Descripció de la ruta; excursió no gaire llarga i de dificultat moderada, fins als cims del Puig d'Olorda de 439 metres, i després a Sant Pere Màrtir de 389 metres, tots dos en el llistat dels 100 Cims de la FEEC. Així, tenim un recorregut circular que ens portarà a voltar per la serra de Collserola durant uns 27 quilòmetres, amb un desnivell de 765 metres. La pujada al cim del Puig d'Olorda, el podem fem tant de sortida com al final.
Punt de sortida; des de l'Àrea de lleure de Santa Creu d'Olorda, a mig camí entre Molins de Rei i Vallvidrera, situada en una clariana, al costat de la carretera BV-1468, entre el Puig d'Olorda i el turó d'en Serra. En el mateix lloc de l'aparcament hi ha un restaurant.
https://es.wikiloc.com/rutas-mountain-bike/btt-puig-dolorda-sant-pere-martir-211136194
L'església de la Santa Creu d'Olorda surt esmentada el 1066. L'edifici és d'origen preromànic, i està situat dins del municipi de Barcelona, al vessant septentrional de la serra de Collserola, entre les rieres de Vallvidrera i de Sant Bartomeu. Es tracta d'un conjunt d'edificis construïts sobre unes restes anteriors, entre els quals destaquen l'església amb la rectoria adossada, l'antic cementiri o sagrera i una creu de terme, tots ells tancats dins d'un recinte, i dues edificacions situades fora d'aquest, una d'elles amb elements de fortificació que podria ser el Castell d'Olorda, documentat per primera vegada el 1355, tot i que la seva ubicació exacta és incerta, ja que algunes fonts el situen al cim del Puig d'Olorda.
El Puig d'Olorda és un turó de 439 metres a l'oest de la serra de Collserola, que fa de terme entre els municipis de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei. Està coronat per una torre de vigilància d'incendis i una immensa creu, que ha donat el nom de la Creu d'Olorda, amb què sovint es designa aquesta muntanya. El topònim "Olorda" esmentat des del 986, és un mot preromà de possible origen basc, que significaria "camí dels vedells".
Les creus d'Olorda.
Segons explica Josep Maria Jordà, en el seu article sobre aquesta creu, l'any 1880 un veí de Molins de Rei, Eusebi Font del Sol i Ferrer, que tenia el seu fill molt malalt, va fer la promesa de què si es guaria, faria construir una creu a dalt del Puig d'Olorda. Com que el noi va sanar, va encarregar la creu al marbrista barceloní, Joan Baptista Figueras, que la va bastir amb pedra de Montjuïc. Va ser inaugurada l'any 1885, però no va durar gaires anys. Un llamp, la va enderrocar. Va ser el fill, Enric Font de Sol i Armengol, qui va promoure la seva reconstrucció, que va ser enllestida l'any 1905. Com tantes altres creus, la barbàrie iconoclasta de 1936 va destruir, un cop més el monument. Van passar dues dècades fins que, l'any 1957, l'empresa que explota la pedrera de la muntanya la va alçar de nou, aquesta vegada amb ciment armat. Però un cop més als anys setanta, la mateixa empresa la va enderrocar de nou perquè havia d'extreure pedra d'aquell sector. Després de moltes gestions, l'any 1991 es va beneir la creu actual, també feta de formigó tot i que de dimensions més reduïdes.
Vista del Puig d'Olorda des de l'àrea de lleure.
===============
===============
El Puig d'Ossa, també conegut com la muntanya de Sant Pere Màrtir, té una altura de 389 metres i és una de les darreres elevacions meridionals de la serra de Collserola, fàcilment identificable per les antenes de comunicació. El cim és el punt d'intersecció que divideix els municipis de Sant Just Desvern, Esplugues de Llobregat i Barcelona.
Oratori de Santa Maria de Collserola.
Mirador del Turó d'en Corts.
===============
Puig d'Ossa correspon a l'antic topònim "Monte de Ursa", que es troba documentat des de l'any 986. L'altre nom de la muntanya fa referència a l'ermita de Sant Pere Màrtir, que es va construir al seu cim al segle XVII, però que va ser abandonada l'any 1792, quan es va transformar en una fortificació amb la presència d'un destacament militar. El fort de Sant Pere Màrtir, va ser utilitzat en diversos conflictes durant els segles XVIII i XIX. Durant la guerra civil s'hi va instal·lar la bateria antiaèria de Sant Pere Màrtir, que s'ha recuperat i que forma part del Memorial Democràtic.
Pujant a Sant Pere Màrtir.
Entre els anys 1834 i 1856, al cim hi havia una torre amb un telègraf òptic que servia de punt entremig i d'encreuament de les línies de comunicació òptica entre la torre de Montjuïc, i cap al sud la torre de l'Ordal fins a València, i cap a l'oest la torre de Martorell fins a Lleida.
Pel Camí de les Aigües.
Vistes a la ciutat de Barcelona.
Torre de Collserola.
Un tram del recorregut pels voltants de Vallvidrera.
Pantà de Vallvidrera.
El pantà de Vallvidrera és una presa que es troba dins del terme municipal de Barcelona, a la capçalera de la riera de Vallvidrera, el curs d'aigua més important de la serra de Collserola. La construcció del pantà va començar el 1850, amb l'objectiu de garantir el subministrament d'aigua a l'aleshores municipi de Sarrià, i es va acabar el 1860, però no fou inaugurat fins al 1864. L'abastament d'aigua a Sarrià va durar fins a l'any 1927, però va continuar proveint aigua a altres poblacions del Vallès. A partir dels anys seixanta, el seu abandonament va fer que la vegetació cobrís l'obra, al mateix temps que la presència de sediments van fer disminuir notablement la capacitat d'embassament. Entre el 2005 i el 2006, va ser reformat íntegrament com a lloc de passeig, i per tal de preservar la fauna i la flora.
Torre de Collserola i el Tibidabo.
Vistes a Montserrat.