PORTELLA INFERIOR “VIA NORMAL” (25 M, III+)

Per un escalador habituat en l'esport de l'escalada, la via Normal a la Portella Inferior segurament serà un traçat sense importància, el qual solament farà servir per fer un breu descens de l'agulla després d'haver fet alguna de les altres vies, més llargues i més compromeses. Pro la cosa canvia totalment quant el que fa aquesta via, és una persona que s'inicia en el mont de l'escalada i el seu rodatge es escàs o nul. En el meu cas, he perdut el nombre de vegades que havia passat per el peu d'aquesta via, després de fer la tradicional Travessa d'Agulles; en moltes ocasions, havia pensat que pujar-hi, vista la seva escassa longitud tampoc tenia que ser molt difícil, pro el meu atreviment tampoc havia anat més enllà d'aquest pensament. Per això el dia que vaig tenir l'ocasió de fer aquesta curta i fàcil escalada, a mi no hem va semblar tant curta i en algun moment tot i estar en un pas de III+, la timba que hi havia sota els meus peus hem va impressionar. En arribar al cim hem vaig senti cofoi amb mi mateix, aleshores el meu pensament va volar fins altres cims propers, amb la il·lusió de poder-los trepitjar en alguna altre ocasió.


Detall de la Via Normal de la Portella Inferior. (ressenya.net)

La via consta d'un sol llarg, d'escalada fàcil i amb bons agafadors

Des del cim podrem gaudir d'una bonica vista de la zona d'Agulles, coll de Guirló i de l'altre Portella

El ràpel d'aquesta agulla tampoc presenta cap dificultat, i és normal fer-lo servir després de haver fet altres vies més dificils. (Bages, Directa de la Verneda, Bailongo modernillo, GAM, SAME)

La Instal·lació de ràpel és antiga, pro segura

La via Normal de la Portella Inferior és un traçat molt repetit, sobre tot per persones que s’iniciant en el mon de l'escalada

Conjunt de les dues Portellas, pel mig de les quals passa el concorregut Pas de les Portellas, entrada natural al la regió d'Agulles

CANAL DEL POU DE GLAÇ o DELS MUSCLOS

Fa uns anys enrere, parlar de la canal del Pou de Glaç era fer-ho d'una canal que poca gent coneixia. Avui dia aquesta canal rebatejada amb el nom de canal dels Musclos, forma part d'un traçat prou conegut. El fet d'haver estat equipada i en estar molt propera a la ferrada Teresina, dona per fer un traçat circular molt atractiu. Aquesta canal va estar equipada per el Joaquim Olmo, el qual també té cura del seu manteniment (JOM-C/ Enamorats 39-41. Telèfon 93.231.16.72. La major part del recorregut esta equipat amb cadenes, i algunes cordes en els passos menys compromesos; fer-la de pujada es converteix en un recorregut molt físic i exigent, tot i que amb estreps, bagues i paciència també espot anar fent. De baixada després de haver fet la ferrada Teresina, és una canal molt divertida amb un seguit de ràpels tots ells ben equipats amb material força nou.

La canal s'inicia amb trams de terra molt relliscosos i amb força desnivell, per sort algunes cordes ens serviran per no perdre l'equilibri

A mida que anem baixant anàrem trobant alguns passos equipats amb més cordes

Si el grup es molt nombrós, la baixada serà mol feixuga

Els trams de la part més alta són molt descompostos, amb molta terra i branques que arrosseguen les aigües

L'engorjat es força espectacular

Si no volem rapelar tenim l'opció de baixar per les cadenes, tot i que l'esforç serà molt superior

El descens es fa difícil en topar constantment amb les parets laterals, i amb alguna zona balmada

L'esforç és constant i es remata amb un parell de trams engorjats d'uns 25 i 20 metres, per els quals descendim amb la tècnica de ràpel

Alguns dels passos són prou curiosos

Els últims trams de la canal, estan equipats amb cadenes laterals per poder-hi pujar, convertint aquest traçat amb un recorregut molt atlètic



Ja qui anomena erròniament aquesta canal equipada, com canal del Mejillon, fen referència a les nombroses closques d'aquest lamel·libranqui molt presents a l'inici del traçat i procedents de les deixalles de l'antic restaurant de Sant Jeroni


La canal es cada cop més estreta


Alguns dels ràpels presentant algun tram volat


Ràpels més curts, a la part mitja de la canal


Últims ràpels de la canal del Pou de Glaç


Les canals del Pou de Glaç i la de Sant Jeroni, s'ajunten més o menys, a la zona on s'inicia la ferrada Teresina

TRES EN RATLLA (MONTSERRAT)

Els que no hem anat a trepitjar neu aquest cap de setmana, hem estirat les cames (i els braços) per la sempre recorrent muntanya de Montserrat. En aquest cas hem baixat un dels seus barrancs més coneguts, el Tres en ratlla, que segueix el curs de la Canal Roja. La sortida l'hem fet de Can Jorba, passant per sota el serrat i la roca de la Palomera i encarant directament el torrent. He perdut el compte dels ràpels que hi ha, ara bé, cal dur una corda de 30 mts. pels primers trams i una de 60 mts. pels darrers i un parell de cintes exprés. El final del recorregut, sobre els Degotalls de Can Jorba, comporta un ràpel volat, que li dóna un punt especial a la sortida. Si voleu veurà les fotos de la sortida las trobareu a :

http://www.madteam.net/fotografia/galeria.php/4147/
(Galeria de Xavier Romero "Amunt")

MIRANDA DE CAN JORBA

“VÍA BEGO-KUSH” (130 M, V-)
“VIA ESCABRONI ESCAPOLINI” (V+)


Ja havíem estat en aquest sector d'escalada fen la via Sol Solet, i ara hi hem tornat per fer la via Bego-Kush. Aquesta via esta situada una mica més a la dreta de la Sol Solet; últimament s'ha obert una prolongació de la mateixa fins el cim de l'Agulla de can Jorba, tot i que nosaltres solament varem fer el traçat antic de la via, amb una petita variant; ja que una mica abans d'arribar a l'ultima reunió, els companys devien pensar que el dia anava massa bé d'emocions i varen decidir fer l'últim llarg de la via Escabroni Escapolini (V+). Aquest tram segueix per un flanqueig esbiaixat per sobre d'un sostre, tot i que no es gaire llarg i possiblement menys difícil del que diuen, a mi la veritat s'hem va fer etern; com a premi vaig poder gaudir d'un ràpel espectacular, fent un tram volat d'uns vint metres, pro amb 110 metres de paret per sota...en resum..impresionant + acollonant, són els únics sinònims que ara amb venen al cap.

Resenya de; http://www.onaclimb.com/

Detall de la paret rocosa de la Miranda de can Jorba

Vista del característic sostre de la Miranda de can Jorba; a la dreta l'últim llarg de la via Escabroni Escapolini

Segon llarg de la via Bego-Kush, a l'esquerra altres cordades fent l'Escabroni Escapolini i la Sol Solet

El segon tram d'aquesta via és el més complicat, amb un pas de V-

En Joan superant el pas un xic desplomat de V-

Un company en el segon llarg de l'Escabroni Escapolini, a escassos metres de la Bego-Kush

Sortida per placa del últim llarg de la Bego-Kush, per sobre el sostre que dona pas al final de l'Escabroni Escapolini

Un company iniciant el ràpel des de sobre la Miranda de can Jorba

Mentre uns pujant, d'altres ja baixant gaudint del ràpel volat després de passar el sostre

Una cordada superant el flanqueig de V+, en l'últim llarg de l'Escabroni Escapolini

L'Emili sortint del flanqueig i arribant al final de la via


Primera reunió de la via Bego-Kush

Segona reunió

El primer ràpel vist des de la segona reunió

ERMITA DE SANT ANTONI

Parc Natural de la Muntanya de Montserrat.

L’ermita de Sant Antoni, juntament amb la de Sant Salvador i Sant Jeroni, formen el grup d’ermites situades a més alçada dins de la serra montserratina. Aquesta ermita resta ubicada a 1100 metres, per sota mateix del Serrat de les Onze Hores i per sobre de la Paret de Diables. El lloc és un immillorable mirador de la cara sud oest del Cavall Bernat i de gran part de la serralada.

Arribant a l'ermita de Sant Antoni (esquerra), a la dreta el Cavall Bernat

L'ermita vista des del Serrat de les Onze Hores

L'ermita de Sant Antoni, vista des del cim del Cavall Bernat

El que fou antigament l'ermita, avui dia serveix de refugi als nombrosos escaladors que practicant aquest esport, per aquesta zona de Montserrat

El lloc conte amb aigua de cisterna i un habitacle per pernoctar, resta guardat i presenta un bon aspecte

Entrada d'un dels habitacles, que aprofiten el balmat de la roca

Detall de la cisterna, que recull l'aigua que escorra de la roca per uns canalons picats en el conglomerat

ERMITA DE SANTA AGNÈS

Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac.

L'ermita de Santa Agnès és un dels indrets més emblemàtics i interessants de conèixer del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt. L'edifici, avui en ruïnes es construït aprofitant l'entrant d'una cova, a la part més interior de la qual, es formaren unes piques d'aigua, anomenades font de Santa Agnès. La boca de la cova és tapada parcialment per l'església, l'origen de la qual es remunta als segles XIII i XIV, i la qual encara manté unes arcades de caire gòtic. L'interior és més antic, pro es troba en molt mal estat. Durant el segle XV, es construir el tancament del recinte i l'edifici de tres plantes que hi havia annex a la capella, dels quals només queda dempeus la façana de l'habitacle.

Portal d'entrada

Detall dels murs que tancant el recinte

Entrada de l'ermita

L'entrada des de la part interior

Detall de l'interior de l'ermita

El passadís que condueix ala font de Santa Agnès

Detall de les piques de pedra natural, que recullen l'aigua

Interior de l'ermita de Santa Agnès (any 1926)

QUEROL (2.214 metres).

El cim del Puig de les Morreres, també anomenat Querol esta situat dins de la serra del Port del Comte; una serralada que resta ubicada entre la conca del Segre i la del Cardener, aixecant-se sobtadament sobre la vall de Lord i el poble de Sant Llorenç de Morunys; des d'on sembla una gran muralla de roca calcaria infranquejable. El Puig de les Morreres no és pas el punt més alt de la serralada, pro en estar situat a vora les cingleres que s'aboquen sobre la vall, té el privilegi d'ésser el millor mirador de la serra del Port del Comte. Excursió molt recomanable, on es pot accedir a un cim que sobrepassa els dos mil metres sense cap tipus de dificultat. Per poder fer el recorregut caldrà esmerçar unes 3 hores i 45 minuts de temps, tot superant un desnivell acumulat de 735 metres, i uns 12,5 quilòmetres de traçat. Com hem dit abans pujar al cim del Puig de les Morreres és molt fàcil, pro cal de tenir en comte en aquest recorregut el descens de la Tartera de les Morreras, on la tècnica i la decisió a l'hora de baixar, ens marcarà molt el nivell de dificultat i la duració de l'excursió, ja que si no estem molt avesats en els descensos per tartera, i perdérem molt de temps.

Després de passar la casa de les Costes, situada sobre mateix de coll de Jou, tenim que cercar un corriol senyalitzat amb marques de color vermell anomenat Camí dels Isards, El traçat de l'excursió ens porta a resseguir la part més alta del serrat d'Urgell, fins arribar a la capçalera del torrent d'Urgell, arran d'unes cingleres

Continuarem per dins d'un bosc cada cop més aclarit, fins arribar a l'ampli Pla de Bessies. Aquesta extensa esplanada d'uns quatre quilòmetres quadrats, esta situada entre el cim del Puig de les Morreres i la Tossa de la Comtessa. Al final del replà es veu el refugi de la Bòfia de propietat particular i que normalment esta tancat

Tenim que seguir per la dreta per començar a enfilar el cim de les Morreres, el qual ja podem divisar des de la nostra posició. Seguim molt a prop de les cingleres del serrat de la Guineu, amb una bona vista del Solsonès. Arribem a un coll on hi ha una caseta amb un repetidor

Tindrem que superar un pendent rocós, per on farem els últims metres abans del cim del Puig de les Moreres o Querol. Dalt del cim hi trobarem el piló que identifica aquesta cota com a vèrtex geodèsic, a més d'un gran repetidor de telefonia. Des d'aquí tindrem una de les millors panoràmiques de la vall de Lord; a la nostra esquerra ja podrem identificar l'inici de la Tartera de les Morreres, que és per on farem la baixada

Tenim que baixar per la part oposada a la que hem pujat, tot seguint el fil de la carena. Girem cap a la dreta, per anar a buscar l'inici de la tartera més gran de la serra, amb més d'un quilòmetre de llargada

Un traçat prou evident, travessà el rocam per situar-se a la part central de la impressionant baixada

Iniciarem el descens pel mig de la tartera de la manera més adient, sempre buscant les pedres més petites per fer un descens òptim, pro que segurament no ens lliurarà d'alguna caiguda

La part alta és més ampla, pro a mida que anem baixant es va estrenyen com si fos un embut, i el rocam cada vegada és de pedres més grosses. La tartera comença a penetrar dins del bosc, per on seguirem un corriol que ens conduirà a una pista transversal que seguim per l’esquerra fins arribar al Prat Jaient, on trobem rètols indicatius de diverses rutes