BTT- SANT CUGAT DEL RACÓ-CASTELLADRAL. (RUTA DELS MAQUIS).

Descripció de la ruta; excursió circular amb sortida del poble de Serrateix que ens portarà a pedalar uns 25 quilòmetres, assolint un desnivell de menys de quatre-cents metres. Només començar i durant tot el tram d'anada anirem seguint el GR-179, anomenat Ruta dels Maquis, que en aquest punt va de Serrateix a Sant Cugat del Racó. La tornada la farem passant pel nucli de Castelladral.
Aproximació amb cotxe; des de Manresa ens arribarem a l'entrada de Navàs tot seguint l'autovia C-16. Abandonem aquest vial per la sortida 73. A continuació trobem una primera rotonda on prenem la carretera BV-4235, i en una segona rotonda seguim la direcció de Viver i Serrateix. Després de passar el nucli de Viver arribem a Serrateix. Trobarem un bon aparcament davant mateix del Monestir de Santa Maria. A la sortida del poble en direcció Castelladral i trobem el Càmping L'Hostalet,
per si decidim fer diferents etapes de la Ruta dels Maquis. En total des de Manresa fins a Serrateix i tenim uns 41 quilòmetres i uns tres quarts d'hora de cotxe.
Estem situats a Serrateix, un poblet de menys de cent habitants que pertany al municipi de Viver i Serrateix (Berguedà). El poble està situat entre les conques del Llobregat i el Cardener, en un petit altiplà que constitueix un mirador privilegiat. El nom de Serrateix apareix en la documentació antiga com a Serra de Taxo (segle X) i significa "serra del teix". Haurem deixat el cotxe davant mateix del Monestir de Santa Maria, l'element més destacat del poble i des d'on iniciarem el recorregut.

Santa Maria de Serrateix és una antiga abadia benedictina, avui reconvertida en parròquia. El conjunt és format pel temple romànic, amb el campanar gòtic, el claustre neoclàssic i les dependències del monestir, amb el palau abacial gòtic reformat en època barroca L'església del monestir correspon a l'edifici iniciat el 1077 i consagrat el 1126, bé que ha estat molt modificat.
Anem a trobar la carretera per la qual hem arribat al poble, i la seguim en direcció a Viver. A pocs metres passem per davant de Sant Pere de Serrateix també conegut com el Forn o Cal Pastisser, originalment d'estil preromànic amb posteriors reformes, que fou església parroquial i actualment és la seu de l'Ajuntament.
De bon principi anirem seguint el GR-179 anomenat la Ruta dels Maquis, un traçat d'uns 63 km dividit en quatre etapes entre Berga i Manresa, i que nosaltres anirem seguint el que seria un tram de l'etapa numero tres.
Arribem a una cruïlla on passem entremig d'un grup de cases, continuem per la nostra esquerra. Passem vora el mas de la Coma i tot seguit abans d'arribar al quilòmetre 13 de la carretera ens desviem uns dos-cents metres a l'esquerra per pujar fins al vèrtex geodèsic del Montbordó, una muntanya de 786 metres amb unes bones vistes sobre la Catalunya Central, Prepirineu Oriental, Serres Prelitorals i el Pirineu Occidental i Oriental. Retornem a la carretera i abans d'arribar al quilòmetre 12 deixem l'asfalt i ens desviem a la dreta en direcció a la masia dels Plans, en un tram de uns quants quilòmetres de baixada, sempre per pista ampla.
Tot resseguint la riera de Sant Cugat arribem a una cruïlla. En un principi continuarem per la dreta durant uns dos quilòmetres de pujada suau, fent un tram d'anada i tornada per visitar l'església de Sant Cugat del Racó.
Sant Cugat de Salou o del Racó és una església romànica dedicada a Cugat màrtir, la qual pertany al municipi de Navàs (Bages).
Es troba en un planell elevat al costat d'una masia, i del clos del cementiri que es troba a poca distància. De l'edifici preromànic que anteriorment havia estat aixecat en aquest mateix lloc solament en resten els fonaments de la capçalera, el tenant de l'altar, i dos capitells que ara es troben al Museu Comarcal de Manresa. El lloc apareix documentat el 925. El 1040 el topònim s'havia canviat pel de Sant Cugat de Castelladral, el 1293 s'anomenava com Sant Cugat de l'Alou, i el 1689 es coneixia amb el nom actual de Sant Cugat del Racó.
Des d'aquí retornem de baixada fins a l'última cruïlla, i continuem per l'esquerra de pujada tot passant per davant del mas de la Rovira. Deixem una desviació a la dreta i arribem a Castelladral.
El poble de Castelladral ocupa la part central i més elevada del terme municipal de Navàs, del qual fou l'antic cap de municipi.
El poblament és dispers, si bé en els segles XVII i XVIII es formà un petit nucli de cases al peu del turó del Castellot, on hi havia hagut el castell.
La cita escrita més antiga de Castelladral és del 941.
Desfem uns metres del camí fet fins aquí, i prenem la desviació a l'esquerra. Fins al final de l'excursió ens queda una passejada de pujada molt suau. Deixem a l'esquerra la Casanova del Castell, a continuació la Cantina.
Després de fer un llarg tram sense cap corba trobem el Càmping l'Hostalet a l'entrada de Serrateix on, donarem per acabat el recorregut. 

CASTELL DE MEDIONA.

Descripció de la ruta; iniciarem el recorregut des del municipi de Sant Quintí de Mediona, situat al nord de la comarca de l'Alt Penedès, a la vall mitjana del riu Mediona. Excursió d'uns 10 quilòmetres i 250 metres de desnivell, que ens aproparà les fonts i grutes de les Deus i al Castell de Mediona, com a punts més interessants del recorregut.
Aproximació amb cotxe; d'inici prendrem durant breus minuts la C-25, per desviar-nos a la dreta i enllaçar amb la C-37. A l'alçada d'Igualada continuarem per la C-15, fins a trobar el desviament per la dreta de la carretera C-244, que ens portarà fins a Sant Quintí de Mediona. En total tenim 47 quilòmetres de recorregut, i uns 40 minuts de cotxe. En arribar al poble de Sant Quintí ens arribarem fins a l'Ajuntament; seguint pel carrer Prat de la Riba arribarem a la Casa de l'Amo on podrem aparcar el cotxe.
Iniciarem el recorregut seguint el Camí de les Deus, passant pel costat de la Pista Poliesportiva i el Camp de Futbol, a la dreta ens quedarà la riera de Sant Quintí. Fem una gran girada a la dreta i arribem al Parc d'Oci i Natura de les Deus un dels llocs més atractius de la comarca, conegut sobretot pels circuits d'aventura que s'hi poden fer. A més, l'entorn disposa d'un servei de bar- restaurant i una zona de pícnic.
Al llarg de la seva història, Sant Quintí s'ha caracteritzat per l'abundància d'aigua provinent de les deus de l'aqüífer Carme-Capellades que nodreixen el riu Mediona. Gràcies a aquest recurs natural, Sant Quintí ha disposat d'una gran quantitat de fonts i recs i d'una horta privilegiada única al Penedès.
Les Deus estan situades en un paratge natural únic, amb una font construïda l'any 1954, amb 23 brocs que aboquen al riu Mediona l'aigua que prové d'una surgència subterrània, la qual discorre per unes grutes plenes d'estalactites i estalagmites descobertes als anys cinquanta del segle passat.
Continuem el nostre cami sortint de la zona de Les Deus fins arribar a l’Abric de les Deus on haurem de creuar el torrent de can Llopart, molt aprop del mas del mateix nom.
Al cap d’una erstona el sender ens apropa a una pista mes ample anomenada Cami de can Verdaguer. Pasem el Vilar i més endavant can Verdaguer, entre mig d’una zona amb varies edificacions. Despres d’un parell de girades tindrem la primera vista del Castell de Mediona, al qual hi arribem en breus minuts.
La majoria dels castells, presideixen la contrada en la qual estan edificats des de les altures. No és el cas d'aquesta edificació enclotada en una vall.
Encinglerat damunt l'antic camí que va de Sant Joan a Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), durant segles va vigilar un pas natural de gran importància estratègica entre la Mediterrània i la Catalunya interior.
El topònim Mediona apareix documentat l'any 954 i el castell l'any 1011, com a "Kastrum Midiona". En tot el conjunt podrem veure el Turó Fundacional del segle X, probablement fortificat abans pels sarraïns, la Torre Grossa edificada al segle XV pel duc de Cardona, l'església del castell dedicada a Santa Maria, incendiada l'any 1936 i reconstruïda l'any 1940, on es venera el sant Crist de Mediona.
Actualment la fortalesa és fita cabdal de rutes a peu (Santes Creus-Montserrat), a cavall o en bicicleta, que poden trobar al Castell el que calgui per fer una aturada en el seu recorregut i resseguir amb visites guiades la seva història i llegendes.
Una vegada visitat el Castell sortirem pel Camí de la Creueta que ens portarà a trobar la Riera de Mediona.
----------
Riera de Mediona.
Resseguint el curs d'aigua arribem a la masia de Santa Anna, al costat de la qual hi ha la capella del mateix nom. L'edifici té el seu origen al segle XIII, però ha estat molt modificada amb posterioritat.
A partir d'aquí anem seguint la pista ampla que ens portarà a l'entrada del poble, el qual haurem de creuar fins a retrobar l'Ajuntament i el lloc on tenim el cotxe.
 Abans pro si ens desviem uns carrers podrem arribar fins al Castell de Sant Quintí, situat dalt d'un turó proper al nucli urbà i al costat del cementiri. Es tracta d'una fortalesa documentada al segle XIV, tot i que segurament fou construïda durant la guerra de Successió, després de ser incendiat el poble de l'any 1714.

FAGEDA DE LA GREVOLOSA.

Descripció de la ruta; avui detallem una excursió tranquil·la per gaudir de la natura en estat pur. La Fageda de la Grevolosa és un dels racons naturals més màgics de la comarca d'Osona, un bosc amagat de la geografia catalana en un dels paratges més impressionants de la Vall del Ges. El faig és l'amo i senyor de la Grevolosa, o hi trobarem alguns exemplars centenaris que assoleixen els 40 metres d'alçada, amb un perímetre algun d'ells de més de 4 metres. Podrem fer l'excursió en qualsevol època de l'any, possiblement la tardor sigui l'estació més espectacular. La ruta d'uns 9 quilòmetres, circula per senders de bon fer amb senyals i diversos rètols informatius. El desnivell és moderat, i està un xic per sobre dels 600 metres.
Aproximació amb cotxe; des de Manresa iniciem el trajecte per la C-25 fins a Vic. Aquí deixem aquesta via i circulem durant uns minuts per la C-17, fins a desviar-nos a la dreta per la C-37. Passat el túnel de la Rierola i abans d'entrar al de Bracons, prenem la sortida de Sant Andreu de la Vola. Passem per sobre del túnel en direcció a la BV-5224. Abans d'arribar a la masia Piguillem deixem la carretera i prenem una pista a la dreta. Després d'un parell de quilòmetres ens girem a l'esquerra en direcció a Sant Nazari, on trobarem l'aparcament. En total i tenim uns 72 quilometres i una hora de cotxe.
El faig (Fagus sylvatica) és un gran arbre caducifoli del gènere Fagus i de la família Fagaceae. Un bosc on l'espècie predominant és el faig se'n diu fageda o fajosa. Etimològicament, Fagus deriva del grec i significa "per menjar" en clara referència a les llavors comestibles: sylvatica fa esment a la seva capacitat per formar bosc.
És un arbre de fins a 40 metres d'alçada, amb el tronc dret, l'escorça grisenca i llisa i una capçada ampla. És relativament rar a Catalunya, però és la vuitena espècie més abundant, amb més de 36 milions de peus i la segona espècie caducifòlia més abundant, després del roure martinenc. Les fagedes es concentren al Ripollès (10 milions de peus), la Garrotxa, Osona, la Vall d'Aran i el Berguedà, tot i que també n'hi ha a l'Alt Empordà, al Montseny (la Selva i el Vallès Oriental) i fins i tot al Solsonès i als Ports (Montsià).
Les fulles són ovades, amb el marge amb pèls fins i sedosos. A la tardor, les fulles perden el color i es tornen de color daurat vermellós.
El fruit és de color bru, amb 3 arestes prominents i reunides de 2 en 2, dins d'una cúpula llenyosa i amb espines llargues i toves.
Les flors masculines estan reunides en una inflorescència globular pèndula i les femenines, de dues en dues, envoltades d'un involucre. Floreix de març fins al maig. S'ha usat tradicionalment com a antisèptic, antidiarreic, cicatritzant, analgèsic, antipirètic, antitussigen i expectorant. Popularment s'empra en el tractament de la grip, refredats, bronquitis, faringitis, odontàlgies i diarrees. La fulla del faig té, a més, propietats com a diürètic.
Se'n té constància d'intoxicacions per ingesta excessiva de llavors que poden portar a un quadre de problemes gastrointestinals, segurament per l'alt contingut en tanins.
Macrofaneròfit que creix en terrenys no massa compactes de clima humit. Forma boscos a l'estatge montà, als vessants humits i ombrívols, on s'estanca sovint la boira i els núvols.
La fusta del faig és apreciada en fusteria, torneria, ebenisteria i construcció (com travesses de ferrocarril) i, antigament, per fer carbó. També es cultiva com a ornamental. El fruit, la faja, és comestible i antigament se n'extreia un oli de cuina al nord d'Europa.
Iniciem l'excursió des de l'aparcament resseguint de pujada el torrent de la Grevolosa.
-----------
Després de caminar mig quilòmetre, arribem a l'ermita de Sant Nazari de la qual és té constància l'any 1382.
Al segle XVIII es va refer l'edificació amb la construcció d'una casa una part destinada a capella, i l'altra a estatge de la família dels ermitans. Cada any té lloc l'aplec tradicional un diumenge proper a la seva festa, el 28 de juliol.
Per pista ampla continuem pujant fis el collet dels Gamarussos. Si observem veurem que el faig a mesura que hem anat pujant anat guanyant terreny al roure, és en aquesta part del recorregut on trobem els faigs més grans.
La Fageda de la Grevolosa està situada a la Serra de Llancers, a la finca homònima pertanyent al municipi de Sant Pere de Torelló, a la comarca d'Osona. 
Forma part de l'Espai Natural protegit de les Serres de Milany, Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt, una zona on l'elevada pluviositat i les temperatures suaus possibiliten la presència de roures i fagedes. Actualment la fageda és propietat de la Generalitat de Catalunya.
Deixem una cruïlla a la dreta per la qual podríem fer un recorregut més curt. Passem vora la Font de la Grevolosa fins arribar al collet homònim, on trobem una cruïlla on continuem per la dreta fins a tocar la collada de Bracons, a pocs metres de la carretera.
Fem una gran girada canviant totalment el sentit de la marxa, i assolim el turó de la Pastera on la pujada es comença a suavitzar. Arribem al collet de Rabadans, girem a l'esquerra seguint el sender ben definit que ens situa en el punt més alt del recorregut. 
Per camí planer anem resseguint la serra dels Llancers i un tram de la serra dels Arços, fins arribar al Mirador de la Vall d'en Bas.
A partir d'aquí iniciem un tram de baixada dreta fins al coll dels Llancers. Girem a l'esquerra i tornem a resseguir la serra dels Llancers, ara en sentit contrari i a menys alçada.
Trobem un segon mirador aquest anomenat del Collsacabra, a pocs metres del camí principal. 
Passat el Pla de les Reposades trobem una cruïlla a la dreta que ens retornaria al collet dels Gamarussos, i a tocar l'ermita. Si no estem interessats a retornar aquest lloc, continuarem baixant i en pocs minuts arribarem a l'aparcament on donarem per finalitzada la sortida. 

CASTELL SAVERDERA (682 METRES).

Descripció de la ruta: la ruta ens portarà fins a Castell Saverdera o Castell de Sant Salvador de Verdera, una muntanya de 682 metres de l'Alt Empordà, entre els municipis de Palau-saverdera i la Selva de Mar. Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.
La ruta exposada a més de fer el cim, comte amb nombrosos punts d'interès. El més destacable és el Monestir de Sant Pere de Rodes, les restes del Castell de Sant Salvador, el despoblat de Santa Creu de Rodes amb l'ermita de Santa Helena, i quasi al final de l'excursió l'ermita de Sant Onofre, així com la visita al poble de Palau-saverdera amb alguns edificis històrics d'interès. L'excursió no té una distància alta, al voltant dels deu quilòmetres, però si haurem de posar atenció en el desnivell, doncs sortirem des d'una altitud per sota dels cent metres, i arribarem als 682 metres del cim.

Aproximació amb cotxe; des de Manresa a Vic per la C-25. Continuem per la mateixa via, fins a enllaçar amb l'AP-7 fins a prendre la sortida 4, on enllaçarem amb l'N-II i N-260. Deixem aquesta carretera a l'altura de Vilajuïga per enllaçar amb la GI-604 fins arribar a Palau-saverdera. En total i tenim uns 165 quilometres, i una mica més de dues hores de cotxe.
Una vegada al poble de Palau-saverdera, podrem aparcar el cotxe entre el carrer dels Quintants i la Plaça Major. 
Palau-saverdera és un poble de prop de 1.500 habitants de la comarca de l'Alt Empordà, que està situat al peu de la vessant sud de la serra de Verdera (78 m. d'altitud). El poble limita amb Roses, el Port de la Selva, La Selva de Mar, Pau i Castelló d'Empúries. Bona part del poble està situat dins dels parcs naturals del Cap de Creus i dels Aiguamolls de l'Empordà. El lloc de Palau és esmentat l'any 974 en una butlla del papa Benet VI en què precisa els límits del territori del monestir de Sant Pere de Rodes.
Entre els edificis històrics o notables cal destacar el castell de Palau-saverdera conegut popularment com a Can Mèssio. Tot i que ha sofert moltes alteracions, resten testimonis d'un recinte murat força ampli, amb la Torre de les Hores. Hi ha altres dues torres cilíndriques i vestigis de murs, que semblen datar dels segles XIV-XVI; de fet, les primeres notícies concretes sobre el castell daten del segle XV, si bé hom ha parlat de rastres d'una fortificació altmedieval en aquest lloc, la qual en seria el precedent. També hi trobem l'església romànica de Sant Joan de Palau-saverdera documentada com a parròquia l'any 1070.
De sortida prenem el carrer de la Font Mallola, carrer Nou, i carrer de la Font, fins arribar a la Font de Dalt, que fou agençada al segle XVIII amb tot un conjunt d'elements d'arquitectura popular, i un petit parc públic. Girem a la dreta pel carrer de la Serra de Verdera, i sortim del poble.
Per davant nostre tenim una bona panoràmica del nostre recorregut, amb la serra de Rodes i el cim del Castell Saverdera. Ds d’aquí i durant uns tres quilòmetres, tenim tot el desnivell positiu de l'excursió. 
Arribem a una cruïlla de camins, girem per la dreta tot flanquejant el Puig de Retorn. El camí de l'esquerra el farem servir de tornada. A l'esquerra podem veure enlairada l'ermita de Sant Onofre, que també i passarem durant el retorn.
Vistes a la Badia de Roses.
Vistes a Palau-saverdera.
Arribem a la Cova de la Veta Negra. Una cavitat artificial possiblement a la recerca de mineral, d'uns 28 metres de recorregut que presenta 3 boques d'accés. Des de l'entrada de la cova hi han unes magnífiques vistes de la Badia de Roses.
Cova de la Veta Negra i la Badia de Roses de fons.
A partir d'aquí tenim mig quilòmetre de pujada molt dreta, fins assolir el cim del Castell de Saverdera, punt més alt de la Serra de Rodes.
Arribem al coll de les Palomeres, de primer ens desviem uns metres a la dreta per anar fins al vèrtex geodèsic i coronar el cim, des d'on tindrem les millors vistes.
El Port de la Selva, des del coll de les Palomeres.
Sant Salvador de Verdera, des del coll de les Palomeres.
Cim de Castell Saverdera (628 metres).
Retornem al coll i pugem fins a les restes del Castell, i de l'ermita de Sant Salvador de Verdera. El castell de Verdera és un castell roquer que apareix esmentat per primera vegada als documents conservats l'any 904, com a possessió dels comtes d'Empúries. Encara que això permet suposar que aquest castell ja existia almenys durant el segle IX, l'arqueologia demostra que sobre la carena de la Verdera hi havia hagut una fortificació des d'època remota.
----------
Dels edificis actualment recognoscibles, només l'església de Sant Salvador de Verdera correspon a la primera etapa del castell i encara a una fase avançada, ja que és datable en la primera meitat del segle XI, sense que se sàpiga si substituí un temple anterior.
La resta de les edificacions més o menys conservades semblen correspondre a la reconstrucció de 1283.
Una vegada visitada la zona iniciem un fort descens fins al coll de la Verdera, i tot seguit al coll del Mosquit, on trobem un sender a l'esquerra per on es podria escurçar el recorregut, però que no és recomanable, ja que quedant dos punts de molt interès.
Des del coll un seguit de ziga-zagues ens apropant al Monestir de Sant Pere de Rodes. Aquesta edificació fou un monestir benedictí de l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situat a l'actual terme municipal del Port de la Selva (Alt Empordà). És un conjunt monàstic de grans dimensions, format per l'església, el claustre i les diverses dependències monàstiques disposades al seu voltant, tot plegat organitzat en terrasses corresponents al desnivell natural de la muntanya. Les primeres notícies de Sant Pere de Rodes daten de finals del segle IX, concretament l'any 878.
Caminem uns metres per la carretera que porta al monestir fins al despoblat de Santa Creu de Rodes. Es tracta d'un nucli de població abandonat a la vessant de llevant de la muntanya de la Verdera, dins la serra de Rodes, a un quilòmetre de distància del monestir de Sant Pere de Rodes i al costat de l'església de Santa Helena. És un poble medieval abandonat format per les restes dels habitatges, dues torres i l'església, l'únic edifici del nucli que es manté dempeus. L'església de Santa Helena, inicialment coneguda com a Santa Creu, és documentada des del 974 com una possessió del monestir de Sant Pere de Rodes.
A partir d'aquí rodejarem la Serra de Santa Helena fins arribar a l'Àrea d'Esbarjo del Mas Ventós, un lloc ideal per passar el dia, on si pot arribar amb cotxe des de Vilajuïga. Aquí enllacem el nostre recorregut amb GR-92-0, i el Camí de Sant Jaume, traçats que ja no deixarem fins al final de l'excursió. Per baixada suau i pista ampla amb bones vistes a Roses, creuem les Roques de les Heures fins arribar a l'ermita de Sant Onofre, on també i trobem una font. L'ermita està enlairada damunt del poble de Palau-saverdera a 400 m d'altitud, sota el Castell de Verdera i vora la penya del Fitor. El santuari ja existia l'any 1362, però l'actual edifici, d'un sol cos que integra la capella i la casa de l'ermità, no ,sembla anterior als segles XVI-XVII.
A continuació la baixada s'adreça. Ara per camí estret i pedregós arribem a la Castanyeda d'en Mateu, amb bonics exemplars d'aquest arbre. Creuem el Rec de Sant Onofre, i continuem baixant fins a retrobar el camí que hem fet de pujada. Seguirem aquest sender sense complicacions fins al final de l'excursió.