EL CLOT DEL MORO.

Descripció de la ruta; interessant caminada d'uns 12 quilòmetres i 300 metres de desnivell, que ens portarà d'anada per un recorregut amb diversos punts històrics. De sortida podrem veure el Tren del Ciment, passarem a tocar els Jardins Artigas, i tot seguit la Fàbrica de Ciment Asland i el Xalet del Clot del Moro. També són d'interès l'ermita de Sant Jaume, i la de Sant Vicenç del Rus. De tornada farem un recorregut seguint la part alta del riu Llobregat, molt a prop del seu naixement. Aquí el riu es mostra salvatge i d'aigües clares, un dels punts més bonics és el Pas de l'Ós, un estret natural on el Llobregat s'encaixona formant el salt de l'Ós.

Punt de sortida; des de La Pobla de Lillet. El nucli de població ocupa la part llevantina de la vall de Lillet a 843 metres d'altitud, en la confluència del Llobregat, l'Arija i el Regatell.

Els Jardins Artigas de Gaudí. Durant la seva estada a la Vall de Lillet, Gaudí es va allotjar a casa dels Srs. Artigas, propietaris d'una de les fàbriques més pròsperes de l'època. En agraïment a l'hospitalitat rebuda, Gaudí els va regalar el disseny d'un jardí en un terreny que la família tenia just davant la seva casa i fàbrica tèxtil. D'aquí van néixer els Jardins Artigas, obra on natura i arquitectura es fusionen en perfecta harmonia.

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/la-pobla-de-lillet-el-clot-del-moro-sant-vicenc-de-rus-39454991

Tren del Ciment. El Carrilet com el coneixem els poblatans, va ser el més petit dels ferrocarrils d'ús públic que tingué l'Estat Espanyol, ja que la seva amplada de via tenia 60 centímetres. Fou construït per la Companyia General d'Asfalts i Pòrtland "Asland" pel transport de ciment de la fàbrica del Clot del Moro. El seu recorregut s'iniciava a la mateixa fàbrica i anava fins a Guardiola de Berguedà, allà enllaçava amb els Ferrocarrils Catalans, on es feien els transbords tant de ciment com de mercaderies diverses. Els primers anys, el ferrocarril servia només pel transport de la fàbrica, però a partir de l'1 d'agost de 1914 va començar a prestar servei públic de viatgers. El seu recorregut tenia 11 quilòmetres, i la major part de la via discorria al costat de la carretera de La Pobla a Guardiola. Hi havia cinc estacions: Guardiola, Riutort-Gabarrós, la Pobla-Apartador, la Pobla de Lillet, i Clot del Moro.
==============
==============
El dia 14 d'octubre de 1963 va fer el seu últim viatge. Recuperat el juliol del 2005 com a carrilet turístic, fa un recorregut pel passat industrial i cultural de la Vall de Lillet. El recorregut és de 3,2 quilòmetres, sortint de l'antiga estació d'enllaç de La Pobla de Lillet, i tot seguit passant pel municipi de la Pobla de Lillet, els Jardins Artigas, i acabant a les instal·lacions del Clot del Moro.
El Clot del Moro és un paratge del municipi de Castellar de n'Hug (Berguedà), i antiga entitat de població actualment deshabitada, on a principis del segle XX es va construir la Fàbrica de Ciment Asland, el Xalet del Clot del Moro i una sèrie d'habitatges a manera de colònia industrial, tot i que no va arribar a constituir pròpiament una colònia. Aquesta fàbrica ocupava uns 200 treballadors, i produïa unes 80.000 tones de ciment anuals; resta tancada des del 1975, sent en l'actualitat, malgrat el seu estat ruïnós, el Museu del ciment.
==============
Forns de calç verticals. Inicialment tres, construïts entre la fàbrica i el xalet. Van servir per a la producció del necessari material, a peu d'obra, en la construcció de la fàbrica de ciment entre els anys 1901 i 1904. En l'actualitat, solament es conserven dos d'aquests tres forns.
==============
Imatges antigues de la fàbrica del Clot del Moro.
El Xalet i l'ermita de Sant Jaume. Fotografies d'arxiu.
El Xalet del Clot del Moro. Fotografies d'arxiu.
==============
El Xalet Güell o casa del director, és un edifici modernista construït l'any 1905, amb una clara i marcada influència de Gaudí, tot i que no en signà el projecte. L'habitatge, que està situat a l'entrada del complex de l'antiga Fàbrica de Ciment Asland del Clot del Moro, estava destinat a acollir als diversos directors de la fàbrica. L'any 1975 l'edifici va quedar deshabitat, a conseqüència del tancament de la fàbrica. A finals del segle XX, va patir un incendi que li va fer perdre la teulada i els nivells dels diferents pisos. Disposava, també, d'un ampli i preuat jardí. Actualment resta abandonat i en un avançat estat de deteriorament.
==============
Ermita de Sant Jaume (1924). Situada al davant del xalet amb el qual es comunicava a través d'una passera, actualment desapareguda. Inaugurada i beneïda el dia de Sant Jaume, amb la presència d'Eusebi Güell i del mateix Antoni Gaudí. És d'estil neoromànic, d'una sola nau i un sol absis semicircular. Es va construir per commemorar el vintè aniversari de la posada en funcionament de la fàbrica.
Sant Vicenç de Rus és una església aïllada del nucli urbà, a mig camí entre Castellar de n'Hug i La Pobla de Lillet. És documentada per primera vegada l'any 961, com una donació al Monestir de Sant Llorenç de Bagà. El seu exterior conserva elements del primer romànic i té dues capelles laterals d'estil gòtic, que es van obrir al voltant de l'any 1300.
Passera al Rec de Monell.
Riu Llobregat.
==============
Salt de l'Ós.
==============
==============
La Molina.
Can Branca.
 

BTT SERRA-SECA (1.234 metres ).

Descripció de la ruta; interessant ruta circular que en portarà fins al Mirador de Serra-seca (1.234 metres), després de pedalar uns 14 quilòmetres de pujada continuada. El traçat fins al mirador és per pistes amples, amb algun tram final de carretera, i uns últims metres on caldrà empentar la bicicleta. En la tornada repetirem un tram de camí fins a una cruïlla senyalitzada, per entrar en la vall de la Móra Comdal, on els camins són més grollers. En la sortida d'aquesta vall ens trobarem amb el pantà d'Oliana, i un últim tram de pujada per pista pavimentada. La ruta té un total de 31 quilòmetres, amb uns 1000 metres de desnivell. Els punts més interessants del recorregut són el poble de la Valldan a l'anada, i ja de tornada trobarem el nucli del Sàlzer, amb l'església de Santa Magdalena. Ja en el fons de la vall passarem el nucli despoblat de la Móra Comdal, i l'església Santa Eugènia. Amb tot tindrem bones vistes del pantà d'Oliana i les Encantades, també dites Montserratines per la semblança de la roca amb el massís de Montserrat.

Punt de sortida; des del poble d'Oliana.

https://es.wikiloc.com/rutas-ciclismo/oliana-valldan-mirador-serra-seca-vall-del-mola-comtal-53096918

A prop de la sortida trobem el poblet de la Valldan, un lloc  esmentat ja el 839. Als segles XIV i XV és esmentat el castell de Valldan, pertanyent al comtat de Cardona. Formà, al segle XIX, un municipi amb la Móra Comdal i Sàlzer. Del poblet de la Valldan depenen diverses masies, i l'església parroquial de Sant Just i Sant Pastor.
===============
Cruïlla del Sàlzer.
Tram final per pujar al mirador, on haurem d'empentar la bicicleta.
Mirador de Serra-seca (1.234 metres).
===============
Vistes a la serra de Turb.
La setena etapa del Tour de França de l'any 2009 va passar pel Coll de Serra-seca, en un recorregut que va portar als ciclistes des de Barcelona fins a Ordino-Arcalís a Andorra. Un monument commemora aquest fet.
Santa Magdalena del Sàlzer és l'església del nucli del Sàlzer, al municipi d'Odèn (Solsonès). El Sàlzer s'ubica al sector occidental del municipi, al sud de la capçalera de la solitària vall de la Mora Comdal, i al peu dels cingles de conglomerats de Serra-seca.
Les Montserratines o les Encantades.
===============
La vall de la Móra Comdal, allargassada al marge esquerre de l'embassament d'Oliana, baixa de la carena de Serra-seca a llevant, fins a les aigües del pantà, a ponent. És una vall solitària i de complicat accés, ja que l'aguda cresta de la Serra de les Canals i de la Roca de la Valldan, la separen de les principals vies de comunicació.

===============
Santa Eugènia de la Móra Comdal, és l'església parroquial del nucli despoblat de la Móra Comdal, del municipi d'Odèn (Solsonès). Aquesta església, emplaçada dins l'antic terme del castell de Valldan, va tenir funcions parroquials durant un cert temps i sempre va dependre del bisbat d'Urgell. L'església apareix esmentada l'any 1042, tot i que les funcions parroquials no són constatades fins al 1391, a la llista de parròquies que pagaven la dècima papal.
===============
===============
Embassament d'Oliana.