BTT CASTELLTALLAT.


Descripció de la ruta; El recorregut d'avui, és una ruta circular amb sortida i arribada des del poble de Fonollosa (Bages). L'objectiu és un dels punts més emblemàtics de la serra de Castelltallat, l'església de Sant Miquel, les ruïnes del castell de Montedono o Castell Rodó, i l'Observatori Astronòmic, tot el conjunt agrupat al cap d'un turó de 887 metres d'altitud,
Castelltallat té una població disseminada d'uns 64 habitants, en cases de pagès aïllades entre feixes de conreu i bosc. Gairebé totes les cases de Castelltallat pertanyen a la parròquia de Sant Miquel, però als extrems sud i oest n'hi ha de les parròquies de Fonollosa i d'Aguilar de Segarra.
L'entorn boscos que veurem, ha estat afectat en la major part pels incendis de 1994 i 1998. La seva superfície arbrada va quedar reduïda a 1.000 ha, quan abans en tenia 6.000. La recuperació natural de la vegetació ha comportat alguns canvis. D'una banda s'ha estès una roureda pràcticament pura allà on abans hi dominaven els pins, i de l'altra els pins blancs s'han tornat a sembrar. Arreu on no s'ha tornat a instal·lar el bosc hi domina ara la brolla, on destaca la botja, el romaní, fenàs, etc.
Durant l'excursió circularem per camins força tranquils, ja que no són els més habituals per pujar a Castelltallat. El recorregut no és gaire llarg però requerirà un bon esforç físic de sortida, on trobarem 6 quilòmetres continuats de pujada, amb uns 400 mestres de desnivell, quasi tot el desnivell del recorregut esta en aquest punt inicial.


Aproximació amb cotxe; des de Manresa prendrem la C-25 en direcció Lleida, fins la sortida 123 (Rajadell). Ara seguim per la dreta la BV-3012 fins el Moli de Boixeda, on girem a l'esquerra  per la BV-3008, fins al poble de Fonollosa. En total i tenim un 18 quilòmetres, i uns 25 minuts de temps.


Deixarem el cotxe a tocar l'Ajuntament de Fonollosa, en un petit aparcament.
Fonollosa és un poble cap del municipi del mateix nom. Està situat al vessant sud de la serra de Castelltallat, a la vall de la riera del mateix nom, afluent del Riu Cardener.
Iniciem el recorregut baixant fins a la carretera pel carrer Major, girem a la dreta i seguim uns metres en línia recta per la carretera. En l'inici de la primera corba deixem la carretera, i continuem per un camí ample entre un seguit de cases (cal Caselles, la Vinya, el Molineret Nou). El camí continua amb pujada suau per sobre les cases de cal Ramon, i el Molineret Vell. Passem a tocar les cases de cal Miquelet, i cal Joan, on girem per canviar totalment de direcció i enllaçar amb una pista en millors condicions apta per cotxes.


Arribem a una cruïlla on girem a l'esquerra per iniciar el primer tram de forta pujada. La pista ampla ens acosta a la casa de cal Biel, deixem la pista que porta al mas i continuem per la dreta per sota d'unes importants línies elèctriques. Al fons dalt de la carena veiem per primera vegada el nostre objectiu l'església de Sant Miquel de Castelltallat.


A partir d'aquí la pista és més estreta, i en pitjors condicions. En un principi una baixada de pocs metres ens farà perdre desnivell fins arribar al fons d'una vall estreta, on creuem el torrent de Fonollosa. Ara tenim per davant la pujada més forta del recorregut. En alguns punts molt pedregosos se'ns farà complicat rodar sobre la bicicleta. Amb paciència i esforç ens anem apropant a Castelltallat.


La pista fa una gran girada a l'esquerra per acabar arribant a la Creu del Ros, un coll situat entre la Casanova i Castelltallat. A partir d'aquí ens quedant uns metres de pujada dreta, ara per terreny asfaltat.


Arribem al nostre objectiu, on i trobem les ruïnes de l'antic Castell amb dades documentals del segle X. Construïda amb les pedres del castell es va edificar l'església de Sant Miquel, documentada des de l'any 1031. Al costat de l'església i veiem l'Observatori Astronòmic de Castelltallat inaugurat l'any 2004, i situat a 911 metres d'altitud, Té una cúpula de 5,25 metres de diàmetre i un telescopi de 420 mm de diàmetre, que permet l'observació de les estrelles, les nebuloses i les galàxies de l'univers. S'ofereixen activitats, tant de dia com de nit, per conèixer el món de l'astronomia. L'observatori també té una funció educativa, dirigida als escolars, i constitueix un centre astronòmic de referència a tot Catalunya.


Des de la façana principal hi ha una esplèndida panoràmica. Vistes a Montserrat.


Després d'un merescut descans iniciem el retorn, de primer desfem de baixada uns metres de camí fins a la Creu del Ros, tot seguit pugem un tros fins a trobar les pistes principals que donen accés a Castelltallat (rètols indicatius).


Castelltallat.


Seguim per l'esquerra per pista planera. Deixem a la dreta la pista principal i arribem a la casa de can Ponç.


Ara ens trobem amb una pista més complicada de pedres, i un fort descens on haurem d'estar atents. Passem les cases de cal Cucala, i el Becardit de les Olles. Pugem uns metres i ens trobem amb la carretera que va de Fonollosa a Aguilar de Segarra, a l'alçada del quilòmetre 17, fins a Fonollosa per carretera i tenim dos quilòmetres. Per allargar un xic el recorregut en un principi anirem en direccio contrària, per acabar arribant al poble després de fer uns set quilometres.


Seguim un tram de carretera per la dreta en sentit ascendent, fins arribar al coll de cal Pallares, baixem pocs metres i deixem la carretera per continuar per un camí de pujada a l'esquerra de la carretera. Ens anem enfilant per la Serra de la Vall per pujada suau,, tot seguit el camí s'aplana. Ja en les proximitats del poble trobem un últim tram de baixada per pista ampla i bona, que en un vist i no vist ens aproparà a la casa de la Morera a tocar el poble. Un últim pujador curtet ens retorna a la carretera a escassos metres d'on tenim el cotxe.


Si heu gaudit de la ruta i voleu acabar d'arrodonir el dia, aneu des de l'aparcament a la Plaça Major on trobareu el Forn de Pa de Fonollosa, fan un pa exquisit de diferents models, i uns metres més enllà i trobem el restaurant de cal Calet amb un excel·lent menú, a bon preu i bon tracte.

LA MOLA DE COLLDEJOU (922 metres).

Posem aquesta imatge d'un altre dia per veure una panoràmica del poble i de la Mola, cosa que va ser impossible el dia de la sortida, per l'espessa boira que hi havia a la zona.



Descripció de la ruta; La Mola, o Mola de Colldejou (922 metres) és un dels cims més emblemàtics del Baix Camp, situada a la Serra de Llaberia forma part de la Serralada Prelitoral Catalana. Aquesta gran massa de roca calcària, es troba dins del terme municipipal de Colldejou. El cim, està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.
Per arribar al cim hem triat una ruta circular, fàcil en l'ascensió i una mica més complicada per un terreny més inestable en el descens, tot i que la zona ofereix senders més aventurers per assolir el mateix objectiu.

Ara farà un any circulant amb el cotxe pels voltants de Falset, aquest impressionant bony rocós ja ens va cridar l'atenció, i no vàrem tenir cap dubte en posar-lo en el llistat de sortides pendents. Veien les fotografies de la sortida, ja es veu que no vàrem triar el dia més adequat, la realitat és que encara estem buscant la Mola de Colldejou. Els habitants del poble li diuen "la peluda", una boira espessa que en algunes èpoques de l'any apareix per aquesta zona, i a la vegada fa desaparèixer el sol, el paisatge i fins i tot el camí. Per sort nostra, els estris tecnològics que avui dia disposem ens varen aclarir una mica el recorregut.

Aproximació amb cotxe; des de Manresa prendrem la C-55 fins Martorell, on enllaçarem amb l'autopista AP-7 (tocarà pagar més de 8 euros, si fem servir un tram de l'A-7, perdrem una mica de temps, però solament pagarem una mica més de 5 euros). Deixem l'autopista a l'altura de Mont-roig i seguim per la T-323 fins aquest poble, a partir d'aquí continuem per la T-322 fins Colldejou. En total i tenim 145 quilòmetres, i quasi 2 hores de cotxe.


Colldejou, amb La Mola tapada per la boira.

Iniciarem el recorregut des del poble de Colldejou un municipi de la comarca del Baix Camp, al peu de la Serra de Llaberia, i de la Mola de Colldejou. A la sortida del poble, hi ha un aparcament amb alguns rètols informatius de la zona.

De sortida passarem pel costat de l'església parroquial de Sant Llorenç, fins trobar el carrer del Forn, que ens portarà a la sortida del poble.

A partir d'aquí seguim pel Camí de Falset a Colldejou (GR-7), pista ampla apte per cotxes.

Aquest camí ens portarà fins al coll del Guix, entre boscos de pins, amb algun pujador força dret, deixant algunes cruïlles amb els seus corresponents rètols indicatius.
Fins al coll del Guix, haurem fet uns 3,5 km i ens situarem als 625 metres d'altitud.


La collada és un punt estratègic de camins, ja que des d'aquí podem elegir entre la Mola de Colldejou, o la Miranda de la Llaberia, els dos punts més emblemàtics de la serralada. La pista principal continua pel GR-7 fins al poble de Marçà, a tocar Falset. Nosaltres des del coll girarem a la dreta, per cercar un sender senyalat amb marques de color blau (GR-7.3). Poc després de mig quilòmetre de pujada, deixem un trencall a l'esquerra que també arriba al cim de La Mola, tot passant pel Portell de Processons.

El recorregut que nosaltres hem triat puja més directa al cim, passant per la Canal del Móra, i el Portell del Móra. Aquest tram entre la canal i el dit portell, són el punt més costerut del recorregut. A la sortida del portell ja ens situem per sobre dels 800 metres d'altitud, i el camí s'aplana per terreny herbat. A partir d’aquí la vegetació arbòria ja és molt escadussera.

Passem la Bassa de la Mola i arribem al cim de la Mola de Colldejou, on trobarem les restes cada vegada més enderrocades de l'anomenat Castell de la Mola.

Construcció de secció circular d'una sola planta. És bastit d'obra seca i possiblement hauria estat cobert amb una falsa cúpula. La bibliografia el situa cronològicament a mitjan segle XIX, però tenint en compte la seva factura d'obra popular, molt comuna a la zona, es fa força difícil la seva datació. La torre de pedra es va construir durant la tercera guerra carlina, i era utilitzada per a la telegrafia òptica.

Normalment quan s'arriba al cim, un es queda bocabadat de les panoràmiques que el punt elevat ens ofereix, nosaltres avui no podem oferir cap visió de la zona, doncs l'espessa boira, fins i tot ens ha complicat la recerca del camí de tornada.

Aquesta part del cim és més accidentada que el camí de pujada, en alguns punts voltada de penyals força verticals, hem donat un parell de voltes fins que hem trobat el Portell de la Cova, un pas estret entre roques per on passa el camí de tornada.

A la sortida del portell, enfilem de baixada per la canal del Batllet. A partir d'aquí haurem de posar una mica d'atenció als nostres passos, el descens es força dret i molt rocallós. Deixem a la dreta un sender que porta a la Cova de la Mola, tot i estar a prop nosaltres desistim arribar-hi per la inestabilitat del temps. Per sota el dia es va aclarint i ja veiem el poble de la Torre de Fontaubella, i per sobre la Serra de l'Argentera i el Parc Eòlic del Trucafort.

En algun punt el camí es força dret i descarnat per dins de bosc, amb algun tram acanalat on haurem d'anar amb compte. El fort descens minva, en el moment que trobem una pista ampla que seguim per la dreta.

Seguim el camí ample fins a una cruïlla de camins, en el lloc anomenat coll de Freginals. Deixem la pista i baixem per l'esquerra per sender, fins a trobar el Camí que de Colldejou a Fontaubella. Planerament anem a trobar el coll de la Xuta, des d'aquí ja veiem per sota el poble de Colldejou. Uns metres de baixada i entrem per la part alta del poble, ara només ens caldrà anar a retrobar el lloc on hem deixat el cotxe.

BTT RIU BASTARENY.

Descripció de la ruta; l'objectiu del recorregut és resseguir el riu Bastareny, des del seu aiguabarreig amb el Llobregat, fins al seu naixement a l'Adou o fonts del Bastareny. El Bastareny en tenir un recorregut de poca longitud, serà dels pocs rius on assolir aquest objectiu no serà una tasca complicada. Tot seguint el curs d'aigua trobarem de sortida el poble de Guardiola de Berguedà, i a continuació el de Baga, pobles petits però de gran importància dins de la comarca. A mig recorregut tenim la visita obligada a les fonts del Bastareny, i ja de tornada li posarem una mica d'aventura a l'excursió, tot pedalant per la Via del Nicolau. Ruta fàcil d'uns 24 quilometres, amb un desnivell moderat proper als 400 metres, que podrem fer en una matinal, amb tranquil·litat i aprofitant els nombrosos punts d'interès que trobarem al nostre pas.
Aproximació amb cotxe; des de Manresa, fins a Guardiola de Berguedà per la C-16. Un bon lloc per deixar el cotxe és al carrer de l'Estació, a l'entrada del poble. En total i tenim uns 66 quilòmetres, i uns tres quarts d'hora de cotxe.
Guardiola de Berguedà és un municipi de la comarca del Berguedà, situat a l'Alt Berguedà. En el centre del poble, es troba a l'aiguabarreig del riu Bastareny amb el riu Llobregat. Nosaltres vàrem deixar la visita a aquest punt, per al final de l'excursió.
Iniciem el recorregut davant mateix de l'antiga estació del carrilet que unia Manresa, Berga i Guardiola. Aquest tren va començar a circular l'any 1885 entre Manresa i la colònia Rosal a Olvan, i tot seguit fins a Guardiola de Berguedà l'any 1904, fins a l'any 1973 que va deixar de circular.
En un principi pedalem en direcció al centre de la población, on està ubicat l'Ajuntament. En pocs metres creuarem per dos ponts el riu Bastareny.
Enfilem per la carretera de Bagà, i tot just per davant d'un altre pont, deixem la carretera i ens desviem a l'esquerra per un camí costerut.
Passem les cases de cal Frare, i el Reboll fins a trobar una pista pavimentada (carretera de Santa Fe de Quer).
Aquest tram pertany a la via del Nicolau, però de moment solament el seguirem uns cinc-cents metres, després de passar un túnel el deixarem a l'esquerra, i continuarem per la dreta de baixada fins el Pont de l'Oratori, també dit Pont de la Vila.
Passat el pont entrem a Bagà. Seguirem pels carrers més propers al riu fins a sortir del poble, per la carretera de Bagà a Sant Joan de l'Avellanet.
A l'alçada de l'Àrea Recreativa del Pont de Sant Joan deixarem la carretera, per continuar per la dreta seguint una pista de terra (Camí del Monnell). Anirem seguint la pista principal en paral·lel al riu Bastareny, deixant un parell de pistes a l'esquerra, fins a un punt on també deixem de costat el riu, per arribar a la masia de cal Cerdanyola (Aula de Natura La Salle).
A tocar la casa i tenim la Font Nostre amb unes taules de pedra, un bon lloc per fer parada. Per un petit pont creuem el torrent de la Font del Faig, i deixem a la dreta el sender del Camí dels Empedrats. Una corba molt tancada ens retorna a la vora del riu. A continuació el tornem a creuar pel Pont del Molí, a tocar el Molí del Puig. Passat el pont deixem a l'esquerra un sender poc visible que farem servir a la tornada, després de la visita obligada a les Fonts del Bastareny. Continuem per la pista ampla per una pujada continuada. Baixem uns metres, per acabar arribant a un lloc on ens desviarem a l’esquerra fins trobar el Salt del Bastareny.
Salt del Bastareny.
Per anar fins al naixement del riu, haurem de caminar uns tros per un caminet força dret i tot seguit baixar, per continuar planerament i a vora de l'aigua fins trobar la surgència de l'Adou.
Retornem a la pista ampla, i desfem el camí fet fins al Pont del Molí.
Aquí haurem de cercar un camí estret, humit i rocallós a la dreta de la pista principal.
Aquest tram és el més incomodo del recorregut, puix que ens tocarà empentar de pujada la bicicleta durant un quilòmetre fins arribar a la casa del Puig de Baga, una masia del terme municipal de Gisclareny documentada ja en època medieval, i molt relacionada amb l'església romànica de Sant Martí del Puig, de la qual dista a penes un centenar de metres. Des de la casa continuem de baixada, ara ja per una pista ciclable.
Enllacem amb la pista que va de Bagà a la casa de Murcurols, i poc després trobem la carretera de Gisclareny, que seguim de baixada. Passem un túnel i pugem uns metres fins a l'Àrea recreativa de Sant Joan de l'Avellanet, on també hi ha l'església del mateix nom. Una mica abans d'arribar aquest punt, ja haurem vist els rètols indicatius de l'inici de la Via del Nicolau.
La Via del Nicolau fou construïda a principis del segle XX (1914-1916) per tal de transportar fusta des de Gisclareny fins a Guardiola de Berguedà. El seu promotor fou Tomàs Nicolau i Prieto, propietari de la serradora de Berga, que en va tenir la concessió fins a mitjans dels anys 30. Posteriorment va caure en desús i la infraestructura es va anar deteriorant. L'any 2009 el camí fou restaurat amb finalitats turístiques. Gràcies a aquesta restauració, avui en dia senderistes i ciclistes poden gaudir d'aquest camí que recorre la vall del riu Bastareny i que uneix Sant Joan de l'Avellanet i el monestir de Sant Llorenç prop Bagà a Guardiola de Berguedà.
El gran atractiu de la ruta són els diversos túnels i ponts que hi ha.
Iniciem el descens per aquest traçat, anant amb compte els primers metres que són els més drets.
Arribem a la Passarel·la del Nicolau, un pont penjant de més de 35 m de longitud.
Per sota nostre ja tornem a veure el riu, i el camí que hem fet d'anada.
Després de passar un parell de túnels tornem a estar a l'altura del poble de Bagà, i ben aviat retrobarem el camí que hem fet de sortida. Des d'aquí solament caldrà desfer aquests últims quilòmetres, fins tornar al poble de Guardiola de Berguedà.
A tocar la sortida podem baixar al punt on el Llobregat rep les aigües del Bastareny.