TURÓ DEL MARQUÉS (PAS FERRAT), CASTELLBELL I EL VILAR.

El Turó del Marqués, s'alça a 340 metres sobre el nivell de mar, per damunt de la colònia Burés (Castellbell i el Vilar-Bages Sud), destacant per la seva geomorfologia i formositat, amb una forma piramidal molt característica. Al cim i fou instal·lada una gran senyera que es pot divisar des de molts punts d'aquesta zona del Bages sud. A l'any 2011, es va realitzar la primera prova de la Transenyera, una cursa competitiva i a la vegada popular que assolia el cim de la forma més directa. L'Associació de Fills i Amics del Burés, també a realitzat diverses caminades populars per aquesta zona.

El Turó del Marqués es una zona boscosa, on predomina el pi blanc, amb la típica vegetació mediterrània. Una de les parts més característiques d'aquest turó, és una amplia cinglera que envolta la major part de la cara sud, la que resta ubicada sobre mateix del riu Llobregat i que es fàcil de veure des de molts punts de la zona. Aprofitant aquesta cinglera, a dia d'avui a estat equipat un "pas ferrat", que supera el cingle en el seu punt de màxima alçada. L'equipament és l'habitual que es fa servir en les vies ferrades, però es té que tenir em comte que no es tracte d'un itinerari llarg, tot i que hi ha un projecte de poguer amplia el recorregut.

L'accés al pas ferrat, és de difícil orientació ja que els senders no estant senyalitzats. Prenent com a punt de sortida la Plaça Lluís Companys (el Burés), situada entre els dos ponts, un dels quals fa d'entrada al nucli de Castellbell i el Vilar, tindrem que creuar el Llobregat pel Pont Vell, passar per sota la línia de tren, hi anar a passar per sota l'ultim arc del gran pont de la C-55. A partir d'aquí, s'inicia un sender que puja directa al cim del Turó del Marqués; seguint aquest corriol arribarem a la cinglera, que resta ubicada a mitja pujada abans de fer el cim (20 minuts). Per arribar al pas ferrat, podem seguir per l'esquerra la part baixa del cingle fins arribar a l'inici (10 minuts). Una vegada superat el cingle pel pas ferrat, podem seguir per la dreta un sender que ens portara a unes escales de ferro, per poguer baixar de la cinglera (3 metres), i retrobar el camí que hem fet de pujada.

El Pas Ferrat del Turó del Marqués, és un traçat vertical que supera el cingle (20 metres), amb una sortida força desplomada d'uns 8 metres (molt difícil), per continuar per una placa dreta, però menys complicada fins situar-nos a la part més alta del rocam, des d'on tindrem unes bones vistes de Montserrat i del poble de Castellbell i el Vilar.

NOTA; PER GAUDIR D'AQUESTES INSTAL·LACIONS DE FORMA ADEQUADA, ES OBLIGATORI FER SERVIR EL MATERIAL HABITUAL DE VIES FERRADES, CASC, ARNES, DISSIPADOR I ALGUNA BAGA CURTA, PER POGUER DESCANSAR, EN CAS DE QUE FOS NECESSARI.









































VIA "SALSHISHES TIBETANES" (315 metres, IV+)- LA GRONSA SUD-ELS PORTS.

Els Ports és una zona muntanyenca situada entre les províncies de Tarragona, Terol i Castelló i lloc de contacte entre les comarques del Baix Ebre i el Montsià a l'Est, la Terra Alta (província Tarragona) i el Matarranya (província Terol), al Nord-oest i el Baix Maestrat al Sud (Castelló). És un massís de relleu molt complex, a cavall entre el sistema mediterrani català i el sistema ibèric. Els seus roquerars, principalment calcaris, albergant un dels ecosistemes mes variats d'Europa. Les zones més altes, poblades de pineda, són refugi de la cabra hispànica i del senglar, així com de molts altres mamífers de menor grandària. Cims com el Caro (1447 m.), Monsagres (1034 m.) o Roques de Benet (880 m.), són sobrevolats per solitàries rapinyaires i colònies de voltors, on tenen en el seu entorn el naixement de cinc rius: El Matarranya, el Ulldemó, l'Algars, Els Estrets i El Canaleta, els quals fertilitzen les terres del Baix Aragó i de la Terra Alta Catalana.

Des d'Horta de Sant Joan anem en direcció a Arnes. Una vegada en la T-330, cal seguir un indicador cap a l'esquerra que diu "Els Ports". Sense deixar el camí asfaltat, després de 9,5 km s'arriba a l'àrea recreativa de la Franqueta. L'àrea recreativa està situada a la vora del riu de Els Estrets. La zona és de fàcil accés amb una bona oferta de senders i dos espais interpretatius a l'aire lliure, el del Mas de Quiquet i el de la Marbrera.L'interès de la Franqueta està tant en els valors naturals dels ecosistemes que l'envolten, com en els vestigis de l'activitat humana que trobem. Ara sols cal agafar el caminet que ens porta cap al riu i seguir-lo fins trobar la paret a la nostra dreta.

La Gronsa és una serra situada entre els municipis d'Arnes i d'Horta de Sant Joan a la comarca de la Terra Alta, amb una elevació màxima de 799 metres. Situada a la part dreta del riu dels Estrets, la cara Oest de la Gronsa Sud ofereix un bon nombre de vies.
http://antxpavil.blogspot.com/2011/08/via-salshishes-tibetanes-315miv-estrets.html




Des de l'aparcament seguirem el camí que parteix cap a els Estrets, creuant als pocs metres un petit pont de fusta. Una mica més endavant començarem a veure la llera del riu uns metres per sota a l'esquerra del camí. A la nostre equerra veurem les imponents parets dels Moles del Don, i una mica més endavant veurem la cara Oest de la Gronsa Sud.

Els Estrets d'Arnes és un canó de gran bellesa format pel riu dels Estrets. Un paratge idíl·lic on practicar l'escalada sobre bon conglomerat. És una zona per a tots els públics. Hi ha diversos sectors d'esportiva perfectament equipats amb parabolts i multitud de vies de diversos llargs de diferents nivells de dificultat i compromís. En el 2006, el paratge de Els Estrets, es va declarar Refugi de Fauna Salvatge per a la preservació de les comunitats animals que viuen en aquest paratge. És a més Zona d'interès Geològic. En les penyes i parets que conformen aquest paisatge, nidificant aus rapinyaires i habiten espècies de flora rupícola de gran interès. A escala europea s'ha reconegut la importància de Els Estrets declarant-se Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i Lloc d'Importància Comunitària (LIC).

L'inici de la via la trobarem pujant per les plaques lleugerament a la dreta de la gran llastra que domina la part central inferior. La paret comença amb plaques tombades que van guanyant verticalitat progressivament. Temps de l'aproximació 25' . Els seus recorreguts són considerablement més llargs que els de les seves veïnes de davant Les Moles del Don. L'entorn és d'una bellesa extraordinària amb vistes sobre els Estrets, i en arribar al cim podrem contemplar les Roques de Benet en l'altre vessant.

La via és molt fàcil, sobretot els 3 primers llargs per ser molt tombats, tota la via està equipada amb parabolts i reunions muntades amb doble anella. És una via idònia per iniciar-se en via llarga, aprendre a fer reunions i assegurar al company.

Via Salshishes Tibetanes 315 m. IV+ (oest)

Llarg 1 (III/30m). Un primer llarg de tramit és pot realitzar en lliure, sense encordar fis anar a trobar la R0.



Llarg 2 (III/30m). Molt semblant a l'anterior, en placa, anem superant algun resalt, fins unes sabines situades a la feixa superior.



3 i 4 (IV+/60m). Seguint en placa en direcció a la sabina que tenim a sobre a l'esquerra amb una petit resalt més dret, on i trobem la R3 per sota de la sabina, seguim amunt per l'esquerra de la sabina i passem a sobre on tenim la R4.







Una vegada situats a peu de via, decidim fer tres cordades dues a la Gronsa Sud, i els altres dos companys que es decideixen per anar a la Tintin a les Moles del Don, en tot moment estarem visualment connectats.



Llarg 5 (IV/40m). Surt per una petita canal de l'esquerra de la reunió i puja per placa fins la feixa, i arribats a la feixa no seguir per l'esperó on veiem un spit, cal anar a la dreta a buscar la base del diedre xemeneia on hi ha la reunió



Llarg 6 (IV/30m). El llarg més interessant de la via, una xemeneia vertical, que ens deixa en una placa per arribar a la reunió.



Llarg 7 (IV/40m). Surt per l'esquerra de la reunió, per plaques tombades, seguint el camí més fàcil.



Llarg 8 (25+20m/V-). Ultim llarg, el més curt on tenim el pas més complicat de la via sense arribar a ser gran cosa, arribem a sobre de la sabina on trobem la reunió, seguim fins a cim per terreny amb roca descomposta, però fàcil, i fem reunió en una bona sabina.









Cim de la Gronsa Sud, al fons les Roques de Benet. Via realitzada amb els companys; J.Frontera, E.Martínez, T.Cespedes i amb R.Major i T.Bahí a la Tintin de les Moles del Don.


El descens el podem fer per la mateixa via, o anar a buscar la part oposada de la Gronsa Sud. En fort desnivell sense camí evident i molt a prop del coll que separa la Gronsa Sud de la Central, trobarem un barranc, per on anirem baixant fins a quedar tallats per un gran saltant. El lloc per rapelar tot i esta equipat costa de trobar, si més no, podrem rapelar des d'algun arbre. Al final del rapel tindrem que intuir el camí pel mig d'un bosc espès, tot creuant un parell de vegades una torrentera i pujar fins retrobar la pista ampla que amb lleuger descens ens retornara l'àrea recreativa de la Franqueta.