EL CAVALL BERNAT (MONTSERRAT)




DETALL DE LA VIA



Dificultat: V. Desnivell: 60 m. Orientació: sud-oest. Horari: 1’30. Material: 2 cordes de 50 o 60 m. i 8 cintes exprés (algunes llargues per a evitar el frec en el segon llarg)
Equipada amb parabolts, incloent les reunions. En el segon llarg hi ha “segurs” (barres de ferro).

1 llarg: IIº Més que un llarg, és una l'aproximació. Hi ha una baga per a muntar reunió en l'arbre.
2 llarg: Vº Flanqueig curt i bastant polit per les repeticions encara que molt ben assegurat. El més difícil de la via.
3 llarg: Vº- Pujada evident per placa, just per l'esquerra de la berruga amb un pas més fi de Vº- i sortida cap a la dreta, per a muntar reunió damunt de la berruga.
4 llarg: IIIº Llarg fàcil però sense assegurances, que ens conduïx al cim del Cavall.

La part més complicada de la via; un flanqueig curt, pro molt polit

Detall del tram més vertical de l'escalada

Un servidor, passant-les magres abans d'arribar a l'última reunió (Foto Joan Frontera)

Vista panoràmica, de l'últim tram de l'escalada

Cim del Cavall Bernat, un somni fet realitat (Foto Joan Frontera)

La imatge de la Verge, amb la Miranda de Sant Jeroni al fons

En Joan iniciant el ràpel, per davant l'espectacular Paret de Diables

D'altres castellvilarencs, també han fet el cim. Fotografia de finals dels anys seixanta, on podem veure a; Joan Frontera, Miquel Tadeo i Marceli Puigdellivol. La fotografia, va ser pressa per en Francesc Vilanova

UNA MICA D'HISTORIA

El Cavall Bernat, va ser coronat per primer cop el 27 d'octubre de 1935 per Josep Costa, Carles Balaguer i Josep Boix. Tots tres, eren socis de l’Ateneu Enciclopèdic Popular i ja tenien una certa experiència d’escalada. Josep Costa i Josep Boix van morir a la Guerra Civil, i només va restar com a testimoni d’aquella històrica ascensió Carles Balaguer. Durant la llarga postguerra, Balaguer va continuar fent muntanya, però especialment viatjant arreu del món i fent petites expedicions o viatges d’aventura. Balaguer va morir sobtadament, als 60 anys, a Grenoble.

El fet, que no hi hagués proves de l'ascensió va provocar que uns mesos més tard, el 15 de març de 1936, Josep Costa repetís l'escalada en solitari, amb els micròfons de Ràdio Barcelona donant-ne fe.

Primera ascensió femenina, al Cavall Bernat

La primera imatge de la Moreneta, que va presidir el cim del Cavall Bernat, era de pedra i pesava 90 kg. És va entronitzar, el 10 d'abril de 1945. Després de 11 anys, es trobava molt deteriorada a causa de les inclemències meteorològiques a les quals estava sotmesa, per això va ser substituïda per una nova d'alumini.

El 21 d'octubre de 1956, es va entronitzar en el cim de l'agulla una imatge d'alumini, de 30 kg. de pes, realitzada amb la fosa de les donacions de plats, carmanyoles i mosquetons dels muntanyencs i escaladors catalans. La premsa de l'època, va reflectir en les seves pàgines la entronització de la Moreneta d'alumini, ja que l'esdeveniment va reunir al peu del Cavall Bernat a centenars d'escaladors, muntanyencs i curiosos que van voler assistir a l'acte. Les entitats excursionistes omplir els seus autocars, molts altres es van acostar a la muntanya amb tren, utilitzant l'aeri o el cremallera. Segons les cròniques, en la esplanada del Monestir es van reunir més de 3.000 persones.

Moment en que l'any 1956, és pujava la imatge de la Verge al cim del Cavall Bernat

En l'actualitat, una imatge de la Verge de Montserrat de ferro forjat de 200 Kg, obra de Jordi Àlvarez, presideix el monòlit, fruit novament d'una acció col·lectiva que amb la venda de postals, va permetre recollir els diners per a la seva construcció i col·locació, sent entronitzada el 25 d'octubre de 1987, en un multitudinari acte.

En 1978, Josep Barberà constituïx el Grup Cavall Bernat de Montserrat, una associació formada per tots els homes i dones que han ascendit al seu cim i que, naturalment, volen pertànyer a aquest club. Actualment té uns 800 membres i fa diverses activitats, i tots les tardors, des de fa diversos lustres, es reuneixen per a homenatjar a alguna cordada i compartir vivències. Josep Barberà també va ser el responsable de l'organització de les 24 hores de CavallBernat, en la qual dia i nit es realitzen ascensions a la mítica agulla per les seves distintes vies. En Sant Cugat del Vallés, en el carrer de la Sort nombre 12, ocupant la sala d'un habitatge particular que en temps va ser una destil·leria d'alcohol, es troba el museu Cavall Bernat. Durant tota la seva vida, Josep Barberà ha anat fent apilament de mil i un objectes relacionats amb el Cavall de Montserrat. En aquest museu es troben entre altres curiositats, els llargs claus que es van utilitzar en les primeres ascensions i la Verge d'alumini que durant anys va estar en el cim i que va substituir a la primera verge de pedra artificial destruïda pel temps.

Amb la mort de Josep Barbera i Suqué, el muntanyisme català perd a un dels majors activistes de la serra montserratina.

CURIOSITATS

Des de Montserrat també es va dir aNunca Máis com a recusació a la gestió política del conflicte originat per l'abocament de fuel del petrolier Prestige en el mar gallec. Membres de la plataforma Nunca Máis i un grup d'escaladors del Bages van penjar del emblemàtic Cavall Bernat de Montserrat dues banderes gallegues de gran grandària amb el fons blanc ennegrit, simbolitzant el xapapote.

HEM FET EL CAVALL BERNAT

Montserrat, és una muntanya que impregna al caminant de sensacions que es fan notar en qualsevol dels sentits, dels quals estem dotats el éssers humans. La persona que tingui la sort de pogué caminar per aquests paratges, podrà gaudir amb les magnifiques vistes que ens ofereix l’entorn. Per un caminant normal, una vegada a cercat algun recorregut per la serralada, es donara conte, que ja una cim que destaca per sobre de tots els altres; aquest és el Cavall Bernat.
Des de lluny ja es mostra desafiant, quan t'acostes; l'observàs per la dreta, per l'esquerra li dónes la volta i llavors penses que és inexpugnable. Per una persona de a peu, un somni.

Nosaltres també hem fet el Cavall Bernat, encara que no crec que jo tingui la suficient categoria per pertànyer al Grup Cavall Bernat de Montserrat, simplement li fet com he pogut, pro al cap i a la fi, i pogut gaudir d'aquesta sensació que és té a l'assolir aquest cim. Una impressió estranya, que et situa en un moment màgic, agradable, on el cansament i les dificultats de l'ascensió, queden en segon terme i et dones conte que as fet realitat aquest somni, que resta amagat en la ment de qualsevol caminant, que estima Montserrat.
De Castellvilarencs que hagin pujat aquest cim són molts, pro en la realitat tampoc són tants, segurament el que més vegades ha pujat al cim és en Joan Frontera (ell si pertany, al Grup Cavall Bernat de Montserrat), per sort per a mi, he pogut compartir aquesta dèria feta realitat amb ell, i esta clar que si no hagués estat així, tot seguiria sent un somni (Revista "El Brogit", novembre del 2007)





En el cim, és molt habitual trobar altres cordades, que fan alguna de les diferents vies que culminant en el cim





El rápel, uns 60 metres força espectaculars

LA CANAL DEL NINET (MONTSERRAT)

D'acord amb la nova normativa del Patronat de la Muntanya de Montserrat, la canal del Ninet a estat desequipada.



La canal del Ninet és un traçat poc concorregut, que solament fan servir els escaladors que baixant de les diverses vies de la zona. Tota la canal resta equipada molt grollerament, amb una cinta doble nuada. Últimament s'ha afegit alguna corda nova i una instal·lació de ràpel, per fer els últims metres de la canal, en sentit descendent.
Per arribar a la canal del Ninet ens arribarem al coll de Guirló, des d'on es divisa perfectament el traçat i l'agulla del Ninet que li dona nom, a més de ser el punt final de la canal. Davant mateix de la cruïlla de camins que menant al refugi i a la Foradada, enfilarem un corriol que puja directa a les parets. Tenim que arribar davant mateix de l'espadat, a la dreta s'arriba a diverses vies d'escalada i als ràpels de la Figuereta. Seguirem vorejant la gran paret per l'esquerra fins trobar una corda, on s'inicia la canal. Abans d'arribar a aquesta corda, podrem veure un parabolt quasi a peu de camí. Aquí s'inicia un flanqueig equipat amb parabolts, recuperant l'antic traçat d'aquesta ascensió. Tant una opció com l'altre ens conduiran al mateix lloc, on trobarem una nova instal·lació de ràpel. Si decidim pujar per la corda, el primer pas possiblement és el més complicat, sense la corda seria un V. Un vell pitó es pot aprofita per posar algun estrep, després amb la corda i una mica de força de braços s'arriba a una alzina. Continuem per un flanqueig herbat, sense equipa, tot seguit baixem un parell de metres i ens situem dins de la canal. Aquí comença el tram equipat amb la cinta doble, és el tros més aeri de la via, amb un flanqueig un xic estret, després trobem la instal·lació nova de ràpel, per baixa directament al peu del recorregut. Un pas dret ens condueix dins de l'interior de la canal, ara, amb altes parets a banda i banda. A partir d’aquí, el traçat és ple de vegetació i amb perill de caiguda de pedres. Tot caminant arribem a l'ultim pas, equipat amb una cinta i un cable rovellat que no fa cap tipus de servei. El tram és bastant vertical, sense equipa també és un V, en algun punt descompost. A la sortida i trobem una alzina per pogué descansar i enfilar l'ultima tirada, per un canaló herbat i descompost, per sota mateix de l'agulla del Ninet. La sortida és una mica embolicada de vegetació baixa, tot seguit sortim al carener, uns metres per sobre del traçat de la Travessa d'Agulles.




Inici de la canal del Ninet; com mostra la fotografia l'entrada és vertical; uns estreps i una mica de força de braços, ens ajudaran a passar aquest tram d'uns vuit metres


Inici del tram de cintes nuades


Abans de arribar al flanqueig, tindrem que superar un tram dret d'uns quinze metres, amb alguns arbustos que tan ajudant com destorben

Per tornar a entrar a la canal, tindrem que fer un flanqueig aeri, d'uns vuit metres de llargada


La Sigrid iniciant el flanqueig


En Jordi passant el flanqueig



Ja arribant al final de la canal, trobarem una paret dreta, equipada amb cintes que ens obligara a fer un esforç per superar-la

Aquest pas, vist des de dalt



Després de tibar una mica de braços, continuarem per un canaló amb molts matolls i un xic descompost


Els últims metres del traçat, passant per sota mateix del Ninet, l'agulla que dona nom a la canal


El Ninet, el germà petit de la Nina

Detalls de la canal del Ninet



Panoràmica de la zona des de coll de Guirló



En aquest pas final, juntament amb l'inici del traçat, trobarem la màxima dificultat del recorregut

LA VALL DE LA LLOSA AMB BTT

Vaig decidir fer aquesta excursió en solitari, el mes de febrer de l'any 1997. Els primers mesos de l'any, no són els mes adequats per circular per aquestes contrades, on normalment la neu sempre hi es present, per sort aquest any les precipitacions no van ser gaire abundants. Tot i així a mida que anava guanyant alçada, el gruix de neu era més ferm, per la qual cosa no vaig pogué arribar a la Cabana dels Esparvers, que era el primer objectiu.
Aquest recorregut, és una formidable excursió per una de les valls més boniques i millor conservades de la Cerdanya. La vall de la Llosa, antany, era una important via de comunicació cap a Andorra, el País de Foix i la vall de Querol.
La sortida la vaig prendre des del poble de Prullans, passant tot seguit per Ardovol, Coborriu de la Llosa, El Vilar, la Borda del Gasconet i Can Jan de la Llosa. Aquí és té que creuar el riu de la Llosa; després veiem a l'esquerra, sobre unes roques les ruïnes del castell. A partir d'aquí la neu va començar a fer acte de presencia, minvant molt les meves reserves físiques. Després de passa la Barraca de la Farga, vaig arribar al Prat Xuixirà a 2.011 metres d'altura, en aquest lloc vaig decidir per unanimitat donar la volta, tot i que solament em faltava un quilometre i mig per la Cabana dels Esparvers, situada a 2060 metres, però com es diu en algunes ocasions, vaig acabar els torrons. La baixada sobre el mantell blanc tampoc va ser fàcil, fins i tot, vaig perdre la conta a l'hora recordar les caigudes. A partir de Can Jan, la cosa va canviar, i ara si, vaig gaudir de valent amb el llarg descens que hem va portar fins els pobles de Viliella, Lles, Travesseres, Martinet i tornada a Prullans. Al final 70 quilometres per pistes bones, sense compta el tram nevat, uns 1100 metres de desnivell i el temps no el recordo gaire bé, pro va estar entre 6 i 7 hores, amb parades incloses.



Prullans, punt de sortida

Les cases de Coborriu de la Llosa

El riu de la Llosa, en alguns trams és mostrava esponerós

Detall de l'estat en que estaven les pistes, els últims set quilometres de recorregut

Un paisatge caòtic, on les articulacions de la burra (btt), també varen patir de valent

Una auto fotografia, per recordar el dia

La Cabana dels Esparvers, on inicialment pretenia arribar, la fotografia no pertany al mateix dia

Entrada del poble de Viliella, amb la serra del Cadí de fons, des d'aquí fins a Martinet trobem una espectacular baixada

EL QUEIXAL CORCAT

Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac.

Curiosa agulla, uns metres per sota de la carena dels Emprius. El nom, li be donat pel seu aspecte de queixal corcat, ja que el seu interior es vuit, fet per el qual, es pot accedir al cim (865 metres) a traves d’una estreta xemeneia. Aquest pas és relativament facil, tot i que els molt cepats, poden tenir problemas degut a la seva estretor.

La cinglera del Queixal Corcat, amb la Vall d'Horta al fons

Detall de la bretxa, que pel seu interior dona pas al cim del Queixal Corcat per dins d'una estreta xemeneia

La xemeneia que dona accés al cim, vista des de dins. Diuen algunes llegendes muntanyenques, que es un pas no apta per a persones de gran envergadura, jo puc assegurar que amb 1,80 i 95 quilos de pes, es passa prou bé

En Jordi donant instruccions al Marceli, en el punt clau per accedir al cim. És tracta d'un pas més tècnic que no pas de força, la col·locació del cos serà fonamental, per anar progressant sense perdre la paciència

En Marceli, una mica més alleugerit després d'haver passat el pas més complicat per pujar al Queixal Corcat

Dalt del cim i després de fer algun pas més llarg, podrem contemplar una amplia perspectiva de la Vall d'Horta

Per baixar, cal tornar a fer el traçat del forat a la inversa. A la imatge, la Lali ens mostra que és una operació molt més fàcil que pujar

EL PI DE LA TRINITAT

Parc Natural de la Muntanya de Montserrat.

Monumental pi, anomenat Pi de les Tres Branques o de la Trinitat. Al igual que el pi del Pla de Campllong, al terme municipal de Castellar del Riu (el Berguedà) el comparen amb la Santíssima Trinitat (Pare, Fill i Esperit Sant), com a referència a les seves tres branques. Podrem gaudir d'aquest bell exemplar si fem la Travessa de Frares (coll de Porc-Portell Estret), una mica abans d'arribar a la canal Ampla, entre les agulles de la Nina i la Sense Nom (1040 metres).


Vista del Pi de la Trinitat, des del camí que porta a la canal Ampla i el coll d'Agulles

Imatge on podem veure les tres besses, que formen aquest formós pi