El Salt de la Nina és un camí equipat, que fa referència a les parets que se situen per sobre del mateix, anomenades Roques del Salt de la Nina; un topònim prou curiós que ningú sap explicar.... serà que una noia es va despenyar per aquest abisme al ser perseguida per un home malvat, o serà.... que la mateixa noia li va fer el salt al seu xicot per alguna d'aquestes feréstegas raconades, segurament ni una cosa ni l'altre, així que no tindrem cap més remei que romandre amb aquesta incertitud.
En Ramon Ribera i Mariné, ja explicat aquest traçat en el seu llibre "Caminant a Montserrat" de l'any 1992. El traçat és el mateix que ell descriu fins passat el que es coneix com Salt de la Nina i poc després canal de l'Hort del Malany; avui dia el recorregut que continuava fins un collet entre el Camell dels Ecos i l'Eco Superior a deixat d'existir, per culpa de las desastroses pluges de l'any 2000, que arrossegaran muntanya avall gran quantitat de pedres, arbres i tot el que trobaren al seu pas. A partir d'aquest any de mal record, el recorregut del Salt de la Nina va romandre interromput per unes enormes esllavissades a l'alçada de la canal de l'Hort del Malany, llavors aprofitant algun dels antics equipaments, és va habilitar una canaleta que ja feien servir els escaladors, la qual puja vorejant l'agulla Estassen, fins arribar a un collet entre l'agulla i els Ecos. Com a nota curiosa, ens hem assabentat que l'Hort del Malany és una zona per sota de la faixa boscosa que porta el mateix nom i a tocar la canal homònima; on diuen que els pagesos de Marganell i Sant Cristòfol a les primeries del segle passat i plantaven les llavors de les patates, per tal de no tindre que fer llargs desplaçaments a altres comarques. Resumint, direm que aquest traçat al qual no se'l pot considerar camí, es un recorregut poc freqüentat que ressegueix una estreta faixa boscosa (Faixada del Malany), per sota de les altes parets dels Aurons, Roques del Salt de la Nina i pared Nord dels Ecos, un traçat que fan servir els escaladors per anar a les diverses vies d'aquest sector (Diedre Pericman, Esperó de l'Alba, Lola Vaqué, Aresta Fredi-Picazo etc, un total d’unes 24 vies, llargues i de dificultat alta). Avui dia el recorregut resta equipat amb una cadena i diverses cordes en estat bastant precari, per un terreny que tampoc dona gaire confiança i on es té que anar molt a l'aguait amb la caiguda de pedres, a tot això cal afegir que aquesta contrada és troba en un lloc molt obac i la majoria del traçat és presenta molt relliscós, augmentant la seva dificultat.
Una vegada iniciat el camí del Salt de la Nina i després de passar un bonic mirador, trobem unes balmes, un lloc ideal per fer parada, i més si la boira es tant espessa com mostra la imatge. A la fotografia podem veure a Xavier "Amunt", envoltat de núvols baixos, el passat dia 20 d'octubre del 2007
Mentre el traçat encara és mostra com un camí practicable, trobem la font dels Aurons, adossada a la pared i dedicada a Ramon Serra i Mollet
Abans d'arribar al passos més compromesos, trobem un parell de cordes que salvant alguna esllavissada, per dins de canals que s'abocant al precipici
En Florenci, baixant el tram que dona nom al traçat "el Salt de la Nina", avui dia resta equipat amb un parell de cadenes
Un cop superat el Salt de la Nina, trobem un llarg flanqueig equipat amb passamans, que ens condueix a la canal de l'Hort del Malany
En Fredi i l'Edu, en el flanqueig de cordes dins la fondalada de la canal de l'Hort del Malany
La Sigrid pujant la xemeneia, per sota el Xavier i en Jordi, esperant el torn
L'Edu sortint de la canal, per dins de la xemeneia
La Sigrid dins de la canaleta, on hi trobem un llarg tram de cordes
L'Edu i en Fredi, en plena ascensió de la canaleta equipada, que voreja l'agulla Estassen
En Fredi Soler en el coll que hi ha entre l'agulla Estassen i els Ecos, per sota podem veure els monòlits de l'Esfinx i el Cilindre
L'agulla Estassen des dels Ecos. Un topònim que recorda al gran escalador Lluís Estassen, un dels grans alpinistes catalans. La cara nord de l'agulla presenta escalades de alt nivell, en canvi la seva via normal no és gaire difícil
El recorregut, en el seu punt més emblemàtic "el Salt de la Nina"
Detall de la zona i d'algunes vies d'escalada
El traçat, en la zona de la canal de l'Hort del Malany
Vista de la part final del traçat, des de la Miranda dels EcosFlanqueig de cordes dins de la canal de l'Hort del Malany i per sota de l'agulla Estassen i Roques del Salt de la Nina
La Sigrid dins de la xemeneia. Per sota en Jordi i Xavier esperant el seu torn
En Xavier "Amunt", esforçant-se de valent per sortir de la xemeneia
La Sigrid i en Florenci, pujant la canaleta que voreja la paret de l'agulla Estassen