POBLE VELL DE CORBERA D'EBRE.

Descripció de la ruta; curta passejada d'uns 3 quilòmetres i molt poc desnivell, que ens portarà des del centre de Corbera d'Ebre, fins a la part alta del turó de la Muntera, on hi ha les restes del Poble Vell de Corbera d'Ebre, el qual ha esdevingut l'espai més emblemàtic de la batalla de l'Ebre. Sense pressa, podrem visitar aquest itinerari carregat d'una emotiva història. Avui dia cada pedra del Poble Vell representa les conseqüències humanes, culturals i socials que deriven d'una guerra. Des del 1993 el conjunt fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya, i constitueix en ell mateix un espai de memòria, i un monument a la pau.

Punt de sortida; des de Corbera d'Ebre, una de les portes d'accés a la comarca de la Terra Alta. El poble està situat a uns 337 metres d'altitud, i envoltat per les serres de Cavalls, de la Torre, i la Serra de la Fatarella. Pel seu costat hi transcorre el riu Sec. El nom de Corbera, apareix citat per primera vegada en documents de l'any 1153. Com és usual en aquesta zona, Corbera d'Ebre fou territori de l'orde templer, i més tard de l'ordre dels hospitalers. La nova vila que es construí a la plana després del desastre, destaca per l'església de Sant Pere que es construí novament, i que compta amb un petit campanar de torre.

Durant la batalla, Corbera d'Ebre s'ubicava sobre el turó de la Muntera, a la primera línia del front republicà, i fou destruït a conseqüència dels bombardeigs aeris i de l'artilleria de l'exèrcit franquista. A partir del setembre del 1938 restà pràcticament destruït. Malgrat els efectes devastadors del front i els bombardejos, el règim franquista va decidir que el poble no es reconstruiria. Això va provocar que el veïnat es traslladés a la part baixa, on es va utilitzar les restes del Poble Vell per construir el Poble Nou, a peu de carretera. Al poble nou de Corbera d'Ebre es pot visitar el Centre d'Interpretació 115 Dies, que reprodueix el dia a dia de la batalla de l'Ebre i les conseqüències que va tenir, una de les quals és la destrucció del Poble Vell de Corbera d'Ebre.

https://es.wikiloc.com/rutas-a-pie/corbera-debre-poble-vell-i-visita-al-memorial-dels-espais-de-la-batalla-de-lebre-118247975

L'Església Vella de Sant Pere és d'estil neoclàssic, de carreu, planta basilical rectangular, nau central i dos de laterals. Altar major i petites capelles, quatre trams i l'absis. Campanar quadrat de cantonades en xamfrà de tres cossos de totxo. Al seu lloc hi havia una petita església romànica, segons consta a un document de 1764 de l'Arxiu Parroquial de Corbera, en el que s'insta a construir-ne un altre de més capacitat que es començà cap a finals del segle XVIII.
L'Església Vella de Sant Pere, és el símbol indiscutible del Poble Vell. Durant la batalla també va patir els bombardejos, però després encara s'hi van reprendre les activitats religioses. Actualment, no és un lloc de culte, sinó que s'hi celebren esdeveniments artístics i culturals. Un dels esdeveniments culturals més destacats és la Biennal d'Art - Drets Humans, centrada en diferents articles de la Declaració Universal dels Drets Humans de l'any 1948, i que té per objectiu denunciar, a través de l'art, qualsevol actuació que estigui en contra dels drets de les persones.
Església Vella de Sant Pere.
Pujada al campanar.

http://poblevell.cat/ca/indexca.php

Des del 1995, vint-i-vuit obres d'art s'alcen pels carrers formant l'Abecedari de la Llibertat. Fruit del treball col·lectiu de diversos artistes, s'inicià sota la premissa "Les paraules han d'estar sempre per damunt de la força i les lletres són la base de les paraules, que han de servir per entendre's i cooperar". Dos anys després, diversos escriptors i poetes hi van posar la paraula.

================
================
================
================
================
================
================
================
================
================
================
 

VALL DE MARFÀ.

Descripció de la ruta; volta llarga de quasi 20 quilòmetres i 500 metres de desnivell, per l'interior de la Vall de Marfà, resseguint el curs de la riera Golarda, i passant per llocs de gran bellesa com; els Gorgs Blaus, i el Salt de la Tosca. D'interès històric, trobarem les esglésies Sant Pere de Marfà i de la Mare de Déu de la Tosca, i els molins de Brotons i de Marfà. Gran part del recorregut (10 km) el farem seguint des de l'inici l'etapa 35 del GR-3 (Monistrol de Calders-Moià).

Punt de sortida; des del poble de Monistrol de Calders (Moianès). Un municipi relativament jove, ja que es formà el 5 de juliol del 1934, tot i que els anhels de separació de Calders venien de lluny: ja n'hi hagué el segle XVII, i entre 1812 i 1835 visqué un breu període d'independència municipal.

El Calders, riu o riera de Calders pertany a la conca del Llobregat; és un afluent directe seu, per l'esquerra, i hi aflueix a Navarcles. El Calders s'origina a Monistrol de Calders, al costat nord-oest del poble, per la unió de dues rieres: la Golarda i la de Sant Joan, en l'indret que es coneix amb el nom de Mesclants.
Els Gorgs Blaus, són un dels paisatges monistrolencs més impactants: es tracta d'una gran gorja, formada per la riera de la Golarda en travessar un banc de roca de conglomerat de tons blavosos quan hi toca la llum del sol. No fa gaires anys era un lloc molt apreciat pels banyistes. Actualment, a causa de la poca netedat de les aigües que baixen de Castellterçol i de Moià, no és massa apreciat.

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/monistrol-de-calders-vall-de-marfa-119478403

La vall de Marfà és una vall situada a l'altiplà del Moianès, dins dels termes de Castellcir, Moià, Castellterçol i Monistrol de Calders. La vall és drenada per la riera de la Golarda o de Marfà, tributària del riu Calders. El nucli central de la vall és la casa de Marfà, i l'antiga església parroquial de Sant Pere. Conté també les masies de la Closella, la Datzira, Pujalt, el Saiolic, els Sorts, les Vinyes, el Xei, i els molins de Brotons, Marfà, els Sorts i la Datzira, i el santuari de la Mare de Déu de la Tosca.
==============
==============
==============
La Golarda o Riera de Marfà, és una riera prou llarga que neix a llevant de la vila de Moià, baixant fins a mig camí entre Moià i Castellterçol, i s'engorja formant la Vall de Marfà. Aquesta riera s'origina per la unió del torrent de la Fàbrega, i la riera de Castellnou. Poc després d'entrar en el terme de Monistrol de Calders forma els Gorgs Blaus, a la part mitjana de la vall. La vall de la Golarda arriba fins al costat nord-oest del poble, moment en què s'uneix amb la de riera de Sant Joan, per formar el curs del Calders.
==============
Masia de Marfà.
Sant Pere de Marfà, és una antiga església parroquial del terme municipal de Castellcir. Està situada a la part central de la vall de Marfà, a tocar de la important masia de Marfà. Es tracta d'una petita església d'una sola nau del segle XVIII, amb campanar de planta quadrada i coronament piramidal. El portal d'accés, presenta una magnífica decoració de pedra. El nucli original, dels segles X i XI ha desaparegut totalment. Aquesta església, apareix ja a la relació feta amb motiu de l'acta de consagració de l'església parroquial de Moià l'any 939. Actualment, sense culte, es guarden les seves imatges a l'església parroquial de Moià.
El Molí de Marfà està situat a la riba dreta de la riera de la Golarda, al costat de l'ermita de la Mare de Déu de la Tosca, i no gaire lluny del molí de Brotons. Es troba actualment en un estat ruïnós. En una llinda hi ha inscrita la data de 1820. Va ser afectat per la gran avinguda d'aigua de l'any 1863, que va anegar el molí de Brotons. Els moliners de Marfà, van salvar la vida pujant dalt de les teulades. Encara funcionava i estava habitat a començament del segle XX.
==============
La Mare de Déu de la Tosca, està situat a la dreta de la riera de Marfà. És en el paratge de la Tosca, a prop del Molí de Brotons. Podria ser l'església de Santa Maria de les Illes, documentada el 1062. És possible que l'església actual de la Mare de Déu de la Tosca, aixecada de bell nou el 1639, ho fos al mateix indret on hi havia hagut aquest temple primitiu.
==============
El Molí de Brotons o Molí de la Tosca, és un molí semi troglodític situat aprofitant unes balmes arran de la llera de la riera, i al costat del Salt de la Tosca, en un paratge de gran bellesa. Estigué habitat i en funcionament almenys des de l’any 1608, en què és anomenat Molí de Brotons o dels Pilars, i fins al segon terç del segle XIX. L'any 1863 hi hagué una avinguda d'aigua extraordinària, en la qual moriren les vuit persones de la família del moliner. A partir d'aleshores resta abandonat.
==============
==============
==============
==============
==============
==============


BTT- JAFRE I VALLCARCA.

Descripció de la ruta; sortida amb bicicleta de muntanya, molt més relaxada a l'anada, que ens portarà de baixada des de la Plana Novella fins a la cala de Vallcarca, a tocar el Mediterrani. A la tornada, ens tocarà recuperar els més de 500 metres de desnivell perduts. En total no és una excursió llarga, solament una mica més de 23 quilòmetres. Al llarg del recorregut podrem visitar el poble abandonat de Jafre, amb la seva església, la masia de la Fassina on vàrem parar a esmorzar, i el mas Quadrell. Abans d'arribar al mar, haurem de creuar el desastre ecològic de la cimentera de Vallcarca. Ja posats de tornada, trobarem els masos de ca l'Amell de la Muntanya, Campdàsens i Vallgrassa, cadascun d'ells amb una peculiar història.

Punt de sortida; des de la Plana Novella, una urbanització del municipi d'Olivella, a tocar l'edifici de la comunitat budista.

Jafre (o Jafra segons les grafies) és un antic llogarret actualment abandonat, en el Parc Natural del Garraf al terme municipal d'Olivella. Es conserven les restes de la casa del baró, la dels masovers i l'església de Santa Maria de Jafre, amb la rectoria. El lloc apareix documentat des del 1139. Després d'un període de revifalla entre 1850 i 1920, va anar despoblant-se de nou després de la guerra civil, mantenint-se actives només algunes masies aïllades.
Jafre ha atret molts amants del paranormal, per albergar un pou on el fill no desitjat de la baronessa, va morir ofegat  i on encara asseguren que poden sentir-se els seus laments. Altres llegendes d'interès tenen el seu origen en Jafre i el Garraf, com a amagatall dels pirates.

Santa Maria de Jafre, és una església d'una nau que ha anat sofrint diverses reconstruccions al llarg del temps, a partir d'una primitiva capella d'origen incert, el rector de Jafre ja és esmentat el 1305. Per les dates inscrites a diferents parts de l'edifici, aquest degué ser reformada els anys 1688, 1850 i 1898. A partir de 1950, amb el poble ja abandonat, va començar la seva degradació.

https://es.wikiloc.com/rutas-mountain-bike/de-vallcarca-a-la-plana-novella-i-jafre-pel-fondo-de-vallgrassa-6671885

http://www.fassinadejafre.com/es/

La Fassina es troba al ben mig del Parc del Garraf, prop del lloc on es creuen el camí de Jafre, i el que va de Sitges a la Plana Novella. La Fassina, pertanyent inicialment al patrimoni de can Marcer, era antigament coneguda com a Masia de la Font. A mitjan segle XIX va ser una destil·leria d'aiguardent, propietat de la família Torrents, de Vilanova. Ha estat totalment restaurada modernament.
Les vinyes centenàries de Mas Quadrell es troben enmig del Massís del Garraf, a 4 km de les portes de Sitges. Els seus vins i caves, s'elaboren de manera artesanal i ecològica.
================
Fa cent vint-i-set anys, que la primera fàbrica de ciment de tot Espanya es va instal·lar a Vallcarca, i va ser determinant en la fesomia del paisatge de la costa de Sitges, i en el massís del Garraf. Els primers propietaris, Cementos Fradera fou fundada l'any 1896 com "M. de C. Butsems & Fradera", per Mariano Carlos Butsems Just i Josep Fradera Camps. L'any 1973 després d'una fusió es va crear Uniland. El 2006 va ser adquirida per Cementos Portland Valderrivas.
La cala de Vallcarca, de tot just 65 metres de longitud per 20 d'amplitud, està formada per sorra fina i còdols, amb entrada gradual a la mar, i es troba separada per les restes d'un antic embarcador d'una altra més petita denominada platja de Vallcarca.
================
================
================
================
Ca l'Amell de la Muntanya, és un interessant casalot agrícola del segle XV o XVI, amb una torre de defensa adossada. La masia té el portal adovellat de punt rodó i, al seu damunt, una finestreta amb arquet de tradició gòtica. Al seu costat hi ha un altre edifici, del 1884, segurament una casa d'estiueig. En aquest indret s'han trobat restes arqueològiques d'època prehistòrica.
Campdàsens és el nom d'una quadra i llogaret de poblament disseminat a una vall, dins l'interior del massís del Garraf al terme municipal de Sitges (Garraf). Compta amb una torre de defensa quadrangular de 10 m d'alçada, documentada l'any 1097 i modificada al segle XVI, una ermita del segle XIX i unes masies. La seva toponímia consta des del segle XI i significa camp d'ases (Campus asinorum), camp on pasturaven els ases, o lloc on s'enterraven els ases morts.
================
================
La masia de Vallgrassa alberga el Centre Experimental de les Arts, el qual s'ofereix com un punt de trobada entre artistes i visitants, sent un punt de trobada entre la creació i l'observació.
La Plana Novella, és un indret i una urbanització del municipi d'Olivella. Ja existia en el segle XIV dintre de la baronia de Jafre. L'any 1681 s'hi va establir en emfiteusi Josep Raventós, i el 1875 Pere Domènech i Grau, ric indià sitgetà, va adquirir els masos de la Plana Novella, les Piques i el Corral Nou. A partir del 1887 va fer construir-hi el Palau Novella, d'estil eclèctic, les obres del qual van acabar el 1890, avui dia són ocupades des del 1996 per una comunitat budista. 

Subscriure's a: Missatges (Atom)