PARET DEL DEVESSÓ. MALANYEU

"Via Aina" (90 metres, 6a).

La via Aina és una de les ultimes que es varen obrir a la paret del Devessó (Malanyeu), concretament a l'estiu del 2010, per en Joan Baraldés. És tracta d'una via normal, molt semblant a la seva veina "La Carla", ben equipada amb parabolts, com totes les vies que equipa en Joan B. Tot i aixi l'Aina posseeix una historia o anècdota, que la fa diferent de les altres vies. Poc després de ser oberta un altre escalador, l'Amadeu Pagès, repeteix el traçat, sense fer servir cap parabolt, solament assegurat a matolls o posant varis ponts de roca, el resultat és una nova via, que ell bateja amb el nom d'Anèmica. Aixi ara tenim un 2x1, on podrem elegir el que més ens convingui, la seguretat d'uns bons parabolts o ser més clàssics i fer servir els ponts de roca, i en el cas d'anar molt justets podem fer servir totes dues coses.
Personalment i tenim en comte de que no soc un bon escalador, m'agraden les vies que equipa en Joan B.,sempre amb parabolts ben col·locats, però també entenc a l'Amadeu, el que és més difícil es que s'entenguin entre ells dos a l'hora d'obrir vies, tipus Aina o Anèmica, ja que el mon de l'escalada sempre comporta punts de vista molt diferents entre els seus adeptes.




Paret del Devessó.


Es pot deixar el cotxe, a tocar el camp de futbol. Des d'aquí a peu continuem per una pista ampla pel costat de l'església. Després de creuar un rierol , trobem una casa on prenem un corriol a la dreta de pujada, tot seguit baixem i tornem a creuar el curs d'aigua, davant nostre tenim les parets del cingle del Devessó. Per trobar la via "Aina", tindrem que anar resseguint la paret per l'esquerra, passant un sòcol característic, passat aquest tram ben aviat trobarem un parabolt de color blau, inici de la via.


Llarg 1(V,40m): Sortim per una rampa amb tendència a l'esquerra.


Tot seguit superem un pas (V-), on farem un canvi de paret.


Ara la via continua més vertical, per una placa tot intuint el terreny a base de sabines i ponts de roca llaçats, fins arribar a la reunió.


Llarg 2(6a,30m):De sortida trobem un pas de V, que ens apropa a una feixa.


A continuació trobem el pas de 6a, es tracta d'una placa amb pocs peus, on al mig i trobem un arbret que sempre pot servir d'ajuda.


Pas clau, de 6a.


Llarg 3(V, 20m): Sortim de la reunió i anem directes a un diedre a la dreta, on podem posar algun friend mitja, fins arribar a un parabolt i més a l'esquerra un pont de roca, tot seguit es continua per l'esquerra per un ultim tram de placa amb més parabolts, fins arribar a la reunió i final de la via.


Descens: Un ràpel de 50 metres fins a la primera reunió, i un altre de 40 metres fins el terra.



FERRADA CINGLE DE CAL CURT.

El dia 9 de març del 2008, IMPARABLES.CAT van donar per oberta la via ferrada a les Roques d'Empalomar (Vallcebre, Berguedà). Els IMPARABLES.cat, són una empresa que gestionem projectes d'equipament o re-equipament de espais naturals, com barrancs, ferrades, vies d'escalada, camins etc. A dia d'avui els IMPARABLES, estan treballant en nous projectes en aquesta zona, un d'ells es la ampliació d'aquesta ferrada. Un altre dels projectes importants dels Imparables és la construcció d'una nova via, la del Cingle de cal Curt, situada davant mateix de la ferrada de les Roques d'Empalomar, al igual que la nova ampliació aquest recorregut esta en fase de proves, com anuncia un retol a l'inici de la via.

Per arribar a la ferrada tindrem que passar per Vallcebre; un acollidor poble del Berguedà, amb moltes possibilitats per gaudir d'una jornada completa o diversos dies de natura i descans, www.vallcebre.cat. Després de passar el poble, continuarem per l'estreta carretera que mena a la cruïlla de coll de Pradell-Figuls. Passat el restaurant de cal Borni i uns metres abans de l'esmentada cruïlla, trobem l'aparcament de la ferrada amb un rètol explicatiu, per arribar a l'inici de la via tindrem que creuar el torrent del Forat Negre i, amb forta pujada arribar al marcat coll de la Canalasa, algun tram d'aquest camí forma part del sender dels "Camps del tabac" (senyalització verd i blanc). Des del coll baixem per la part oposada, des d'on ja podrem observar a la nostre dreta les parets per on passa la via.



Tot i que la ferrada es troba totalment acabada, el camí d'accés a dia d'avui encara es un xic confús i de moment no esta indicat. Per arribar-hi farem servir la mateixa aproximació que hi ha per anar a les Roques d'Empalomar, una vegada trobem l'inici d'aquesta continuarem baixant uns metres per anar a buscar les parets del cingle, situat al costat contrari, llavors pujarem uns metres entrant dins d'una canal ampla, des d'aquí ja veurem les primeres inst-alcions del recorregut.
Els rètols a peu de ferrada ens assabentant del grau de dificultat, el qual es segons els equipadors MD (molt difícil), no es tracta d'una ferrada tècnica, ja que l'equipament esta en tot moment molt ben situat, però si és un traçat força físic, degut a que gran part del recorregut es lleugerament desplomat, i en algun lloc trobarem desploms força accentuats.



Comença la ferrada amb una primera paret no gaire llarga i en lleuger desplom, tot seguit seguim per un flanqueig cap a l'esquerra, revoltant un esperó.


Flanqueig lleugerament desplomat.



Voltegem un esperó i tornem a pujar una nova paret, fàcil però amb un desplom més marcat.



Un tram de baixada vertical i desplomada ens porta directes fins un pont tibetà.



El pont tibetà de 9 metres creua fins un tram de cingle separat de la paret per on veníem.



Després del pont voltegem un esperó per terreny molt aeri i en lleuger desplom i continuem pel vessant oposat, tot seguit enfilem per una lleixa diagonal equipada amb cadenes.



Flanquegem en busca d'una nova paret desplomada.



Sortin del desplom.



Baixem un tram relliscós en busca d'una nova paret.



Un nou tram desplomat.



Segon pont tibetà de la ferrada, d'uns 8 o 10 metres.



Panoràmica del segon pont des del punt més alt de la ferrada.



A l'altra banda del pont comença la tercera i última gran paret de la ferrada.



Per no variar la tònica del recorregut, en aquesta ultima paret també i trobem uns metres desplomats.



La via finalitza a la part alta del cingle, tot crestejant amb cable de vida, anirem a buscar el camí dels Camps de Tabac, que ens retornara al aparcament.

FERRADA DE LES ROQUES D'EMPALOMAR (NOU TRAM).

El dia 9 de març del 2008, IMPARABLES.CAT van donar per oberta la via ferrada a les Roques d'Empalomar (Vallcebre, Berguedà). Els IMPARABLES.cat, són una empresa que gestionem projectes d'equipament o re-equipament de espais naturals, com barrancs, ferrades, vies d'escalada, camins etc. A dia d'avui els IMPARABLES, estan treballant en nous projectes en aquesta zona, un d'ells es la ampliació d'aquesta ferrada, la qual esta en fase de proves, com anuncia un retol a l'inici de la via.

Per arribar a la ferrada tindrem que passar per Vallcebre; un acollidor poble del Berguedà, amb moltes possibilitats per gaudir d'una jornada completa o diversos dies de natura i descans, www.vallcebre.cat. Després de passar el poble, continuarem per l'estreta carretera que mena a la cruïlla de coll de Pradell-Figuls. Passat el restaurant de cal Borni i uns metres abans de l'esmentada cruïlla, trobem l'aparcament de la ferrada amb un rètol explicatiu, per arribar a l'inici de la via tindrem que creuar el torrent del Forat Negre i, amb forta pujada arribar al marcat coll de la Canalasa, algun tram d'aquest camí forma part del sender dels "Camps del tabac" (senyalització verd i blanc). Des del coll baixem per la part oposada, des d'on ja podrem observar a la nostre dreta les parets per on passa la via.

Si volem fer aquesta ampliació de la via, el més lògic es fer el traçat antic de la ferrada fins el cim.




El nou traçat, transcorre per la part oposada de la via original. L'inici es va a buscar uns metres per sota del cim, a tocar l'antic camí de tornada, un camí que avui dia amb el nou recorregut solament servira com a via d'escapament.




Els primers metres són de baixada, tot seguit iniciarem per la dreta un llarg flanqueig, amb tendència anar perden alçada.




Flanqueig fàcil i ombrívol.




Ben aviat tindrem a la vista las instal·lacions d'un pont tibetà, per arribar-hi el traçat torna a baixar decidit fins l'entrada del pont.




El pont té una longitud d'uns 14 metres, i enllaça amb una agullola que queda separada de l'esperó principal.






El traçat continua, ara de pujada fins el cim de l'agulla.




Continuarem uns metres per la cresta, per acabar baixant de la mateixa fins l'inici del camí equipat de l'Àrtic, el qual no seguirem. Per finalitzar aquest nou tram, solament es caldrà baixar uns metres per unes cadenes i arribar a un camí que seguirem de pujada, tot passant per sota del pont tibetà i anar resseguint la part baixa de les parets, on es troba instal·lada la via ferrada. El camí bastant fresat ens conduirà de nou al coll de la Canalasa, un xic abans d'iniciar la baixada en busca de la ferrada original.

VÍA FERRADA FORADADA DEL TOSCAR. (OSCA).

Via ferrada situada en les Agulles de la Foradada del Toscar, al sud-est de la serra Ferrera, a una altitud entre els 1100 i els 1500 metres. A l'any 2009 l'Ajuntament de Foradada del Toscar, a traves de l'empresa Pyrene Vertical, va fer construir aquesta via ferrada, situada dins del seu terme municipal, per tal de potenciar el desenvolupament d'activitats lúdicas i esportives. Per la realització de l'obra s'ha comtat amb una subvenció de la Diputació Provincial d'Osca, aportant l'ajuntament la resta total de la mateixa. Es tracta d'una via força espectacular amb un equipament notable, molt semblant a les ferrades andorranes i una aproximació curta, tot aixo a comportat que aquesta via hagi guanyat popularitat en molt poc temps, sent una de les més visitades del moment. L'única contra que i trobem, es que en alguns llocs esta sobre-equipada d'esglaons.





La ferrada de la Foradada del Toscar té un recorregut de 600 metres, amb un desnivell de 240 metres. La via transcorre per parets verticals de bon calcari, esdevenint un traçat variat i sinuós dividit en tres trams ben diferenciats, alguns amb tendència a desplomar, però sense arribar a ser passos físics, a més de xemeneies i flanquejos verticals, i trobem 3 ponts de diferent mida i construcció.



Per arribar a la ferrada si venim de Catalunya o farem per la N-260. Una vegada passada la població de la Foradada del Toscar, en direcció a Samper, passem la collada de Foradada. En un tram on la carretera fa una llarga recta, a l'esquerra veurem uns pals, que diuen que són llances, es tracta d'una escultura en honor al Rei Gonçal de Ribagorça. Uns metres abans de dita escultura, al costat oposat trobarem l'entrada d'una pista, on un retol ens indica la ferrada.



Una mica d'història;



Les poblacions de Lascorz i Foradada del Toscar, fins el 26 de Juny del 1043, constituïen la frontera entre els comtats de Ribagorça i Aragó (Jacetania i Sobrarbe). En la data abans esmentada el Comte de Ribagorça, en Gonçal va ser assassinat en la població de Lascorz, en el barranc de l'Usia, en el pont que comunicava Lascorz amb Morillo de Monclús. Aixi en Ramir comte d'Aragó i germà de Gonçal va poguer unificar tot el regne. Sempre a quedat el dubte de si en Ramir, va tindre que veure alguna cosa amb la mort de son germà. A dia d'avui, l'escultura de les llances a peu de carretera, recorden aquest esdeveniment.



Podem deixar el cotxe a peu de carretera i caminar uns 20 minuts, o en el cas que disposem d'un cotxe adequat pujar per la pista, fins un lloc on podrem aparcar, a 5 minuts de l'inici de la via. La totalitat de la via es pot realitzar en 2 h-2,30 h, per l'aproximació caldran uns 20 minuts i per fer la tornada uns 45 minuts més. L'orientació sud de la paret fa que sigui una via que es pot realitzar en qualsevol època de l'any, tot i aixi durant l'estiu es aconsellable portar una bona provisió d'aigua.



El primer tram, on s'inicia el recorregut i trobem un retol indicatiu del mateix. Tot seguit la via puja vertical resseguint un esperó.







Després de l'esperó entrem dins d'una canal estreta, on continua molt vertical per anar a buscar una segona canal, on i trobarem un pont tibetà que creua fins una petita agulla, aquí continuarem per una placa en travessia a l'esquerra i seguir ascendint fins el cim d'una cresta molt aèria. Aquest tram es el més complicat i emocionant de la via, on haurem fet 180 metres de recorregut i quasi 100 metres de desnivell.






Canal vertical.




Tram molt aeri.




Pont tibetà.


Punjant l'agulla per sobre del pont.




Arribant a la cresta.


Flanqueig aeri.



El segon tram s'inicia des del cim de la cresta, per baixar uns metres i continuar per un flanqueig molt aeri, tot seguit anirem baixant per anar a buscar la part oposada de la ferrada, on i trobem un pont de bones dimensions, amb xapats metàl·lics pels peus, una xic distanciats uns dels altres.


Un pont força llarg.



Passat el pont comença el tercer tram, de 350 metres de recorregut i un total de 220 de desnivell. Ara ja molt més relaxada-ment anirem superant diferents graonades, per una zona menys vertical pro força entretinguda. Aquest tram es optatiu, ja que passat el pont trobem una sortida, al meu parer es del tot recomanable continua la via, tot i que ara ja és presenta molt més fàcil.


Des del segon tram, tenim bones prespectives de la cresta que acavem de fer.


Un diedre sobre-equipat per acavar la via.


Bones vistes a la part final.



Una vegada finalitzat el tercer tram trobarem el camí de baixada, els punts més drets estan equipats amb cordes, tot i aixi es un camí força groller, on tindre que mirar on posem els peus.



Des del camí de tornada podem veure el pont i el cim més elevat de la ferrada.