TORRENT DEL GAT MENJAT.

 
El Torrent del Gat Menjat es troba al municipi de Bigues i Riells, a la comarca del Vallès Oriental província de Barcelona, dins de la conca del riu Tenes. També se l'anomena Torrent de la Bauma de l'Onyó (nom que fa referencia a la masia de l'Onyo, situada per sobre del torrent), o Barranc de Joan Gordillo, en honor a un dels que van obrir aquest barranc (els germans Joan i Àngel Gordillo, van realitzar el primer descens, el 27 d'Agost de l'any 1996. En Joan, després del primer descens va continua visitant el barranc, mantenint en perfecte estat les seves instal·lacions i a la vegada fent de guia, a tot el qui estigues interessat en conèixer el recorregut. Fins i tot, en l'entorn de l'Agrupació Excursionista de Granollers, a la qual pertanyia el equipador, l'anomenaven com a torrent de Joan Gordillo. Las fatalitats de la vida, van comportar que en Joan moris de accident laboral el 6 de desembre de l'any 2001). Des d'aquí un record sentit  per en Joan i totes les persones del seu entorn, gracies a coses tant senzilles com l'equipament d'aquest torrent, moltes persones podem gaudir de la muntanya, coneixent nous racons tant espectaculars com el Torrent del Gat Mengat. Gracies Joan.
 
 
Aproximació; S'arriba a Sant Feliu de Codines, i es continua per  la carretera que mena al monestir de Sant Miquel del Fai, on trobem un ampli pàrquing per deixar el cotxe. Tindrem que creuar el pont medieval sobre el riu Rossinyol, deixant a la dreta l'entrada al monestir. Passat el pont cercarem les senyals (blanca-vermella), del GR-5. El sender inicialment puja fort fins situar-se per sobre del santuari, una balconada ens aportara unes magnifiques vistes d'aquesta zona. Se segueix aquest camí durant uns quinze minuts,  fins que s'arriba al torrent, que és el primer que ens trobarem. Ara tindrem que baixar per el torrent, en alguns punts molt vestit de vegetació, per arribar en cinc minuts al primer rapel, on posarem atenció, ja que aquest rapel és el més espectacular.
 
 
El torrent del Gat Menjat, s'ha format polint la roca arenisca típica de la zona, donant lloc a espectaculars saltants. Es tracta d'un torrent sec durant tot l'any, fins i tot en èpoques de pluja es difícil veure baixar molta aigua. El descens combina ràpels espectaculars, amb zones molt vestides de vegetació.
 
 
Sant Miquel del Fai.
 
 
El primer rapel de 40 metres, quasi tots volats és el més vistos, si disposem de cordes es pot enllaçar amb el següent de 21 metres. Els ràpels inter-mitjos són més curts, i vorejant grans blocs de roca. L'ultim obstacle, és un interessant rapel de 35 metres. El descens és pot realitzar en 2 hores, i resulta ideal per fer-lo durant les èpoques de més fred, ja que hi toca el sol des de primera hora del mati.
Per retornar al cotxe, o farem des del final de l'ultim rapel, tot seguint la base del cingle fins trobar el camí empedrat, que va de Riells a Sant  Miquel del Fai.
 
__________
 
__________
 
__________
 
__________
 
__________
 
__________
 
__________
 
__________
 
__________
 
__________
 
__________
 
__________
 
__________
 
__________
 
__________
 
__________
 
__________
 
__________
 
 
Descens realitzat el 19 de Febrer de l’any 2012, amb els companys; Joan Frontera, Pili Losada, Joanet Frontera, Xavier Matas, David Cabañas i Anna Olmedo.

BTT (BAGES-SUD).

El turó del Marquès. (it. núm. 1).

 
Colònia Burés (Castellbell i el Vilar). Turó del Marquès.
 
Descripció de la ruta: el traçat d’aquest recorregut dóna la volta completa al turó del Marquès, que s’alça a 340 metres  sobre el nivell del mar, per damunt de la colònia Burés (Castellbell i eVilarl ), i que destaca per la seva geomorfologia i formositat, i perquè manté una forma piramidal molt característica. Hi podem trobar  una gran varietat d’arbres  i arbusts, així com altres plantes. El vessant obac del turó del Marquès conté notables clapes de bosc caducifoli, on dominen l’auró negre i el roure cerrioide. En un d’aquests fragments de bosc, es localitza l’única població coneguda fins ara a Catalunya del freixe de flor. El freixe de flor és un arbre característic del Mediterrani oriental, que es troba també als vessants més obacs de les serres del sud del País Valencià.
 
 
 
************************
 
 
************************
 
 
Colònia Burés (Castellbell i el Vilar). Pont Vell.
 
 
Turó del Marquès.
 
 
Castell de Castellbell i masia de la Fassina.
 
Inici:  Per fer aquesta excursió prendrem la sortida des de la colònia Burés (km 0-160 metres d’altitud), tot seguint la carretera BV-1123 en direcció a Marganell. Sobre nostre ens queda l’airós castell de Castellbell, amb una llarga història, els documents més antics del qual ens acosten a l’any 979.
 
 
Cal Tirot.
 
passarem pel costat del raval del Jordi i, poc després, per  la casa de cal Tirot. seguint la carretera, trobarem diverses cruïlles de camins. primer, a la dreta, el camí que condueix al Ferran; després, a l’esquerra, la pista que porta a una pedrera, i, encara a la dreta, un camí que mena a la casa de les Canyelles.Passades aquestes cruïlles, fem una curta recta per la carretera al final de la qual trobem un camí a l’esquerra que s’enfonsa fins a la riera de Marganell (km 2,5-200 m alt.). Aquesta pista travessa la riera i comença amb una forta pujada. és un camí ample, amb el terra força bo, que va guanyant altura de mica en mica. farem un parell de corbes fins a arribar a una cruïlla que prendrem a mà esquerra, tot deixant el camí de la dreta, que mena a la casa del Plaià.
 

 
Cal Pinsà.
 
Seguirem pujant fins a arribar a un últim pujador, on haurem d’esforçar-nos de valent si no volem posar el peu a terra. Poc després, arribarem a un petit coll on hi ha la casa de cal Pinsà (km 4,5-320 m alt.).

 
 
Pont de pedra seca, sobre el torrent dels Abadals.
 
 
Senyera del Turó del Marquès.
 
Aquí davant mateix de la casa trobarem una munió de camins. Deixem el camí de la dreta, que travessa un pont de pedra seca, i continuem per l’esquerra tot iniciant un lleuger descens vorejant el torrent dels Abadals, petita torrentera que solament porta aigua en èpoques plujoses. Deixarem un camí ample a l’esquerra que ens portaria fins al mateix cim del turó del Marquès. trobarem una cruïlla a mà dreta que porta a una antiga pedrera, tot passant vora les ruïnes del Casalot. podem parar per veure un petit salt d’aigua sobre la mateixa cruïlla, on gaudirem d’una bonica vista (km 6,5-285 m alt.). Aquest camí de la dreta també es pot fer servir com a itinerari alternatiu, tot allargant un xic el recorregut, fins a tornar a enllaçar amb l’itinerari principal, una mica més avall. Continuarem la baixada fins a arribar a unes vinyes, on el camí fa una mica de replà. Vora el camí observarem les ruïnes d’un antic forn de calç i les restes d’una possible casa anomenada la Calsineta. El camí torna a baixar fins a arribar a la carretera nacional C-55, davant mateix de la gasolinera (km 8-180 m alt.).
 
 
Torrent dels Abadals, en un any molt plujós.
 
 
Els Abadals.
 
Podem creuar la carretera i cercar, a l'altre costat, un camí amb una cadena davant mateix de la casa dels Abadals (km 8,3-175 m alt.). Sense arribar a la casa, prenem un corriol pel mig d’uns camps sense cultivar, baixem uns graons i arribem a la via dels Ferrocarrils Catalans. travessem la via i fem uns 50 metres per la dreta, per seguir un camí que baixa fins a una granja. vorejant la banda dreta del Llobregat, en sentit ascendent, arribarem al Pont Vell. Aquest pont pertany  al període de transició del romànic al gòtic, i fou construït entre els anys 1455 i 1457.
 
 
La Fassina de Castellbell.
 
Podem baixar per l’esquerra fins a la riera de Marganell i passar per la casa de la Fassina, construïda l’any 1733 per ordre de Josep Amat i Junyent, segon marquès de Castellbell, amb la finalitat de fer-hi aiguardent. Des d’aquí tornarem a la colònia Burés, tot passant pel Pont Nou, i donarem per finalitzat el recorregut (km 9,2-160 m alt.).

************************
Resum: Hem fet 9,2 quilòmetres amb un desnivell acumulat de 160 metres i un temps aproximat  d’1 hora. El tant per cent sobre la BTT dependrà de l'habilitat de cadascú, amb una mica de sort podrem fer-hi un 100 %. El nivell de dificultat és del (**) en la part física i del (*) a (**) en la part tècnica. Aquest primer itinerari és de recorregut molt curt en comparació amb algunes excursions properes, però és del tot necessari per anar recorrent un entramat de pistes que després ens serviran d’enllaç amb excursions de més envergadura.
NOTA: Aquest recorreguts foren creats a l'any 2002, dins del llibre BAGES-SUD. EXCURSIONS AMB  BTT AL VOLTANT DE CASTELLBELL I EL VILAR. Alguns itineraris poden presentar algun canvi, per camins que avui dia s'han perdut, o d'altres que han millorat.
************************

CANIGÓ (2.784 mtr).

El Canigó, resta situat entre les comarques del Conflent, Rosselló i Vallespir, antigament fou considerada la muntanya més alta dels Pirineus, avui dia ja es del tot segur que no es aixi, ja que ni tant sols arriba a ser un tres mil.
L'any 1886, en Jacint Verdaguer va fer llarga estada per aquestes contrades, i es va inspirar en aquest cim per escriure el poema "Canigó", un relat èpic, que constitueix un dels punts literaris claus dins de la Renaixença catalana. El poema Canigó uneix paisatge, llegenda i llengua construint el símbol de la pàtria, i el naixement de la nació catalana. El poema expressa un passat històric llegendari comú sense fronteres, un territori forjat per gent d'una mateixa llengua, la llengua que ens uneix a banda i banda del Canigó, la llengua catalana.
Des de la sortida ja tenim una bona perspectiva del Cim del Canigó. Deixem el refugi de Cortalets a l'esquerra.

Al igual que d'altres muntanyes emblemàtiques dels Països Catalans, el Canigó és un cim molt visitat, diverses pistes de muntanya fan que l'aproximació amb cotxe, converteixi l'ascensió en una ruta fàcil i accessible. El dia que varem decidir fer aquest cim, varem optar per una ruta circular una mica més llarga i completa, per tal que la jornada fos més atractiva. És va triar com a punt de sortida el refugi de Cortalets (del Club Alpin Francais), arribar aquí amb el cotxe (turisme), després de fer 20 quilometres de pista, en unes condicions ni bones ni dolentes, des del poblet de Villerach (proper a Prades), es casi més difícil que fer el cim del Canigó. Deixarem el cotxe uns metres per sota del refugi seguint una pista ample, el refugi ens quedara a l'esquerra i de moment no i anàrem, o farem a la tornada.

Tindrem que seguir un camí senyalitzat, amb les marques vermelles i blanques del GR-10/GR-36. Passem per davant del Pla dels Estanyols, des d'aquí ja s'albira el cim del Canigó. Començarem a guanyar alçada, fins arribar a un punt on el GR es desvia a la dreta, a partir d'aquí anirem a la recerca de uns senyals de color groc, que ja no deixarem fins el cim. Fem cap a un collet molt proper al Cim Jofre (2.362 m), i per davant nostre albirem el crestall nord del Canigó. El sender deixa de ser terrós per tornar-se més pedregós, un seguit de ziga-zagues, algunes de les quals es poden estalviar fent drecera, ens porten al punt culminant del nostre objectiu d'avui, el cim del Canigó  (2.784 m). Com es habitual, la pica resta saturada d'excursionistes que arriben  a ella per totes les vessants possibles. La tornada la farem per la part oposada a la que hem arribat al cim, per la popular Canal de la Xemeneia, sense deixar de seguir els senyals grocs. Tot i que la perspectiva de la canal vista des de lluny pot semblar complicada, és un traçat accessible si el terreny esta sec. A l'inici, on el canaló és més estret i trobem els passos de desgrimpada més complicats (IIº), a mida que es va baixant la canal s'eixampla, deixant a la nostre dreta la Cresta Gasimir, que també assoleix el cim. Passem a tocar unes curioses agulles (gendarmes) i sortim de la canal. A la nostre esquerre tenim la Bretxa Durier, que separa el Canigó del Pic Barbet. Seguim descendint, ara més suaument per camí fresat, fins arribar a un punt on deixem aquest camí que pren direcció al Pla de Cadí i refugi de Marialles, aquí continuarem per l'esquerra, per un sender que torna a puja fins la Portella de Valmanya (2.591 m). En arribar a la portella, tenim a la nostra dreta el Puig Sec i a l'esquerra el Pic Barbet. Girem a l'esquerra fins ascendir al collet del Pic Barbet, si volem arribar al Pic Barbet (2.733 m), tindrem que anar molt més a l'esquerra, fins assolir el cim situat per sobre de la Bretxa Durier i amb unes espectaculars vistes de la Pica del Canigó. Tant si fem el cim com el coll, solament ens caldrà anar resseguint la fàcil Cresta de Barbet, fins retrobar el camí més marcat i les senyals grogues. Al final de la cresta el camí gira la esquerra, amb un descens força pronunciat, que ens conduïra fins a una zona boscosa, on retrobarem el GR-10/GR-36 i poc després el refugi de Cortalets (2.150 m). Al final haurem fet un recorregut circular, amb una durada de 4,30 hores, uns 850 metres de desnivell i un total de 8 quilometres.
 
Pla dels Estanyols, en primer terme el Pic Jofre, seguit del Canigó i més al fons la Cresta de Barbet.
 
 
El Canigó, la Cresta de Barbet, i la fondalada que forma la Bretxa Durier.
 
 
Em canviat de vessant i ens dirigim directes al Pic Jofre i Pica del Canigó.
 
 
Arribant a la part més dreta del recorregut, el terreny ja comença a ser força rocallós.
 
__________
 
 
Cim del Canigó  (2.784 m).
 
 
Iniciant la baixada per la Canal de la Xemeneia.
 
 
Canal de la Xemeneia.
 
__________
 
 
Característica agulla, a la meitat de la canal.
 
__________
 
 
Sortint de la Canal de la Xemeneia, deixem a la dreta la Cresta Gasimir.
 
 
La Bretxa Durier.
 
 
Portella de Valmanya i Pic Sec.
 
 
Pic de Barbet (2.733 m), per davant el Canigó.
 
 
Al final de la Cresta de Barbet, retrobem el camí de baixada.
 
 
Cresta de Barbet.
 
 
Vista del Canigó des de la Cresta de Barbet.
 
 
Finalitzant la volta circular, molt aprop del refugi.
 
Refugi de Merialles. Resumint; El Canigó era una d'aquestes muntanyes emblemàtiques que tenia pendent. El vaig pujar el mes d'Agost del 2012, acompanyat d'en Joan Frontera, Pili Losada, Anna Olmedo i Xavier Matas. El cim em va agradar, una ascensió fàcil per una muntanya amb molt de caràcter. L'aproximació al refugi de Cortalets des de Prades, es el que possiblement farà que no i torni gaires vegades més, 20 quilometres de pista amb un turisme, anar i tornar, es fant molt pesats, del tot recomanable anar amb un cotxe tot terreny.