REFUGI DE PUIGCERCÓS-SANT PERE DE SERRALLONGA.

Excursió amb sortida des del Cobert de Puigcercós, vorejant en el seu inici la part alta de la riera de Merles. A mig recorregut visitarem l'ermita preromànica de Sant Pere de Serrallonga, a partir d'aquí baixarem decididament fins a retrobar la riera, en el mateix punt on la vam deixar. Per acabar, ens podem apropar en pocs minuts al refugi de Puigcercós. L'excursió té uns 12 quilòmetres, amb un desnivell d'uns 350 metres la major part dels quals estan entre el quilòmetre 1 i el 4. Sense presses, podrem realitzar aquest circuit en unes 3,30 hores.
Aproximació amb cotxe; des de Manresa prendrem la C-16 fins passar la localitat de Gironella, on ens desviarem a la dreta per enllaçar amb la C-62. Passarem el poble d'Olvan, i uns quilòmetres després ens desviarem a l'esquerra, per una pista asfaltada que remunta la riera de Merles. Posarem atenció, perquè l'ampla d'aquesta carretera és molt ajustat. Passem el Càmping Riera de Merles, i seguim pujant fins trobar el Càmping Puigcercós, uns metres després trobem la carretera BP-4654, i l'Hostal Cobert de Puigcercós, on podrem deixar el cotxe. En total i tenim una hora de temps, i una mica més de 70 quilòmetres.
Iniciem el recorregut des del Cobert de Puigcercós, un antic hostal situat al km. 22 de la carretera de Sant Quirze de Besora a Berga, a tocar la riera de Merlès. Sembla que l'hostal es trobava en l'itinerari de la carrerada del Vallès, el camí que feien servir els pastors per baixar els ramats del Pirineu.
Seguirem per una pista ampla, que s'inicia a la dreta de l'hostal. Uns rètols ens avisen que estem en l'Espai Natural Protegit de la Riera de Merlès. Aquesta riera és un corrent fluvial que passa o voreja les comarques del Ripollès, Berguedà, Osona, i el Bages. Neix a la confluència de diversos torrents que davallen dels Rasos de Tubau, als termes municipals de Sant Jaume de Frontanyà i Viladonja. El seu curs transcorre per municipis amb poca población, i això fa que tingui un atractiu natural força rellevant, ja que el paisatge s'ha modificat molt poc. L'excursió que avui detallem, ressegueix solament un quilòmetre i mig de la part alta de la riera de Merles, d'anada no ens i entretendrem gaire, ja de tornada i podrem fer un tomb. 
Al principi el traçat és planer, a l'esquerra veiem la riera, per sobre observem el mas de Puigcercós. Arribem a cruïlla de pistes amb rètols indicadors, seguirem per la dreta deixant la pista de l'esquerra que mena al refugi de Puigcercós, i que farem servir de tornada. A partir d'aquí anirem resseguint el Rec de Danyans, petita torrentera que ens queda a la nostra dreta, per sobre nostre a l'esquerra i tenim el mas de Danyans. Passarem un rètol de fusta, i poc després posarem atenció, perquè hem de deixar la pista ampla i baixar uns metres per creuar el torrent i continuar de pujada per una pista en desús. En algun punt el traçat és molt dret, durant un quilòmetre i trobarem concentrat quasi tot el desnivell del recorregut, el camí està força deteriorat.
Al final de la pujada trobem una pista en millor estat, i ja més planerament arribem a la casa de Comià, situada en uns amplis plans i amb bones vistes de la zona.
A partir de la casa, continuarem pujant fins arribar a església preromànica de Sant Pere de Serrallonga, també dita de Sant Pere de Vilallonga. 
Aquest edifici formava part d'una antiga parròquia rural, que avui dia pertany al municipi d'Alpens. Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El lloc de Vilallonga apareix documentat els anys 938 i 982 més tard, entre els segles XIII i XIV el nom de Vilallonga fou substituït pel de Serrallonga. Al llarg dels anys, l'església a passat per diverses reformes, ensorraments, o a restat oblidada, fins que fou restaurada l'any 1998 per la Diputació i l'Ajuntament d'Alpens. 
Sant Pere de Serrallonga.
-----------
Per sota l'església observarem la casa de Serrallonga de Baix, i ja continuant l'excursió no tardarem arribar al que és el mas de Serrallonga de Dalt.
 A partir d'aquí tot va de cara a vall, per pista ampla farem una gran girada per creuar un torrent, i continuarem per baixada decidida, passem un dipòsit d'aigua i trobem vora del camí la Font de Baumala, uns metres després observem per sobre nostre el mas de Baumala. Retrobem el torrent de Danyans i trobem la cruïlla on de sortida hem creuat el torrent. 
Ara solament caldrà repetir els nostres passos fins a retrobar la següent cruïlla, a tocar la riera de Merles. 
Seguim per la dreta, i en breus minuts ens situem per davant del refugi de Puigcercós, deixem la pista ampla i baixem per un caminet a creuar la riera per un pont de fusta, tot seguit arribem al refugi.
El refugi de Puigcercós és propietat de la UEC d'Horta, i es troba al punt d'unió de les comarques del Berguedà, el Ripollès i Osona, a una altitud de 800 metres. Antigament fou la casa del Molí de la Farga, que mitjans del segle XX encara funcionava com a molí. El refugi resta guardat durant tot l'any i disposa de 26 places, lliteres individuals, serveis, dutxes, calefacció, dret a cuina o restaurant. (Guarda Raquel -Tel. 652 84 97 04). Per a més informació, podeu consultar la web del refugi.
Riera de Merles.
Nosaltres i vam fer parada, unes cerveses per treure'ns la set i tot seguit un bon dinar (arròs, vi, postres, cafè), amb l'agradable companyia de la Raquel. Si i passem durant l'estiu, tenim l'opcio d'afegir a tot això la possibilitat de fer-nos passar la calor, i cabussar-nos en la riera de Merles, a pocs metres del refugi i tenim unes piscines naturals d'aigües cristal·lines.
Després del bon dinar decidim retornar al cotxe, per sort no i tenim gaire tros, una passejada d'uns vint minuts i donem per finalitzat el recorregut.

TOSSA DE MAR - CAMÍ DE RONDA.


Descripció de la ruta; en aquesta sortida expliquem un tram del Camí de Ronda, amb sortida de Tossa de Mar, i direcció a Sant Feliu de Guíxols. Nosaltres però, no arribarem ni de bon tros aquesta segona població, solament proposem un recorregut d'anada i tornada fins a cala Giverola, passant entremig per altres cales més petites. Tot i que el recorregut pot arribar a semblar molt senzill, no és del tot una passejada, en total haurem de fer a prop de 12 quilòmetres, per camins estrets i rocallosos, i el que si haurem de tenir en compte, és que tot i anar vora el mar farem molts puja i baixa, cosa que al final de la sortida ens acumularà un desnivell a vegades inesperat, que en aquest cas s'aproparà als 500 metres.

Durant el recorregut des de l'alçada veurem petites cales, a les més importants (cala Bona, cala Pola, cal Giverola), el mateix camí ens i aproparà. Durant l’estiu segurament o trobarem tot molt saturat de gent, si elegim èpoques de menys confluència de personal, podrem gaudir molt més d'aquest espectacular entorn. En finalitzar el recorregut és del tot obligat fer un tomb per Tossa de Mar, la seva platja a tocar el Castell i el nucli antic, són alguns dels atractius d'aquest bonic poble.



Aproximació amb cotxe; des de la Catalunya Central iniciarem el recorregut per la C-25 (Eix Transversal) direcció a Vic, fins a enllaçar amb l'A-2 (N-II), molt a prop de Vidreres canviarem de via, per continuar per la C-35. En vistes de la població de Llagostera, ens desviarem per la GI-681 fins arribar a Tossa de Mar. En total i tenim uns 143 quilometres, amb temps aproximat d'1 hora i 40 minuts. Arribats a Tossa de Mar cercarem el Passeig del Mar, a tocar Sa Platja situada a la mateixa Badia de Tossa.

Iniciarem l’excursió des del Passeig del Mar fins al final de la platja, on trobarem els primers rètols a seguir. Continuarem per l'avinguda de Ramon de Penyaflor fins a situar-nos vora la Platja de la Mar Menuda, la resseguirem fins a la meitat per començar a prendre alçada, amb bones vistes del poble. Deixem enrera les últimes cases i passem per sobre la Cala de l'Infern d'en Caixa, la qual no es pot baixar. Tot seguit, passem un pont de fusta.



Continuem de primer per sobre els espadats, i seguim de pujada cap a l'interior fins trobar la carretera que va de Blanes a Sant Feliu de Guíxols, la seguim uns metres fins a una corba tancada on retrobem el camí. Ara trobem un descens força pronunciat, amb vistes de la cala de Sant Jaume i els illots d'Es Palomar.


Uns metres després observem vora mar la cova d'Es Bergantí, i tot seguit després de diverses ziga-zagas arribem a Cala Bona.



Cala Bona és una cala petita en un lloc encisador, amb un xiringuito de platja que tot i no quedar gaire bé, l'aprofitarem a la tornada per fer parada i gaudir d'unes bones tapes, acompanyades d'unes birres molt refrescants.


------------


A partir d’aquí pugem uns metres i tornem a baixar fins a la Cala Pola, amb una bonica platja, més gran que l'anterior.




Creuem la cala per la platja, i comencem a pujar fins trobar una pista pavimentada que ressegueix les instal·lacions del complex turístic Giverola Resort.




Passar per dins d'aquestes instal·lacions pot ser complicat, ja que sembla que el lloc és privat, nosaltres seguim la pista fins a retrobar la carretera. Per no tenir problemes amb el personal de seguretat, seguim per la carretera durant uns minuts, fins trobar una pista asfaltada que en poc temps ens aproparà a la Cala Giverola, amb una platja força gran i molt més concorreguda que les anteriors, a causa de les instal·lacions turístiques i la proximitat a la carretera.


------------


Creuem la platja i anem a buscar un pas estratègic (túnel), que ens portarà a una cala més petita anomenada Racó de Llevant.


-----------


Per acabar la mitja part del recorregut, fem un últim tram de pujada fins a situar-nos sobre els espadats amb bones vistes de la cala Giverola, i a l'altre costat la cala Futadera. Aquí decidim girar cua, podem desfer el camí fet fins aquí, o segui el track que segueix algunes variants de poc recorregut, que sempre ens retornaran al camí fet d'anada.


BTT CASTELL DE BOIXADORS.


Descripció de la ruta; recorregut d'uns 21 quilòmetres i una mica menys de 500 metres de desnivell, la majoria dels quals els trobarem en els últims quatre quilòmetres, fins aquí el traçat és una agradable passejada per pistes amples i en bon estat, amb algun tram de pujada de poc desnivell.

L'atractiu principal del recorregut és poder fer amb BTT el turo del Castell de Boixadors dins del llistat dels 100 Cims de FEEC, a tot això si afegeix el fet que dalt d'aquest cim, i trobem un castell envoltat d'una llarga història i declarat com a bé cultural d'interès nacional.

Aproximació amb cotxe; des de Manresa ens incorporarem al C-25 (Eix transversal) i ja no el deixarem fins a la població de Sant Pere Sallavinera, des d'on iniciarem el recorregut. En total i tenim uns 29 quilòmetres, que podrem fer en uns 25 minuts de temps.

Iniciarem el recorregut des de Sant Pere Sallavinera, un petit municipi de la comarca de l'Anoia. Podrem deixar el cotxe al carrer central, on i trobarem un ampli aparcament. Sortirem del poble, per la mateixa carretera que i hem arribat amb el cotxe. Fem uns metres d'aquesta carretera (N-141b), per un pont creuem per sobre la línia de ferrocarrils (FC Manresa-Lleida) i tot seguit passem per sota la C-25. A la sortida d'aquest pas soterrani deixem la carretera, i ens desviem a la dreta per una pista asfaltada, que durant uns metres segueix paral·lela a la C-25. Ens desviem a l'esquerra per entrar en una zona de plans de conreu, passem a tocar la casa de Ca la Viuda, i ens tornem a desviar ara a la dreta fins passar Cal Piquer.


La Remugosa.

Tornem a creuar per sobre el ferrocarril, a l'entrada d'una mina, en el mateix punt on trobem una carretera local (BV-3051), la seguim solament uns deu metres de pujada, i prenem una pista a l'esquerra. Haurem de tenir en compte, que a la tornada aquesta carretera local la farem servir per retornar al poble de Sant Pere Sallavinera. Durant uns metres alternarem el camí pla amb algun pujador més dret, fins a situar-nos als faldars de les Costes de la Remugosa i la casa del mateix nom, des d'aquí ja tenim una visió més propera del Castell de Boixadors.

Castell de Boixadors des de la Remugosa.

Les Bassetes. 

Passada la casa de la Remugosa enllacem amb una pista pavimentada, per davant la Plana dels Seguers i el gran mas de Seguers. A l'inici d'aquesta pista perdrem uns metres de desnivell, només passar els Seguers deixem l'asfalt i ens desviem a l'esquerra, per davant la casa de les Bassetes. Un breu pujador ens acosta a una pista més ampla, que seguim per la dreta.


Deixem pistes a esquerra i dreta, i arribem al cementiri de Sant Pere de Boixadors, l'ermita està uns cent metres més avall. Anirem seguint la pista ampla (Camí de la Fortesa al Moli de Boixadors), deixarem totes les pistes menys importants que anirem trobant, seguint per un traçat força planer amb algunes girades pronunciades per creuar algun torrent.


Sense gaires complicacions arribarem a un punt on veurem uns metres per sota nostre el mas del Moli de Boixadors, on destaca la Capella de la Sagrada Família, construïda com a capella particular del Molí de Boixadors entre els anys 1881 i 1883. 


A partir d'aquí, la ruta ja es va situant per sota la Carena de Boixadors. Uns metres després de passar el Moli de Boixadors deixem la pista principal, i girem a l'esquerra pel Camí de la Font Puda, en un principi seguirem a prop del torrent, però a mesura que anem prenent alçada ens anirem allunyant. El recorregut ens fa voltar, per la part del darrera del cim del Castell de Boixadors. Fem una gran marrada per davant del mas de Vallcebre, en una confluència important de pistes. Punt d'orientació força conflictiu, on l'ús del track és del tot necessari. Aquests últims quilometres són de pujada constant, amb algun pujador molt dret, tot i que la pista és relativament bona. Uns metres més planers ens porten al coll del Castell, important cruïlla de camins a tocar el Castell de Boixadors.


En la mateixa cruïlla i podem veure les ruïnes de la Casa Nova del Castell, des d'aquí al punt més elevat del recorregut ens quedant uns pocs metres de pujada molt dreta, amb una tanca que barra el pas de vehicles. Un últim esforç i assolim la nostra fita d'avui, el Castell de Boixadors.


El Castell de Boixadors és encimbellat dalt d'un turó a 848 metres, en una posició privilegiada pel que fa al control sobre els camins d'accés a l'altiplà de Calaf i a la banda oriental del terme, a frec dels límits bagencs.


Es troba a l'extrem occidental de la serra de Castelltallat (922 m), la qual emmarca, amb la serra de Rubió (837 m) al sud, el camí que comunicava la vall del Cardener amb la del Segre. Era, per tant, un camí molt important en temps de reconquesta.


Del castell resta la torre rodona mestra, una sala coberta amb un arc de diafragma ogival, i restes d'un casal senyorial amb els seus cups, colomar i altres senyals de dependències així com de murs que protegien els apartats dels senyors.


A redós del castell hi ha l'església romànica de Sant Pere, d'una única nau, que inicialment estava capçada a llevant per un absis semicircular, element que fou refet més tard, al segle XVIII, per l'actual de planta quadrangular; destaca també d'aquesta centúria, el campanar de paret amb dues obertures al mur de ponent. De l'edifici original del segle XI conserva la decoració del mur de migdia, centrada en un fris amb arcs cecs en sèries de dos i lesenes molt curtes.



Continuem el recorregut i retornem al coll del Castell, on prenem la pista ampla de la dreta, amb baixada directa fins a la masia dels Seguers, on retrobem el traçat que hem fet de pujada. A partir d'aquí repetirem durant uns quilòmetres el mateix camí, passant pel mas de la Remugosa. Passada aquesta casa enllacem amb la carretera local BV-3051, tornem a creuar per sobre la línia de ferrocarrils i seguim per la carretera N-141b, en breus minuts ens trobarem a l'entrada del poble de Sant Pere Sallavinera, on donarem per acabat el recorregut.

PANTÀ DEL CATLLAR.


Descripció de la ruta; caminada no gaire llarga (a prop de 10 quilòmetres), i amb poca pujada (no arribem als 200 metres de desnivell), amb diversos punts d'interès, que en general és centrant en la zona Humida del Catllar (riu Gaià), i el Pantà del Catllar. A la part final del recorregut i trobem l'ermita de Sant Ramon, i ja una vegada retornats a l'aparcament, és del tot recomanable visitar el poble i el seu Castell. Aproximació amb cotxe; des de la ciutat de Manresa, prendrem la C-55 fins a Martorell on enllaçarem amb l'AP-7, passarem Vilafranca del Penedes i a l'altura de Torredembarra deixarem l'autopista per continuar per la T-214 fins al poble de la Riera de Gaia, tot seguit anem per la T-203, passem Ardenya i arribem al Catllar, ens podem arribar a la zona de La Font, on trobarem un ampli aparcament. En total i tenim uns 105 quilometres i 1 hora i 15 minuts de temps.

La vila del Catllar està situada a una altitud de 59 metres sobre el nivell del mar, situada a la vall baixa del Gaià, dins de la demarcació històrica del Camp de Tarragona, a la part més oriental de la comarca del Tarragonès.

El terme, accidentat pels darrers contraforts de la serralada Litoral, està travessat pel Gaià un riu que neix prop de Santa Coloma de Queralt, als contraforts de la Depressió Central, quan el riu arriba a la població, tot fent una giragonsa, continua el seu curs en direcció nord-sud, fins que desaigua prop d'Altafulla, sota el castell de Tamarit, a la comarca del Tarragonès.

Iniciarem el recorregut anant a buscar el llit del riu Gaia per una zona molt ombrívola, fins arribar la zona humida de la resclosa de la fàbrica del Catllar, la fabrica, ens quedara a la nostra esquerra i la visitarem a la tornada. Aquesta zona humida, inclosa dins de la Xarxa Natura 2000 i l'Espai Natural del riu Gaià, s'alimenta bàsicament, de l'aigua del cabal de manteniment o cabal ecològic que s'allibera des de l'embassament del Gaià, gràcies a un conveni entre la propietat i l'Agència Catalana de l'Aigua signat l'any 2010. Es té constància de l'emplaçament d'una resclosa en aquest punt des del segle XIII, per tal de reaprofitar l'aigua que els diferents usos industrials que històricament s'hi han establert retornaven al riu, per a altres usos aigües avall. Apareix citada per primer cop, a prop d'un molí fariner el 1341. L'estructura que resta actualment de la resclosa, es va formigonar l'any 1964 i derivava l'aigua a la séquia de la comunitat de regants de La Riera de Gaià.

Anem seguint el curs d'aigua, tot seguit passem per sota del pont de l'antic ferrocarril de Reus a Roda de Barà, no gaire lluny passem per sota un altre pont molt més modern, el de l'AVE. A partir d'aquí seguirem paral·lels a la via durant uns metres i també ens allunyarem del riu. Ara deixem la via darrera nostre i entrem en una zona d'arbres de cultiu. El traçat continua paralel al riu pero a certa distància, a mesura que anem fent metres ens tornem a apropar al curs d'aigua, a tocar la part baixa de la presa.
Haurem de travessar el riu i tot seguit iniciem un tram de pujada que ens portarà a la part alta de la presa, després de passa la curiosa casa del mas d'en Tarrés. Per pista ampla arribem al Pantà del Catllar.
El pantà del Catllar és un embassament creat per una presa al municipi del Catllar, que s'estén pels termes del Catllar, Vespella de Gaià i Renau, a la comarca del Tarragonès, i una petita part de Vilabella, a la de l'Alt Camp. El pantà fou construït a mitjans dels anys 70 per tal de subministrar aigua al complex petroquímic de Repsol, la seva construcció sobre dimensionada va interrompre totalment el curs de l'aigua, provocant la degradació més absoluta del curs baix del riu Gaià i la seva desembocadura. Si la multinacional Repsol, propietària de l'embassament, utilitzés la seva concessió d'aigua, podria deixar quasi sec l'embassament.
Pantà del Catllar.
Per continuar el recorregut haurem de creuar per sobre la presa fins arribar a una cruïlla de quatre camins amb rètols indicatius. Iniciem el camí de tornada per trams de bosc i arbres de cultiu.

Haurem de tornar a creuar la via de l'AVE, per un pas subterrani i tot seguit creuarem la via de l'antic ferrocarril.

-----------

Per camí de bon fer arribem a l'ermita de San Ramon, ja molt a prop del nucli urbà del Catllar. L'ermita consta d'una capella d'una sola nau, amb un campanar d'espadanya i una sagristia adossada. Va ser construïda durant l'any 1603. L'any 1835 fou desamortitzada i, en ocasió de la primera guerra carlina, fou convertida en lloc fortificat. Des d'aquest lloc es tenen unes boniques vistes de la població.


Uns metres després de l'ermita i trobem la Fabrica, que ja aviem vist a la sortida, ara i passem pel mig.Aquesta fàbrica consta de dos edificis un construït durant la primera meitat del segle XVIII i l'altre el 1860 ambdós magnífics exponents de l'arquitectura industrial d'aquesta època i, alhora, veritables motors de l'activitat econòmica de la vila, al seu moment. En el conjunt hi ha dues xemeneies monumentals, tronco-piramidals de planta quadrada i de diferent alçada. S'hi fabricà paper fins a l'any 1912, esdevenint després fàbrica tèxtil. L'any 1914 s'hi instal·la una central elèctrica, que funcionà fins a l'any 1972. L'any 1975, amb la crisi del tèxtil, la fàbrica tancà portes. En el mateix recinte també hi ha un molí fariner medieval de dues naus.

De mica en mica ens tornem a apropar al riu, i a la part final del recorregut, si tenim temps és del tot recomanable pujar fins al Castell del Catllar.


El castell s'alça damunt les restes d'un poblat fortificat a l'edat del ferro (segles VII-V a. C.) en un turó. Tot i que la documentació escrita situa els seus inicis al segle XI, moment en què el riu fou frontera entre els comtats catalans i el regne d'al-Àndalus, les excavacions arqueològiques realitzades indicarien que els orígens de la fortificació es trobarien en època musulmana o fins i tot anterior.


Per retornar a l'aparcament podem fer una breu passejada per dins del nucli urbà i així podrem visitar l'església parroquial, dedicada a Sant Joan Baptista, és sens dubte l'edifici més important i emblemàtic de la vila i un dels edificis religiosos més importants de la seva època al Camp de Tarragona. Aquest edifici fou construït al mateix lloc on hi havia l'anterior temple romànic, les obres s'iniciaren l'any 1776 i fou beneit l'any 1790.