ELS CLOTERONS (2.179 METRES).

Descripció de la ruta; no gaires quilòmetres, una mica més de 8, dels quals els primers quatre i mig son de pujada, amb un desnivell moderat d'uns 500 metres, ens portaran fins els Cloterons una muntanya de 2.179 metres que es troba entre els municipis de Josa i Tuixén, a la comarca de l'Alt Urgell i de Gósol, a la comarca catalana del Berguedà, punt més alt dels Cingles de les Costasses.
Un cim poc freqüentat, eclipsat per les muntanyes que l'envoltant (Pedraforca, serra del Cadí).

Punt de sortida; després de passar els pobles de Saldes i Gósol arribarem al coll de Josa, situat entre els quilòmetres 11 i 12 de la carretera de Gósol a Josa de Cadí. Al coll trobem un plafó explicatiu, i un espai amb taules, amb un aparcament força reduït.

https://es.wikiloc.com/rutas-raquetas/coll-de-josa-font-ginebreda-collada-ginebreda-o-millet-font-del-tudo-collada-de-les-tores-prat-rodo-46176923

================
================
Vistes al Pedraforca.
================
================
================
================
Gósol.
================
Coll de les Tores, a la tornada dels Cloterons pugem al Costafreda una muntanya de 2.048 metres que es troba al municipi de Gósol, a la comarca del Berguedà.
El Comabona, des dels Cloterons.
El poblet de Josa, des de la Roca del Millet, una muntanya de 1.901 metres que es troba al municipi de Josa i Tuixén, a la comarca de l'Alt Urgell.
Els Cloterons és una muntanya de 2.179 metres.
L'Església de Santa Maria de Gósol, és l'actual església parroquial, situada a l'entrada al poble, va ser construida l'any 1892, quan la gent va abandonar el poble vell a dalt del castell.
 

SELVA D’OZA (VALL D’HECHO).

Descripció de la ruta; per fer aquesta curta caminada ens haurem de situar en la vall d'Hecho, un municipi aragonès situat a la província d'Osca, i enquadrat a la comarca de la Jacetània. Al municipi hi pertanyen les localitats d'HEcho, Siresa, Embún, Urdués i Santa Lucia.
El principal atractiu del recorregut és una de les masses arbòries més importants d'Aragó, el bosc anomenat Selva d'Oza, enclavada al parc natural de Les Valls Occidentals. Es tracta d'un espai natural travessat per les aigües del riu Aragó Subordán, i envoltat de pics muntanyencs entre els quals destaquen; Peña Forca (2.390 m), Punta Agüerri (2.450 m), Castillo de Acher (2.384 m) i Bisaurín (2.668 m). La Selva d'Oza, és un lloc ideal per a l'esplai en plena naturalesa. L'espai compta amb taules de pícnic repartides per diferents àrees, un servei de bar-restaurant, i diverses zones d'aparcament. El seu principal atraient turístic és el seu gran valor paisatgístic i agresta. Un punt interessant a mitja caminada és la Corona dels Morts, un jaciment arqueològic format per un conjunt de 120 cercles de pedres que daten des del 3.000 fins al 500 aC. En aquells en els quals s'ha excavat s'ha trobat fins a 5000 peces de sílex: puntes de fletxa, raspadors, que podrien indicar-nos que aquesta zona fos un lloc d'assentament estacional. En total el recorregut presenta una curta distància d'uns 5 quilòmetres, i uns 100 metres de desnivell.

Punt de sortida; des del poble d'Hecho, una pista de muntanya d'uns 13 quilòmetres ens acostarà fins al càmping de la Selva d'Oza, tot resseguint el riu Aragó Subordán.

https://es.wikiloc.com/rutas-a-pie/selva-de-oza-valle-de-hecho-pirineo-aragones-79782074#wp-79782076

http://www.valledehecho.es/index.php

===============
Riu Aragó Subordán.
===============
===============
Castell d'Acher .
===============

http://selvaoza.es/

===============
===============
Corona dels Morts.
===============
Càmping de la Selva d'Oza.
Hecho.
 

SERRA DE PINÓS (928 METRES).

Descripció de la ruta; caminada moderada d'uns 16 quilòmetres i 500 metres de desnivell, que ens portarà fins a l'anomenat centre geogràfic de Catalunya, i al punt culminant de la serra de Pinós, un cim de 931 metres inclòs en la llista dels 100 cims de la FEEC. Com a punts interessants trobarem; el Santuari de Pinós o Mare de Déu de Pinós, l'església parroquial de Sant Vicenç de Pinós, i el poblet de Vallmanya, amb l'església parroquial de Sant Pere, i la capella romànica de Sant Miquel.
Punt de sortida; iniciarem el recorregut des de Vallmanya, un poble que administrativament és una de les cinc entitats de població del municipi de Pinós, a la comarca catalana del Solsonès. Per arribar fins aquí o farem per la carretera C-55 fins al poble de Valls Torroella, on ens desviarem per la BV-3002, i després de 15 quilòmetres arribarem a Vallmanya. 
Al centre del poble de Vallmanya, i trobem l'església parroquial de Sant Pere. El lloc és esmentat el 1021; el castell de Vallmanya ho és el 1277 com a possessió dels Pinós. L'església resta situada a la part més alta del poble, culminant el conjunt de cases. Al seu costat hi ha una notable porta d'entrada al cementiri. 
El municipi de Pinós, és un extens terme municipal amb diverses entitats de població i amb moltes masies disperses. Aquest municipi és un clar exponent de l'altiplà solsonenc: la part central del terme conforma una mena d'espina dorsal de terres altes (situades entre els 700 i 800 m d'altitud) que el recorre de nord a sud i fa de partió d'aigües entre les conques del Llobregat i del Segre. És un territori de gran riquesa natural, en ple altiplà solsonenc, però amb rieres i muntanyes que li donen una gran diversitat.

Sant Miquel de Vallmanya és una capella romànica aïllada, enfront de l'església de Sant Pere del petit nucli de Vallmanya, a l'altra banda del barranc. Aquesta església també anomenada de Cal Prat, és avui una capella particular d'aquesta casa. Aquest edifici comte amb poques notícies documentals, el qual fa pensar que es tracta d'una ermita sufragània de la parròquia de Sant Pere de Vallmanya, documentada des del segle XI.
Santa Maria de Pinós o Santuari de Pinós, és una església del municipi de Pinós. A la plaça davant l'església hi ha la Creu de Terme, i en un lateral l'Hostal del Santuari i les dependències annexes. Dins de l'església, podrem veure la talla barroca de la Mare de Déu de Pinós. El Santuari fou edificat l'any 1312 pels hospitalers, i surt esmentat en testaments del segle XIV. Al segle XVI la devoció popular va prendre tanta volada, que l'administrador mossèn Arcís Garriga sol·licita a Elisabet de Josa senyora de la baronia, ajudes per la construcció de l'hostal i la casa.

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/vallmanya-pinos-santuari-de-pinos-5818269

Punt culminant de la serra de Pinós, un cim de 931 metres inclòs en la llista dels 100 cims de la FEEC.
===============
Un dels atractius turístics més importants i simbòlics és el centre geogràfic de Catalunya, el qual es troba senyalitzat dalt d'un petit turó situat a molt poca distància del santuari de Santa Maria de Pinós.
La senyalització consisteix en un edicle que serveix de mirador, i que té a dalt una rosa dels vents tallada en un bloc de pedra. Aquesta rosa dels vents està il·lustrada amb diversos símbols de Catalunya. Va ser esculpida l'any 1993, pel paleta i picapedrer Jaume Palou d'Ardèvol. Al llarg dels temps, els càlculs sobre la ubicació exacta del Centre geogràfic de Catalunya han donat resultats diversos. Càlculs antics el situaven a Massoteres (Segarra), o bé al Cogulló de Cal Torre (Bages). Els càlculs més recents, segons l'Institut Cartogràfic de Catalunya, el situen a 4,8 quilòmetres de distància d'aquest punt avui dia senyalitzat. L'actual punt també es troba dins del terme de Pinós, i corresponen al paratge de Cuiner, a l'extrem sud de Pinós, a mig quilòmetre escàs del terme municipal de la Molsosa. És un indret envoltat de bosc, on hi ha concentrades l'ermita de Santa Llúcia de Cuiner, una masia i un parell de granges.
===============
===============
Nucli de Pinós.
Sant Vicenç de Pinós, és l'església parroquial del nucli de Pinós. L'església, rodejada per les cases del poble culmina un destacat puig que s'aixeca al sud al peu de la Serra de Pinós, i el seu santuari. L'edifici fou àmpliament modificat al segle XVIII, i això va afectar sensiblement al seu conjunt. De l'obra romànica conserva únicament la part del mur de migdia, mur en el qual fou oberta la porta del segle XVIII, i que encara conserva una elegant finestra de doble esqueixada perfectament adovellada.
===============
===============
===============
===============
===============
===============
===============
===============
===============
===============
===============