ELS ESGAVELLATS.

Descripció de la ruta; ens arribarem a Vilanova del Camí (Anoia), per fer un recorregut circular, d'una mica més de 10 quilòmetres i uns 350 metres de desnivell, que ens aproparà a la curiosa zona anomenada "Els Esgavellats". Descriure aquest lloc és parlar d'un laberint natural, que resta mig amagat entre la vegetació, i que presenta unes formes trencades o esgavellades, d'aquí el topònim. El recorregut està format per passos estrets entre roques, amb algun punt on cal pujar per una escala o ajudar-se d'una corda. El traçat és entretingut gens difícil, però cal estar atent de no perdre les marques del camí. Altres punts d'interès seran el Santuari de Collbàs, el coll de la Llentia, i a la part final de l'excursió el Parc Fluvial de Vilanova del Camí.

Punt de sortida; des del municipi de Vilanova del Camí situat a la Conca Òdena, a la comarca de l'Anoia. L'inici del recorregut el farem des de la zona esportiva, on trobarem un indicador que assenyala l'inici del sender dels Esgavellats, i a partir d'aquí hem de seguir les senyalitzacions grogues i blanques.
Els Esgavellats.

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/202-vilanova-del-cami-els-esgavellats-y-alrededores-126843207

===============
===============
===============
===============
===============
===============
===============
===============
===============
===============
===============
Coll de la Llentia.
Els nummulites (Llenties d'Estrabó) eren organismes animals unicel·lulars que vivien en els mars del Paleocè i l'Eocè, fa entre 66 i 40 milions d'anys. Les seves petxines es troben sovint com a fòssils i poden aconseguir 6 centímetres de diàmetre. Van poblar els sediments de l'antic Mar de Tetis, dipositant-se en roques sedimentàries calcàries entorn de l'actual Mediterrani, des de Girona fins a Egipte. El nom nummulites és un diminutiu de la paraula llatina "nummulus" (moneda), però per aquesta zona se'ls anomena popularment com "llenties", per la seva semblança amb aquesta planta lleguminosa.
El Santuari de Collbàs o de la Mare de Déu de Collbàs, és una ermita refeta l'any 1793 d'estil historicista, tot i que l'edifici està documentat des de 1205 en estil romànic. L'ermita està situada dalt d'un turó de la Serra de Collbàs, i depèn de la parròquia de Carme. A l'interior s'hi venera la Mare de Déu de Collbàs. La imatge original va desaparèixer durant la Guerra Civil, més tard va ser substituïda per una nova talla.
Font del Santuari de Collbàs.
Can Bernades de la Vall de l'Escut, és una de les masies més antigues del municipi. A prop es van trobar restes d'un jaciment arqueològic, que durant la Guerra Civil va servir d'amagatall. El torrent s'escola per la part de darrere de la casa on podem trobar la font de Can Bernades i els antics safaretjos.
El Parc Fluvial de Vilanova del Camí, és un tram del riu Anoia que ha estat condicionat artificialment, per tal d'afavorir la creació d'un ecosistema de riu on s'instal·lin estacionalment animals salvatges, que tenen aquest tipus d'ecosistema com a hàbitat natural.

 

BTT- PUIG VICENÇ (468 metres).

Descripció de la ruta; excursió amb BTT que ens portarà fins a la muntanya del Puig Vicenç, situada dins de la comarca del Baix Llobregat, i sent el punt més alt de Torrelles de Llobregat i de la Serra de Can Güell. Aquest cim de 468 metres d'altitud, té com al·licient la possibilitat de tenir un cim més del llistat dels 100 cims de la FEEC. Altres punts d'interès que trobarem durant el recorregut son; el castell de Cervelló, l'església de Santa Maria de Cervelló, el mas Pitarra, i ja en el punt final del recorregut, ens podem apropar a la boca de l'avenc de Can Sadurní. Tot el recorregut està dins l'espai de Les Muntanyes del Baix, un projecte en el qual 16 municipis del Baix Llobregat i el Consell Comarcal, es coordinen i comparteixen estratègia i accions per la gestió de l'espai agroforestal d'aquest territori.

Punt de sortida; des del municipi de Begues que comte amb el terme municipal més gran del Baix Llobregat. El poble està situat a 400 m d'altitud i amb bona part del seu territori dins el parc natural del Garraf.

==============
Puig Vicenç.
Últims metres de pujada al Puig Vicenç.
==============
Vistes des del cim.
Baixant del cim.
El projecte de les Muntanyes del Baix ha de contribuir a dinamitzar la gestió forestal, agrícola i ramadera, per tal que l'espai esdevingui menys fràgil enfront de riscos com els incendis forestals, que de fet, constitueix l'amenaça més gran a les Muntanyes del Baix, a més de potenciar l'important patrimoni material i immaterial de què gaudeix aquest entorn natural.
Capella del Castell de Cervelló. L'edifici forma part del conjunt del castell de Cervelló. És una obra de finals del segle XII, principis del segle XIII.
==============
El castell de Cervelló alçat dalt d'un esperó, va ser un baluard defensiu de l'antic camí de l'Ordal. L'any 1714 en Felip V manar enderrocar-lo. Avui dia en resten alguns murs, i les ruïnes d'algunes edificacions, entre les quals les restes de l'antiga capella del castell. Està documentat des de l'any 904, tot i que les restes que ens han pervingut poden ser dels segles X o XI.
Sota les ruïnes del castell de Cervelló s'aixeca l'església de Santa Maria de Cervelló, que anteriorment estava dedicada a Sant Esteve i Santa Creu. Un edifici primitiu anterior a l'actual, s'esmenta el 904 en la donació d'aquestes terres efectuada pel comte Guifré Borrell, resident al castell, a l'abat de Sant Cugat especificant que havia de tenir cura de l'església, tot i que el senyor de Cervelló va conservar una part dels drets que tenia sobre el temple.
==============
==============
El Mas Pitarra és un edifici, del segle XVI o anterior, amb construccions d'èpoques diferents situat al mig dels camins que menen a Can Sala de Baix i al mas de Can Pi. Fins a mitjan segle XIX, el mas Pitarra era l'antiga rectoria de la parròquia de Sant Esteve de Cervelló en el temple romànic del segle XI. La parròquia va ser traslladada al centre urbà el 1879 i el temple va ser dedicat, i anomenat, de Santa Maria de Cervelló.
En ser acabada la nova rectoria al poble, adquirí la casa l'escriptor Frederic Soler Hubert, "Serafí Pitarra", l'any 1880, que la conservà i amplià donant-li la configuració que té fins avui. En el últims anys l'edifici s'ha anat degradant, el seu estat és lamentable i ruïnós.
Frederic Soler i Hubert (Barcelona, 9 d'octubre de 1839 - Barcelona, 4 de juliol de 1895), fou un dramaturg, poeta i empresari teatral. És també conegut pel pseudònim de Serafí Pitarra, tot i que també va emprar altres sobrenoms.
Avenc de can Sadurní. Cavitat de 84 metres de desnivell al municipi de Begues.
 

VÍA FERRADA SERGI (ROIES DE PINYANA).

Descripció de la ruta; ens apropem a terres aragoneses a la zona de les Roies de Pinyana, on trobarem diverses vies ferrades de diferent dificultat. Després d'un any sense fer aquest tipus d'activitat ens decidim per la via Sergi (K2-K3), que és la més assequible.

Punt de sortida; passat el poble d'Alfarràs, i una mica abans de la cruïlla de Castellonroi trobarem una gran canonada que creua per sobre la carretera, abans de passar-la girem a la dreta en direcció a l'embassament de Santa Anna. Tot seguit prenem la primera desviació a l'esquerra fins arribar a la Font de Santa Anna, on trobem un ampli aparcament i una zona de pícnic.
L'aproximació a la ferrada des de la font de Santa Anna, és una passejada ascendent. En un primer moment deixarem un trencall a la dreta que va a la ferrada Roies de Pinyana, una mica més amunt trobarem una segona desviació que ens portarà a la via Sergi. El retorn des del final de la via es fa per la cresta, tot seguit baixarem a trobar el camí principal.
Les Roies de Pinyana és una cresta rocallosa al nord del Montpedró (736 metres), el cim més conegut d'aquesta zona. Pel que fa a les vies ferrades el lloc compte amb diferents variants a més de la que nosaltres hem triat; Roies de Pinyana (K4), del Pèndul (K4), l'Avenc (K3), i una paret desplomada de K6.

La via Sergi, tot i que és la més llarga de la zona també és la més fàcil. El nivell de dificultat està en K2, però puja al nivell K3 en un pas tècnic on s'ha de canviar de paret mitjançant un curt pèndol. La major part del recorregut és en flanqueig, on trobarem unes bones instal·lacions, i una roca força adherent. A partir del mencionat pèndol, la via puja els últims metres en vertical amb alguns desploms no gaire difícils. En el cas que no vulguem fer aquest últim tram, la via comte amb un escapament pujant per una canaleta equipada amb cable de vida. Al final del recorregut podem optar per baixar per un tram equipat on trobarem el camí de tornada, o passar el pont tibetà (18 metres), de la via Roies de Pinyana i enllaçar amb la via de l'Avenc que ens retornaria a l'entrada del pont.
==============

https://es.wikiloc.com/rutas-via-ferrata/via-sergi-ferrata-k2-castillonroy-huesca-by-rocjumper-30846401

==============
==============
Una curta barra de ferro ens ajudarà a passar un parell de metres més penjats.
==============
==============
Pas tècnic on s'ha de canviar de paret mitjançant un curt pèndol.
Al fons veiem el cim del Montpedró.
Pont tibetà de 18 metres del tram ferrat de les Roies de Pinyana. Si no volem fer el tram de l'Avenc, no és necessari creuar-lo.
Embassament de Santa Anna des de la part alta del crestall.
==============
Baixem un tram equipat per anar a trobar el camí de tornada.
Vista des del camí del tram final de la via amb el pèndol.
Zona de pícnic de la font de Santa Anna.