EL BARTOLO (729 metres).

Descripció de la ruta; el Bartolo és un cim situat dins del parc natural del Desert de les Palmes, enclavat en una regió muntanyenca litoral de la comarca de la Plana Alta (Castelló de la Plana), paral·lela a la costa, amb abundants crestes i penyes. L'ascensió aquest cim té una llargada de prop de 8 quilòmetres, i un desnivell de quasi quatre-cents metres. Per arribar al cim o podem fer per la ruta del Mas d'Huguet, a través d'una àmplia pista forestal que ascendeix progressivament fins al cim, o per la cresta, a través de la sendera PR-CV 422. Nosaltres hem triat la segona opció, un itinerari de major interès i atractiu. Durant el recorregut i per aquest ordre trobarem diversos punts d'interès; el Convent Carmelita o Monestir dels Pares Carmelites del Desert de les Palmes, a tocar la carretera i abans d'arribar al punt de sortida, el Centre d'Interpretació de la Bartola, la Creu del Bartolo a pocs metres del cim, l'ermita de Sant Miquel al mateix cim, i per finalitzar el recorregut, la Porteria Alta antic punt d'entrada del monestir.

Punt de sortida; ens haurem d'arribar a la localitat de Benicàssim (Castelló de la Plana), i des d'aquí cercar la carretera CV-147, que ens portarà de ple dins del parc natural del Desert de les Palmes. Seguin la carretera durant quasi 9 quilòmetres, arribarem al Centre d'Interpretació la Bartola, que disposa d'una zona d'aparcament exterior, i una altra interior que està subjecta a un horari d'obertura i tancament (de 9.00 a 14.00 hores).
El parc natural del Desert de les Palmes, és tan divers i dispers que ocupa part de cinc termes municipals: Benicàssim, Cabanes, La Pobla Tornesa, Borriol i Castelló de la Plana. Fou declarat parc natural pel govern valencià el 16 d'octubre de 1989. La superfície protegida ocupa un total de 3.200 ha., aconseguint la seva cota màxima en el pic del Bartolo amb 729 metres. Va patir un greu incendi el mes d'agost de l'any 1985.
El nom de desert és el terme amb què els carmelites descalços designen aquells llocs solitaris i allunyats de la població, als quals es retiren per a dedicar-se a la contemplació i oració. Com que en la zona abundaven, els margallons (Chamaerops humillis), el parc va passar a denominar-se Desert de les Palmes. Les terres del Desert de les Palmes han estat poblades des del neolític, encara que la seva història comença realment amb l'arribada dels pares carmelites.

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/parque-natural-del-desert-de-les-palmes-cim-del-bartolo-por-la-cresta-ibp-52-hkg-38688604#wp-38688606

https://parquesnaturales.gva.es/es/web/pn-desert-de-les-palmes

===============
===============
Primeres vistes del Bartolo. Aquesta muntanya rep el seu nom per l'anacoreta fra Bartolomé de la Santíssima Trinitat, un dels primers carmelites descalços que van viure aquí, concretament en una petita cova no lluny del cim, a mitjan segle XVII. El Bartolo també ha tingut el seu protagonisme històric, ja que ha estat un dels llocs fonamentals en el mesurament terrestre, i per als treballs de fixar la mesura del metre.
A principis del segle XIX el geògraf francès Pierre François André Méchain, es va instal·lar en l'ermita de Sant Miquel, fent un seguit de treballs que van fer possible la triangulació prèvia a la fixació de l'actual unitat de mesura internacional de la longitud. També hi van residir els geògrafs Eduardo Biot i Francesc Aragó, durant gairebé dos mesos fent tasques pel mesurament del Meridià de París.
Vistes a Benicàssim.
===============
Cim i Creu del Bartolo.
La Creu del Bartolo, és un monument aixecat a 690 metres sobre el nivell de la mar prop del cim del Bartolo. Se celebra una festa l'últim diumenge d'octubre, rememorant la primera Creu del Bartolo construïda l'any 1902. Aquesta creu va ser dinamitada el 17 d'agost de 1936, al cap de pocs dies d'iniciar la Guerra Civil. Les seves restes encara poden veure's al costat de les antenes de telecomunicacions i l'ermita de Sant Miquel Arcàngel.
En 1940 va haver-hi un projecte de construir una nova creu en l'emplaçament antic, que per diversos motius no es va dur a terme. No va ser fins al 13 de maig de 1984, que es van congregar en el cim prop de 400 persones, per a la col·locació de la primera pedra de la nova creu. L'actual creu pesa al voltant de 90 tones i mesura 24 metres, va ser inaugurada el 12 de maig de 1985.
Antiga creu del Bartolo al costat de l'ermita de Sant Miquel.
===============
Antic convent, avui dia abandonat.
El Convent Carmelita o Monestir dels Pares Carmelites del Desert de les Palmes, està situat en el terme municipal de Benicàssim. Va ser fundat l'any 1693, i la seva construcció es va desenvolupar entre 1697 i 1733, disposant d'un espai conventual a més d'ermites disperses. A causa de la inestabilitat del terreny, l'any 1783 es va començar la construcció d'un nou monestir en un lloc pròxim, quedant abandonat el primitiu.
L'ermita Sant Miquel Arcàngel es troba en el cim del Pic Bartolo. És una ermita petita consolidada sobre la roca del cim, construïda l'any 1752 per iniciativa del pare Vicente de la Concepció. En ella es guardaven les medalles beneïdes pel Papa Benet XVI, i es produïa la benedicció de termes pel prior després d'oficiar-se missa en la festa del sant. De les ermites que hi ha en la zona, és l'única amb vocació de santuari i no per a servir d'habitatge.
===============
La Porteria Alta es trobava en molt males condicions, però gràcies a les ajudes de la Diputació es va rehabilitar fa pocs anys, igual que les dues ermites que la flanquegen: l'ermita del Carme i la de Sant Joan. Aquest edifici donava accés al recinte reservat per al retir espiritual dels monjos, formant part d'un sistema de muralles perimetrals que asseguraven l'aïllament i tranquil·litat a la muntanya sagrada.
================
 

CASTELL DE ROCAFORT - CASTELL DE ROSANES.

Descripció de la ruta; sortida diversa que té com a punt interessant la visita als antics castells de Rosanes i Rocafort, aquest últim amb el monestir de Sant Genís de Rocafort. Entremig trobem les ruïnes d'unes antigues mines de plom, una font, una cova i les curioses roques del Mateuet. La ruta no és gaire llarga, una mica més de 8 quilòmetres, i un desnivell que s'apropa als 400 metres. Si us agraden els castells, teniu l'opció buscant l'informació adequada d'arribar a una tercera edificació el Castell de Sant Jaume, llavors el recorregut s'allarga uns sis quilòmetres.

Punt de sortida; des de la vila de Martorell comarca del Baix Llobregat. Aparcament sota el pont de l'autopista AP-7, a tocar la carretera C-243 b direcció a Gelida.

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/ume1963-martorell-monestir-de-sant-genis-de-rocafort-castell-de-rocafort-mines-de-plom-castell-de-r-16989014

Pujada al castell de Rocafort, i l'església romànica del monestir de Sant Genís.
El castell de Rocafort, pertanyia a una línia de fortaleses i torres paral·leles al riu Anoia per defensar-se de les incursions sarraïnes. La seva antiguitat es remunta a l'any 1042, essent els propietaris els senyors de Castellví de Rosanes. Actualment, presenta escasses restes que semblen de mitjan segle XII, es poden observar trossos de les muralles i una torre rodona, situades al costat de les parets del monestir de Sant Genís de Rocafort. Per si no en tenia prou el castell, fou volat durant la guerra de Successió, on només fou respectada l'església.
Del lloc on estava situat el castell de Rocafort, avui dia l'edificació més visible i de més entitat és l'església romànica del monestir de Sant Genís de Rocafort, datada de finals del segle XII o principis del XIII.
La vila de Martorell, des de Sant Genís de Rocafort.
===============
===============
===============
===============
===============
Vistes a Sant Genís de Rocafort.
Mines de plom.
Al vessant sud de la Serra de l'Ataix i en el terme de Castellví de Rosanes, es troben les restes d'una explotació minera de plom. Una activitat, que ja havia estat explotada en temps dels ibers i dels romans. L'any 1893 es va constituir la "Compañia Minera Martorellense" també coneguda com a "Sociedad Minera Martorellense", la qual va fer construir tots els edificis abandonats que avui dia hi han repartits per la zona. L'any 1962, unes importants riuades van produir greus desperfectes. El mal estat de les instal·lacions, i les escasses perspectives pel que feia al mineral van portar al tancament definitiu l'any 1966.
Xemeneia d'extracció de gasos.
===============
===============
Pujada al castell de Rosanes.
Vistes del turó on hi ha les restes del castell de Rosanes.
===============
===============
===============
Les Roques d'en Mateuet.
===============