Normalment quant és fa una sortida en una ferrada se'n explicant les ressenyes, pro a vegades també és prou important recordar els fets que passant durant algunes d'aquestes sortides, ja que les vivències d'alguns, són a la vegada punts d'informació per altres.
Algun cop, tot pensant havia simulat dins de la meva memòria, un contratemps durant alguna de les sortides que habitualment fem a la muntanya, així a peu pla, sembla tot molt més fàcil, un cop et trobes en una situació complicada, la cosa canvia; llavors penses en els consells que alguna vegada as sentit, i te'n dones comte que per sortir de casa s’han de seguir unes pautes, avui dia prou importants perquè a la fi, el retorn sigui satisfactori.
Els fets es remunten a finals de setembre de l'any 2005, quant un grup de persones varem decidir fer la ferrada Regina (Oliana). El recorregut en si, no va presentar cap complicació, ja que tots els membres del grup estàvem bregats en el tema de fer vies ferrades, si més no, las que hi ha per Catalunya; fins i tot en Fernando un dels companys, és un expert escalador. Sense cap contratemps i amb un bon temps de marxa, varem arribar a l'ultim tram, alguns ja aviem acabat el recorregut i ja pensàvem en l'hora de dinar, quant ens varem donar comte que en Jordi, tardava en sortir d'aquest tram; llavors el varem senti cridar, alguna cosa estava passant. L'ultim pas d'aquesta via (el que esta catalogat com difícil), presenta uns metres extra-plomats; en Jordi en un moment de màxim esforç es va fer una luxació al braç, i això al va portar a que l'espatlla se li sortís de lloc, quedant penjat d'un esglaó i limitat a l'hora de fer qualsevol moviment. Per sort, varem pogué complir tot els requisits necessaris per afrontar una situació com aquesta; el primer d'ells, anar sempre acompanyats amb algú que domini aquest tipus d'entrebanc, així en Fernando va pogue arribar fins l'accidentat i valora la situació. Era necessària una corda, que per sort també portàvem, a més dels estris necessaris per pogué assegurar. Amb tot això, amb una forta dosis de valentia per part d'en Fernando i de patiment per part d'en Jordi, es va pogué sortir de la ferrada. Pro la jornada no havia acabat, doncs el final de la ferrada esta situat a una hora i mitja de camí del punt de sortida, per la qual cosa feia inviable fer el recorregut amb l'amic Jordi. Teníem que demanar ajuda, i varem tornar a tenir sort, ja que disposàvem d'un telèfon mòbil, amb cobertura, saldo i bateria, i dic sort perquè complir amb aquests tres paràmetres a vegades és cosa difícil. Ja posats en contacte amb els bombers a traves de la llicencia federativa d'en Jordi, solament ens va caldrà esperar i fer algunes senyals visuals, perquè l'helicòpter veiés la nostra situació. El dia va acabar feliçment, en Jordi que anava l'ultim va acabar la ferrada primer, esta clar que tot i l'entrebanc varem tenir sort, doncs sense en Fernando, la corda i el mòbil, la sortida àuria acabat més tard i en Jordi, àuria passat algunes hores més penjat a la paret.
Algun cop, tot pensant havia simulat dins de la meva memòria, un contratemps durant alguna de les sortides que habitualment fem a la muntanya, així a peu pla, sembla tot molt més fàcil, un cop et trobes en una situació complicada, la cosa canvia; llavors penses en els consells que alguna vegada as sentit, i te'n dones comte que per sortir de casa s’han de seguir unes pautes, avui dia prou importants perquè a la fi, el retorn sigui satisfactori.
Els fets es remunten a finals de setembre de l'any 2005, quant un grup de persones varem decidir fer la ferrada Regina (Oliana). El recorregut en si, no va presentar cap complicació, ja que tots els membres del grup estàvem bregats en el tema de fer vies ferrades, si més no, las que hi ha per Catalunya; fins i tot en Fernando un dels companys, és un expert escalador. Sense cap contratemps i amb un bon temps de marxa, varem arribar a l'ultim tram, alguns ja aviem acabat el recorregut i ja pensàvem en l'hora de dinar, quant ens varem donar comte que en Jordi, tardava en sortir d'aquest tram; llavors el varem senti cridar, alguna cosa estava passant. L'ultim pas d'aquesta via (el que esta catalogat com difícil), presenta uns metres extra-plomats; en Jordi en un moment de màxim esforç es va fer una luxació al braç, i això al va portar a que l'espatlla se li sortís de lloc, quedant penjat d'un esglaó i limitat a l'hora de fer qualsevol moviment. Per sort, varem pogué complir tot els requisits necessaris per afrontar una situació com aquesta; el primer d'ells, anar sempre acompanyats amb algú que domini aquest tipus d'entrebanc, així en Fernando va pogue arribar fins l'accidentat i valora la situació. Era necessària una corda, que per sort també portàvem, a més dels estris necessaris per pogué assegurar. Amb tot això, amb una forta dosis de valentia per part d'en Fernando i de patiment per part d'en Jordi, es va pogué sortir de la ferrada. Pro la jornada no havia acabat, doncs el final de la ferrada esta situat a una hora i mitja de camí del punt de sortida, per la qual cosa feia inviable fer el recorregut amb l'amic Jordi. Teníem que demanar ajuda, i varem tornar a tenir sort, ja que disposàvem d'un telèfon mòbil, amb cobertura, saldo i bateria, i dic sort perquè complir amb aquests tres paràmetres a vegades és cosa difícil. Ja posats en contacte amb els bombers a traves de la llicencia federativa d'en Jordi, solament ens va caldrà esperar i fer algunes senyals visuals, perquè l'helicòpter veiés la nostra situació. El dia va acabar feliçment, en Jordi que anava l'ultim va acabar la ferrada primer, esta clar que tot i l'entrebanc varem tenir sort, doncs sense en Fernando, la corda i el mòbil, la sortida àuria acabat més tard i en Jordi, àuria passat algunes hores més penjat a la paret.
Mal lloc per tindre un contratemps
L'accidentat és troba en una mala situació, la ajuda d'en Fernando va ser molt valuosa
A la fi, en Jordi pot sortir de la ferrada
Les rapinyaires, s'han adonat que alguna cosa no va be
Esperant els reforços
L'helicòpter, ja ens a vist i s'acosta
Ja tenim aquí l'helicòpter
Els bombers estudien la situació
L'aterratge de l'helicòpter va ser un moment delicat, doncs no tenia gaire lloc
Alguns equilibris, per col·locar l'accidentat dins de l'helicòpter
A punt de marxa
Accidentat rescatat, destí la Seu d'Urgell