TAMARIT-PUNTA DE LA MÓRA (Espai Natural Protegit).

Descripció de la ruta; agradable passejada seguint el Camí de Ronda (GR-92), que ens portarà a l'Espai Natural Protegit Tamarit-Punta de la Mora. Durant l'excursió passarem per les cales de Cala Jovera, Cala de la Roca Plana, Cala Fonda i la Platja Llarga, ja en vistes de la ciutat de Tarragona. A l'inici veurem el castell de Tamarit d'origen romànic, situat sobre un promontori a la vora de la mar Mediterrània, i a continuació la torre de guaita de la Móra del segle XVI, situada en un promontori rocós (Punta de la Móra). El recorregut d'uns 12 quilòmetres és d'anada i tornada pel mateix sender, amb un desnivell planer d'un centenar de metres.

Punt de sortida; sortirem de Tamarit, a tocar el castell i la platja del mateix nom. Tamarit o Tamarit de Mar és un poble del municipi de Tarragona, situat a la vora del límit amb Altafulla. A la dècada dels anys cinquanta del segle XX, el municipi de Tarragona absorbí l'antic municipi de Tamarit de Mar, que s'estenia al voltant de la desembocadura del riu Gaià i incloïa els pobles de Tamarit, Ferran i Monnars. Tamarit havia estat un poble plenament pesquer. El nucli medieval està format per dos sectors diferenciats: la vila closa i la vila fora muralles. El port de Tamarit arribà a ser un dels més importants de Catalunya.

L’Espai Natural Protegit declarat l’any 1992, s'estén al llarg de la costa de Tarragona. Inclou un sector marí i està dividit en dos trams. Un comença a uns cinc quilòmetres al nord de la ciutat de Tarragona punt en el qual acaba la platja Llarga, i arriba fins a la punta de la Móra, i l'altre s'estén des de la platja de la Móra fins al castell de Tamarit.
================
================
================
================
================
================
================
================
================
================
================
================
================
================
 

TORRENT DE LA COVA P-PETIT.

Descripció de la ruta; barranc montserratí situat per sobre del torrent del Migdia, i per sota de la zona d'Ecos. El descens consta de cinc ràpels (15, 25, 25, 100 metres caminant amb força pendent per la llera del barranc, 25 i 30 metres). Cal destacar el curiós pas d'entrada al primer ràpel per dins d'un forat, i l'últim ràpel el més espectacular i vistos. Entremig d'aquests dos uns altres tres ràpels, amb força vegetació, terrosos i amb perill de caiguda de pedres. 

Punt de sortida; aproximació llarga des de Santa Cecília, per la canal de la Font de la Llum i coll del Migdia, continua'n pel camí del Montgròs, collet de la Salamandra i corriol en direcció als Ecos. Ens haurem d'apropar a la part alta de les roques veïnes de la Salamandra, per trobar un canaló que ens apropa a l'entrada del forat. La ruta es pot combinar amb la pujada a Ecos per la canal dels Micos.

Canaló que porta a l'entrada del forat.



===============
===============
===============
Primer ràpel a la sortida del forat d'uns 15 metres, que ens apropa a una cornisa terrosa on trobem el segon ràpel.

Segon ràpel de 25 metres amb força vegetació.

Tercer ràpel de 25 metres.
===============
Últim ràpel de 30 metres que ens deixarà a tocar la font de la Cadireta, i el camí del Montgròs.
Imatges de Josep A. Pallàs i Santi Zapata.
===============
===============

 

CREU DE MONTAGUT (810 metres).

Descripció de la ruta; entretinguda sortida des del poble de Sant Julià de Vilatorta (Osona), fins al cim de Puig-l'agulla o Creu de Montagut. Una muntanya de 810 metres catalogada en el llistat del repte dels 100 cims de la FEEC, i a tocar el Santuari de Puig-l'agulla. Gran part de la ruta transcórrer al llarg del GR2, en l'etapa que comença a Sant Julià de Vilatorta de camí a Seva. De sortida passarem pel Castell de Bellpuig, conegut també com a Castell dels Moros. Poc després trobarem la curiosa Pedra del Gili o el Bolet. De tornada podrem visitar el Santuari de Puig-l'agulla, i l'església de Santa Maria de Vilalleons. No és una excursió curta, ja que està a prop dels 14 quilòmetres, però el desnivell acumulat, uns 300 metres es força asequible.
Punt de sortida; des del poble de Sant Julià de Vilatorta municipi de la comarca d'Osona, amb una població de 3.114 habitants. Podrem deixar el cotxe en l'aparcament del Parc de les Set Fonts.
El parc de les Set Fonts va ser construït per Miquel Pallàs, on hi havia la Font Noguera. Inicialment, constava de cinc brocs en el mateix mur actual. El parc va ser construït el 1933 amb la col·locació de dos brocs més (els seus orígens es poden remuntar al 1723). Era una zona on les dones rentaven la roba i, per això hi ha dos safareigs. Al costat de les fonts hi passa el torrent de Sant Julià, que va ser soterrat el 1964.
===============
===============
Castell de Bellpuig.
És una casa forta a tocar de la població, i documentada el 1147. Es troba en la carena anomenada Puig, damunt el torrent de la Noguera. 
===============
===============
===============
Pedra del Gili o el Bolet.
Es tracta d'un testimoni d'erosió de relleus tabulars, en un terreny geològic que pertany a la formació anomenada gres de Folgueroles, de ciment calcari i fòssils marins.
Presenta forces gravats, que es troben a la superfície plana que forma la part superior. Hom pot apreciar nombroses creus i cassoletes, algunes d'elles unides per canalons.
La Creu de Montagut queda amagada, i dissimulada entre els arbres que l'envolten. Al cim hi ha un monument commemoratiu consistent en una creu de ferro forjat, d'uns 4 m d'alçària. Una placa indica que va ser instal·lat el 1948 per l'Orfeó Vigatà. La base quadrada on s'assenta la creu de Montagut correspon a les restes d'una torre de telegrafia òptica bastida cap a 1850.
El santuari de Puig-l'agulla d'estil renaixentista, fou devastat per les tropes franceses l'any 1654. El març de 1661 el rector de la parròquia de Vilalleons s'adreçà al senyor del mas la Sala per a demanar-li que concedís un terreny per a edificar-hi la capella. Li ho concedí i el 1673 la capella era beneïda. Al segle següent els fidels devots de la verge es proposen de refer-lo. El bisbe Fra Bartomeu Sarmentero i Joan Llopart de Malla en foren els principals impulsors, així que l'any 1775, un any després d'iniciades les obres, s'inaugura el nou temple. La imatge de la Verge de Puig-l'agulla és una rèplica del segle XX, de la que hi havia la qual fou malmesa per un llamp. L'any 1883 es construeix el cambril, i el campanar es va bastir l'any 1897. La guerra del 1936 també perjudicà la capella, i li feu perdre algun dels antics retaules.
L'església de Santa Maria de Vilalleons centra el petit nucli de població que porta el mateix nom, i es troba flanquejada per diferents edificacions. És una construcció romànica d'una nau, coberta amb volta de canó reforçada per dos arcs torals, capçada per un absis semicircular, parcialment amagat per la sagristia.
 ===============

BTT-LLAGOSTERA-S.FELIU DE GUÍXOLS-LLAGOSTERA (Via Verda del Carrilet-2).

Estació de Llagostera.

Descripció de la ruta; després de fer la ruta de la Via Verda del Carrilet-1 (Girona-Olot), continuem pel mateix traçat, prenen la direcció de Girona-Sant Feliu de Guíxols. En aquesta sortida escurçarem el recorregut i prendrem la sortida des de Llagostera, deixant el tram fins a la capital del Gironès per una altra ocasió. L'excursió és una passejada llarga, per pista ampla ben senyalitzada i en molt bones condicions. Abans d'arribar a Sant Feliu de Guíxols passarem per Santa Cristina d'Aro i Castell d'Aro, amb les seves antigues estacions. En total tenim per endavant uns 20 quilòmetres d'anada, i uns altres tants de tornada, amb un desnivell de menys de 200 metres.
Punt de sortida; començarem a pedalar des de Llagostera, una vila i municipi de la comarca del Gironès de 8.200 habitants. Podrem aparcar al costat de la mateixa via verda, i si ens dóna l'hora de dinar, podem fer parada al restaurant el Carril, amb bona ombra i lloc per deixar les bicicletes.

http://www.hostalcarril.com/

https://es.wikiloc.com/rutas-mountain-bike/via-verda-carrilet-giron-llagostera-st-feliu-de-guixols-llagostera-81686551

===============
===============
===============
===============
===============
===============
Estació Font Picant.
===============
Estació de Santa Cristina d'Aro.
Castell d'Aro.
Santa Maria de Castell d'Aro.
Estació de Castell d'Aro.
===============
===============
Sant Feliu de Guíxols.
Platja de Sant Pol. S'Agaró.
===============
===============