ELS CARCAIXELLS-CIM DEL MONTCLAR

Amb sembla adequat nombrar aquest camí equipat amb el nom simple de "Carcaixells", doncs e trobat ressenyes on els menta com; Carcaixells de Solius, d'en Camà o d'en Dalmau, fins i tot hi ha qui confon aquest traçat amb el de la ferrada d'Agulles Rodones, o viceversa, també trobarem ressenyes que els hi donen la categoria de via ferrada, cosa que es incorrecta. Un Carcaixell tampoc se el que es, tot fa sembla que és un mot típic del vocabulari d'aquesta zona gironina.
Per arribar a l'inici no tindrem gaires complicacions: des de l'Autopista Barcelona-Girona, prendrem la sortida de Sant Feliu de Guíxols, llavors per autovia sortirem en direcció a Solius (GI-6612-cases disseminades). Just a l'altura d'una masia situada a mà dreta, Mas Pla, surt una pista a mà esquerra que seguim. En el primer encreuament anem a la dreta i en el següent a l'esquerra. Passem al costat de la masia de Can Llaurador, o n podrem deixar el cotxe.

Traçat relativament fàcil, apte per a tots els públics, tot i que caldrà mantenir l'atencio en els llocs més compromesos

Sortim de Can Llaurador, pel PR-C 102 deixant a l'esquerra el GR-92.1. Al fons tenim el massís de l'Ardenya, on esta situat el camí equipat dels Carcaixells

Passem pel menhir de Can Llaurador, que històricament delimitava els municipis de Solius i Sta. Cristina d'Aro, ara en peu, ja que fins fa pocs anys romania caigut

Mentre caminem envoltats de pins, alzines, eucaliptus i algun arboç, escoltem un suau i refrescant soroll d'esquitxos d'aigua. És la riera de Panyella, que creuem per un passadís de fusta en el pas de la Miloca. Poc després trobarem algun rétol estimbat, que ens assabenta de les dificultats del recorregut

El sender s'enfila dret, fins arribar a una minúscula capella dins de la roca. Aquí comença el que es coneix com camí equipat dels Carcaixells

Treparem per roques pelades amb ajuda de cordes i cadenes fixades, per pujar amb més seguretat

Després ve el pas dels Arítjols, amb el pont metal.lic que es mou al travessar-ho

Hi ha un pas per sota, però potser és més complicat, no tenim cap més alternativa que creuar el pont fent cas omís a una estranya prohibició

Una vegada superat el pont, continuarem per alguns passos equipats amb cadenes

El camí continua per la carena, fins enllaçar amb la senda que puja al cim del Montclar

Panoràmica de la zona dels Carcaixells

Cim del Montclar, a 417 metres d'altura

Tot i que l'excursió té una llargada mitjana, alguns dels participants aprofita i carrega amb algun tros de surera pel foc a terra, i es que es diu, que aquets serà un any de molt fred

MAGDALENA SUPERIOR (MONTSERRAT-CARA SUD)

“Via Doctor Anton Rañe” (130 M, V/A0)

En Guillem Arias ens sorprèn, amb aquestes dues noves vies equipades a la cara sud de la Magdalena Superior. Com ell mateix diu, són dos itineraris relativament fàcils, amb un parell de passos més complicats a la part central de les vies, que la gent amb més empenta desestimara per falta d'interès, en canvi seran ideals pels escaladors que no vulguin gaires complicacions, ja que dits passos restant molt ben equipats, així tindrem que el màxim obligat de les vies no superara el IVº.

Detall de la via "Doctor Anton Rañe". Primera ascensió 22-11-2008, per Guillem Arias i Xavier Amill. Dos parabolts marquen l'inici de la via

Els primers 36 metres són molt fàcils, trobaren una primera reunió que podem evitar. A la imatge veiem la sortida de la segona reunió, que va a buscar el pas més complicat de la via, on es supera un primer sostre per la seva part més feble. Un flanqueig un xic relliscós i amb alguns matolls no gaire segurs, ens porten a la tercera reunió per un tram molt ben assegurat

A la nostre dreta veiem un escalador al segon llarg de la via Acròmion, oberta també per en Guillem Arias

Des de la tercera reunió, veiem per sota els nostres companys que formen una segona cordada a la mateixa via. Aquí trobem dos antics burils units amb una anella de ràpel, tot una peça de museu

Una vegada superat el primer sostre, la gran llenca de roca es mostra cada cop més vertical

Tot seguit iniciem el quart llarg, on hi trobem la graduació més alta de la via i la part més espectacular del traçat. Tenim que superar el segon sostre, en un dia on a pesar del sol, l'aire gèlid ens va porta a fer una escalada molt incomoda, per sort l'excel·lent equipament de la via ens va ser de gran ajuda, a l'hora d'assolir el cim

Una vegada superat el sostre, la dificulta és més assequible

Un cop assolit el cim de la Magdalena Superior busquem l'instal·lació del ràpel, que baixa per la cara est del monòlit

Des del cim tenim ona bona visió del Gorro Frigi, a l'esquerra veiem una cordada a la via Joan Marc

Des dels 1153 metres de la Magdalena Superior, es poden obtenir veritables fotografies de postal del Monestir de Montserrat

Des del inici del ràpel veiem el gran serral que s'aboca sobre les terres de Collbató, més a la dreta alguns senderistes assolint el cim de la Miranda de les Magdalenes

Un ràpel de 60 metres que més o menys recorre el traçat de la via Normal, es porta molt a prop del camí de baixada

ELS GRAUS-SECTOR PELL ROJA

TOTXO TRANQUIL I PLACA DE L'INDI

Hem tornat als Graus (Collbató), a un sector força nou anomenat Pell Roja. Aquest lloc el formen uns 4 totxos, amb unes 10 vies que no superant els 22 metres, i amb dificultats per tots els gustos. Les vies estant molt ben equipades, la roca es bastant agraïda i els peus de via han estat netejats amb molta cura.

Detall de la zona. Vies equipades per J. Vidal (2008). http://www.onaclimb.com

Primers metres de la via “El Cigronet”, al Totxo Tranquil (18 metres/IV)

Vista de la zona, des del final del Totxo Tranquil

Placa de l’Indi, via “Pipa de la Pau” (20 metres/V)

Via “Qui no plora no mama”, a la Placa de l’Indi (18 metres/V-V+)

Vista des del final de la Placa de l’Indi

En Joan a la via “Seminolas” (18 metres/6a)

Via “Pitecus” (18 metres/6a+)

Vista dels 4 totxos de la zona Pell Roja

TORRENT DE LA COMA DELS NAPS (MONTSERRAT)

Amb aquest recull d'imatges no tractem de fer una ressenya, si més no, un record d'un dels torrents més autèntics de la muntanya montserratina, que a dia d'avui resta prohibit al pas de qualsevol persona..........

D'acord amb la nova normativa del Patronat de la Muntanya de Montserrat, el Torrent de la Coma dels Naps, passa a esta dins del llistat de barrancs prohibits. Els detalls de tant criticable prohibicio els podreu trobar a;
http://www.muntanyamontserrat.net/

El torrent de la Coma dels Naps o de la Coma Baixa, és un dels llocs més feréstecs de la muntanya, amagat i pod freqüentat (jo mateix li fet una vintena de vegades i mai me creuat amb cap persona), un dels motius principals d'aquesta sol·licitud, es troba en la seva llarga aproximació; si es fa de pujada té dues vies d'entrada, la llarga Coma del Pastor (Pas de la Llastra), amb enllaç pel Camí del Cabrit, o l'entrada des del Castell per la Cova de l'Arcada i continuació pel camí abans esmentat. Si es vol fer de cara avall l'aproximació encara és més feixuga, doncs es té que arriba a la seva capçalera, sota mateix del Cilindre, per la Cova de l'Arcada, torrent de les Grutes i camí de Coll de Porc.
La prohibició d'aquest torrent és difícil d'entendre, es conegut que en aquesta zona certes rapinyaires si troben a gust i, segurament i continuarien, tant si s'escala, com si algú fa el torrent de la Coma dels Naps. Les vies d'escalada són de dificultat més aviat alta i, el torrent com ja he dit poc freqüentat; es podrien contar les persones que el fan en un any, sense gaires dificultats, amb tot això, és fa difícil trobar un motiu lògic a dita prohibició, com moltes de les prohibicions que últimament s'han dut a terme dins del món de l'escalada, un dels col·lectius que juntament amb els senderistes, té més cura del medi natural, a diferencia d'altres grups, la majoria motoritzats (4x4, motos, quads, caçadors etc), que pululant per la muntanya, amb menys restrincions.

Per altre banda els grans negocis turístics, creadors de grans infraestructures com són; les carreteres, aeris, cremalleres, aparcaments de pagament desmesurat, antenes de comunicació vols amb helicòpter, polígons industrials a peu de muntanya, zones d'esbarjo, restaurants de cap de setmana massificats, que trencant el silenci d'una zona que a escassos metres resta totalment prohibida pels escaladors, un grup que fa quasi cent anys que volta pel massis i, que en cap moment a estat el culpable de la desaparició d'espècies protegides. Esta clar que pel bon funcionament del medi ambient de la muntanya, cal regular certes coses, pro regular no vol dir eradicar i menys amb unes prohibicions, on sembla que l'únic objectiu es desviar l'atenció de les grans culpes, és més fàcil prohibir zones d'escalada o torrents poc freqüentats, que no donen cap mena d'ingrés, a regular negocis que donen altes rendibilitats.

FERRADA DE LES GORGES DE SALENYS

Via ferrada situada a la comarca del Baix Empordà, molt a prop del poble de Romanyà de la Selva. Es tracta d'una via curta i fàcil, amb una mica de tot, ideal per persones que es vulguin iniciar en aquesta modalitat. Situada en un lloc ombrívol i atapeït de vegetació, perd molt del seu encant en èpoques de sequera, en canvi en dies plujosos pot arribar a ser espectacular.

Arribar a l'inici de la ferrada, és una curta passejada pel mig d'un bosc molt humit

La ferrada comença en el lloc anomenat Pou de les Gorges, a la imatge es pot veure que el lloc estava totalment sec

A continuació entrem en un engorjat estret, el tram més bonic de la ferrada

Sortint d'aquest tram trobem una tirolina, un pont que antigament tenia el cable trencat i tot seguit arribem a un altre pont

Ara els ponts es van succeint, travessant diverses vegades el buc de la riera

Trobarem ponts construïts amb diferents estils

Pujarem un tram de paret, per anar a buscar el pont més llarg del recorregut

La part final de la ferrada és la més espectacular

A partir de l'últim pont nepalí, la via pren altura per sobre de la riera

Anàrem flanquejant, per anar a buscar el pont tibetà que podrem observar per sobre nostre

El pont ens portara al final de la via ferrada, molt aprop d'on hem deixat el cotxe

Aquest pont no presenta cap dificultat, així podrem practicar per prendre habilitat davant de ponts més compromesos

Vista de l'últim tram de la via, en una època on la riera de Salenys portava un bon cabal d'aigua

Detall de l'engorjat que trobem a l'inici de la ferrada, durant una època més plujosa. Aquesta ferrada fou construïda a l'any 2002, per Albert Gironès, creador de varies ferrades, (Agulles Rodones, Cala del Molí)