PIC DELS BACIVERS DELS PRATS (2.745 METRES).

Descripció de la ruta: Bonica i fàcil ascensió al Pic dels Bacivers dels Prats, amb unes bones vistes durant quasi tot el recorregut. Excursió circular sense cap dificultat tècnica que ens portarà a diferents cims d'aquesta contrada sempre vigilats pel Bastiments el cim més alt d'aquesta zona. A mitja excursió passarem per l'estany de Bacivers. En total caminarem uns 11 quilòmetres, amb uns 900 metres de desnivell.
Aproximació amb cotxe: sortirem de Manresa per la C-25. Passarem Vic, ara seguint per la C-17 fins arribar a Ripoll. Aquí prenem l'N-260, passem Sant Joan de les Abadesses i enllacem amb la C-38 fins arribar a Camprodon. Per l'esquerra seguim la carretera GIV-5264, passem el poblet de Setcases, i per un últim tram amb forces corbes arribem a l'estació d'esquí de Vallter 2000, on trobem un ampli aparcament. En total hi tenim uns 127 quilòmetres i un parell d'hores de cotxe.

Iniciem l'excursió prenent el camí que surt de darrere del restaurant i que segueix el curs d'un torrent. Deixem una desviació a la dreta i continuem en direcció a la Portella de Mentet.
Arribats aquest punt ens trobem amb la fita fronterera 511.
Girem a l'esquerra, deixem la zona boscosa i continuem per prats herbats fent unes quantes giragonses que ens fan guanyar alçada ràpidament.
Aquest tram de pujada ens farà assolir el Pic de la Dona, amb bones vistes de la zona.
Ara descendim uns metres, i tronem a guanyar alçada fins al Pic de Bacivers.
Per un tram més planer passem els Plans de Baciver i els Plans d'Ombriaga, fins arribar a les Xemeneies de Bacivers, un canaló rocallós que podrem superar sense gaires dificultats.
Xemeneies de Bacivers.
A la sortida d'aquest punt assolirem el Puig d'Ombriaga, i a continuació baixarem uns metres fins al coll de la Geganta, on trobem una munió de camins. Deixem al davant el camí que puja al cim de Bastiments, a l'esquerra el camí que retorna a Vallter 2000, i que farem servir a la tornada, i continuem per la dreta entrant en el Circ de Bacivers. Planerament arribarem a l'arrodonit estany de Bacivers.
L'Estany dels Bacivers o de Morens, és un estany d'origen glacial del terme comunal de Fontpedrosa, a la comarca del Conflent.
Per la dreta de l'estany iniciem la pujada al cim de Bacivers dels Prats. Passem a tocar una cabana de pedra. Anem pujant per forta i pedregosa pujada amb bones vistes de l'estany.

Girem a l'esquerra per uns grans blocs de granit, i arribem al cim de Bacivers dels Prats a 2.745 d'alçada.
Seguim per la carena que uneix aquest cim amb el Bastiments fins al coll de Bacivers, aquí deixem el camí que puja al Bastiments i davallem per l'esquerra tornant a entrar al Circ de Bacivers.
Ara passarem a certa distància de l'estany fins a retornar al coll de la Geganta.
Des d'aquest coll comencem a baixar en direcció a l'estació d'esquí, tot passant la Font de la Perdiu, i una bassa d'aigua. Travessem els Plans de Morens, i poc després arribarem al punt final de la sortida.
 

BTT-RUTA VIA VERDA DEL LLOBREGAT. (CAL ROSAL-PONT DE PEDRET).

Descripció de la ruta; el tram de la Via Verda del Llobregat que va des de la colònia Rosal al Pont del Pedret és un agradable passeig per fer en família, amb nens o persones que s'estan iniciant en el món de la BTT. El recorregut és d'anada i tornada pel mateix camí va en tot moment pel costat del riu, seguint planerament l'antic traçat del carrilet ara adaptat com a via verda. La ruta té una distància aproximada d'uns 11 quilòmetres i un desnivell quasi inexistent.
Aproximació amb cotxe; Des de Manresa arribem a Cal Rosal per la carretera C-16. Pocs quilòmetres abans d'arribar a Berga prenem la sortida 92. Seguim les indicacions de "Cal Rosal" i, abans de creuar el Llobregat, al costat d'una rotonda, trobem l'aparcament del punt d'inici de la Via Verda del Llobregat. En total hi tenim uns 47 quilòmetres i una mitja hora de recorregut.
Per entendrà una mica el recorregut haurem de consultar alguns fets del passat. A finals del s. XIX es va projectar un ferrocarril que anava de Manresa a Berga, el qual va arribar a la colònia Rosal l'any 1887. En aquest punt es construí una estació i s'aturaren les obres que havien de continuar fins a Berga.
Una societat diferent impulsà la construcció d'una línia ferroviària des de l'Estació d'Olvan fins a Guardiola de Berguedà resseguint la vall del riu: es tractava d'un ferrocarril miner que finalment arribà a Guardiola de Berguedà el 1904.
Fotografia de l'últim tren. 
La línia ferroviària es va clausurar el 1972 a causa de la construcció de l'embassament de la Baells. La companyia ferroviària arrencà les vies i les travesses i des d'aleshores, aquest camí s'ha fet servir per anar a Pedret i a aquest sector del Llobregat sense haver de passar per Berga. Els últims temps s'hi ha portat a terme alguns arranjaments, per tal promocionar aquest camí com a Via Verda del Llobregat.
Iniciem la sortida deixant a l'esquerra la colònia tèxtil de cal Rosal, fundada el 1858 i construïda sobre un antic molí al peu del riu Llobregat. Cal Rosal va ser durant molts anys una de les colònies industrials més grans i emblemàtiques de Catalunya. Les seccions de filatura, teixits i tints van arribar a tenir prop de 2.000 treballadors. La colònia no parà de créixer fins ben entrat el segle XX, però la generalitzada crisi del tèxtil acabà per fer tancar les instal·lacions i s'enderrocaren alguns edificis com l'antiga estació de ferro.
Prenem d'entrada la pista ampla a la dreta de l'aparcament. L'itinerari coincideix amb el GR 270 fins al pont de Pedret, tot molt ben senyalitzat i sense probabilitats d'errar en el camí.
El primer quilòmetre és més de solei, llavors l'itinerari transcorre per un ombrívol i frescal bosc de ribera. Passem per sota el viaducte de la C-16 i a continuació trobem una tanca que barra el pas als vehicles motoritzats.
La vall es va tancant, a tocar el riu veiem l'antiga resclosa de la fàbrica.
------------
Sense gaire esforç arribem al primer túnel del recorregut, anomenat de Vilarrassa I, de 77 metres de longitud.
Tot seguit arribem al túnel de Vilarrasa II el més llarg amb 185 metres de recorregut, i amb una corba al centre que feu que recentment es decidís posar-hi un sistema, d'il·luminació perquè quedava un tram sense llum directe. Poc després de sortir d'aquest túnel passem un pontarró, i trobem una desviació a la dreta que puja fins a La Portella, un itinerari de dificultat alta que també es pot fer amb BTT.
Arribem al pont de la Peirota o de Vilarrassa, una estructura força alta, d'uns cinquanta metres de llargada que ens permetrà crear el riu i fer alguna fotografia des del mig del pont.
Riu Llobregat des del Pont de la Peirota. A continuació entrem al túnel de la Peirota d'uns 80 metres.
Al final d'una recta molt ombrívola troben la tanca de sortida, i a la dreta un camí que baixa a travessar el riu per una passera de ciment, aquest tram es pot fer servir com a camí de tornada.
Passem a tocar el Refugi dels Pescadors on hi ha una font. A continuació passem el Pontarró de Fontollera i arribem al Pont de Pedret. Nosaltres continuarem en línia recta seguint la pista ampla fins a un punt on hi havia un pont que no ha estat rehabilitat. 

Aquí donarem la volta per refer la ruta en sentit contrari.
-----------
Vistes del Llobregat des del Pont de Pedret.
Retornats al Pont de Pedret el podem creuar, i si no estem gaire cansats podem pujar fins a l'església de Sant Quirze de Pedret.
Pont de Pedret.
Si decidim continuar, passat el pont prenem un camí ample que ens portarà a travessar el riu per una passera, i tot seguit retrobarem la via verda, que per l'esquerra ens retornarà al punt d'inici.

 

ESTANY DE SILS.

Descripció de la ruta; la proposta d'avui ens apropa al municipi de Sils, a la comarca de la Selva. Des del mateix poble podrem fer un bonic recorregut amb dos variants. El punt més interessant tant d'una com de l'altre és l'estany de Sils, la diferència està en la distància. La més llarga d'uns 15 quilòmetres ens aproparà fins al poble veí de Maçanet de la Selva, i la més curta una passejada d'uns 5 quilòmetres solament estarà dedicada a donar la volta a l'estany.
Aproximació en cotxe; des de Manresa prendrem l'Eix Transversal (C-25). A l'altura de Santa Coloma de Farners deixarem aquesta via i prendrem la sortida 228 per enllaçar amb la C-63 fins arribar al poble de Sils. Ens dirigirem a l'estació de RENFE de Sils on s'ha creat un centre d'informació de l'estany amb una exposició permanent. En total i tenim uns 110 quilòmetres de recorregut i un temps aproxima d'1 hora i 15 minuts.
Sils és un municipi i vila que es troba al fons de la plana selvatana. El seu terç meridional va estar ocupat fins a mitjan segle XIX per l'estany de Sils, on abocaven les aigües les rieres de Vallcanera, Caldes, Pins, el Rec Clar i La Torderola.
Iniciarem l'excursió des de l'estació de Renfe, on trobarem els primers rètols que informen del recorregut i les seves característiques. En uns deu minuts deixarem últimes cases del poble, i ens trobarem a l'entrada de la zona humida de l'estany de Sils o llac de Sils.
Creuem un pont de fusta, i anem seguint una pista ampla per l'esquerra de l'estany envoltada de l'ombra dels pollancs. A la dreta podrem veure una torre de fusta per l'observació d'aus. Actualment la zona s'ha equipat amb tres aguaits, una torre-observatori, itineraris i rètols informatius.
En menys de dos quilòmetres de caminada trobarem una desviació a la dreta. Aquí tenim l'opció de triar entre fer una passejada al voltant del llac, o fer una ruta de més llargada, passant per Maçanet de la Selva, i retornant a Sils per l'altre costat de l'estany. Si triem l'opció curta, en aquest tram entre l'anada i la tornada trobarem les millors vistes de l'estany de Sils.
L'estany de Sils correspon al darrer vestigi del que era un antic llac natural situat al terme municipal de Sils i Maçanet de la Selva (la Selva), i que havia estat el llac més gran de Catalunya. L'antiga llacuna ja dessecada, era equiparable pel que fa a les seves dimensions a l'Estany de Banyoles. Malgrat la reduïda extensió actual dels aiguamolls residuals, l'estany de Sils és una de les zones humides més importants de l'interior de Catalunya.
Mapa de la zona.
Com moltes zones humides en el passat, aquest llac era vist com una zona malsana. Al llarg dels darrers segles es va intentar drenar el llac amb l'objectiu de guanyar noves terres de conreu i lluitar contra el paludisme. Els intents de dessecació no varen reeixir fins a l'any 1851 quan es va construir la séquia que anava a desembocar a la riera de Santa Coloma. Les terres obtingudes amb la dessecació de l'estany es varen repartir entre la gent que havia construït la séquia.
Tanmateix, les aigües reapareixien tossudament cada cop que es produïen fortes pluges, i la zona va conservar, malgrat la intensa transformació experimentada, una notable riquesa florística i condicions adients per a seguir allotjant una interessant fauna aquàtica.
Amb el temps la conca de l'antic llac es va cobrir de prats de dalla, a on es deixava créixer l'herba pel ramat. Cap al darrer quart del segle XX les plantacions d'arbres per a usos comercials, pollancres i plàtans, varen substituir els camps de dalla originals.
A principis del segle XXI, mitjançant un projecte LIFE desenvolupat per l'Ajuntament de Sils i la Fundació Natura, amb la col·laboració del Departament de Medi Ambient i Habitatge, s'ha recuperat una zona de llacunes i s'intenta potenciar els hàbitats naturals amb una gestió dels conreus (arbredes) més respectuosa amb els valors ambientals de l'espai.
------------
Forma part també de l'espai del PEIN "Estany de Sils" i de l'espai de la Xarxa Natura 2000 ES5120017 "Estany de Sils-Riera de Santa Coloma.
-------------
Una vegada passem al marge contrari de l'estany trobarem la pista que ve de Maçanet de la Selva, tot seguint la séquia retornarem al poble.