Avui hem decidit anar a la zona d'Agulles, un lloc on el ventall de possibilitats per fer escalada és molt ampli. Hem triat l'agulla de la Saca Gran per la seva Aresta Brucs, una escalada més aviat senzilla, pro que a mi em va "com anell al dit".
L'aparcament de cotxes de can Maçana, ens fa intuir que avui no hi ha gaire gent per la muntanya. Passat el Pas de la Portella, prenem el camí de la Travessa d'Agulles; poc desprès de passa una canaleta entre els Merlets i l'Agulla del Capdamunt, ens trobem cara a cara, amb la Saca Gran. La majoria d'agulles d'aquesta zona, impressionant quant les mires de lluny, quant estàs a peu de via semblant menys ferotges i quant estàs a mig recorregut, ja tornes a esta impressionat. Aquesta via que avui fem, si vas ben acompanyat és ideal per iniciar-se. De sortida, una alzina d'aquestes que s'encaparrant en arrelar on cap arbre i pot subsistir, ens ajudara a encara el primer llarg; tot seguit un diedre, un flanqueig i fem la primera reunió. La segona tirada s'hem fa una mica llarga, tot i que les ressenyes diuen que hi ha els mateixos metres que en la primera. Des de la segona reunió, observem que el dia s'està enfosquin; el que fins ara havia estat un mati calorós, esta canviant a marxes forçades, fins i tot ens arribem onades de vent molt humit. En Joan hem diu que hauríem d'apressar-nos, doncs ja hem sentit alguna tronada i el lloc no és el més adequat per fer-hi estada. El meu company, inicia el ultim llarg; tinc en contra meva, que és el més complicat (IV+). Al Joan ja no el veig, tampoc s’el que li queda per fer el cim; uns núvols negres, molt negres s'estan acostant fins el punt que ja noto les primeres gotes. La flaire de pluja imminent i el lloc on estic situat, amb fan sumir en un estat de cangueli. A la fi, sento la veu d'en Joan, que diu que ja puc començar a pujar; faig un flanqueig ràpid, fins assolir l'aresta, ostresssssss...quin pati, no tinc temps de pensar, la veritat que tampoc en tinc ganes, passo d'aquesta tirada i m'ha aferro a una corda com si la via fos un camí equipat, amb un no res estic al cim. Ara toca muntar el ràpel, les cordes estan un xic embullades i ens fan perdre temps, la instal·lació del ràpel tampoc m'aporta bones vibracions, per sort el descens no es gaire llarg; quant hem toca el torn de baixada, un ruixat passatger m'apressa; cinc segons i estic al coll, pleguem cordes i per una canaleta dreta, tornem esta a peu de via. Emprenem el camí de tornada amb alguna gotellada, amb més fresca i gens de sol. A la fi solament han estat quatre gotes, esta clar que no han caigut pas totes.
L'aparcament de cotxes de can Maçana, ens fa intuir que avui no hi ha gaire gent per la muntanya. Passat el Pas de la Portella, prenem el camí de la Travessa d'Agulles; poc desprès de passa una canaleta entre els Merlets i l'Agulla del Capdamunt, ens trobem cara a cara, amb la Saca Gran. La majoria d'agulles d'aquesta zona, impressionant quant les mires de lluny, quant estàs a peu de via semblant menys ferotges i quant estàs a mig recorregut, ja tornes a esta impressionat. Aquesta via que avui fem, si vas ben acompanyat és ideal per iniciar-se. De sortida, una alzina d'aquestes que s'encaparrant en arrelar on cap arbre i pot subsistir, ens ajudara a encara el primer llarg; tot seguit un diedre, un flanqueig i fem la primera reunió. La segona tirada s'hem fa una mica llarga, tot i que les ressenyes diuen que hi ha els mateixos metres que en la primera. Des de la segona reunió, observem que el dia s'està enfosquin; el que fins ara havia estat un mati calorós, esta canviant a marxes forçades, fins i tot ens arribem onades de vent molt humit. En Joan hem diu que hauríem d'apressar-nos, doncs ja hem sentit alguna tronada i el lloc no és el més adequat per fer-hi estada. El meu company, inicia el ultim llarg; tinc en contra meva, que és el més complicat (IV+). Al Joan ja no el veig, tampoc s’el que li queda per fer el cim; uns núvols negres, molt negres s'estan acostant fins el punt que ja noto les primeres gotes. La flaire de pluja imminent i el lloc on estic situat, amb fan sumir en un estat de cangueli. A la fi, sento la veu d'en Joan, que diu que ja puc començar a pujar; faig un flanqueig ràpid, fins assolir l'aresta, ostresssssss...quin pati, no tinc temps de pensar, la veritat que tampoc en tinc ganes, passo d'aquesta tirada i m'ha aferro a una corda com si la via fos un camí equipat, amb un no res estic al cim. Ara toca muntar el ràpel, les cordes estan un xic embullades i ens fan perdre temps, la instal·lació del ràpel tampoc m'aporta bones vibracions, per sort el descens no es gaire llarg; quant hem toca el torn de baixada, un ruixat passatger m'apressa; cinc segons i estic al coll, pleguem cordes i per una canaleta dreta, tornem esta a peu de via. Emprenem el camí de tornada amb alguna gotellada, amb més fresca i gens de sol. A la fi solament han estat quatre gotes, esta clar que no han caigut pas totes.
Detall de la via
Panoràmica de la cara est
La Saca Gran i d'altres agulles de la zona
En Joan assegurant des de la primera reunió
Inici del segon llarg
Una visió diferent del refugi Vicenç Barbe
Preparant el ràpel