Anomenada també talaia de la plana, us aboca a una magnífica panoràmica sobre la serralada pirinenca, d'un costat, i la Vall del Ges i la comarca d'Osona, de l'altre. Contemplar des de Bellmunt la Plana de Vic, quan un mar de boira la cobreix és una experiència inoblidable. L'església i l'hostatgeria formen un sol i robust edifici, amb aparença de fortalesa, que sembla sorgit de les cingleres rocoses que el suporten. A la façana de ponent s'obre el baluard, una gran terrassa assentada en el rocam, per la qual s'accedeix a l'església i des d'on s'albiren unes vistes impressionants.
Jacint Verdaguer l'anomenà, en un dels versos inicials de l'Emigrant, "ermita al cel suspesa". No es pot descriure millor l'emplaçament d'aquest santuari marià, enfilat al capdamunt de la serra que li dóna nom, a 1.246 metres d'alçada.
"Hermosa vall, bressol de ma infantesa,
blanc Pirineu,
marges i rius, ermita al cel suspesa,
per sempre adéu! "
Es pensa que el santuari, en principi fou la capella de l'antic Castell de Sa Reganyada, que existia des d'abans del 1.020 però del qual avui no en queda rastre. El culte a la Mare de Déu, apareix documentat per primer cop l'any 1.219. Des de llavors, l'ermita ha sofert diverses reformes i ampliacions, i n'ha viscut de tots colors: incendis, enfrontaments polítics, saquejos de bandolers, destrosses causades per llamps i un nou assalt durant la Guerra Civil. L'any 1.982 la Diputació de Barcelona, encetà un important projecte de restauració acabat el 1.990, que ha convertit el santuari en punt de reunió i hostatgeria, bo i mantenint el seu caràcter de lloc de devoció mariana.
Al turó veí de Sa Reganyada, avui coronat per una gran creu metàl·lica, s'aixeca el pedró de la Mare de Déu de les Alades, on segons la tradició es va trobar la imatge de la Verge i on cada any van a morir eixams de formigues alades.
Sortirem de Sant Pere de Torelló, prenen direcció nord. El cim del Bellmunt, es visible des de qualsevol punt del poble. La carretera que puja al santuari, es bastant dreta i continuada durant 7,5 quilòmetres amb una mitjana del 9,4 % de desnivell (en algun punt podem trobar un 23 %). Des del Santuari ens dirigirem a Vidrà, des d'on anàrem a trobar el riu Ges, a l'alçada del Pont de Salgueda. Passem per sobre les ruïnes de la casa de Degollats, fins arribar a la Tosca, lloc amb unes curioses formacions de pedra. Seguirem per la pista ampla de baixada, tot i entrant al congost del Forat Micó. Poc després, retornarem a Sant Pere de Torelló. Recorregut de 24 quilòmetres, amb un desnivell acumulat de 786 metres. Podrem fer l'excursió amb un temps de 2 hores i 45 minuts sense compta parades.
Jacint Verdaguer l'anomenà, en un dels versos inicials de l'Emigrant, "ermita al cel suspesa". No es pot descriure millor l'emplaçament d'aquest santuari marià, enfilat al capdamunt de la serra que li dóna nom, a 1.246 metres d'alçada.
"Hermosa vall, bressol de ma infantesa,
blanc Pirineu,
marges i rius, ermita al cel suspesa,
per sempre adéu! "
Es pensa que el santuari, en principi fou la capella de l'antic Castell de Sa Reganyada, que existia des d'abans del 1.020 però del qual avui no en queda rastre. El culte a la Mare de Déu, apareix documentat per primer cop l'any 1.219. Des de llavors, l'ermita ha sofert diverses reformes i ampliacions, i n'ha viscut de tots colors: incendis, enfrontaments polítics, saquejos de bandolers, destrosses causades per llamps i un nou assalt durant la Guerra Civil. L'any 1.982 la Diputació de Barcelona, encetà un important projecte de restauració acabat el 1.990, que ha convertit el santuari en punt de reunió i hostatgeria, bo i mantenint el seu caràcter de lloc de devoció mariana.
Al turó veí de Sa Reganyada, avui coronat per una gran creu metàl·lica, s'aixeca el pedró de la Mare de Déu de les Alades, on segons la tradició es va trobar la imatge de la Verge i on cada any van a morir eixams de formigues alades.
Sortirem de Sant Pere de Torelló, prenen direcció nord. El cim del Bellmunt, es visible des de qualsevol punt del poble. La carretera que puja al santuari, es bastant dreta i continuada durant 7,5 quilòmetres amb una mitjana del 9,4 % de desnivell (en algun punt podem trobar un 23 %). Des del Santuari ens dirigirem a Vidrà, des d'on anàrem a trobar el riu Ges, a l'alçada del Pont de Salgueda. Passem per sobre les ruïnes de la casa de Degollats, fins arribar a la Tosca, lloc amb unes curioses formacions de pedra. Seguirem per la pista ampla de baixada, tot i entrant al congost del Forat Micó. Poc després, retornarem a Sant Pere de Torelló. Recorregut de 24 quilòmetres, amb un desnivell acumulat de 786 metres. Podrem fer l'excursió amb un temps de 2 hores i 45 minuts sense compta parades.
Durant la llarga pujada podem fer parada al Pedró de la Verge, des d'on gaudirem d'unes esplèndides vistes
La font Vidranesa, a tocar la carretera ens ajudara apaivagar el nostre cansament
Durant la penosa pujada, la carretera ens anara apropant al santuari
Vista del Santuari de Bellmunt, des del turó de Sa Reganyada
Imatge del Santuari de Bellmunt, a l'any 1912
El Pont de Salgueda, no gaire lluny del poble de Vidrà
Saltant d'aigua del Moli de Salgueda, en el traçat del riu Ges