CASTELL D'OLÈRDOLA.

Descripció de la ruta; ruta que ens portarà per dins del Parc Comarcal d'Olèrdola, on trobarem diversos punts de gran interès; el Castell d'Olèrdola, l'església de Sant Miquel, l'ermita de Santa Llúcia, la Necròpolis del Pla dels Albats, la capella de Santa Maria dels Albats, les importants masies de can Castellví i can Ximet, un parell d'abrics, que prenen el nom de les masies per la seva proximitat, i on es troben importants jaciments arqueològics. Una cova, fonts, forns de calç, a més d'un curt tram d'aventura equipat amb cadenes i alguna grapa. En total una excursió molt entretinguda d'aproximadament 13 quilòmetres, i uns 300 metres de desnivell.

Punt de sortida; des de Sant Miquel d'Olèrdola. El nom del municipi prové de l'antiga ciutat d'Olèrdola, capital històrica del Penedès que hi havia al turó de Sant Miquel d'Olèrdola. Entre tots els municipis del Penedès, Olèrdola és dels que té més importància històrica i un valor arqueològic més consolidat. Des de la prehistòria i, posteriorment, ibers, romans i cristians, han anat ocupant la plataforma rocosa del turó de Sant Miquel, i el seu entorn més proper, tot aprofitant l'estratègica situació de l'indret pel control de la plana penedesenca, i la defensa natural que ofereixen els penya-segats.

Castell d'Olèrdola. 
El conjunt històric d'Olèrdola és dalt del turó de Sant Miquel en un contrafort del massís del Garraf, al sud del terme municipal.
Les troballes arqueològiques més antigues corresponen a l'inici de l'edat del bronze (2000-1800 aC). Cap a la fi del segle II aC, els romans hi establiren un campament militar per controlar la via Hercúlia (més tard Via Augusta), que travessa la comarca. Aixecaren una impressionant muralla pel davant de l'anterior, amb torres de planta quadrangular. Cap al 929, el Senyor Sunyer I hi edificà un castell i una església dedicada a Sant Miquel, d'estil preromànic. Posteriorment, es bastí el temple romànic, a la fi del segle X (any 992). El 1963 la Diputació de Barcelona n'adquirí la propietat i l'any 1971 s'inaugurà dins del recinte del castell el Museu Monogràfic d'Olèrdola. L'any 1995 va ser traspassat a la Generalitat de Catalunya, i és, des de llavors, una de les seus del Museu d'Arqueologia de Catalunya. L'any 1999 s'inaugurà el nou centre d'interpretació, en substitució de l'antic museu.

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/conjunt-monumental-dolerdola-balmes-de-can-castellvi-i-can-ximet-coves-de-segarulls-32680099

Necròpolis del Pla dels Albats.
 Actualment, es coneixen prop d'un centenar de tombes antropomorfes o olerdolanes del mateix tipus que es troben a l'interior del recinte. Les sepultures estan excavades a la roca i moltes d'elles pertanyen a infants: són els albats (nadons morts abans de rebre els Sagraments o tenir ús de raó), nom que ha donat origen al topònim de l'indret.
Santa Maria dels Albats o Santa Maria del Pla dels Albats.
Can Castellví i l'ermita de Santa Llúcia.
Can Ximet.
Abric de can Ximet, amb Montserrat de fons.
Abric de can Ximet.
Forns de calç de can Castellví.
Ermita de Santa Llúcia de can Castellví.
Pas equipat per baixar als abrics.
===============
===============
===============
===============
Abric de can Castellví.
L'abric de Can Castellví, és un abric rocós amb representació de pintura rupestre protegit com Patrimoni de la Humanitat en el conjunt de l'Art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica. Està situat prop de Can ,Castellví, al mig d'una cinglera localitzada al principi del barranc del Fondo de la Seguera, dins del Parc d'Olèrdola. 
L'abric de Can Ximet, o Balmes de Can Ximet, és un jaciment arqueològic en un abric rocós situat entre Can Ximet i Can Castellví, en una cinglera del barranc del Fondo de la Seguera, dins del Parc d'Olèrdola. Hi ha unes estructures medievals i pintures rupestres protegides com a Patrimoni de la Humanitat. L'abric té uns 20 metres de longitud, 10 metres de fondària i una altura mitjana de 10 metres. Al seu interior s'observen una sèrie d'estructures excavades a la roca: escales, forats per a bigues i dos grups de sitges considerades d'època medieval.
===============
===============
===============
Cova dels Segarulls.
La Muntanyeta.
 

L'ENCLUSA (TARADELL).

Descripció de la ruta; l'Enclusa és una muntanya de 867 metres, inclòs en el llistat dels 100 cims de la FEEC. És un dels miradors més privilegiats del terme de Taradell, amb unes vistes magnífiques sobre la Plana de Vic, el massís del Montseny, les Guilleríes i els Pirineus. L'itinerari és de bon fer, proper als 9 quilòmetres i amb un desnivell aproximat d'uns 350 metres. Altres punts interessants del recorregut son; el Castell de Taradell a la part final de l'excursió. L'ermita de Sant Quirze de Subiradells i la Font del Ravató a l'inici, i  les Cuines d'en Roca Rocaguinarda a tocar l'Enclusa.

Punt de sortida; des del poble de Taradell, vila i municipi de la comarca d'Osona, situat al sector de llevant de la Plana de Vic i a la falda del Montseny.

Sant Quirze de Subiradells, és una petita capella situada a un extrem de la urbanització de la Miranda de la Plana o la Roca, envoltada d'arbres i al costat d'una gran plaça. És un edifici romànic molt senzill format per una nau, amb absis semicircular, el portal i un campanar d'espadanya. És documentada des del 989, fou refeta entorn del 1095 i restaurada el 1967. Sempre ha estat dedicada a Sant Quirze i Santa Julita, i la presideix una valuosa imatge d'alabastre dels màrtirs Santa Julita i del seu fill Quirze, obra de l'escultor taradellenc Josep Ricart, feta l'any 1960.

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/castell-de-taradell-per-lenclusa-9187519

Les Cuines d'en Roca Guinarda estan situades al mig de l'espadat que delimita les Sitges, i el bosc de Mansa. Són coves i balmes, situades en una magnífica plataforma que forma com una balconada protegida, i de difícil accés. Aquest indret va servir d'amagatall al bandoler Perot Rocaguinarda, entre els anys 1606 i 1610.
En Rocaguinarda era nat a Oristà el 1582. Vers el 1602 es tirà al bandolerisme i reuní una gran quadrilla, contra la qual es creà el 1605 una Santa Unió a Vic per a perseguir-lo, en la qual ingressà el taradellenc Joan Reig, que dirigia un grup de cent homes. Rocaguinarda es posà a les ordres de Carles de Vilademany, senyor del terme i castell de Taradell, que era el cap del partit dels nyerros de Vic, oposat al partit dels cadells o gent més acostada a les autoritats que manaven Espanya. En Perot Rocaguinarda va morir a Itàlia poc després del 1635, com a capità dels Terços Espanyols per un indult que el rei li concedí el 1611.
==============
El Turó de l'Enclusa, es caracteritza per ser un altiplà encinglerat per tots cantons. El seu nom es deu a la peculiar morfologia, que mirada de lluny recorda una enclusa, eina que fan servir els ferrers per picar el metall. En el punt on es troba el vèrtex geodèsic, hi havia hagut una torre de vigilància que tenia com a funció avisar al Castell de Taradell de possibles perills, però de la qual actualment no en queda cap rastre.
==============
El Castell de Taradell, conegut popularment per Castell de can Boix, nom de la casa de pagès més propera a l'antiga fortificació, era un castell medieval termenat, cosa que vol dir que protegia un gran terme. No era un castell de residència de senyors feudals, sinó un castell roquer que representava la unitat del domini del terme. És documentat de l'any 893 i pertanyia inicialment a uns cavallers, els Taradell, que van donar nom al castell, i del qual ha derivat la denominació de la població. Ara es troba en estat ruïnós, però les ruïnes han estat consolidades i manté una estructura arquitectònica força ben conservada. Té una situació excepcional amb grans vistes a tot el seu redós, i un entorn de balmes i sectors de gran bellesa.
==============
==============
==============
==============