VÍA FERRADA DEL ROC D'ESQUERS (ESCALDES-ENGORDANY. ANDORRA)



Encara que Andorra és una paradís per als esports de neu, també té molt que oferir durant els mesos d'estiu. Per exemple, una de les activitats esportives més originals i atractives que ens pot brindar la muntanya, són les vies ferrades. Andorra conta amb moltes vies, ideals per a viure la bellesa dels seus paisatges des de les altures.
La primera vegada que varem decidir fer una ferrada en terres andorranes, varem elegir la del Roc d'Esquers, ja que era la que més s'aproximava a les nostres expectatives. Es tracta d'una ferrada fàcil i ben equipada, però de recorregut i retorn llargs. Transcorre en un ambient de gran biodiversitat, amb magnífiques panoràmiques de les poblacions d' Escaldes, Andorra la Vella i de la vall del riu Madriu.
Durant el recorregut trobarem una mica de tot, plaques de granit, flanqueigs, blocs i petits desploms ens van fent guanyar alçada en un gran ambient que ens condueix a un jardí penjant de roures al bell mig de la paret.
L'últim tram, més aeri, transcorre per un esperó fins dalt d'un gendarme i, a través d'una espectacular pont tibetà que tot i que és curt resta penjat al buit, després arribem a les últimes plaques del recorregut.
En definitiva, el Roc d'Esquers és molt recomanable per a iniciar-se en les vies ferrades i el senderisme doncs combina ambdues disciplines perfectament.


La ferrada, s'inicia amb llargs trams molt sobre equipats de esglaons

Un flanqueig cap a la dreta, ens farà canvia els esglaons per les cadenes

Després del flanqueig, trobem el primer mur de roca

Durant el traçat de la ferrada, trobarem algun curt desplom que posara a prova, la força dels nostres braços

Fem parada per esmorzar, no tenim cap més remei que fer-ho en una estret relleix mig penjats. El grup que avui a fet la ferrada esta format per: Joan, Jordi, Sigrid, Florenci, Albert, Edu i Josep

Alguns dels murs que tindrem que superar, són força verticals

Durant tota l'ascensió tindrem unes bones panoràmiques d'Andorra la Vella

Alguns trams de la ferrada, són molt aeris

En Joan donant instruccions a l'Edu, doncs serà la primera vegada, que passa per una instal·lació d'aquest tipus

L'Albert passant el pont

Aquest pont tibetà no és gaire llarg, pro si que és intens, doncs per arribar-hi és té que supera un merlet de roca, ja en la part final de la via, la més aèria

Una vegada passat el pont i superat un mur de roca vertical, ens queda aquesta espectacular visió de la zona