equipament de la ferrada. Ja molt a prop del final, trobem un altre
ràpel de 30 metres força vertical, i paral·lel a l’antiga via ferrada.
.jpg)
_________
.jpg)
_________
.jpg)
_________
.jpg)
_________
.jpg)
_________
.jpg)
_________
.jpg)
_________
.jpg)
_________
.jpg)
_________
.jpg)
Més desgrimpades i un últim ràpel de 10 metres, ens
acosten a la part final del torrent, en una zona ja més planera. Sortim del
torrent per l’esquerra passant per l’interior d’una estètica balma, on trobem
un sender que voreja una antiga zona d’horts avui dia abandonats, fins arribar
a la carretera C-55, a tocar l’aparcament de cotxes. El descens es pot
realitzar en unes 4 hores, haurem de portar una corda de 60 metres o (30+30),
també és interessant portar algun estri per desbrossar, i material per
improvisar algun ràpel, ja que les instal·lacions poden haver sofert algun canvi.
.jpg)
Restes de la ferrada Fuensanta.
.jpg)
_________