PLATJA D’ARO – CAMÍ DE RONDA.


Descripció de la ruta; excursió tranquil·la i planera que va de Platja d'Aro a la Platja de Sant Pol (Sant Feliu de Guíxols), tot passant per s'Agaró. Un tram va pel Camí de Ronda i l'altre per la zona urbanitzada, podem triar si anar de primer vora mar, o per l'interior. Una mica més de 10 quilòmetres i molt poc desnivell.

Platja d'Aro, antigament Platja d'Àreu, és una entitat de població del municipi baix-empordanès de Castell i Platja d'Aro. Actualment Platja d'Aro és el nucli de població principal del municipi i hi ha la casa de la vila. Geogràficament està situat en el cor de la Costa Brava, i compta amb més de dos quilòmetres de platja i d'un conjunt de petites cales que complementen el seu paisatge.

-----------
-----------
-----------
-----------
-----------
-----------
-----------
-----------
-----------
-----------
-----------
-----------
-----------
-----------
-----------
-----------
-----------
-----------
-----------

PUIG AGUILERA (625 metres).

Descripció de la ruta; Amb el desig de tornar a fer un cim del llistat dels 100 Cims sense haver de fer un desplaçament llarg amb cotxe, i tampoc complicar-se gaire amb una ruta més llarga del comte, triem el Puig Aguilera com l'objectiu més adient. Aquest cim té com a qualificatiu ser l'atalaia natural de la Conca d'Òdena, des d'on  podrem contemplar una extensa panoràmica de la comarca de l'Anoia. Ruta curta d'uns 7 quilòmetres, amb un desnivell proper als 300 metres.

Aproximació en cotxe; com ja hem dit anteriorment, avui tenim una aproximació senzilla. Des de la Catalunya Central prendrem l'eix Transversal (C-25), per desviar-nos poc després de passar Sant Joan de Vilatorrada per la sortida 130, i enllaçar amb la C-37. Deixem aquesta via a l'altura de Maians per continuar per la C-37z, que ens aproparà directament al poble d'Òdena, tot seguit ens arribarem al Raval d’Aguilera on iniciarem l’excursió. En total i tenim 26 minuts, i una mica més de 28 quilòmetres.
Iniciem el recorregut des del Raval d'Aguilera, a tocar la Font Puig Aguilera.
De sortida caminarem per pistes amples de bon fer, vorejant camps d'oliveres i vinyes, i sempre tenint davant nostre la imatge del nostre objectiu, el cim de Puig Aguilera.
Vistes del cim del Puig Aiguilera.
La pista fa un gir sobtat i s'encara directament al cim, a partir d'aquí anirem assolint quasi tot el desnivell positiu de l'excursió.
Ens apropem a la C-37, la carretera que ens ha portat asta aquí. A la nostra dreta tindrem una bona panoràmica del massís de Montserrat, des d'una perspectiva poc habitual.
La major part de la pujada transcorre per sender força pedregós i en alguns punts aixaragallat que ens farà guanyar alçada en pocs metres.
Tot pujant arribem al mur rocós que forma la part alta d'aquest turó.
Una vegada superat l'últim tram de pujada arribem a un replà on gaudirem d'un bon mirador de tota la Conca d'Òdena. Aprofitarem aquí per fer les fotos de rigor, ja que el veritable cim solament té l'al·licient de ser el punt més alt, ja que les vistes són nul·les, a causa de la vegetació arbòria.
Ara el camí segueix la part alta del cim pel mig del bosc fins assolir el punt més alt. Aquí i trobem un vèrtex geodèsic (referència 277115001). El nom de Puig Aguilera, prové del llatí aquilaria, que significa "lloc on nien les àguiles", la qual cosa ens fa pensar que des de molt antic aquest lloc ja servia de talaia per albirar una àmplia part de territori.
Uns metres endavant, trobem un rep-la amb taula i bancs on aprofitem per esmorzar.
Al costat mateix observem una curiosa edificació en ruïnes que diuen és l'antic l'observatori antiaeri del Puig Aguilera, construït a principis de la Guerra Civil amb el propòsit de controlar tant el trànsit aeri, com el de la carretera Madrid-Barcelona.
Iniciem el camí de tornada pel mig d'un frondós bosc de pi blanc, en algun punt ens podem apropar a l'espadat i observar tota la plana de la Conca d'Òdena. Una mica més endavant trobem un altre bon mirador, aquest equipat amb una taula informativa on ens permetrà identificar els punts més importants de la vall.
----------
----------
Ben aviat arribem a una cruïlla de camins amb un rètol indicatiu.
Continuarem de baixada per dins del bosc on el sender fa una àmplia llaçada fins arribar a una pista ampla. Passem vora la casa de Can Ventaiols i continuem baixant vora el torrent del Raval fins arribar a una cruïlla davant mateix de la casa de Cal Gaies. Passem el Pont de Ventaiols i en breus minuts retornarem al Raval de can Aguilera, punt final de l'excursió.
Gràcies a la proximitat amb el poble d'Òdena, aprofitem el final del matí per visitar el castell d'Òdena un edifici declarat bé cultural d'interès nacional, del qual es té la primera notícia documentada l'any 957.
És situat en un turó guixós que domina la població.
Òdena des del seu castell, amb el Puig Aguilera al fons.
----------
Actualment solament s'observa una gran torre poligonal, ja que la resta de ruïnes ha desaparegut.

BTT LA SÉQUIA DE MANRESA.

Descripció de la ruta; en aquesta sortida no ens caldrà fer aproximació en cotxe, doncs sortirem des de la mateixa capital del Bages. Si arribem amb cotxe a Manresa, ens aproparem al Parc de l'Agulla. La Séquia de Manresa, és un canal de regadiu cabdal en la història de la ciutat. La Séquia té un recorregut de 26 km i 10 m de desnivell. La captació d'aigües es fa sota el balç del Castell de Balsareny mitjançant la resclosa anomenada "Resclosa dels Manresans", i travessa els municipis de Balsareny, Sallent, Santpedor, Sant Fruitós de Bages i arriba al Parc de l'Agulla de Manresa. En el seu itinerari se serveix de 34 ponts de pedra i 70 pontarrons, entre els quals cal destacar el pont de Santa Maria i el de Conangle, que separa el terme de Sallent del de Balsareny. Nosaltres farem un recorregut circular, en sentit contrari al curs de l'aigua, d'anada seguirem la Séquia fins al km 0, situat a Balsareny i de tornada o farem seguin en un principi el curs del riu Llobregat, per retornar al Parc de l'Agulla creuant algunes zones de polígons industrials.

Com a homenatge a les persones que van construir la Séquia, Jove Cambra de Manresa va iniciar l'organització l'any 1985 de la cursa no competitiva de la Transéquia ,i que des d'aleshores es pot fer a peu o amb bicicleta. Aquesta activitat es realitza cada any durant les Festes de la Llum, el dia 21 de febrer.

En un resum històric direm que l'any 1336 Manresa patí una gran sequera que deixà els manresans a la misèria, fins i tot alguns van haver d'emigrar a altres contrades. Per tal d'aportar una solució aquest mal son, es projecta amb una extraordinària visió de futur la construcció d'un canal d'aigua que porti les aigües del Llobregat al centre de Manresa. La Séquia inicià la seva construcció l'any 1339 i fou acabada l'any 1383. En fou autoritzada la construcció pel rei Pere III.
Iniciem el recorregut des del Parc de l'Agulla, el parc més gran del Bages i el lloc d'esbarjo per excel·lència a la ciutat de Manresa. L'any 1962, la Junta d'Aigües de Manresa va veure la necessitat de construir un llac artificial per garantir el proveïment d'aigua a la ciutat en cas d'avaria de la Séquia. Les obres van començar el 1966 amb la construcció d'una presa. El llac no es va omplir fins al novembre de 1974 i permet emmagatzemar 200.000 m³ d'aigua en una superfície de 64.000 m², i una fondària màxima de 4 metres.
Ja preparats per sortir, d'un bon inici prendrem el Camí de la Séquia el qual es pot recórrer de punta a punta per un sender que van obrir els sequiaires per fer-ne el manteniment. El recorregut està equipat amb senyals informatives de quilometratge, i recorregut. El sender sempre va arran del canal, no té pèrdua, tot i que la séquia s'amaga en alguns trams concrets. Quan arriba a Sallent topa amb les vies del tren, i les travessa per sota.
Des del costat del restaurant creuem una rotonda, i ja trobem el canal d'aigua. Normalment la zona més propera a Manresa és molt transitada, anirem amb compte, doncs el camí es força estret. A prop del primer quilòmetre trobem una zona de vinyes al voltant de l'ermita i mas de Sant Iscle, un edifici medieval que és un dels nuclis de poblament més antics del Pla de Bages. S'hi pot visitar l'església preromànica i romànica. Actualment acull un celler productor de vins i caves, sota la denominació d'origen "Pla de Bages". A tocar la casa a la banda contrària del camí, hi ha una zona de pícnic amb taules de fusta.
Arribem a una pista ampla i polsosa (atenció amb aquest tram. Avui dia podem haver de modificar uns metres el recorregut per unes obres que s'estan realitzant). Si no podem seguir la Séquia, continuarem mig quilòmetre per la pista ampla, fins torna-la a retrobar.
Passem a prop del mas de ca l'Hortolà, i arribem a les primeres naus del polígon industrial Santa Anna II. Per davant de la casa de cal Riereta girem a l'esquerra, al costat contrari ens queda el Riu d'Or i la Font de la Riereta. El caminet paral·lel al canal d'aigua ens acosta al poble de Santpedor, i la carretera principal que dóna entrada al nucli urbà. Per travessar el riu, la Séquia passa per l'Aqüeducte del Riu d'Or.
Continuem pel costat contrari del riu, on d'entrada trobem la Casa del Sequiaire. Aquests tipus d'edificis eren les residències dels encarregats del manteniment de la Séquia, tenim aquesta aquí a Santpedor i dues més, una al Parc de l'Agulla, i un altre a Sallent.
A continuació trobem la Depuradora de Santpedor, a partir d'aquí fins a la Depuradora de Sant Fruitós, i tenim un tram força llarg de camps de cultiu, i hortes que aprofiten la proximitat de l'aigua pel seu regadiu.
Passada la depuradora travessem la carretera BV-4511, i entrem en el Polígon Industrial Pla de Santa Anna, passem un tram de naus industrial on trobem el Pont de les Bonegues. Una vegada sortim del polígon entrem en una de camps de cultiu, fins a creuar una pista ampla, entre veïnat de Sant Ponç on podem veure l'ermita romànica de Sant Ponç, datada del segle XII, i el mas de la Sala de Sant Ponç, una casa pairal fundada el segle XIII i avui dia reconvertida en restaurant.
Runam Sali del Cogulló.
Deixem enrere els camps per entrar en el frondós Bosc de la Sala. Abans de creuar el torrent de la Sala, trobem l'Amfiteatre de la Sala, un espai adaptat com a zona d'aprenentatge mediambiental, creat per l'arquitecte portuguès Álvaro Siza. Uns metres després creuem l'Aqüeducte del Torrent de la Sala.
Continuem per dins del bosc fins arribar a un punt on el canal creua una pista ampla, aquí podem veure el Roure Gros de la Séquia, un arbre catalogat com a Arbre d'Interès Local, per l'Ajuntament de Sallent.
Per davant nostre tenim el runam Sali del Cogulló, l'abocador més gran de residus de Catalunya. Una gran muntanya de sal, que es pot veure des de molts quilòmetres de distància. A la nostra esquerra i al bell mig dels camps de cultiu del Pla de Martorell, destaca la petita ermita de Santa Magdalena de Bell-lloc, construïda l'any 1576.
Passem pel costat del mas Tarradellas, i arribem al mas de les Coves. Aquí el canal desapareix per tal de superar uns metres de desnivell, i s'endinsa 321 metres per l'interior de la Mina del mas de les Coves.
Passem l'Aqüeducte del mas de les Coves i després la masia de cal Peixater. La Séquia, en apropar-se a la línia de ferrocarril Manresa-Sallent desapareix per un traçat soterrat. El camí continua paral·lel a la via del tren i el runam de la Botjosa, fins a un punt on haurem de creuar la via per continuar pel costat contrari.
Seguim un tram en línia recta, a l'esquerra ens queda l'Aqüeducte del Vilar. Desde aquest aqüeducte fins al pròxim anomenat dels Enamorats, trobem el tram de Séquia que ha estat més modificat, degut a la via del ferrocarril i als nous trams de carreteres, la major part del canal resta soterrat.
A la dreta podem veure el poble de Sallent, fins arribar a l'Aqüeducte del Mal Pas.
Passem vora el mas de la Torre d'en Roca, i creuem per l'Aqüeducte de Conangle, de grans dimensions fa 103 metres de llarg, 13 d'alçada i consta de 7 arcs, fou construït l'any 1340.
A l'esquerra ens queda el veïnat de colònia minera de Vilafruns, passem per l'Aqüeducte de la Vinya d'en Martí, ja en l'entrada del poble de Balsareny. Creuem per sota l'autovia i entrem al poble seguint per la dreta el carrer més proper al riu Llobregat.
Passem el Pont de Santa Maria i sortim del poble, per davant nostre enlairat veiem el Castell de Balsareny.
En el moment que el camí i el riu fan una girada sobtada a la dreta, encarem els últims metres de recorregut de la Séquia, fins arribar a la Resclosa dels Manresans (Km 0). Nosaltres portem 25,5 quilòmetres i estem a la meitat del recorregut, tot i que la tornada és més directa, i farem uns cinc quilòmetres menys.
La tornada és molt monòtona, ja que la major part del recorregut és per terra enquitranat. De primer desfem el camí fins a Balsareny, on prenem la carretera C-16z fins a Sallent. Passem per un tram del poble proper al riu, fins al Polígon Industrial l'Illa. Creuem per sota l'autovia a l'altura de la Botjosa, i anem a trobar la carretera lateral que va paral·lela a la mateixa autovia (C-16). Passem una gasolinera i continuem per aquest vial fins arribar davant del mas de la Sala de Sant Ponç, recordem que a l'anada hem passat per darrere d'aquesta masia.
El terra pavimentat es converteix en una pista polsosa, que ens fa creuar per sota l'Eix Transversal (C-25). Travessem la carretera d'entrada a Santpedor, i entrem en el Polígon Industrial de la Serreta. En una rotonda sortim de la zona industrial i seguim en paral·lel durant uns metres la C-25, per una pista ampla on tenim ja a la vista el final del recorregut. Passem cal Cots i la Casa Murallada, i retornem al Parc de l'Agulla. Per relaxar una mica les cames podem finalitzar donant la volta al llac.