ESTANY DE MONTCORTÈS.

Descripció de la ruta: l'excursió és un recorregut circular, on el punt principal és l'estany de Montcortès. Altres punts d'interès són els diversos poblets que trobarem al nostre pas, amb esglésies, restes d'ermites, i castells. En total caminarem a prop de 13 quilòmetres, una mica més si donem la volta a l'estany, amb un total d'uns 400 metres de desnivell. En el track la ruta s'inicia des de Peramea, nosaltres per raons logístiques o vàrem fer des de la collada de Sant Antoni, a tocar el poble de Montcortès i amb vista a l'estany.

Aproximació amb cotxe: des de Manresa sortirem per la C-25, direcció Calaf. Aquí enllaçarem amb la C-1412a, fins arribar a Ponts, on continuarem per la C-1412b passant pel coll de Comiols, fins a Tremp. A partir d'aquí seguim per la C-13, passem la Pobla de Segur, i arribem a Senterada. Ara ens desviem a la dreta per la L-503, una carretera amb forces corbes que ens portarà fins a l'estany de Montcortès. En total tenim uns 157 quilòmetres, i 2 hores i 10 minuts de cotxe.

Aparcarem el cotxe en la collada de Sant Antoni. Podem optar en visitar l'estany ara a la sortida, o fer-ho a la tornada, i si no estem molt cansats donar-li la volta. Nosaltres o vàrem deixar pel final. Iniciem l'excursió planerament, i en pocs minuts ens trobem davant del poble de Montcortès. Montcortès o Montcortès de Pallars, és un poble de la comarca del Pallars Sobirà, el qual l'any 2013 tenia 26 habitants. El recorregut ens fa passar vora l'església de Sant Martí. El poble a més d'aquest edifici comte amb dues capelles més, la de Sant Sebastià, pràcticament abandonada, i la de la Mare de Déu dels Àngels, en ruïnes. En lloc destacat del poble hi ha el vell edifici conegut com a la Rectoria, que possiblement deu correspondre a l'antic castell.
Sortim del poble i continuem pel Camí a Betrui. Tot i una carretera estreta va fent el mateix recorregut, el nostre track va alternant trams de sender per tal d'evitar-la, i escurçar la distància de l'excursió. El sender que ara seguim acaba enllaçant amb la carretera, ja en vistes de Betrui. Per arribar al poble haurem de fer uns metres de carretera. Arribem a Betrui un poble de 17 habitants (2013), situat a 1065 metres d'altitud, en una posició bastant planera i amb bones vistes al Pla de Corts. L'església parroquial està dedicada a Sant Esteve. En la població també existeix una capella privada dedicada a Sant Josep, i queden les restes d'una altra antiga capella on es venera a Sant Antoni de Pàdua. A la sortida del poble, prenem un sender a la dreta que ens estalviarà un tram de carretera. Al final d'aquest corriol continuarem uns metres per la carretera, i tot seguit el tornem a seguir ara per l'esquerra de l'asfalt. Continuem per trams de bosc tot vorejant camps de cereals, passem per davant de la masia d'en Jaume, i deixem a l'esquerra la desviació al poble de Balestui. Uns metres després, ja veiem davant nostre enlairat el poble de Peramea.

Peramea és una vila de 83 habitants, a la comarca del Pallars Sobirà. Passejant pels seus carrers, podrem veure l'església parroquial d'origen romànic de Sant Cristòfol de Peramea, antigament dedicada a Sant Joan, a més de la capella de Sant Sebastià i Sant Roc. El poble estava coronat pel Castell de Peramea, i a l'extrem sud de la vila resten les ruïnes de la Torre del Colomer, també medieval.
-----------
Peramea.
Sant Cristòfol de Peramea.
----------
Sortirem del poble seguint la carretera que mena a Montcortès, amb vistes a la Geganta Dormida.
La Geganta Dormida.
En pocs metres deixem la carretera i continuem per l'esquerra, passant a tocar la Font de Sant Cristòfol.
No gaire més enllà de la font trobem una cruïlla. Per l'esquerra podem fer un curt tram d'anada i tornada, per visitar el Dolmen de la Cabana de la Mosquera.
Retornem a l'última cruïlla, i continuem de baixada per la dreta fins a passar la Creu del Pujol. Uns metres més endavant trobem una desviació a l'esquerra a la casa del Pujol, nosaltres seguim per la dreta, deixant la pista ampla per continuar per un corriol.
Per una zona boscosa i ombrívola, arribarem al poble de Cortscastell. Al poble hi ha l'església de Santa Anna, i les ruïnes de la capella de la Mare de Déu del Roser de Cortscastell, a l'extrem sud-oriental.
A partir d'aquí continuarem pel sender per un tram boscos força aclarit, fins a retornar a Montcortès. Fins al poble ens queden un parell de quilòmetres de pujada, on trobarem la major part de desnivell de l'excursió.
Des de Montcortès retornem al cotxe, i aprofitem per donar la volta a l'estany. L'estany de Montcortès d'origen càrstic és un paratge de gran bellesa, i d'un gran interès geològic i faunístic.
El seu perímetre gairebé circular és de 1.320 metres, i la fondària màxima és de 30 metres. L'espai protegit té una extensió de 46 hectàrees. Juntament amb els estanys de Basturs i el de Banyoles, són els únics llacs naturals d'origen no glacial amb aigües permanents de tot Catalunya. 

BTT PUIG DRAU (1.345 metres), EL SUI (1.319 metres).

Descripció de la ruta: excursió de dificultat moderada, amb pocs quilòmetres i força desnivell, que ens permetrà assolir els cims del Puig Drau i el Sui, situats en l'altiplà del Pla de la Calma, a la part més occidental del massís del Montseny. A més dels dos cims esmentats trobarem altres llocs interessant com són els voltants del pantà Vallforners, i el Castanyer Gros d'en Cuc. La major part del recorregut comte amb pistes amples i amb bon estat fins al cim del Puig Drau. A partir d'aquí haurem de baixar de la bici en un curt tram per pujar al Sui, i ja de baixada haurem de fer el mateix fins als voltants del Castanyer Gros d'en Cuc. En total tenim uns 22 quilòmetres de recorregut i uns 1010 metres de desnivell.

Aproximació amb cotxe; des de Manresa prendrem la C-55, Barcelona. Passat Castellbell i el Vilar ens desviarem per la C-58, direcció Terrassa. A l'altura de Barberá del Vallés continuarem per l'AP-7. Continuarem per l'autopista fins a la sortida 12A, per continuar per la carretera BV-5105 i en una rotonda seguir per la dreta la C-251 fins a la localitat de Cardedeu. Aquí seguirem pel carrer avinguda de l'Onze de Setembre, carrer Turó de la Penya i avinguda Sant Hilari, on sortirem del nucli urbà per seguir per la BV-5108, i tot seguit la BV-5107 que ens portarà fins al poble de Cànoves i Samalús. Si volem allarga l'excursió podem aparcar al mateix poble a l'aparcament gratuït de la plaça de Sant Muç (al costat del restaurant Can Garriga). També tenim l'opció d'escurçar el recorregut, i anar amb el cotxe per la carretera de Vallforners fins a l'aparcament de pagament de Can Domènec. Cal extreure el corresponent tiquet a la màquina expenedora que hi ha al costat de la caseta d'informació del Parc o bé pel web. Una mica més amunt hi ha l'aparcament de Vallforners, situat a peu de l'embassament de Vallforners, també de pagament. La franja horària de pagament és de 08 a 20 h cada dia de la setmana.
He arribat a Cànoves i Samalús un poble de la comarca del Vallès Oriental, situat a el vessant sud del massís del Montseny. Una vegada vist el bon desnivell que té la ruta, decideixo pujar amb cotxe fins a l'aparcament de Vallforners. A tenir en compte que els caps de setmana aquest lloc pot estat atapeït de cotxes.
Començo el recorregut per pista ampla i amb forta pujada fins arribar a l'altura del pantà de Vallforners. Es tracta d'un embassament que pertany a la riera de Vallforners, tributària del riu Besòs. Fou construït entre el 1985 i el 1989, i té com a característica especial el fet que fou el primer pantà de Catalunya la presa del qual està formada per pedra i terra compactada.
El tram que ressegueix l'embassament es força planer, en la part final ens retrobem amb la pujada que ens acostarà la casa de Vallforners. 
Continuem pujant fent diverses girades per anar sortejant les torrenteres del Sot de la Noguereta, i el Sot dels Avellaners. En algun punt trobarem un bon mirador de la vall, on podrem fer parada i recuperar forces.
Arribem a la part final de la pujada, des de la sortida hem fet uns 10 quilòmetres, i uns 800 metres de desnivell.
Estem situats a l'àmplia extensió del Pla de la Calma, avui dia format per arbustos, prats i landa, on hi són abundants els brucs, les gatoses i les falgueres. Tot i que de manera natural li correspondria està cobert de boscos, l'explotació ramadera i agrícola ha comportat a crear la imatge actual.
Situats en aquest punt de l'altiplà tenim per sobre a un quilòmetre el primer objectiu, el cim del Puig Drau, una muntanya de 1.345 metres que es troba entre els municipis del Brull, a la comarca d'Osona i del Montseny, a la comarca del Vallès Oriental. Si arriba per pista una mica pedregosa, i una pujada molt assequible.
----------
Una vegada assolit el cim retornarem a l'inici d'aquest tram per anar al segon cim del dia el Sui, una muntanya de 1.319 metres que es troba entre els municipis de Montseny i Tagamanent, a la comarca del Vallès Oriental.
Per arribar-hi haurem de fer uns metres a peu per superar un estrep rocallós.
Per fer el recorregut he fet servir dues rutes diferents del Wikiloc, una que va fins al Sui, i el tram d'una segona ruta que va des d'aquí fins a la pista que he fet de pujada. El tram fins al Puig Drau no surt detallat, però el traçat és molt evident.


El Sui (1.319 metres).
----------
La baixada del Sui pel vessant oposat és el tram més compromès de l'excursió, haurem d'anar baixant a peu seguint el Serrat Llarg, passant el coll del Roure Gros, i el Turó d'en Cuc (1.235 metres).
Molt a prop del Turó del Pi Novell deixarem aquest camí senyalitzat amb marques del PR-C-139, i ens desviarem a la dreta per un sender amb força pendent, i poc pedalable que ens enllaçarà a una pista ampla que amb diverses girades ens portarà a l'altura de la Casa del Bosc, i tot seguit a la Baga d'en Cuc, on podrem anar a veure el Castanyer Gros d'en Cuc. Des d'aquest lloc continuarem per forta baixada seguint el PR-C-206, pel Sot de la Baga d'en Cuc fins a retrobar la pista que hem fet de pujada a l'altura de la cua del pantà de Vallforners. Des d'aquí en pocs minuts seguint la baixada directa arribarem al final de l'excursió.

CIRC DELS PESSONS.

Descripció de la ruta: la ruta del circ glacial dels Pessons es troba en la parròquia d'Encamp en el circ glacial granític més gran d'Andorra. És una caminada circular i de fàcil accessibilitat en la qual podrem veure una gran varietat paisatgística. La ruta està ben senyalitzada amb marques del GR7 i del GRP. Per davant tenim uns 10 quilòmetres de camí, amb un inici per pista ampla i la resta per estrets senders, amb un desnivell que sobrepassa de poc els 500 metres.

Aproximació amb cotxe: des de Manresa ens hem d'arribar a la Seu d'Urgell; podem anar per Berga pagant el peatge del Túnel del Cadí (164 quilòmetres i un temps aproximat de 2 hores i 20 minuts). També tenim l'opció d'anar per Oliana on els quilometres i el temps sé allargant una mica, però ens estalviem el peatge.
Des de La Seu d'Urgell passem la duana, i entrem a Andorra la Vella. Anem pujant uns 24 quilòmetres per la CG-2 fins a la carretera de Grau Roig a Encamp. Passem Canillo i Soldeu, i arribem a l'aparcament del Cubil, a l'estació d'esquí de Grandvalira en el sector de Grau Roig, on podrem deixar el cotxe.
Iniciem la ruta des de l'aparcament i prenem la pista polsosa que va vorejant el telecabina. Per davant tenim un parell de quilòmetres on trobarem la major part del tot el desnivell de l'excursió.
Si es vol evitar aquest tram des de l'aparcament tenim un servei de 4x4, que puja cada hora a la gent amb menys ganes de caminar fins al restaurant i refugi dels Llacs dels Pessons.
A partir de l'Estany Primer el traçat es converteix en sender.
Ens anem enfilant per sobre l'estany deixant per sota el refugi.
A mesura que anem prenent alçada, tenim una bona panoràmica de tots els cims que rodejant aquesta zona lacustre. Podem veure l'Alt del Griu, el Pic dels Pessons, les Crestes del Gargantillar, el Pic de Ribús, el Pic de Montmalús i d'altres nombrosos cims.
Fem una girada a l'esquerra canviant de direcció i creuem el rierol dels Pessons. A l'esquerra ens queda l'estany Forcat, que hi podem arribar sortint uns metres del recorregut.
A partir d'aquí trobem tot un reguitzell de petits estanys, anomenats de la Solana.
------------
                                                         ------------
------------
------------
------------
------------
Passada aquesta zona arribem a un encreuament amb un rètol indicatiu.
Farem un tram d'anada i tornada per anar a veure l'Estany de les Fonts, per sobre nostre tenim el coll dels Pessons i el cim, a més de 2800 metres.
Si volem allargar una mica el recorregut, podem pujar fins a l'últim llac l'Estany del Cap dels Pessons, haurem de caminar un quilòmetre més, amb uns dos-cents metres de desnivell.
Des de l'estany de les Fonts retornem a la cruïlla i seguim de baixada per la dreta, on trobem un primer llac i tot seguit una mica més gran l'Estany de Meligar.
----------
------------
A continuació passem a tocar l'Estany Rodo, i després un estany més petit per tornar a trobar l'Estany Forcat, ara per l'altre extrem.
Unes quantes girades ens retornen a l'Estany Primer. Ara només quedar baixar fins a l'aparcament, o podem fer per la pista ampla per on hem vingut a la sortida, o donar una volta tot passant per La Comella.
------------