esgarrapacrestes: ESCALADA

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ESCALADA. Mostrar tots els missatges

BTT-PUIG CASTELLAR (SERRA D'ANCOSA).

Descripció de la ruta; la ruta té una distància de 30 quilòmetres, amb un desnivell de 650 metres. El recorregut ens permetrà assolir els cims del Puig Castellar i el Puig de les Solanes, tots dos situats en la serra d'Ancosa, molt a prop del municipi de la Llacuna, a la comarca de l'Anoia. El primer, forma part del repte dels 100 cims de la FEEC. Durant el recorregut, cal destacar la visita al monumental Roure d'Ancosa.

Punt de sortida; des del poble de la Llacuna, un municipi de la comarca de l'Anoia.

L'església de Santa Maria de la Llacuna, és esmentada ja el 1020. Fou edificada en el lloc on havia estat ubicada la capella de Santa Maria de Natzaret, construïda l'any 1327 al costat de l'hospital de la vila. Les obres es varen iniciar el primer quart del segle XVII, i fou denominada l'església nova de Nostra Senyora de la Concepció. L'altar major és d'obra, i data del 1858.

La serra d'Ancosa pertany a la Serralada Prelitoral, i s'estén des del Montagut i el Puig de Formigosa, fins al Puig de Solanes i el Puig Castellar, als límits entre l'Alt Penedès, l'Alt Camp i l'Anoia. A l'època medieval, la serra d'Ancosa esdevingué una terra de frontera entre cristians i sarraïns. S'hi bastiren castells i torres de defensa i un monestir cistercenc, actualment en ruïnes, a la Plana d'Ancosa.

https://es.wikiloc.com/rutas-mountain-bike/puig-castellar-100cims-239225957

La majoria dels camins són pistes amples força pedregoses.

==============

Roure d'Ancosa.

El Roure d'Ancosa està situat dins l'espai d'interès natural (EIN) d'Ancosa-Montagut. És un monumental roure de l'espècie quercus cerrioides, amb una alçària de 16 metres, i una volta de canó de 4,5 metres. Aquest arbre va quedar enmig de la Plana d'Ancosa, perquè a l'estiu hi anaven els ramats de bestiar a prendre l'ombra. El roure d'Ancosa, va ser declarat arbre monumental el 1990.

Masia d'Ancosa.

Restes del convent i granja cistercenca, cedit pels comtes de Barcelona als monjos cistercencs de Valldaura, que s'hi van instal·lar l'any 1155. Poc després, per manca d'aigua, van traslladar-se a Santes Creus. Fou explotat com a granja, depenent del reial monestir de Santes Creus. Les runes d'aquest monestir són properes a la gran masia d'Ancosa, on destaca el pou d'Ancosa com a joia arquitectònica.

Puig Castellar.

Des del Puig Castellar, podrem assolir el pròxim cim del Puig de les Solanes, amb un recorregut d'anada i tornada, sense un desnivell remarcable.

Per sota del cim hi ha el jaciment ibèric del Castellar, excavat als anys vuitanta del segle passat. El camí està fora de la ruta, i arribar és opcional.

MIRANDA DE SANT PERE. TRILOGIA DE LES GATETAS. MONTSERRAT.

La Miranda de Sant Pere, és un modest cimall situat per sota la zona sud dels Gorros. Des del seu punt més alt, tindrem unes bones perspectives de la cara sud del massís montserratí. En aquesta agulla de roca bona, i en alguns punts força trencada, en Guillem Arias equipa el mes de maig del 2012 tres noves vies d’iniciació, que ell anomena “La Trilogia de les Gates”. La seva proposta és realitzar les tres vies començant per la més fàcil “La Nina” i anar incrementant la dificultat continuant per “La Piula”, i finalitzant amb “La Gateta”, tot i així la graduació és molt semblant, i no varia gaire entre una o l’altre.

Aproximació; Des de l'estació superior del funicular de Sant Joan, (a la qual i podem arribar caminant des del Monestir i Sant Miquel, 1 hora de camí, o fent servir el funicular, més de 5 euros solament pujada). Des de l’estació seguirem pel camí ample i pavimentat, passarem per davant de l'ermita de Sant Joan, deixem a la dreta la rampa que puja a les ruïnes de les antigues ermites de Sant Joan i Sant Onofre, i seguim per l'esquerra l'inici del Camí del Clot de la Mònica (senyals blaus). Arribem Pas de la Mallenquera, pas natural per entrar a la vessant del Clot de la Mònica, que separa la Miranda Xica del Mirador de Sant Joan. Sense passa aquest pas, reseguirem per sota l’agulla de la Miranda Xica, tot seguint un corriol que baixa a trobar un llom pedregós, i on continuarem sempre amb tendència a l’esquerra, fins assolir el carener de la Miranda de Sant Pere.

Les vies finalitzen al mateix cim, per cercar l’inici continuarem baixant per l’esquerra de la Miranda de Sant Pere, per sobre un carener que va paral·lel a la paret est. Quant s’aclareix la vegetació girem a la dreta, i trobem la primera via “La Gateta”. Per dins d’una canal, i sense camí evident seguirem baixant fins a trobar “La Piula”. Entre aquestes dues vies hi ha un parell de vies més; “Directa JB”, d’en Joan Baraldes, i la “Ramon de Semir i Arquer”, dels germans Masó. Per anar a “La Nina”, haurem d'arribar a la base de l’aresta Brucs de la Miranda, i buscar el pas més factible a l’esquerra d’una llastra caiguda, per situar-nos a la cara oest de l’agulla, on trobarem l’inici de la via.

“LA NINA”. IV, 105 metres, 7 cintes i reunions.

L1. Placa fàcil de 25 metres (IIIº), fins a un replà on trobem la R1 (4 cintes).

L2. Caminant a l’esquerra (IIº), per voltar el gran sostre fins a la vessant oposada, on trobem la R2. 20 metres, 3 cintes.

L3. Per l’esquerra d’un diedre, escalada fàcil (IIIº), amb algun pas de IV-. 30 metres, 7 cintes.

L4. Continuem pel diedre, sempre per l’esquerra fins al cim (IIIº), amb algun pas de IV-. 30 metres, 7 cintes.

L3 - R3

“LA PIULA”. IV+, 80 metres, 7 cintes i reunions.

L1. El peu de via està marcat amb un parabolt groc. Entre arbres secs i caiguts, grimparem en tendència a l’esquerra buscant l’aresta principal, placa fàcil (IIº-IIIº), fins a la R1. 20 metres, 3 cintes.

L2. En sortir de la reunió creuem la via dels Masó, reunió a la dreta. Continuem cap a l’esquerra, a buscar un pas natural que supera un extra plom. Un pas de IV, ens situa sobre un gran bloc on continuem per un flanqueig ascendent a la dreta (IV+), que ens apropa a la R2. 30 metres, 7 cintes.

L3. Recte amunt per terreny fàcil (IIº), però atenció amb la roca. Arribem a un petit mur vertical, de roca força trencada. Un parell de passos (IV+), i tot seguit fàcil fins al cim. 28 metres, 7 cintes.

“LA GATETA”. IV+, 50 metres, 8 cintes i reunions.

L1. Sortim amb lleugera tendència a la dreta, per enfilar recta amunt amb bones presses IVº, fins la R1. 25 metres, 8 cintes.

L2. De la reunió sortim a l’esquerra, per davant tenim un mur vertical, amb bons agafadors (IV+). Superat aquest ressalt seguim per l’esquerra, on trobarem un darrer pas vertical. 25 metres, 5 cintes.

LA PAPARRA. VIA “BALBINO LÓPEZ MÉNDEZ” (130 m,V/A0).

La Paparra és una agulla que passa desapercebuda, ja que la seva veïna la Cara de Mico la mig amaga i la deixa relegada a un segon pla. Aquesta roca està situada per sota de la Serra de les Paparres, on i trobem el camí que va de Sant Joan a Sant Jeroni, sen una de les primeres agulles de la part alta de la zona de La Plantació.

Aproximació; Des del Monestir, passarem per l’ermita de Sant Miquel fins a una bassa a la dreta del camí, per darrere surt un viarany que ens estalviarà un tram del camí pavimentat. Al final del camí, retrobem la pista principal fins al Pla de les Taràntules-Estació Superior del Funicular de Sant Joan. Continuarem pel Camí Nou de Sant Jeroni, passant per sota de la zona de Gorros. Després de passar el Gorro Frigi hem de cercar un sender a l’esquerra, una mica abans d'arribar al Mirador de Bellavista. El caminet, baixa decidit a trobar les agulles del Sentinella i el Fus. A l’alçada d’aquestes roques haurem de girar a l’esquerra, sense perdre alçada i continuar una trentena de metres fins a una canal, que haurem de remuntar uns metres fins a trobar el primer parabolt de color groc.

La via, fou equipada el dia 9 d’agost del 2011 per Guillem Arias i Joan Prunera. Els equipadors ens diuen que la via és en record d'un bon amic i company que ens va deixar ara fa uns anys. També comenten que la via és un traçat de poc nivell, amb la qual solament és pretén gaudir de l’escalada sense gaire compromís, i que a la vegada el nom d’en Balbino López Méndez, sigui recordat per tots els que gaudim d’aquest itinerari.

Camí de Sant Joan a Sant Jeroni.

El Sentinella i el Fus.

L1 II, III, 5 parabolts, 35m.
La via té un inici per unes rampes fàcils, amb la roca un xic precària. Es travessa un canaló per continuar fins a una feixa terrosa on trobem la R1.

L2 III, IV, IV+, III, 11 parabolts, 35m.
Una placa fàcil de bona roca, ens acosta a un flanqueig a la dreta (IV+). A prop de la R2, tornem a trobar la roca una mica insegura.

Inici del segon llarg.

Flanqueig del segon llarg.

L3 III, II, 4 parabolts, 18m.
Aquest llarg és curt i fàcil (III/II).

Vistes del Sentinella.

----------

L4 III, 5 parabolts, 25m.
Un altra tirada fàcil (III), però una mica més llarga que l’anterior.

Ultima reunió, abans del cim.

L5 III, V(A0), III, 6 parabolts, 20m.
L’últim llarg és el més complicat (V/A0), ja que a la part final haurem de superar un curt ressalt una mica desplomat.

Baixada:
Desgrimpada fàcil des del cim en direcció al Gorro Frigi, per anar a buscar el camí ampla que va de Sant Joan a Sant Jeroni.

LA SOLEIA (S.MARTÍ DE CENTELLES).

Sant Pere de Valldeneu-Cingles del Berti (S.Martí de Centelles).

L'escola de la Soleia és troba al costat de l'ermita de Sant Pere de Valldeneu, dins del municipi de Sant Martí de Centelles. En aquestes antigues cingleres ja si practicava l'escalada en la dècada dels 50, l’aparició de nous llocs va fer que la zona caigués en l'oblit. Avui dia l'Ajuntament de Sant Martí de Centelles, amb l'acord de la propietat de la finca l'any 2010, va restaurar aquesta zona d’escalada tradicional.

ACCÉS: Des d’Aiguafreda anirem fins a l'estació de tren de Sant Martí Centelles, on continuarem per carretera, i després per una pista que mai deixa de ser practicable per a turismes. Abans d’arribar a l’ermita, trobarem una desviació a l’esquerra que baixa fins a la Braseria i Espai de Lleure de Can Canals, un lloc ideal per fer un bon àpat, i passar l’estona a l’ombra .

http://www.cancanal.com/.

Un cop arribem a l'ermita de Sant Pere, aparquem el cotxe i busquem un caminal que surt des de l'esquerra d'aquesta. El camí baixa cap a l'esquerre, després gira cap a la dreta i finalment torna a girar a l'esquerra per portar-nos directes al sector d'iniciació, uns 8 minuts des de l’ermita.

L'escola de la Soleia és una zona de roca calcaria poc grapejada, on trobarem 16 vies d’escalada, amb una altura que rondarà entre els 10 i els 20 metros. El grau de les vies va des del III+ fins al 6b, la majoria dels traçats estan força sobre equipats, per la qual cosa és un indret ideal per a iniciar-se. La zona també comte amb un ràpel, un camí equipat, i un sector reservat a l'obertura de noves vies.