ESTANY D’IVARS I VILA-SANA.

Descripció de la ruta; per fer aquesta excursió prendrem la sortida des del poble d'Ivars d'Urgell. Pel mig de camps d'arbrers fruiters ens arribarem a l'estany d'Ivars i Vila-sana, per la dreta o per l'esquerra, podrem donar la volta sencera a l'estany, fent parada en els punts que trobem més interessants. Durant el recorregut trobarem diversos aguaits, on podrem observar la fauna del lloc. Es tracta de l'estany amb major superfície de Catalunya, junt amb el de Banyoles. Hidrològicament, és alimentat pel canal d'Urgell i aquesta aigua posteriorment desguassa al riu Corb. El recorregut no presenta cap dificultat, i el total de quilòmetres està al voltant d'onze, amb un desnivell totalment planer.
Punt de sortida; des d'Ivars d'Urgell, comarca del Pla d'Urgell.

https://estanyivarsvilasana.cat/

Ivars d'Urgell.

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/ivars-durgell-estany-divars-i-vila-sana-29216436

==============
La formació d'aquest estany anomenat estany d'Ivars, llacuna d'Ivars o d'Utxafava, es remunta milers d'anys enrere, i és causat per les condicions geològiques d'aquests terrenys: la presència i aflorament d'aigua en un fons impermeable, provocà que la poca aigua que hi arribava s'hi acumulés sense possibilitat de drenatge lateral. Aquest estany era de poca profunditat i d'aigües salobrenques, i així alguns estius s'arribava a assecar completament.
Tot això va canviar amb la construcció del canal d'Urgell l'any 1861, amb la consegüent aportació d'aigües del riu Segre a la Plana d'Urgell, es generalitzà la circulació d'aigües superficials i subterrànies de manera que l'antiga cubeta esdevingué receptora de desguassos de regs de conreu de la mateixa cubeta, i d'altres zones circumdants. Aquest fet va comportar un gran augment de l'estany, que es va convertir en un dels més grans de la Catalunya interior, amb 135 ha de superfície, i amb unes dimensions màximes de 2500 metres de llargada, 800 metres d'amplada i una profunditat de 3,8 metres.
Històricament, la dessecació de les zones humides havia estat molt habitual. Hi va haver un primer intent de dessecació l'any 1914, però no va reeixir perquè els regants de la zona s'hi van oposar. Més endavant amb la idea d'obtenir més terrenys de conreu, es va contribuir a la dessecació i desaparició de l'estany l'any 1951, en contra de la voluntat popular.
==============
L'estany havia restat ben viu a la memòria popular. Això va fer que quaranta anys després, es plantegés la possibilitat de tornar a omplir-lo. A principis dels noranta, l'Ajuntament d'Ivars assumí la voluntat de tirar endavant el procés de recuperació de l'estany. El 19 de febrer de 1993 se signa un protocol de recuperació de l'estany amb els ajuntaments d'Ivars d'Urgell i de Vila-sana, el Consell Comarcal del Pla d'Urgell i la Diputació de Lleida. El primer semestre de 2005, es van acabar les obres i treballs de condicionament de la zona lacustre. Posteriorment, es va iniciar l'emplenament, que es completà durant el 2009, any en el qual l'estany va rebre 50.000 visitants.
==============
==============
==============
==============
==============
==============
==============
==============
==============
==============
==============
==============
==============
==============